Villaverde i Vidal, Joan-Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

2. INTERVENCIONS ESCRITES 
ALGUNES DADES SOBRE EL CONEIXEMENT 
I LA TRANSMISSIO DEL CATALA A LES ILLES BALEARS 
T. Albert VILLAVERDE 
L es dades que oferim en els nou grafics que acompanyen aquest document procedeixen de diversos treballs elaborats entre els anys 1985 i 1998. Les metodologies (i les definicions dels conceptes) aplicades en cada cas no 
són completament coincidents, per la qual cosa resulta arriscat pretendre inter- 
pretar com a evolució cronologica variacions que segurament poden explicar-se 
per factors rnetodologics. Per aquest motiu, nomes podem limitar-nos a comen- 
tar els aspectes que, a la vista de les dades, resulten mes clars i, en tot cas, assen- 
yalar qualque tendencia. 
El grafic 1 mostra el grau de coneixement del catala entre la població insular. 
Segons totes les fonts (llevat de Cens 1991) el percentatge de persones capaces 
de parlar catala es superior al 70%. (En el cas de Cens 1991, els resultats varen 
resultar esbiaixats pel fet d'emprar el nom catala en la formulació de la pregunta 
sobre coneixements lingüístics.) 
Els grafics 2 i 3 mostren el caracter basicament autocton de la població que 
parla catala i el caracter al.locton de la població que no el parla.1 Així mateix, 
1. Segons un estudi recent de Xavier Móra (Apunts  sobrepoblació, immigració i educació a les 
Illes Balears. Palma: Obra Cultural Balear, 2001), entre els anys 1991 i 1998 ]'augment de la pobla- 
s'observa que una part de la població forastera ha adquirit l'habilitat de parlar 
catala. En les dades del CIS (grafic 3) no es va tenir en compte si les persones de 
fora procedien d'altres indrets de parla catalana (cosa que explica que el percen- 
tatge de persones no nascudes a Balears que parlen catala sigui més alt). 
El grafic 4 reflecteix l'evolució generacional de la llengua: en cada parell de 
columnes, la primera reflecteix la llengua de l'ambit familiar o la llengua que els 
pares parlaven a la persona enquestada, i la segona, la llengua ~rincipal  d'aques- 
ta. En general, s'observa una tendencia al manteniment de la llengua adquirida 
en l'ambit familiar com a llengua principal de l'individu, amb un lleuger guany 
per al grup Llcat (més important segons UIB 1991). Destaca l'augment consi- 
derable de persones que s'atribueixen una doble adscripció lingüística a costa 
del grup Llcat, segons CIS 1998, un fet que suposa un canvi respecte del carac- 
ter ben perfilat dels grups lingüístics que anys enrere presentava la societat bale- 
ar (cf. ArgenteIBibiloni 1997; 12). 
Els grafics 5-9 mostren el grau de manteniment de la llengua en el transit 
intergeneracional. S'observa, en general, una perdua del contingent catalano- 
parlant, que a Mallorca arriba a ser de gairebé 8 punts entre padrins i néts, segons 
CIM 1986 (grafic 5),2 i de més de 8 punts entre pares i fills segons Melia 1991 
(grafic 6). La clau d'aquesta perdua deu haver d'atribuir-se als matrimonis mix- 
tos (com es veu en el mateix grafic 6, la perdua que s'observa entre pares i fills és 
el resultat de l'abandó previ entre els membres del matrimoni). Sobre aquesta 
qüestió, vegeu Melia (1997). 
Segons l'estudi UIB 1991 (grafic 7), el percentatge de persones del grup Llcat 
és superior al nombre de persones que varen rebre el catala de llurs pares. També 
és notador l'augment de bilingües en detriment del grup Llesp. Tanmateix, el 
comportament lingüístic dels enquestats amb el conjuge i amb els fills suposa 
una minva de més de 6 punts respecte de la llengua primera d'aquells. Novament 
els matrimonis mixtos poden oferir una explicació d'aquest fet. 
En el cas de CIS 1993 i CIS 1998 (grafics 8 i 9), les dades s'han de considerar 
amb prevenció, ja que han estat sotmeses a filtratges que, havent reduit la mos- 
tra, en comprometen la fiabilitat. En tot cas, es pot comentar l'augment de per- 
sones que fan servir indistintament catala o castella en adre~ar-se als fills, fet que 
concorda amb l'augment del nombre de persones que s'atribueixen doble ads- 
cripció lingüística segons CIS 1998 (vid. grafic 4). 
cio de les Balears va ser de més de 87.300 persones, de les quals prop de 24.000 procedien de 1'Estat 
espanyol i més de 24.200 eren estrangers procedents d'altres estats. L'any 1998 la població nascu- 
da fora de Balears constitu'ia devers el 36% del total. A partir de 1998 s'observa una tendkncia a 
l ' a l~a  en l'arribada d'estrangers: entre els anys 1998 i 2000, el nombre &estrangers ha augmentat 
en més de 24.500 persones. Aquesta arribada massiva de persones majoritiriament al~loglotes 
provoca una profunda transformació demolingüistica de la societat illenca. 
2. L'alt percentatge d'enquestats Llcat s'explica pel criteri d'adscripció a cada grup lingüístic apli- 
cat en aquest estudi: hom va considerar Llcat els enquestats que responien el qüestionari en catali. 
Identificació i característiques de les fonts 
Cens 1986 
Dades procedents de Siguan (1990). 
Padró 1986 
Dades procedents de Reixach (1997). 
CIM 1986 
Dades procedents de CIM-UIB (1986). 
Univers: població de Mallorca de 18 anys o més. 
Mostra: 1.11 1 individus (1.052 entrevistes valides). 
Error maxim: 3% (nivell de confian~a del 95%). 
Data enquesta: novembre 1985-juny 1986. 
Observacions: (1) adscripció dels individus a cada grup lingüístic segons la 
llengua emprada per respondre l'enquesta; (2) alguns resultats són d'elaboració 
propia. 
Cens 1991 
Dades procedents de Siguan (1999) i de Reixach (1997). 
UIB 1991 
Dades procedents d'Argente i Bibiloni (1998). 
Univers: població de 18 anys o més de Catalunya, Valkncia i les Illes Balears. 
Mostra: 575 individus (Illes Balears). 
Error maxim: no consta. 
Data enquesta: 1991. 
Observacions: (1) adscripció dels individus a cada grup lingiiistic segons la 
llengua declarada com a principal per aquests i la llengua emprada per respon- 
dre; (2) alguns resultats són d'elaboració propia. 
Melia 1991 
Dades procedents de Melia (1997). 
Univers: estudiants d'ensenyament mitja de Mallorca. 
Mostra: 936 individus. 
Error mBxim: 3'03% (nivell de confianqa del 95'5%). 
Data enquesta: abril-juny 1991. 
Observacions: adscripció dels individus a cada grup lingüístic segons la llen- 
gua principal declarada per aquests. 
CIS 1993 
Dades procedents de Siguan (1994) i de CIS (1993) 
Univers: població de 18 anys o més de Catalunya, les Balears, el País Valencia, 
Galícia, Navarra i el País Basc. 
Mostra: 473 individus (Balears). 
Error maxim: +4,59 (nivell de confianqa 95,5%). Alguns resultats correspo- 
nen a subconjunts d'individus de la mostra, cosa que fa augmentar el marge d'e- 
rror. 
Data enquesta: abril 1993. 
Observacions: (1) adscripció dels individus a cada grup lingüístic segons la 
llengua declarada com a principal; (2) alguns resultats són d'elaboració prbpia. 
CIS 1998 
Dades procedents de Siguan (1999) i de CIS (1998) 
Univers: població de 18 anys o més de Catalunya, les Balears, el País Valencia, 
Galícia, Navarra i el País Basc. 
Mostra: 473 individus (Balears). 
Error maxim: f 4,60 (nivell de confianqa: 95,5%). Alguns resultats correspo- 
nen a subconjunts d'individus de la mostra, cosa que fa augmentar el marge d'e- 
rror. 
Data enquesta: octubre 1993. 
Observacions: (1) adscripció dels individus a cada grup lingüístic segons la 
llengua declarada com a principal; (2) alguns resultats són d'elaboració prbpia. 
ARGENTE, J.; G. Bibiloni (1998): ((Una enquesta sociolingüística als Pa'isos 
Catalans)), dins Actes d e  la Cinquena Trobada de  Sociolingüistes Catalans.  
Barcelona: Generalitat de Catalunya. 
CIS (1993): Estudio 2052. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. 
CIS (1998): Estudio 2300. Uso d e  lenguas en  comunidades bilingües: Baleares 
(Islas). Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas. 
MELIA, J. (1997): La llengua dels joves. Palma: Universitat de les Illes Balears. 
SIGUAN, M. (1990): Las minorias lingüísticas en la CEE. Comissió Europea. 
SIGUAN, M. (1994): Conocimiento y uso de las lenguas en  España. Madrid: CIS. 
SIGUAN, M. (1999): Conocimiento y uso de las lenguas. Madrid: CIS. 
REIXACH, M. (1997): El coneixement del catala. Analis i  de  les dades del cens l in-  
güístic de  1991 de  Catalunya,  les Illes Balears i el País Valencia.  Barcelona: 
Generalitat de Catalunya. 
UIB-CIM (1986): Enquesta sociolingüística sobre la població de Mallorca. Cbpia 
reprografica. 
ALGLNES DADES SOBRE EL CONEIXEMEKT DEL C A T ~ L A  ... ' / ALBERT VILLAVERDE 
-- - -- PP - -. - .- - - 
163 
- - 
El No l'entén 
L'entén 
El parla O 
Cens Padró CIM UIB Cens CIS CIS 
1986 1986 1986 1991 1991 1993 1998 
GRAFIC 1. Coneixement del catala. (CIM 1986 nomes es refereix a Mallorca.) 
CIM1986. CIM1986. 
PC Fora PC 
(75,19%) (24,88%) 
UIB1991. UIB1991 
PC Fora PC 
(78,6%) (21,4%) 
GRAFIC 2. Capacitat de parlar catala segons el lloc de naixement. 
Font: CIM 1986 (dades referides nomes a Mallorca) i UIB 1991. 
100% . 
90% . 
80% . 
70% . 
60% , 
50% , 
40% , 
30% 
20% 
10% 
0% 
CIS1993. 
Balears 
(67%) 
CISI993 
Fora de 
Balears 
(33%) 
CIS1998. CISI998 
Balears Fora de 
(64%) Balears 
(36%) 
GRAFIC 3. Capacitat de parlar catala segons el lloc de naixement. 
Font: CIS 1993 i CIS 1998. 
O cala a O cara a casre a O cas:el a 
L. pares- Llengua L. pares- L1 Llengua Llengua Llengua Llengua 1 
enquest. enquest alumnes alumnes familiar principal familiar principal 
(U I B 1 9 9 1 )  ( M e I i a  1 9 9 1 )  (C I S 1 9 9 3 )  (C I S 1 9 9 8 )  
GRAFIC 4. Llengua familiar i llengua principal dels individus. 
I 
ALGUNES DADES SOBRE EL CONEIXEMENT DEL CATALA ... * I. ALBERT VILLAVERDE 165 
W espanyol 
O catala i espanyol 
I Llengua L. pares - Llengua Llengua 
pares enquestat enquestat ftlls 
GRAFIC 5 .  Transmissió intergeneracional de la llengua. Font: CIM 1986 
(informaci6 referida nomes a Mallorca). 
U catala i espanyol 
Llengua L. pare- Llengua L.mare- L. pare- L1 
pare alumne mare alumne mare alumne 
GRAFIC 6. Transmissió intergeneracional de la llengua. Font: Melia 1991 
(la suma de percentatges es inferior a 100 perque no s'hi inclouen els 
parlants d'altres llengües). 
100,00% 
90,00% 
80,00% 
70,00% 
60,00% 
50,00% 
40,00% 
30,00% 
20,00% 
10,00% 
O,OO% 
Llengua Llengua L, pares - Llengua Llengua Llengua 
pare mare enquestat enquestat enquestat - enquestat - 
conjuge fills 
GRAFIC 7. Transmissio intergeneracional de la llengua. Font: UIB 1991. 
O catala I espanyol 
40,00% 
30,00% 
20,00% 
10,00% 
O,OO% 
Pare- Mare- Enquestat Enquestat 
enquestat enquestat - conjuge -fi l ls 
(N=307) (N=315) 
O catala i espanyol 
GRAFIC 8. Transmissio intergeneracional de la llengua. Font:CIS 1993. 
ALGUXES DADES SOBRE EL CONEIXEMENT DEL CATALA. .. 1 ALBERT VILLAVERDE 
- -- - -- - - - -  
167 -
100,00% 
90,00% 
80,00% 
70,00% 
60,00% 
50,00% 
40,00% 
30,00% 
20,00% 
1 O,OO% 
O,OO% 
Pare- Mare- Enquestat Enquestat 
enquestat enquestat - conjuge - fills 
(N.317) (N=346) 
GRAFIC 9. Transmissió intergeneracional de la llengua. Font: CIS 1998. 
O catala i espanyol 


Algunes dades sobre el coneixement i la transmissió del català a les Illes Balears

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert