Museu del Suro,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El suro i el mar 
(Palafrugell, juliol-setembre de 2003) 
Museu del suro 
entre els mesos de jul~ol I setem- 
bre de 2003, el Museu del Suro 
dc Palafrugell acollí I'expos~c~ó "El 
Suro I el Mar", una mostra que 
recollla la relació d'aquest mate- 
rial ~ m b  el ~ ó n  marner al llarg 
de la histbria, des de la primera 
refert'ncia coneguda I documen- 
tada, amb una trad c16 mil lenarla 
I v~rieulada a la pesca I a la senya- 
Iitzac16 marítima, fins 2 diverses 
apllcdclons d'aquest naterlal poc 
conegudes actualment, com la lla- 
na de suro o es  cascos per als 
marlners 
I 'exposició, que mostrava ob 
jrctrs del prop1 Museu del Suro, 
del M u s e ~  de la Pesca de Palamós 
I de dive-ses col~lecc~ons particu- 
lars, estava compavtimentada en 
nou grans espals amb els temes 
scgucnts 
I .  El suro sura 
La g-an proporció d'alre reclos 
dins les ciil.lules (galrebé un 90%) 
i 'a lleugeresa relatlva de les seves 
membranes donen al suro la ca- 
pacltat de surar Aquesta prople- 
t~tt i t~i  ser a p- ve ra  que va cr~da- 
I 'citrnc~ó dels homes que, des de 
I'dntigultat, consta que vaq Lsar el 
suro per neda: senyalltzar els 
ports I fer f otadors 3er a xarxes I 
altres orneigs de 3esca Eqcara 
que emprats des de molt abans, 
1,t p-oducc~ó ~ n d ~ s t - a '  de boles I 
sdlv,iv~des s'lntroduí a Palafrugell, 
I'dny 1709, a la fibrrca M qde', 
Vlnt ke & Meyer 
2. La pesca i el suro, una re- 
lació mil.lenaria 
Les ap Icac Onj marlnes de SL- 
ro es remunten a I',mperl egipcl 
on, segons alguns investigadors, ja 
"utilitzaven en les xarxes de pesca 
com a flotadors. 
Més tard tenim referencies de 
Sestus Pompeius Crasus (segle .I 
dC) quan parla d'una mena d'ar- 
bre del qual es treu I'escorca per 
nedar (Genus arboris ex quo cor- 
tex natatorius detrahitu~..) i també 
de Sidoni Apolinar (segle v dC) 
q3an pada de fet que el pescador 
estén les xarxes armades d'escor- 
ces de suro (Piscator retia suberi- 
nis corticibus extendk ..."). 
Encara actualment s'util~tza el 
suro per als volantirs i flotadors 
per a la pesca amb canya. En can- 
vi, el ?listic I'ha despiacat de la fa- 
bricació de boies ; salvavides. 
3. L'aglomerat de suro es 
descobrí en unes drassanes 
Va ser a les d-assanes de john 
T. Smith, a NovaYorl<, on a més 
c'embarcacions, es fabricaven 
també les defenses protectores 
dels vaixe!ls omplint saquets de 
roba amb serrill de suro cua?, ca- 
sualment, pels volts de 1870, en 
caure a dins cln ;ogÓ un ci~ind-e 
ple de serrill, es va observar que 
apl'cant caor sobre el s u o  tritu- 
rat, aquest s'aglutinava sense ne- 
cessitat de coles. Es descobrí aix! 
I'aglomerat negre, Jna prcc~cc ió  
emprada sobretot com a ai'lla- 
n e ~ t  tPrmic, mo!t ~sada  ser re- 
cobrir els tubs de vapor dels vai- 
xelis i tota mena de cambres Cri- 
gorífiques i que, amb el temps, 
arribarla a consumir el 60% del 
suro disponi5,e e7 e: món. 
4. Barrets de suro emprats 
per homes del mar 
La gran capacitat ad;llant dei su- 
ro va fer que els anglesos equi- 
pessin arns salacots de suro les 
seves tropes colonials i la marina. 
Cany 19 10, 13ern?-esa Mimel  
Vincke i Meyer inicii la seva pro- 
ducció amb !'ajut d'un especial'sta 
v ing~r  expressament d'Anglaterra 
per a formar els primers obrers 
pa'afrugel ercs cue es dedicariey 
a aquest article. Pocs anys des- 
prés, la mateixa emresa aconse- 
guiria un important contracte de 
I'ex6rcit espanyol ?er equioa- 
amb salacots es trcpes destina- 
des al Marroc. 
5. Llana de suro, per dormir 
durant la navegació 
Aquesta mena de flocs de su- 
ro es va cornencar a produir i r -  
dustrialment durant la prrnera 
guerra rrundial. Inicialment s'usa- 
va per adaptar com a cormitori 
de la tropa els vaixells de carrega 
que po-tave? soldats des cels Es- 
tats Units cap Europa. Posterior- 
ment s'& molt oer omp1:r coi- 
xins i matalassos, molts destinats a 
la mariner'a, fabricant-se fins els 
anys 60 quan va ser substitiida 
per un altre producte economic, 
I'esc~rna si~tPtica. 
6. Pavimentant els grans vai- 
xells de passatge 
Quan I'any 1935 ent r i  en ser- 
vel el transat antic frances Nor- 
mand~e s'havia produ~t una inte- 
ressant ~nrovació En cormtes de 
pavimentar els 43 000 metres 
cuadrats de j PISOS de pass2tge 
amn ament, fet que era hablt~al 
fns aleshores, un material pesat i 
que s'esquerdava sovint, es va 
Jsar per prinera vegada un aglo- 
merat de suro fi subministrat per 
Manufacturas de Corcho Arns- 
trong, que va haver de despiacar 
a les drassanes de Saint Nazaire 
obrers especiaiitzats en a seva 
aplicació. L'Pxit d'aquest nou pro- 
cediment va fer que s'ap'iqués 
també en els vaixells De de France, 
en els nord-ame-icans Washngton 
i Manhattan i en I'italii Rex. 
7. Amb el Titanic també 
s'enfonsa suro de Palafrugell 
En la -elació de la carrega que 
portava el fitanic quan es va en- 
fonsar t roben una partida de 6 
bales de suro embarcades per la 
companyia Wakem & McLaugblin. 
El fet que ei fabricant r o  ce- 
delx la propietat d'una mercade- 
ria al client fns que r o  s'?; lliurat 
a destinació, va fer possible que 
M i c ~ e :  & Vircke cobrés I'assegu- 
ranca, ingressada per lnternational 
Lloyd's el 3 1 de maig de 19 ! 2. 
8. El transport marítim va 
determinar la geografia de 
la indústria surera 
A n't jan seg'e x v ~  I la rranufac- 
tura tapera s'implanta a les pobla- 
cions cataianes aue tenien sure- 
des a la vora. Aixc quedaren de- 
terminades dues grans hrees: la 
Fronter2 (que plvotava ai vo.:ant 
d9Agullana) i la Marina (al litoral 
de Baix Enporda amb els se& 
annexos). 
El caracter exportador de la 
manufactura surera des ce temps 
ant~cs no haurla pogut reelxir sen- 
se la d~spon~b~lltat propera de les 
vles de transport maritlm El ml- 
llor pos~clonament de la Marlna, 
drnb els ports de Sant FelIu I Pala- 
mós, des dels quals s'art~cularen 
dues lín~es de ferrocarril de vla es- 
treta, va consolldar en aquesta 
lond el desenvolupament de la 
gran ~ndlistr~a del suro, en detrl- 
ment de 13 Frontera, condemnada 
d una gradual extlnc16 
Jornades d'Arquitectura Popular al 
Segria 
(19 i 26 de novembre de 2003, Lleida) 
Vicent Loscos 
9. Calella, un petit port de 
cabotatge 
Calella de Palafruge;l era el 
port d'entrada I sortlda de pro- 
ductes de Palafrugell I de la zona 
de la alsbai A través d'ell, a prln- 
c~pls del segle xlx, s'h~ exportaven 
productes agrícoles (blat, farlna, 
faves I fesols), corall, VI ,, sobretot, 
tcips I 'any 1 823, en només 4 me 
sos, sortiren amb d~verses destl- 
ndclons 2/4 bales balots amb 
galrebe 7,s m~l~ons de taps 
Aquc>st mov~ment fela necesshrta 
Ici preskncta del duaner, una figura 
quc cs va mantcn~r fins a prlnclpls 
del segle xx 
A mesura que s'lncrementa la 
m~da dels va~xells, un fenomen re- 
laclonat dmb la ~ntroducc~ó del 
wpor; el transport maritlm es va 
andr concentrant en els ports 
m6s grans, pr~nc~palment Palamós 
I Scirit k l l u  A part~r d'aquest mo- 
ment el volum de mercaderles 
que sortí des de Calella m ~ n v i  de 
formd espcctaeular fins a desa- 
par6txer 
Aquestes jornades, organitzades 
per I'AssociaciÓ d3Amics de I'Ar- 
quitectura Populal; es van fer a 
Lleida la tardor passada, amb del 
propbsit de promoure el conei- 
xement i I'interes per la conserva- 
ció de I'arquitectura rura' que en- 
cara forma part del nostre paisat- 
ge. Juntament amb les dels mem- 
bres de I'associació, hi va hwer in- 
tervencions destacades de repre- 
sentants del Col4egi d7Arqu;tec- 
tes i de tecnics dels departaments 
de la Generalitat relacionats amb 
el tema. Aquestes intervencions 
van permetre abordar el futur de 
I'arquitectura popular sota un 
punt de vista més realista en ar- 
gumentacions que el que es deri- 
va senzillament de la contempla- 
ció entusiasta (propia dels amics 
declarats de la pedra seca) d'a- 
quest esquelet extern que reves- 
teix el nostre entorn tradicional. 
Un entorn de component forta- 
ment agrícola, i encara ramader, al 
qual la industr;alitzac:ó esth can- 
viant de fisonomia. La preocupa- 
ció per les conseqüencies cultu- 
rals i paisatgístiques, tal vegada 
irreversibles, d'aquest canvi, ens 
ha portat a demanar I'opinió de 
?ersones que, per llur dedicació o 
formació, ?oden aclarir-nos millor 
les expectatives raonables. 
Els actes van tenir lloc a la Bi- 
blioteca Pública de Lleida (Rambla 
d'Aragó, IO), amb ei programa 
següent: 
Dimecres, I 9  de novembre, 
a les 19.30 h 
Conferencia: Edls constructius 
de les cabanes de volta al Segri;i, a 
chrrec de Josep Preixens, de I'As- 
sociació d'Amics de I'Arquitectura 
Popular: Resum de la conferencia: 
La part seca de la comarca del 
Segrih és dipositaria d'un ingent 
patrimoni de construccions rurals 
de pedra seca. Aquest tresor ar- 
quitectbnic, liegat dels nostres 
avantpassats, en I'actualitat no es 
t-oba en un estat de conservació 
Volta de canb. Artesa de Lleica. Fotografia: Assumpció Vilaseca 


El suro i el mar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert