Com a conseqüència de les recerques fetes els anys 1994-1997 a les Illes Balears, s'exposen els darrers resultats referits a la fauna lepidopterològica (Heterocera) de la zona, donant compte de les novetats faunístiques i de l'estudi de tàxons interessants i/o poc coneguts.Unknown species in the study of Heterocera from Balearic Islands. The result of the prospections in Balearic islands during the last years (1994-1997) exposed in this paper as regards the lepidopterological fauna (Heterocera) in this area. Records are given of several species from the Balearic fauna and those considered of interest or little known

Pérez De-Gregorio, Josep Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Ses. Entom. ICHN-SCL, 10 (1997): 63-70	 Barcelona, 2000
NOVETATS EN L'ESTUDI DELS HETEROCERA DE LES
ILLES BALEARS (LEPIDOPTERA)
J. J. Pérez De-Gregorio
ABSTRACT
Unknown species in the study of Heterocera from Balearic Islands. The result of the
prospections in Balearic islands during the last years (1994-1997) exposed in this paper as
regards the lepidopterological fauna (Heterocera) in this area. Records are given of several
species from the Balearic fauna and those considered of interest or little known.
Key words: Heterocera; Balearic Islands; new; faunistic.
Recepció: xxxxxx; Acceptació: xxxx; ISSN 1134-7783
J. J. Pérez De-Gregorio. Museu de Zoologia. Apartat de correus 593. 08080 Barcelona.
RESUM
Com a conseqüència de les recerques fetes els anys 1994-1997 a les Illes Balears,
s'exposen els darrers resultats referits a la fauna lepidopterolägica (Heterocera) de la zona,
donant compte de les novetats faunístiques i de l'estudi de taxons interessants i/o poc coneguts.
INTRODUCCIÓ
Fa cinc anys (Dantart, Pérez De-Gregorio & Vallhonrat, 1993) vam publicar
un extens recull de citacions d'heterócers (Macroheterocera) de les Illes Balears
(Mallorca, Menorca i Formentera) on figuraven un total de 124 espècies, de les
quals 30 eren novetats per a la fauna de les illes. Prospeccions fetes els anys 1993-
1994 van donar lloc a un nou recull (Pérez De-Gregorio & Vallhonrat, 1995) de
35 espècies, 14 d'elles no citades encara de l'arxipèlag balear (un Arciiidae, cinc
Noctuidae, dos Geometridae i sis microlepiMpters).
-63-
Recerques posteriors fetes fins enguany (1997) de forma esporàdica a Ma-
llorca i Menorca i la publicació de diversos estudis (Goater, 1994, entre altres)
han ampliat el cens de les espècies de lepidòpters presents a les Balears, que ronda
actualment els 420 taxons.
Les consideracions ja exposades sobre la lepidopterofauna de les Illes
Balears (Cuello, 1981; Dantart, Pérez De-Gregorio & Vallhonrat, 1993) podem
resumir-les com segueix:
Significativa pobresa de la fauna, explicable per la insularitat, amb poca
diversitat de les comunitats, fenomen agreujat significativament per l'acusada
degradació dels hàbitats, deguda fonamentalment a l'acció anta:pica.
Diapausa molt remarcable i acusada, típica de la climatologia mediterrània,
amb dos períodes significatius de vol dels adults: abril-maig i setembre-octubre.
Signes de subespeciació molt febles i recents, amb presència de formes
pròpies d'altres illes mediterrànies (Còrsega, Sardenya), del litoral mediterrani
ibèric i del nord d'Àfrica.
Aquest conjunt de factors fa que l'èxit de les recerques lepidopterológiques
depengui especialment de l'època en que aquelles es duguin a terme (primave-
ra i tardor) i dels indrets visitats, en particular dels menys degradats i sotmesos
a protecció administrativa i legal. A títol d'exemple, a la més gran de les illes
(Mallorca) haurem de visitar la serra de Tramuntana (al nord) i S'Albufera
d'Alcúdia (al nord-est), indrets on han estat fetes les troballes més interessants
els darrers anys, des del punt de vista faunístic i biogeogräfic. Mostra evident
ho constitueix l'estudi de Goater (1994) sobre els heteräcers palustres i halófils
de S'Albufera de Mallorca, on s'esmenten 138 espècies recollides per Riddiford
els anys 1992 i 1993, deu de les quals constitueixen novetats per a la fauna
balear: Pelosia obtusa H-S. i Pelosia plumosa Mab., (Arctiidae), Leucania
joannisi arbia Brsn. & Rungs, Archanara dissoluta Tr., Photedes pygmina
Hw., Platysenta viscosa Frr. i Porphyrinia cochylioides Gn. (Noctuidae), a les
quals hem d'afegir sis macroheterócers esmentats per nosaltres (Pérez De-
Gregorio & Vallhonrat, 1995) a Mallorca i Formentera: Eilema pygmaeola
pallifrons Z. (Arctiidae), Nola squalida Stgr., Moureia microglossa Rbr., Spudea
ruticilla Esp., Orthosia gothica L. i Ochropleura flammatra O.
Al present treball esmentem un total de 9 espècies, 3 d'elles noves per a
la fauna balear (I Arctiidae i 2 Noctuidae), que apareixen indicades al text amb
un asterisc (*). Es fa un extens comentari sobre l'endemisme tirreniä Agrotis
schawerdai Byt.-Slz., 1937 (Noctuidae) i es dóna compte de la troballa de la
planta hoste a l'illa de Mallorca del Sphingidae Celerio (Hyles) dahlii Gey.
Les localitats esmentades al text són les següents:
Mallorca
Alcúdia (albufera)	 EE1 O
	 16 m
Cóber, Escorca	 DE80	 800 m
Orient	 DD79-80
	 600 m
Petra	 ED1 1	 200 m
Valldemossa	 DD69
	 408 m
-64-
Menorca
Cala Mesquida	 FEll	 10 m
Eivissa
St. Miguel de Balançat CD42 	 150 m
Formentera
Sant Ferran	 CC68	 25 m
Es Calò	 CC78	 5m
RESULTATS
Arctiidae
Lithosiinae
Apaidia rufeola (Rambur, 1832)
Eivissa: Sant Miguel de Balançat, 20.V111.1995, 1 y (F. Vallhonrat leg.).
Citada de la illa per Freina & Witt (1987) sense indicar però cap localitat
concreta (Dantart et alt., 1993).
(*) Eilema rungsi Toulgoet, 1960 (= hellenica Derra & Hacker, 1983).
Mallorca: S'Albufera d'Alcúdia, 1.V.1995 1 y (Pérez De-Gregorio leg.).
Descrita dels aiguamolls de Merdja Bokka (Marroc), viu a les zones palustres de
la península Ibèrica, Grècia i sud d'Itàlia. A la península Ibèrica sols ha estat
trobada fins ara als aiguamolls catalans del Delta de l'Ebre i del Llobregat, on
és freqüent en dues generacions: IV-V1 i VIII-IX (Orozco, Pérez De-Gregorio &
Vallhonrat, 1996).
Eilema caniola (Hübner, [1908])
L'estudi de nombrós material aplegat els darrers anys a les illes de Ma-
llorca, Menorca i Eivissa (V-VI i VIII-IX) ha permès comprovar com la forma
torstenii Mentzer, 1980 (descrita de l'illa de Mallorca com a bona espècie) no
sols presenta idèntiques estructures genitals que la forma típica si no que a
més a més resulta taxonòmicament molt discutible fins i tot com a simple
forma. La forma torstenii es recull aplegada amb la forma típica i els anys secs
sol ser abundosa els mesos de tardor.
Noctuidae
Acontiinae
Pseudozarba bipartita (Herrich-Shäffer, 1850)
Mallorca: Petra, 16.IX.1993 (Pérez De-Gregorio & Vallhonrat, 1995);
Orient, 24.IX.1997, 4 ex (Pérez De-Gregorio, leg.). Sembla localitzada a la
serra de Tramuntana.
-65-
Amphipyrinae
(*) Luperina dumerilii (Duponchel, 1826)
Mallorca: embassament de Ctiber, Escorca, 25.IX.1997. 1 9 (Pérez De-
Gregorio leg.). Aquest tax6 mediterrani-asiàtic, típicament autumnal (IX-X) ha
estat també citat de les zones muntanyenques de l'illa de Còrsega (Rungs,
1977), segons troballes d'aquell autor i de Reisser i Schawerda. Curiosament,
dumerilii 
—considerada una espècie comuna a Europa i estesa per tota la penín-
sula Ibèrica— solament ha estat citada a Catalunya una vegada, de Ribes de
Freser (Ripollès, Pirineus Orientals) IX (WEIS, 1915) sense que mai hagi estat
retrobada, tot i ser un Noctuidae molt característic i fàcil d'identificar per
morfologia externa, en especial la forma típica, a la qual pertany l'exemplar
balear ara esmentat. A més a més, l'examen del nombrós material de noctilids
dipositat pel Dr. A. Weiss al Museu de Zoologia de Barcelona (MZB) no ha
permès trobar cap dumerilii procedent de les seves recerques a Ribes de Freser.
Caradrina (Paradrina) fuscicornis Rambur, 1832
Mallorca: Cliber, Escorca, Petra, Orient, nombrosos exemplars, IX.1993 a
1997. Menorca: Cala Mesquida, 13.111.1997, 1 ex. (Pérez De-Gregorio leg.).
Durant la tardor de 1997 (IX) va ser el Noctuidae més abundós de l'illa
de Mallorca (més d'un centenar d'individus atrets per les trampes de llum
actínica).
Cuculliinae
(*) Metopoceras khalildja Oberthür, 1884
Formentera: Sant Ferran, 28.111.1996, 1 d' (L. Kobes leg.).
Espècie atlanto- mediterrània pròpia de les zones estepäries, viu al nord
d'Àfrica (Marroc i Egipte), Sicília i península Ibèrica (Ronkay & Ronkay,
1995). A Catalunya se la coneix de les zones estepäries del sud-est del país
(comarques del Baix Urgell, Les Garrigues, La Noguera) i dels Monegros del
veí Aragó, volant els adults durant el mes de març, època on ha estat també
trobada a les illes Balears.
Noctuinae
Agrotis schawerdai Bytinski-Salz, 1937
Endemisme tirreniä (Còrsega, Sardenya, Balears) típicament autumnal (IX-
X).
Fou descrita l'any 1937 de la localitat de Teulada (Sardenya) segons 3
individus (1 e i 2 9) força volats recollits per Karl Schawerda el 8.X1.1934 i
redescrita dos anys després (Hartig, 1939) com Agrotis santourana nov. sp.
amb una 9 de la localitat de Porto Santoru, a la mateixa illa.
L'any 1960 Ch. Boursin la va citar per primer cop de les Balears (Eivissa),
descrivint la ssp. balearica amb tres 9 capturades el 8.X.1951 a Sant Antoni de
-66-
Portmany per W. Kampf, alhora que va representar per primera vegada la
genitälia masculina del tipus de Sardenya.
L'any 1977 Cl. Dufay la va tornar a descriure com a especie nova sota el
nom de jeanninae de la localitat de Bonifacio (Còrsega), segons 3 y capturades
per A. Jeannin el 8.X.1975; posteriorment (Dufay, 1978) passà jeanninae a
raça corsa de la schawerdai.
Els darrers anys hem pogut recollir i estudiar nombrós material de
schawerdai de les Illes Balears:
Mallorca: Valldemossa 25.IX.1992, 1 e (F. Vallhonrat, leg); embassament
de Ctiber, Escorca, 17.IX.1993, serie d i y (Pérez De-Gregorio & Vallhonrat,
1995), 25.IX.1997, sèrie e i y (Pérez De-Gregorio leg.); Orient, 24-27.IX.1997,
sèrie cf i y (Pérez De-Gregorio leg.).
Formentera: Es Cale' , 28.X.1989, 1	 (L. Dantart leg.) (Dantart, Pérez
De-Gregorio & Vallhonrat, 1993).
Com a conseqüència de l'estudi dut a terme, creiem encertada la suposició
de Fibiger (1990) de que les ssp. balearica Boursin, 1960 i jeanninae Dufay,
1977, no tenen cap validesa i que schawerdai constitueix unitat
taxonòmica als arxipèlags on ha estat trobada (Balears, Còrsega i Sardenya).
Les diferencies subespecífiques assenyalades per aquells autors es deuen a
varis factors: la manca de suficient material comparatiu, l'estat moltes vegades
degradat dels exemplars dels quals disposaren (els dissenys alars de schawerdai,
força marcats en els exemplars nous —setembre—, es troben esfumats als
exemplars d'octubre, ja molt volats) i la notable variabilitat gràfica dels dissenys
alars, tant entre individus com entre sexes. Cal doncs establir les següents
sinonímies:
Agrotis schawerdai Bytinski-Salz, 1937 (= santourana Hartig, 1939) (= balea-
rica Boursin, 1960) (= jeanninae Dufay, 1977)
Volem aprofitar per indicar que Fibiger (1990) parla de la possibilitat
d'una primera generació (el mes de VI) de l'espècie. Aixe, obeeix a un error
degut al fet que l'exemplar de santourana fou citat com a capturat el mes de
juny, fet que l'esmentat autor interpreta com una possibilitat addicional de que
santourana sigui una especie diferent de schawerdai, extrem aquest ja descartat
per Boursin (1960) a la vista del tipus.
Sphingidae
Hyles dahlii (Geyer, 1828)
Les erugues d'aquesta espècie (ben diferents de la cogenèrica euphorbiae L.)
han estat trobades els anys 1993, 1994 i 1997 als voltants de l'embassament de
Caer (Serra de Tramuntana, Mallorca) alimentant-se de l'endemisme Euphorbia
pytiusica. Transportades a Catalunya, van completar el seu cicle biològic amb
Euphorbia terracina de les dunes sorrenques del nostre litoral, planta sobre la qual
les erugues de dahlii van ser trobades fa vint-i-dos anys (1975) a Sant Andreu de
Llavaneres (Maresme).
-67-
Figura 1. Agrotis schawerdai Bytinski-Salz., diversos exemplars ci i y. Cúber, Escorca,
Mallorca, 17.IX.1993.
Figura 2. 1 Luperina dumerilii Duponchel (Cúber, Escorca, Mallorca, 25.1X.1997). 2
Metopoceras khalildja Oberthur (Castelldans, les Garrigues, Catalunya, 8.111.1997). 3 i 4
Paradrina fuscicornis Rambur (Orient, Mallorca, 24-27-1X.1997). 5 Pseudozarba bipartita
Herrich-Schäffer) (Orient, Mallorca, 24-27.IX.1997).
Figura 3. Erugues d'Hyles dahlii Geyer (a dalt) i d'Hyles euphorbiae L. (a baix), sobre
Euphorbia terracina.
AGRAÏMENTS
Agraïm al Sr. Lutz Kobes (Göttingen, Alemanya) les seves valuoses
informacions de l'illa de Formentera i a l'amic Farncesc Vallhonrat el material
i les informacions que com sempre ha posat al nostre abast. Als Srs. Joan Mayol
(Director del Parc Natural de S'Albufera de Mallorca) i Jordi Muntaner (SECONA
de Mallorca) les facilitats donades a les recerques fetes a indrets protegits de
l'illa. Al Sr. M. Riddiford (Parc Natural de S'Albufera) per permetre'ns l'examen
de la collecció lepidopterológica del centre. A l'amic Martí Rondós, per les
fotografies que il . lustren aquest treball i la seva valuosa cooperació. Finalment,
a l'amic Oleguer Escolà (Museu de Zoologia de Barcelona) per les ja habituals
facilitats donades per a l'estudi de les col . leccions del centre i la consulta de la
Biblioteca.
REFERÈNCIES
BOURSIN, C. 1960. Eine für Spanien neue Scotia-Art (Agrotis auct.), Scotia schawerdai
Byt-Salz. Zeit. Wien. Ent. Ges., 45: 68-70, làm. 7, fig. 1 a 4 i 8.
BYTINSKI-SALZ, H. 1937. Secondo contributo alla cognoscenza della Lepidopterofauna
della Sardegna. Mem. Soc. ent. Ital., 15: 198.
CUELLO, J., 1981. Els Lepidòpters de les Illes Balears. Cens provisional. Treb. Soc. Cat.
Lep., 4: 33-53.
DANTART, J., PÉREZ DE-GREGORIO, J.J., & VALLHONRAT, F., 1993. Contribució a la
fauna de Macroheterócers de les Illes Balears (Lepidoptera: Heterocera). Treb. Soc.
Cat. Lep., 12: 95-114.
DUFAY, C. 1977. Description d'un nouvel Agrotis 0., de Corse (Lep. Noctuidae). Bull. Soc.
ent. Fr., 82: 96-98.
DUFAY, C., 1978. Notes synonimiques sur divers Noctuidae decrits recenment. Entomops,
54: 159-160.
FIBIGER, M., 1990. Noctuidae Europaea I (Noctuidae I), pägs 89-90, Làm. 9 fg. 27-28.
Apollo Books. Soro.
FREINA, J. & WITT, T., 1987. Die Bombyces und Sphinges der Westpalaearktis (Lepidopte-
ra). Vol. I, 708 pp. München.
GOATER, B., 1994. Heterocera recorded at S'Albufera (Mallorca). Butll. Parc. Nat.
S'Albufera, 1: 55-60.
HARTIG, F. 1939. Contributo alla cognescenza della fauna entomologica della Sardegna.
Mem. Soc. ent. Ital., 17: pg. 66, làm. 3, fig. 2.
OROZCO, A., PÉREZ DE-GREGORIO, J.J. & VALLHONRAT, F., 1996. Els Macroheterocera
(Lepidoptera) de les Reserves Naturals del Delta del Llobregat. Spartina, 2: 69-80.
PÉREZ DE-GREGORIO, J.J. & VALLHONRAT, F., 1995. Lepidòpters nous o interessants
per a la fauna de les Illes Balears. Butll. Soc. Cat. Lep., 75: 32-34.
RONKAY, G. 8z RONKAY, L., 1995. Noctuidae Europaea VII (Cuculliinae II), pägs. 117-
119, làm. 2, figs. 63-67 i 103, 104 i 175. Apollo Books. Soro.
RUNGS, C., 1977. Notes de lépidoptérologie corse (I). Alexanor, 10 (4): 184.
WEISS, A., 1915. Contribució a la fauna lepidopterológica de Catalunya. Treb. Inst. cat.
Hist. nat., 1: 73.
-70-


Novetats en l'estudi dels heterocera de les Illes Balears (lepidoptera)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert