Queralt Tomàs, M. Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Música de banda. 1845-1970: 125 
anys de bandes i societats musicals 
de I'Ebre (Museu del MontsM. Amposta, 
del 2 de desembre de 1995 al 7 de 
gener de 1996)  
M. Carme Queralt 
ComissZtrio 
Les bandes de música i les 
societats musicals estan forta- 
ment arrelades a les comar- 
ques del Montsia, el Baix Ebre, 
la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, 
des del segle passat. Sens dub- 
te, constitueixen un dels ele- 
ments populars més destacats 
del seu patrimoni etnologic i, 
en general, del patrimoni cul- 
tural de les Terres de I'Ebre. 
Es tracta, majoritariament, de 
bandes de música fundades i 
sostingudes per societats obre- 
res, recreatives, culturals o mu- 
sicals -depenent del tipus de 
societat més habitual en el mo- 
ment histbric concret en que es 
funda cadascuna d'elles-; totes, 
pero, d'una amplia base po- 
pular.  Precisament, aquesta 
base continua sent una de les 
principals característiques de 
les bandes de música i de les 
societats musicals de I'Ebre, on 
les bandes de caricter muni- 
cipal són, gairebé, una excep- 
ció. 
L'exposició (<Música de ban- 
da. 1845-1970: 125 anys de 
bandes i societats musicals de 
I'Ebre>> ha estat produi'da pel 
Museu del Montsia i pel De- 
partament de Cultura de la Ge- 
neralitat de Catalunya, dins el 
marc de I'ambit ((Bandes de 
música>> del II Congrés de Cul- 
tura Popular i Tradicional Ca- 
talana, celebrat a Amposta els 
dies 2 i 3 de desembre de 
1995, i, actualment, forma part 
del programa d'exposicions iti- 
nerants del Museu. 
L'exposició te per objectiu 
fer coneixer I'important nom- 
bre de bandes de música exis- 
tents a les comarques de I'Ebre, 
la seva antiguitat i I'enorme r i -  
quesa associativa que repre- 
senten; és a dir, vol mostrar la 
seva importancia histbrica, so- 
cial i etnologica, més enllh de 
I'estrictament musical, potser 
més coneguda. Com se sap, les 
bandes de música i les societats 
musicals han despertat i culti- 
vat, al llarg del temps, el sen- 
timent musical i artístic de la 
gent de I'Ebre; han format cen- 
tenars de músics afeccionats, 
alguns dels quals han arribat a 
convertir-se en professionals 
de fama i prestigi arreu d'Eu- 
ropa; i han creat formacions 
musicals que han aconseguit 
també una gran rellevhncia, 
fama i prestigi, dins i fora de 
Catalunya. 
El contingut de I'exposició és 
fruit del treball de camp rea- 
litzat, poc abans de la inaugu- 
ració de I'exposició, per Sal- 
vador Viladrich i Xavier Cor -  
tiella, dels Serveis Territorials 
de Cultura a Tortosa, i per I'au- 
tora, com a conservadora del 
Museu del Montsia i comissa- 
ria; i reflecteix la nostra visió 
del tema, feta a partir del pa- 
tr imoni musical i instrumental 
i dels abundants materials gra- 
fics i orals reunits durant el tre- 
ball de camp; una visió nova, 
donada la manca d'un estudi o 
recull previ. 
crMÚsica de banda. 1845- 
1970: 125 anys de bandes i so- 
cietats musicals de I'Ebre>> pre- 
senta, així, quatre ambits: Re- 
cull historic, Activitats musicals: 
concerts, cercaviles i festes po- 
pulars, Activitats musicals no 
bandístiques, i Instruments, 
banderes i faristols antics. Els 
tres primers són protagonitzats 
per abundant material grafic, i 
el quart per patrimoni material, 
t o t  i que en cadascun dels am- 
bits els dos aspectes són pre- 
sents. 
El primer ambit, Recull his- 
tbric, presenta una trentena de 
fotografies de diverses forma- 
cions bandistiques ebrenques, 
realitzades entre els anys 1900 
i 1960, i mostra diversos ob- 
jectes significatius de la seva 
historia, com ara el clarinet que 
la reina Isabel II va regalar al 
poble d'Alcanar el 1845 amb 
motiu de la fundació de I'actual 
Banda Municipal de Música, el 
reglament de la Lira Ampostina 
editat el 1916 o el llibre de re- 
buts dels socis de la Lira Ro- 
quetense del 1924. 
Si tenim present que la Ban- 
da Primitiva de Llíria, consi- 
derada la més antiga de I'Estat 
espanyol, es funda I'any 181 9 
ens adonarem de la importan- 
cia histbrica de bona part de 
les bandes i societats musicals 
de I'Ebre, i tambe de I'origen 
molt reculat d'algunes d'elles. 
Un origen que cal situar tambe 
-segons el que avui conei- 
xem- als inicis del segle passat, 
concretament al 1834. Aquesta 
referencia cronologica es troba 
a I'arxiu parroquia¡de Sant Mi- 
quel d'Alcanar (Montsia), on 
consta I'existencia d'una amú- 
sica del poble>>. 
Les notícies de que dispo- 
sem sobre I'existencia o la fun- 
dació de bandes de música al 
segle XIX a I'Ebre són nom- 
broses. A tall d'exemple: el 
1870 es funda una banda de 
música a Ulldecona (Montsia). 
A finals de segle es creen les 
de Santa Cecília i la Lira Der-  
tosense a Tortosa (Baix Ebre). 
El 1898 a Miravet i abans del 
1901  a Benissanet (R ibera  
d'Ebre). A la Fatarella (Terra 
Alta) el 1919 n'existia una. 
El segon ambit, Activitat mu- 
sical, mostra amb trenta foto- 
grafies com, a més de amb les 
actuacions tradicionals -con- 
certs, concerts de carrer i cer- 
caviles-, les bandes de música 
de I'Ebre han estat també, de 
sempre, estretament relacio- 
nades -amb les diferencies que 
les circumstancies socials i re- 
ligioses de cada epoca han im- 
posat- amb les manifestacions 
mes populars, i de tota mena: 
festives, socials, religioses, es- 
portives, etc. 
Banda de música (1901). 
Aquestes activitats populars 
han conformat -i encara avui 
conformen- una part impor- 
tant del fonament cultural i mu- 
sical de les formacions musicals 
de les Terres de I'Ebre. La seva 
presencia ha donat una per- 
sonalitat prbpia a les festes ma- 
jors i de carrer, als romiatges 
i a les processons de la zona. 
Aquest ambit mostra algunes 
partitures populars originals, 
com ara la (<Gran Jota Torto- 
sina>> de Joan Moreira, obra del 
mestre Joan Monclús o la <(Jota 
Vella,) dlAlcanar. 
El tercer ambit, Activitats 
musicals no bandístiques, vol 
reflectir la importancia i el bon 
nombre d'altres activitats mu- 
sicals realitzades pels membres 
de les bandes: orquestres, con- 
junts de música melbdica, or-  
feons, grups de dansa, etc.; a 
través d'una quinzena de fo- 
tografies, realitzades entre els 
anys 1917 i 1970, acompany- 
ades d'una mostra de materials 
grafics publicitaris de les or-  
questres del Baix Ebre i de la 
Ribera d'Ebre dels anys qua- 
ranta i cinquanta, i d'objectes 
diversos, com ara I'estendard 
brodat de I 'Orfeó Ocells del 
Montsia de la Lira Ampostina, 
del 1963. 
El quart ambit recull una 
bona mostra d'instruments, fa- 
ristols i banderes de caracter 
histbric. Encara que la varietat 
i quantitat d'instruments que 
ha d'integrar una banda no es 
fixa, i depen de les possibilitats 
associatives de cada formació, 
els instruments de vent-fusta 
(flautes, f lautí, saxos, clari- 
ne t s ) ,  e ls d e  v e n t - m e t a l l  
( t rompes,  t r ompe ta ,  t r o m -  
bons, saxhorn, fliscorn, onno- 
ven, bombardino, baix) i els de 
percussió (timbals, caixa, bom- 
bo, platerets, triangle), consti- 
tueixen els instruments musi- 
cals que conformen una banda 
de música. 
Tots aquests instruments, els 
quals han sofert una evolució 
constant que ha marcat la qua- 
litat musical de cada moment i 
de cada formació, formen part 
d e  la mostra. 
El Rif, I'altre occident. 
Una cultura marroquina 
(Museu Etnolbgic de Barcelona, 1996) 
Yolanda AixelQ Cabré 
Col.laboradora del Museu Etnolbgic de 
Barcelona 
L'existencia d'una real i tat  
pluricultural a Catalunya, amb 
u n  n o m b r e  e levat  d ' immi -  
grants rifenys, va despertar 
I'interhs del Museu Etnolbgic 
de Barcelona i del Grup d'ln- 
vestigació de les Societats 
Nord-africanes de la Univer- 
sitat de Barcelona. Aixi, es va 
plantejar organitzar una ex- 
posició al voltant de la societat 
arabomusulmana, concreta- 
ment del col4ectiu marroquí. 
Amb  aquesta activitat es ca- 
nalitzava una preocupacio tant 
de les instancies culturals i po- 
lítiques, com de la societat en 
general. 
El nostre interes va ser, des 
del principi, mostrar una rea- 
l i tat cultural complexa, falsa- 
ment simplificada i radicalitza- 
da sota termes religiosos o de 
v io lenc ia  cap a les dones. 
Aquest  ob jec t i u  s'acomplia 
amb I'elecció d'alguns fets so- 
cials quotidians representatius 
de la seva vida diaria, que con- 
densaven aspectes tan diver- 
sos com són els economics, 
els polítics, els socials o els 
cul turals.  A ix i ,  vam d i v i d i r  
I'exposició en sis apartats: ei 
moussem, la razzia, família i 
dona, el casament, el mercat i 
el dinar. Les implicacions d'un 
d'aquests fets socials les des- 
envoluparé breument a con- 
tinuació, incidint en la manera 
en que el vam recrear amb els 
objectes etnologics. 
El casament es la presenta- 
ció social d'una unió familiar. 
Amb  aquesta cerimbnia es ma- 
terialitzen les aliances de grup 
i fan cada cop més complexa 
una societat que fonamenta la 
seva solidaritat en el parentiu. 
El casament tambe representa 
la reproducció de la societat 
rifenya, la vinculació de dues 
unitats economiques, la legi- 
timació de la parella, la pre- 
sentació del matrimoni en so- 
cietat, la festa familiar, etc. 
Aixi, de les múltiples qües- 
tions que s'han de destacar, en 
vam escollir dues, el ritual ma- 
tr imonial i el dot, les quals es 
van representar mitjangant pe- 
ces com el vestit de la núvia 
i els seus accessoris, els ob- 
jectes necessaris per tenir cura 
del seu físic, els tatuatges de 
la núvia, els instruments mu- 
sicals, o les joies del dot. 
Certament, ens vam trobar 
amb múltiples dificultats quan 
vam haver de proporcionar als 
objectes una significació social 
que ens permetés, des de la 
seva vinculació amb d'altres, 
apropar-nos a una cultura di- 
ferent, explicant com és la 
seva vida quot id iana, p e r o  
malgrat el resultat no  creiem 
que ens haguem equivocat en 
el metode. Ens falta investigar 
més en aquesta direcció, do- 
nat que I'avantatge més clar 
que ens proporciona la inte- 
gració d'uns objectes etnolo- 
gics diversos, és el de mostrar 
la forma en que uns homes i 
unes dones cons t rue i xen  i 
viuen en societat en un mo- 
ment historic determinat. 
Ernesto de Martino en 
europea 
Carles Feixa 
Universitat de Lleida 
A finals de 1995 va tenir lloc 
a Roma i a Napols un congrés 
internacional sobre la figura i 
I'obra d'Ernesto de Martino. Fi- 
Ibsof, historiador de les reli- 
gions, antropbleg, folklorista, 
activista polític i escriptor, el 
pensament i la personalitat de 
I'autor, a trenta anys de la seva 
mort, provoquen encara avui a 
ltalia I'estranya combinació de 
fascinació i oblit suscitada per 
altres intel4ectuals com Croce, 
Pasolini o Pavese, que De Mar- 
t ino va coneixer personalment. 
Amb la diferencia que la seva 
obra no ha obtingut la difusió 
internacional que van obtenir 
els seus coetanis, i que ell tam- 
be mereixia pel caracter pioner 
de les seves aportacions teb- 
riques i metodolbgiques, i I'ex- 
trema lucidesa dels seus es- 
crits. 
Nascut a Napols el 1908 i 
mort  a Roma el 1965, la vida 
dlErnesto de Martino recorre 
els grans períodes de la histbria 
contemporania d'ltalia, que són 
tambe els d'Europa: liberalis- 
me, feixisme, guerra, postgue- 
rra, consolidació democratica. 
Membre d'una família de la 
burgesia napolitana, va estudiar 
lletres a la universitat, i esde- 
vingué deixeble de Benedetto 
Croce, la maxima figura de la 
intel.lectualitat italiana d'entre- 
guerres. Interessat en la his- 
tbria de les religions, la seva 
primera obra (Noturolismo e 
storicisrno in Etnologio, 1941) 
mostra la irfluencia de I'idea- 
lisme historicista crocia. Durant 
els anys de la Segona Guerra 
Mundial va militar en la resis- 
tencia antifeixista en el grup de 
joves liberals que envoltaven 
Croce. Tanmateix, aviat es dis- 


Música de banda. 1845-1970: 125 anys de bandes i societats musicals de l'Ebre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert