Anglada i de Ferrer, Lluís M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

<?4
Dues conseqüències de Tautomatització
de catàlegs
Acostumats com estem a ser
espectadors en aquest món on tot
passa lluny de nosaltres, hem
començat a sentir parlar a
Catalunya de l'automatització de
biblioteques i el tema no ens ha
semblat nou. Ja feia temps que se
sabia que, nord enllà, els ordinadors
havien entrat al regne sagrat de les
biblioteques per prestar-hi els seus
auxilis, així que, sense més
reflexions, hom està a punt de
canviar la màquina d'escriure pel
teclat d'una terminal.
L'automatització de biblioteques se
sol valorar de manera unànime com
un pas endavant, sense que un
judici com aquest susciti més
consideracions.
Tots els invents que ha fet el
gènere humà han tingut l'objectiu
d'augmentar la quantitat de treball
i han aconseguit, a més a més,
canviar-ne la qualitat i la manera
com es desenvolupava. Així, el
cotxe de motor no només va fer els
viatges més ràpids sinó, que va
canviar la manera de viatjar. En
aquest article considerarem alguns
dels canvis que possiblement
s'introduiran a les biblioteques amb
els ordinadors, i també remarcarem
els innegables avantatges que
comportarà aquest fet. Ens
centrarem en l'impacte a les
biblioteques de l'automatització
dels seus catàlegs, deixant de
banda les conseqüències de
l'automatització de totes les
funcions que fa una biblioteca.
L'automatització dels catàlegs
d'una biblioteca té com a resultats
immediats una millora en la
informació que s'ofereix a l'usuari,
una eina molt útil per al bibliotecari
en el treball de catalogació i estalvi
d'espai i de recursos per a la
biblioteca. Els catàlegs
automatitzats permeten d'accedir a
la informació més ràpidament a
partir de més conceptes que els que
ofereixen els catàlegs manuals. El
primer aspecte és evident si pensem
en catàlegs en microfitxes COM o
accessibles per terminal. Respecte
al segon cal dir que l'ús d'un
ordinador permet múltiples punts
d'accés per a una mateixa notícia
bibliogràfica. Es pot cercar un
document pel seu títol, col·lecció,
editor, etc., sense augmentar
perceptiblement el volum del nostre
catàleg ni la feina de catalogació; la
recerca booleana ens permet de fer
consultes complexes; és possible
utilitzar tècniques noves que
analitzin millor el contingut del
document, etc. No cal dir que totes
i cada una d'aquestes possibilitats
milloren la informació que una
43
biblioteca pot donar i permeten al
catalogador de gestionar més bé el
catàleg.
Els catàlegs confeccionáis així
canvien la seva forma i ens són
oferts en microfítxes o en cintes o
discs magnètics consultables per
terminal. El volum que ocupen els
catàlegs disminueix, les consultes
es fan més ràpides i al mateix
temps els catàlegs es poden
explotar més. L'edició del catàleg
d'una biblioteca es fa ara molt més
fàcil i de manera automàtica es pot
disposar d'extraccions parcials del
catàleg.
Fins aquí tot ha estat un rosari de
lloances i molt parcialment hem
complert el que s'ha promès al
començament d'aquest escrit. Però
abans de poder parlar de canvis en
les biblioteques se'ns haurà de
permetre una breu incursió en
consideracions gota estèrils sobre la
insadollable necessitat d'informació
que té el nostre món a finals del
segle XX.
Jl/1 nostre segle, que ens ha portat
els ordinadors, ha nascut amb una
necessitat que cada vegada es fa
més pregona: necessitat
d'informació. El nombre de
documents creix en progressió
geomètrica i això crea un abisme
entre la informació existent i els
usuaris potencials que només es pot
salvar per mitjans que estiguin a
l'altura de les circumstàncies. És
així com han nascut els centres
documentals, que s'apropien
d'algunes de les funcions que fins
ara complien les biblioteques i que
s'insereixen en la producció
científica i tecnològica fins a ser-ne
una peça clau. És normal que,
donat el seu paper, hagin estat els
centres documentals els primers de
gaudir dels avantatges de la
informàtica.
Però les biblioteques continuen
tenint un paper important, sobretot
en l'ensenyament, la cultura i el
lleure, i cal que explotin els seus
recursos a ple rendiment per tal
d'oferir de manera millor i més
ràpida la informació que conserven.
I d'aquí que es plantegi l'ús
d'ordinadors a les biblioteques. Però
cal fer notar un matís important: la
introducció de la informàtica al món
de les biblioteques no ve motivada
tant per l'estalvi de recursos que
comporta, ni tampoc no és permesa
per l'abaratiment dels sistemes
informàtics, sinó que és deguda a la
necessitat d'informació que ara
només la informàtica pot satisfer de
44
manera adequada. Això ens
planteja amb força cruesa una
inversió de termes de què no
sempre som prou conscients, i és
que els ordinadors no s'usen tant
per alleugerir la burocràcia de les
biblioteques com perquè aquestes
puguin acomplir la seva funció en
una societat àvida d'informació.
Ens quedaríem curts si no
exposéssim una mica més què és
potenciar la informació de les
biblioteques. Bàsicament vol dir
permetre que aquesta informació
surti a fora. Fins ara hom no tenia
altre mitjà, si volia saber si una
biblioteca tenia un llibre
determinat, que anar-hi i
consultar-hi els catàlegs. Ara hi ha
una multitud d'instruments que
permeten de conèixer aquests
catàlegs des de fora estant.
Un catàleg automatitzat no només
pot ser imprès fàcilment, sinó que
es pot editar de maneres més
barates i difusives: les microfitxes
COM, les cintes magnètiques, per
terminal mitjançant connexió
telefònica... Consultar un catàleg
des del televisor d'una casa
particular gràcies al videotext no és
un somni tècnicament impossible.
Però si citem com exemples totes
aquestes possiblitats encara de
futuro-ficció al nostre país no és per
fer segregar saliva sinó per
remarcar l'immens camp que queda
obert a l'expansió de la informació
de les biblioteques.
Que la informació surti de les
biblioteques per acostar-se a
l'usuari, el seu intercanvi entre
centres i per tant un ús
internacional de la informació són
els trets distintius de l'evolució de
les biblioteques en el moment
present. Aquí es configuren les dues
conseqüències promeses de
l'automatització de catàlegs, que a
parer nostre són l'establiment de
grans xarxes de biblioteques i la
tendència mundial a la
uniformatització de codis i de
pràctiques catalogràfiques.
JN ormalment al nostre país per
«xarxa» entenem un conjunt de
biblioteques d'un mateix organisme
que estan subjectes a una
administració, a una política i a
unes finalitats comunes. Malgrat
tot, cal ampliar aquest concepte i
definir una xarxa com «un grup de
biblioteques i/o punts de serveis
d'informació connectats
conjuntament amb el propòsit de
satisfer necessitats comunes» (1).
Dins d'aquesta definició hi cabrien
algunes organitzacions i serveis
45
ií*
bibliotecaris desenvolupats per
mitjans manuals, però les
possibilitats de connexió i de
satisfacció de necessitats es veuen
multiplicades amb la informàtica
fins al punt que només amb
aquesta són possibles.
Seguint E.J. Hunter i K.G.B.
Bakewell (2) podem afirmar que una
xarxa moderna es caracteritza per:
1) mostrar el contingut d'un gran
nombre de biblioteques o d'un
gran nombre de publicacions,
2) fer que els recursos mostrats
siguin disponibles per a una
biblioteca o un usuari on i quan
calgui, i
3) compartir les despeses del treball
involucrat en fer aquests recursos
disponibles per tal de reduir la
mitjana d'increment del cost de les
biblioteques individuals i usuaris.
Els dos primers objectius es veuen
enormement facilitats per la
informàtica, que permet d'accedir
de manera immediata a catàlegs de
fons que es troben allunyats de
l'usuari. Els diferents centres de la
xarxa comparteixen d'alguna
manera la catalogació per formar un
sol catàleg i per poder atendre les
peticions de documents des de
qualsevol punt de la xarxa amb el
préstec interbibliotecari.
Aquestes xarxes es comencen a
desenvolupar a partir de la dècada
dels setanta i connecten entre si un
important nombre de biblioteques
(l'OCLC, xarxa pionera, establerta
als USA i al Canadà, n'agrupa unes
2.500). Les xarxes de biblioteques
han nascut amb el tractament
automatitzat de la informació i
configuren els dos trets esmentats
anteriorment d'ús internacional de
la informació i de sortirda de dins a
fora de la informació
emmagatzemada a les biblioteques.
J\. partir dels anys seixanta es
donen de manera paral·lela dues
tendències molt importants en el
món bibliotecari. D'una banda
tenim la introducció de la
informàtica a les biblioteques amb
el projecte MARC —que s'inicia
l'any 1966— i l'establiment de
xarxes automatitzades a les quals
ja hem al·ludit. De l'altra, hi ha la
sòlida tendència a la
uniformatització de codis
catalogràfics. Aquesta té com a
important punt de referència el
Congrés Internacional sobre
Principis de Catalogació (París,
1961), on s'unifiquin els criteris que
hauran de regir els codis nacionals
de catalogació, i a banda de moltes
altres realitzacions ha culminat de
46
noment amb les normes ISBD,
avui acceptades mundialment (3).
La simultaneïtat d'aquests dos
processos no és gens casual; hom
podria dir que la uniformatització
ve provocada per l'expansió de la
informació que produeixen els
ordinadors aplicats a les
biblioteques. Certament, per tal que
la informació pugui ser usada fora
del centre que la produeix, fins i tot
internacionalment, necessita que es
redacti sota uns patrons al màxim
de comuns possibles. A banda de la
comprensió de la notícia
bibliogràfica, «facilitant la
interpretació de notícies a través de
barreres lingüístiques», hi ha el fet
no menys important de la
utilització que pot fer un centre
qualsevol d'una notícia produïda
per un altre centre sempre que
ambdós usin els mateixos codis (4).
Així, ens trobem que unificar els
codis catalogràfics serveix per
interpretar correctament les notícies
bibliogràfiques que vénen de fora i
sobretot per poder-les utilitzar,
sigui en un catàleg comú, sigui en
el propi catàleg després d'una
còpia.
Però les diversitats entre els
catàlegs no provenen únicament de
l'ús de codis diferents, sinó també
de la inevitable disparitat en la
interpretació d'algunes normes; es
fa indefugible, doncs, alhora que
s'unifiquen codis, d'unificar també
pràctiques, i això darrer només és
possible centralitzant d'alguna
manera la catalogació, sigui a
través dè centres únics de
catalogació, sigui a través
d'una catalogació compartida.
XTem anunciat, ben segur que de
manera massa superficial, canvis
molt profunds en l'estructura
bibliotecària, que possiblement
tardaran a veure's en el nostre país.
La nostra intenció no ha estat altra
que, després de tanta volta,
reprendre les frases inicials
d'aquest article per remarcar que
l'automatització de les biblioteques
és una millora evident, però que cal
estar amatents als canvis que
comporta. Canvis en la manera de
treballar, canvis en la manera
d'entendre les biblioteques, canvis
en la manera de resoldre els
problemes. Seria ben estèril que en
l'evolució de les biblioteques
catalanes es fes una modernització
de les seves activitats que no anés
més enllà de les funcions que
actualment presten, que es girés
d'esquena a les millores
47
qualitativament diferents que la
informàtica possibilita.
Les biblioteques automatitzades del
futur (immediat?) seran diferents de
les actuals. La informàtica ha de
contribuir a obrir les biblioteques a
la societat, a augmentar-ne i
millorar-ne els serveis. Altrament
serà com trencar nous amb una
piconadora.
Lluís Anglada i Ferrer
(1) Eric J. Hunter and KGB Bakewell,
Cataloguing, , 2nd ed. (London: Clive
Bingley, 1983), p. 141.
(2) Ibidem p. 147.
(3) Hom pot fer-se una idea dels avenços
en unificació de normes bibliogràfiques
consultant: Standard practices in the
preparation of bibliographic records,
(London: IFLA International Office for
UBC, 1982).
(4) Justament l'objectiu de les normes
ISBD és «facilitar la comunicació
internacional de la informació
bibliogràfica (...) fent intercanviables les
notícies provinents de diferents fonts,
de manera que les notícies produïdes en
un país puguin ser integrades fàcilment
en catàlegs de biblioteques o en
bibliografies d'un altre país, facilitant la
interpretació de notícies a través de
barreres lingüístiques, perquè així les
notícies produïdes per als usuaris d'una
llengua puguin ser interpretades pels
usuaris d'altres llengües (...)»
48


Dues conseqüències de Tautomatització de catàlegs

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert