Boix Fuster, Emili

Revistes Catalanes amb Accés Obert

llindar 
 
Emili Boix-Fuster
Em plau presentar novament el nou número de l’anuari dels sociolin-güistes de llengua catalana, Treballs de sociolingüística catalana. Com ha estat habitual en els darrers números, aquest conté una part monogràfi-
ca, formada per dotze articles, tots ells dedicats a la situació sociolingüística del 
Principat d’Andorra, l’únic territori del domini lingüístic on no té sentit parlar 
de normalització perquè mai la llengua ha perdut de cap manera la normalitat. 
Aquesta part monogràfica ha estat coordinada per Montserrat Planelles (Govern 
d’Andorra) i Joaquim Torres (ASOLC-GCS) i constitueix l’anàlisi més aprofundi-
da que s’hagi fet mai sobre la complexa realitat sociolingüística andorrana. És de 
justícia que fem constar l’agraïment pel suport proporcionat en l’edició d’aquest 
volum tant pel Govern Andorrà com per la Secretaria de Política Lingüística de 
la Generalitat de Catalunya.
La llargada d’aquesta part monogràfica ens ha obligat, excepcionalment, a tras-
lladar els articles de la part miscel·lània al següent volum de la revista. En la dar-
rera part del volum es publiquen els resums en anglès i en castellà dels articles 
així com un balanç d’activitats de l’associació durant l’any 2004. El proper núme-
ro tractarà el tema “Llengua i educació” amb les ponències presentades a les jor-
nades celebrades a la tardor del 2005.
Finalment, s’escau informar breument de la vida de l’associació. En la part 
final del volum, s’adjunta la memòria d’activitats de l’any 2004, en què es deixa 
constància dels actes organitzats i de l’activitat de les comissions (llengua i edu-
cació, usos interpersonals i demolingüística). En la darrera assemblea extra-
ordinària s’aprovà modernitzar els estatuts de l’associació. A part de canvis de 
detall (l’adreça) o estilístics (preferència per formes de gènere no marcades), es 
feren modificacions més substancials com el canvi en la durada dels càrrecs de 
la Junta (la seva durada passa de tres a quatre anys) o el mateix nom de l’as-
sociació. El GCS passa a denominar-se Associació de sociolingüistes de llengua 
catalana (ASOLC), tant perquè fa temps que ha deixat de ser un grup (té més 
de noranta socis) com perquè la denominació “català” era usada en una accep-
ció que ara ha semblat excessiva. L’ associació és la de tots els sociolingüistes 
interessats en l’estudi de la imbricació entre la llengua i la societat en els països 
de llengua catalana, siguin valencians, balears, catalans o de qualsevol zona del 
planeta. Així mateix en la darrera assemblea es feren noves eleccions a la Junta 
de l’entitat. Deixaren voluntàriament els càrrecs el secretari, Carles de Rosselló 
(CPNL “L’Heura” de Santa Coloma de Gramenet i CUSC de la Universitat de 
Barcelona), i la tresorera, Montserrat Casacuberta (CPNL de Lloret de Mar), 
que han dut a terme les seves feines amb entusiame, amb calidesa i amb eficièn-
cia. Els han substituït, després de la votació preceptiva, Vanessa Bretxa (CUSC 
de la Universitat de Barcelona), com a nova secretària, i Josep-Manel Ballarín 
(Universitat Ramon Llull) com a nou tresorer.
Finalment, i permetent-me una llibertat periodística, afegiré un breu comen-
tari editorial. Els darrers mesos, tant del 2005 com del 2006, ha tornat a bufar 
una tamborinada mediàtica contra la política lingüística catalana. La intensitat 
d’aquesta campanya recorda l’engegada a començament dels noranta, quan el 
PSOE fluctuant depenia del suport parlamentari de CiU. Ara com abans, aquesta 
campanya prové fonamentalment de sectors pròxims al principal partit de l’opo-
sició espanyol, el Partit Popular, i s’aprofita de la desinformació que té la població 
espanyola respecte a la situació sociolingüística catalana. Uns espots del PP a la 
televisió andalusa critiquen l’exigència de coneixement del català per a viure a 
Catalunya, en lloc de fer pedagogia (tan urgent!) del multilingüisme estatal (¡”Lo 
que oyes, tendrán que estudiar en catalán!”, La Vanguardia 16.2.06). El més greu 
d’aquesta campanya no és que La Razón o El Mundo se’n facin ressò: era d’esperar. 
El més greu és que en aquesta ocasió tant premsa catalana com europea (aquesta 
darrera normalment mitjançant corresponsals radicats i malinformats a Madrid) 
desconfiïn profundament de la recerca sociolingüística al nostre país: així, La 
Vanguardia arribà a denunciar les recerques sociolingüístiques encarregades pel 
govern català com a res més que estratègies de control (“El tripartito ha gastado 
más de 3,5 millones en el control del uso del catalán” 16.3.06); el mateix diari des-
qualificava tot el model de conjunció lingüística escolar a Catalunya, que ha estat 
avalat per la majoria de forces polítiques i pel mateix Tribunal Constitucional 
espanyol, invocant que la globalització comporta homogeneïtzació: “ un siste-
ma educativo que prime el aprendizaje de idiomas como el catalán o el eusquera 
– en un mundo absolutamente globalizado como el nuestro – en detrimento de 
otros idiomas con una proyección exterior indiscutible y obvia, no es un sistema 
educativo práctico ni útil” (William Chislett “Una visión de España”,18.I.06); així 
el Frankfurter Allgemeine Zeitung (18.1.06) titllava la política lingüística catalana 
com de política de vigilància policial i de “neteja” lingüística. Davant d’aquests 
temporals mediàtics que no hem pretès esmentar exhaustivament (recordem, per 
exemple, la greu segregació creixent entre valencià i la resta del català…) la feina 
dels sociolingüistes de llengua catalana ha de continuar sense perdre el seu nord: 
continuar estudiant amb rigor el contacte de llengües als nostres territoris. Això 
ho farem ben conscients que certament hi ha problemas, problemes que podem 
contribuir a resoldre. El que no té sentit és debatre amb demagogs i amb pirò-
mans socials que no volen arreglar els conflictes lingüístics del país sinó atiar-ne 
el foc amb intencions a vegades exclusivament electorals.


Llindar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert