Nogués, Pepa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La indumentaria tradicional 
a Jesús1 
Pepa Nogués 
CEITTE (Centre dlEstudis de la Indumentaria Tradicional de les Terres de 1'Ebre) 
Sense la roba tant és el pobre com 
el ric! Aquesta dita popular ens 
indica que la indumentiria, a 
més de la seua funció de cobrir 
el cos, també conté una cirrega 
de significació que situa els ac- 
tors socials a dintre del grup so- 
cial i cultural. Tot plegat ha es- 
tat l'objecte d'estudi d'aquesta 
recerca; amb u n  apropament 
principalment descriptiu, donat 
que es tractava d'una recerca 
documentació, per6 plantejat 
com u n  primer pas, necessari, 
per avanqar cap a una anilisi 
interpretativa. Ens interessava 
conkixer com eren material- 
ment les diferents peces de ro- 
ba i complements i, a partir 
d'aquí, la seua contextualitza- 
ció i significació a dintre del 
conjunt social, del patrimoni 
etnolbgic. 
El Centre d'Estudis de la In- 
dumentiria Tradicional de les 
Terres de 1'Ebre (CEITTE) és 
una entitat sense inim de lucre 
que des del 1999 es dedica, 
com diu el seu nom, a la recer- 
ca, la conservació i la difusió de 
la indumentiria tradicional, els 
oficis relacionats i les artesanies 
tkxtils en aquest territori. Quan 
virem presentar el projecte, el 
Departament de Treball de la 
Generalitat havia aprovat u n  
taller ocupacional d'indu- 
mentiria tradicional a 1'Entitat 
Municipal Descentralitzada 
(EMD) Jesús (Baix Ebre), on 
l'entitat té la seua seu social, 
amb l'objectiu de formar vuit 
dones en l'ofici de modista i a 
la vegada confeccionar una 
col.lecciÓ de reproduccions que 
seria donada a la nostra entitat. 
Així, aquesta recerca havia de 
servir també per planificar les 
peces per reproduir. 
En total virem localitzar i 
documentar 108 peces del perí- 
ode compres entre la segona 
meitat del segle XIX i la primera 
meitat del xx. Formen un con- 
junt bastant complet i repre- 
sentatiu de les formes de vestir 
de la societat rural tradicional 
de la zona, principalment, amb 
algunes peces corresponents a 
altres oficis no pagesos. L'imbit 
geogrific es va concentrar a 
1'EMD Jesús, perque ens inte- 
ressava fer un  estudi qualitatiu 
i en profunditat que ens per- 
metés assentar les bases per fer 
recerques posteriors al territori. 
La font principal d'informa- 
ció ha estat la membria oral. Es 
van fer entrevistes a cinc infor- 
mants, totes dones, que eren 
també propietiries de les peces, 
heretades de la seua família. 
Les sessions es van dur a terme 
a casa de les informants, dintre 
de "l'espai femení", amb la 
presencia d'altres dones ami- 
gues o familiars. Una part de 
l'entrevista era oberta, per par- 
lar de les relacions al voltant de 
la indumentiria; una altra part 
seguia u n  qüestionari tancat 
per tractar concretament les 
peces localitzades, la seua des- 
cripció, ús i histbria. PrPvia- 
ment es va fer u n  buidatge 
d'alguns treballs dels folkloris- 
tes clissics com Joan Amades i 
Ramon Violant, i de Joan Mo- 
reira, costumista de les Terres 
de I'Ebre, així com de treballs 
recents, com les publicacions 
del Museu TPxtil i d'Indu- 
mentiria de Barcelona. Cal es- 
mentar també les valuoses 
aportacions del Grup Tortosí de 
Danses Folklbriques, que als 
anys 1970 va comenqar la re- 
cuperació de peces d'indu- 
mentiria. Per a la catalogació 
de les peces i les seues parts, s'- 
ha seguit en bona part el model 
que proposa el Museo Nacional 
de Cerámica, ~ a d r i d . ~  La in- 
formació es va adaptar poste- 
riorment als requisits que mar- 
quen les fitxes de béns mobles 
de lrIPE C. 
Una primera classificació dels 
grups socials segons les formes 
de vestir la trobem en el tipus 
de treball. En aquest sentit, di- 
ferenciem dos grups principals: 
els pagesos (que no eren sen- 
Els pares de la núvia (esquerra) eren pagesos, mentre que els pares del nuvi eren 
menestrals. Imatge dels anys 1950 a Jesús. Fotografia: arxiu del CEITTE. 
yors) i els altres, des dels me- 
nestrals (referit als oficis) fins 
als senyors. Mentre que en els 
primers podríem trobar peces 
d'indumentiria amb caracterís- 
tiques més específiques de la 
zona -perque han estat con- 
feccionades al lloc amb els ma- 
terials d'alli i adaptades a les 
necessitats del tipus de conreu i 
clima, tot i que amb moltes 
semblances amb altres zones 
rurals similars- el vestuari de 
la resta seguia les tendencies de 
la moda internacional. Dintre 
moment d'ús: de treball, de 
mudar o d'anar arreglat i els 
vestits especials per les cerimh- 
nies dels ritus de pas i per parti- 
cipar en els actes festius. Entre 
els grups d'edat no hem trobat 
diferencies significatives; no  
existia el concepte de moda in- 
fantil, llevat de casos puntuals 
com el bateig o la importació 
del vestit de comunió de mari- 
ner, de manera que la roba dels 
infants era concebuda, en 
esskncia, com la dels adults. 
El genere apareix com a va- 
riable diferenciadora en tots els 
grups. No solament en les for- 
mes de vestir sinó també en el 
tipus de relació que s'estableix. 
La roba es considera u n  as- 
sumpte del món femení: l'ad- 
quisició, la confecció (tot i que 
els oficis de més prestigi en 
aquest iimbit són desenvolu- 
pats per homes, com el de sas- 
tre), la neteja i la seua conser- 
vació ... Aquestes tasques ocu- 
paven una part important del 
seu temps i, de vegades, el tre- 
ball es convertia en oci: quan 
es reunien al safareig o a cosir i 
brodar a la porta del carrer. La 
formació de la dona pagesa in- 
cloi'a l'aprenentatge d'aquestes 
tasques i la seua destresa pun- 
tuava molt en la seua conside- 
ració social. La preparació cap 
al matrimoni requeria l'auto- 
confecció de l'aixovar, que s'i- 
niciava de petites, amb la roba 
de casa i la roba interior amb 
previsió per la resta de la vida, 
inclosa la camisa d'alletar els 
nadons i la tovallola de com- 
bregar per a rebre l'extrema 
unció. Unes peces d'artesania 
personalitzades amb el nom de 
l'autora de la mateixa manera 
que u n  artista signa els seus 
de cada grup apareixen sub- 
grups segons la classe social, L'aixovarforma 
amb diferkncies respecte a la part del patrimoni que la qualitat i quantitat en el grup aporta al 
dels pagesos i més remarcables 
 amen^ 
en el grup dels altres, per les di- Fotografia. Pepa 
ferencies d'estatus social, on les Nogués (2002) 
classes altes adquirien les peces 
més importants en grans ciu- 
tats fora del territori. A partir 
d'aquests grups, el vestuari 
personal comprenia diferents 
tipus de peces segons el seu 
quadres. Durant les entrevistes, 
la descripció de les peces s'a- 
companyava d'una forta cirre- 
ga emocional i simbblica; ens 
transportaven a la histbria de 
vida familiar de les informants, 
a la seua identitat. En una 6po- 
ca en  qu2 les fotografies són 
inexistents o escasses, en u n  
grup social amb poc patrimoni, 
aquests objectes esdevenen do- 
cuments per reconstruir la 
membria. Des d'aquest punt de 
vista, són una font molt rica 
per, tot estirant dels fils, reteixir 
la trama social i cultural d'a- 
quella ;poca, sobretot del món 
femení i, en  el nostre cas, del 
rural. 
Els materials d'aquesta recer- 
ca, juntament amb altres, varen 
servir per al muntatge de l'ex- 
posició itinerant La societat tra- 
dicional a través del vestit, que 
l'amy passat es va mostrar en 
quatre poblacions de les Terres 
de 1'Ebre. La presentació es 
planteja com una recerca apli- 
cada: a cada lloc es fa un  recull 
de fotografies i peces de roba 
que es documenten i s'in- 
clouen en l'exposició, de tal 
manera que fem difusió de la 
identitat i la histbria locals a la 
vegada que treballem el nostre 
projecte de recerca. 
1. IPEC-Documentació (2002). 
2. LICERAS FERRERES, M.V.; VICENTE 
CONESA, M.V. Fondos de indumentaria 
femenina en el Museo Nacional de Cerá- 
mica. Catálogo. Madrid: Dirección 
General de Bellas Artes y Archivos, 
Ministeri0 de Cultura, 1994. 
Estudi dels jocs 
populars/ tradicionals a la vall del 
Sió i als municipis del pla entre 
I'Ondara i el Sió (Urgell) 
Pere Lavega, Francesca Bardaji, Antoni Costes, Oriol Saula 
Museu Comarcal de I'Urgell - Tizrrega 
Amb la recerca IPEC-Docu- 
mentació "L'estudi dels jocs po- 
pulars/tradicionals de la vall del 
Sió i els municipis del pla entre 
l'Ondara i el Sió" (2002) es va 
cloure l'estudi dels jocs tradi- 
cionals a la comarca de I'Urgell, 
iniciat amb les recerques IPEC 
de la mateixa modalitat "Jocs 
populars/tradicionals al muni- 
cipi de Tirrega" (2000) i "Estu- 
di dels jocs populars/tradicio- 
nals a la comarca de 1'Urgell: la 
vall del Corb" (2001). 
En el primer estudi s'indica- 
va que els jocs, en tant que ma- 
nifestacions socials i culturals, 
desencadenen formes singulars 
de relacionar-se amb els altres 
protagonistes i amb l'entorn. 
En el cas dels jocs urgellencs, 
les seves característiques con- 
firmen que a I'hora de jugar és 
molt més important gaudir dels 
reptes que s'originen més que 
del fet de competir amb l'objec- 
tiu d'establir un  guanyador i 
u n  perdedor, tal i com és pre- 
ceptiu en l'esport. Les dades 
que mostren els jocs tradicio- 
nals a la vall del riu Sió i als 
municipis de la plana dfUrgell, 
així com en la vall del riu Corb 
i el municipi de Tirrega, confir- 
men que en el seu conjunt 
aquestes prictiques tenen ca- 
racterístiques molt semblants, 
la qual cosa fa pensar que des 
d'aquest punt de vista la co- 
marca de 1'Urgell constitueix 
una unitat forca uniforme. 
Objectius 
Sent aquesta la darrera re- 
cerca d'inventari del patrimoni 
lúdic de la comarca de l'urgell, 
els objectius d'aquest estudi es 
concretaren en els apartats se- 
güents: 
Identificar els jocs tradicio- 
nals representatius a la vall del 
Si6 i als municipis de la plana. 
Descriure les regles i les con- 
dicions socioculturals dels jocs 
tradicionals per donar una visió 
contextualitzada d'aquestes 
manifestacions. 
Interpretar les dades que 
aporten els jocs tradicionals de 
la comarca de l'Urgelll seguint 
les directrius metodolbgiques 
encetades en el terme munici- 
pal de Tarrega, en la vall del 
Corb, i a la prbpia de la vall del 
Sió i al pla. 


La indumentària tradicional a Jesús

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert