Revistes Catalanes amb Accés Obert

[ELS ARGUMENTS] 
3. INTERVENCIONS ORALS 
RESUM DE LES INTERVENCIONS ORALS A LA PONENCIA DE J.M. TERRICABRAS 
MAVI DOLC manifesta que no té cap fe en les institucions, com a elements 
que han de vetllar perqui? la llengua catalana tingui poder. 
JOAN M. ROMANÍ pregunta quina és la valoració que fa el ponent sobre la 
Declaració Universal dels Drets Lingüístics que proclama com un dret indivi- 
dual el dret al monolingüisme, que portat a I'extrem porta a la incomunicació. 
MIQUEL STRUBELL vol saber si el ponent comparteix amb ell la frase "Entre el 
fort i el feble, la llei allibera i la llibertat oprimeix". 
ALBERT FABA esta d'acord amb el ponent que és difícil parlar de drets lingüís- 
tics, pero sí que es podria parlar de drets lingüístics que es dedueixen d'un altre 
dret fonamental. 
RAFAEL TORNER comenta un aspecte sobre llengua i poder. A partir de l'e- 
xemple d'un professor universitari que es troba amb un alumne que no entén el 
catala i que, en aquest cas, el professor es transforma en institució que pot deci- 
dir, argumenta que no es poden oposar idees més o menys abstractes a persones 
i situacions molt concretes. S'ha de lluitar amb coses concretes contra coses con- 
cretes. 
ALBERT VILLAVERDE pregunta com es pot conjuminar el meu desig de poder 
tenir una llibertat amb el fet que molts dels factors que determinen aquest entorn 
social no depenen del meu grup lingüístic, sinó d'un grup lingüístic extern. 
206 TREBALLS DE SOCIOLINGUISTICA CATALAK.4 ' 17 ' 
JOSEP M. FORT ha trobat molt interessant la formulació que desvincula la 
relació directa entre la llengua i els drets individuals, pel fet que la comunicació 
és un dret essencialment social, que exigeix l'acord entre els interlocutors. 
Demana al ponent si les seves propostes per orientar la solució del conflicte lin- 
güístic que vivim aquí les podria concretar en relació amb els usos interperso- 
nals. Creu, d'altra banda, que s'ha de recuperar la consideració de la llengua 
com un pacte, com una convenció. 
ALBERT FABA no creu que les societats "normals", des d'un punt de vista lin- 
güístic, siguin Alemanya, Franqa o Madrid. Manifesta que la tendencia és anar 
cap a societats més multilingües i que, d'altra banda, a Catalunya no podem 
plantejar-nos com a model de normalitat lingüística, el model monolingüe. 
JOSEP M. AYMA pregunta si el ponent seria partidari que ha de ser la mateixa 
població qui s'ha d'apel-lar la seva consciencia per usar el catala en conversa amb 
un castellanoparlant o ha de ser la maxima autoritat democratica. 
M I Q U E L  ANGEL PRADILLA manifesta que esta d'acord amb l'entroncament 
territorial de les llengües. Després parla del pacte lingüístic. Creu que quan la 
nostra sociolingüistica ha deixat de banda el conflictivisme i ha entrat en una 
analisi sociolingüística estrictament funcional, s'ha traslladat a la societat una 
mena d'anestesia que s'ha transmutat en desmobilització. 
RESUM DE LES INTERVENCIONS ORALS A LA PONENCIA DIA. BRANCHADELL 
JOAQUIM TORRES esta d'acord amb el ponent en els punts següents: amb el fet 
que no es pot intervenir des de 1'Estat en 1'6s interpersonal del catala, que cal tren- 
car aquesta norma de convergencia per reforqar el catala dins la vida social, i que 
el que es tracta és reforqar la llengua sense dir que aixo és perque la gent canvii' de 
llengua. No esta d'acord en que en els darrers 20 anys no s'ha erosionat l'ús de la 
llengua. Ho argumenta tot dient que hi ha hagut una disminució de l'ús del catala 
com a llengua familiar. A l'argument del ponent que diu que com no hi ha hagut 
erosió del grup lingüístic durant aquests 20 anys, és que la norma de convergen- 
cia cap el castella no redueix el nombre del grup lingüístic, Torres diu que ell faria 
l'argument a l'inrevés, és a dir, que hi ha hagut una certa erosió del grup lingiiis- 
tic, pero hagués estat més forta si no hagués hagut una minoria de gent que ha 
trencat d'una forma o una altra, la norma de convergencia al castella. 
ALBERT FABA troba una mica exagerat que el ponent redueixi la discussió 
sobre la norma de convergencia al castella a una situació d'emergencia, en la qual 
el catala estigués en perill de desaparició. La discussió, segons Faba, hauria de 
ser com podem fer que l'ús del catala augmenti més, encara que no estigui en 
perill d'extinció. 
M I Q U E L  STRUBELL agraeix al ponent dues coses. Primera, que fa una feina 
molt arriscada, pero molt necessaris, és a dir, mira de trobar les escletxes a les 
RESL-h1 IIE LES ISTEKL EhCIOiY5 O K i L S  i L i  PONEhCI.4 L)E J .hI .  TERRICABRAS 207 
teories que ens amenacen. Segona, perque ens ha indicat vies de futur possibilis- 
tes: campanyes de les administracions per afavorir l'ús lliure del catala, i subven- 
cions per donar suport a entitats que tenen aquest objectiu. Finalment, es refe- 
reix a com aconseguir superar els efectes d'una campanya absolutament ilelegíti- 
ma, peso legítimament. 
DOLORS ARENY considera que la norma d'adaptació lingüística usada pels 
catalanoparlants no obeeix únicament al fet de pensar que l'interlocutor/a és cas- 
tellanoparlant, sinó que hi ha altres factors contextuals que incideixen en la tria. 
Creu que els estudis qualitatius aportarien moltes dades, en el sentit que l'adop- 
cio d'aquesta norma no és igual en públic que en privat ni en el mateix ambit. 
JOSEP M. AYMA informa que des del GCS mai no s'ha pensat que hi ha un 
sentit coercitiu ni un sentit d'afirmació catalana en el fet que 1'Administració ha 
d'incentivar l'ús interpersonal del catala. Afirma que del que es tracta és que la 
població convergeixi a la llengua catalana, com a lingua franca, des d'un punt de 
vista d'interlocució general. 
BRAULI MONTOYA diu que pot corroborar amb estudis i ainb experiencia per- 
sonal, que el fet de la convergencia idiomatica ha dut als valencians a un punt 
trist d'abandó de la llengua, especialment en el cas d'Alacant. 
MONTSERRAT BADIA aporta dues idees. Primera: Seria interessant obtenir 
dades de les actituds dels castellanoparlants i fer-les públiques. Segona: Ates que 
els ciutadans portuguesos s'adapten al castella, nosaltres l'argument que fem ser- 
vir és que aixo és una actitud discriminatoria. 
FRANCESC VALLVERDU manifesta que ell aplica, per tradició, la norma de no 
convergir, a Catalunya. Es troba sorpres perque, en estudis distints, les dades 
entre els que convergeixen i els que no convergeixen siguin tan diferents. Creu 
que estem molt malament d'informació directa. Es mostra perplex per tal com 
vénen reflectides les xifres i tal com són analitzades per tothom. Finalment, 
manifesta que a vegades estem pensant en un país mític, en un país passat. La 
joventut actual té unes pautes de conducta, entre les quals la lingüística, molt 
diferents i que nosaltres ens hem d'aprofitar d'aquesta situació. 
MIQUEL ANGEL PRADILLA diu que tots estem d'acord en que hi hagi una pla- 
nificació lingiiistica de dalt a baix, auspiciada des dels poders autonomics, que 
no renuncii al foment dels usos interpersonals en catala; peso, alhora, convé que 
hi hagi una planificació lingüística de baix a dalt, impulsada des de la societat 
civil, que convergeixi en els mateixos objectius i assumeixi un paper vigilant del 
capteniment oficial. 


Resum de les intervencions orals a la ponència de J. M. Terricabras

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert