Bernal, Maria Dolors

Lardín i Oliver, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

................ 
oan Ambrbs 
r Catalunya I 
................ 
i Lloreda. 
i la Llibertat 
................ 
p p n n n v  r i m  rrr*qur 7 r - 
..... Joan Ambrós i Lloreda 
... Per Catalunya i la llibertat 
\ ,  
Joan Corbalan i Gil; Consol Garcia-Moreno 
... (ol.lectió Vicent Plantada, núm. 7, (entre dfEstudis Molletans, 
Mollet del Volles, juny 2002, 369 pag. 
Ressenya 
M. Dolors Bemal i Creus 
Antoni Lardin i Oliver 
Historiadors 
El Centre dlEstudis Molletans 
(CEM) va presentar durant el 
juny del 2002 el número 7 de  la 
seva col.lecci6 Vicenq Plantada: 
Joan Ambrós i Lloreda. Per Cata- 
lunya i la llibertat. En poc temps 
el CEM ha omplert un petit forat 
de  la histbria recent de  la ciutat 
de  Mollet, el primer terq del se- 
gle xx, amb la publicació de  tres 
llibres que en podríem dir bhsics 
per al coneixement del Mollet 
d'aquesta Ppoca: ens referim a 
l'obra de  M. Angels Suárez, La 
Segona República i la Guerra Civil 
a Mollet del Val l ts  (2000), a la de  
Joan Corbalán i Antoni Ladín, 
Josep Fortuny i Torrents. Una bio- 
grafia política (2000), i, dos anys 
més tard, aquesta obra que res- 
senyem. 
Es tracta d'una altra biografia 
d 'un molleth, en aquest  cas 
d'adopció, que s'implich fins al 
moll dels ossos en la vida politi- 
ca, cultural i social. Joan Ambrós 
i Lloreda va néixer a Mataró I'any 
1906 i la seva família slinstal.lh a 
Mollet cap al final de  la dPcada 
dels anys deu. Des d'aquest mo- 
ment la seva integració al Mollet 
de  1'Ppoca va ser total. PolifacP- 
tic de  mena, va ser un dels prota- 
gonistes del món cultural molle- 
th. El podem considerar un dels 
iniciadors del món sardanista 
molleth: va ocupar diversos chr- 
recs en aquesta societat, va es- 
criure diverses lletres per a sar- 
danes en col.laboraci6 amb el seu 
amic el mestre Suñé, a més de 
participar com a cantaire en el 
cor El Clavell, juntament amb el 
seu pare. Fins i tot va participar 
en diverses obres teatrals. Tam- 
poc no podem oblidar els diver- 
sos poemes que no va deixar 
d'escriure mai al llarg de la seva 
vida. Tot aixb, perb, amb una fita 
important, la més important de  
la seva vida, la que el va guiar 
fins al final: la llibertat i Catalu- 
nya, tal com s'explica al títol. La 
seva vida política des de  molt 
jove fins al final dels seus dies ha 
estat tot un  descobriment, des 
dels anys vint i trenta del segle 
passat fins al final dels vuitanta 
és molt intensa i interessant, es- 
pecialment quan part de  la his- 
tbria de  Mollet és explicada per 
un protagonista directe, i el fran- 
quisme i la transició s'expliquen 
amb uns ulls que ho veuen des de  
fora i, diguem-ne, amb el temps 
aturat. 
L'obra se'ns presenta en  dos  
grans apartats ben diferenciats. 
La primera part és una aproxi- 
mació a la vida de Joan Ambrós. 
La segona part del llibre és la 
part més important, ja que pre- 
senta de  manera exhaustiva la 
prhctica totalitat de  l'obra escri- 
ta pel protagonista del llibre. 
Aquestes dues  par ts  es divi- 
deixen temporalment en dues  
parts més, abans i després de  la 
Guerra Civil (1936-1939). Podem 
afirmar que la recerca ha estat 
una part molt important de  la 
feina dels autors, ja que fins aquell 
moment Ambrós era prhcticament 
un desconegut per a la població 
de  Mollet; havia estat regidor de  
cultura durant la Guerra Civil, 
era l'autor de  la lletra de  l'himne 
de la ciutat i, dels seus escrits, 
només es coneixien les sardanes i 
els poemes, perb Joan Ambrós va 
ser un personatge molt impor- 
tant a la ciutat vallesana del pri- 
mer terq del segle xx. 
La recerca portada a terme pels 
historiadors locals Joan Corba- 
lán i Consol Garcia-Moreno situa 
1'AmbrÓs encara adolescent en 
els inicis de  1'Estat Catalh que 
fundh Francesc Macih, partici- 
pant fins i tot en l'escola dels 
futurs oficials de  l'exercit catalh. 
A Mollet va ser el cap de dos 
grups paramilitars que es van 
camuflar en un centre excursio- 
nista per tal de  fer les prhctiques 
paramilitars corresponents que 
els havien de preparar per a do- 
nar suport a la invasió de  Prats 
de  Molló que havia de  protago- 
nitzar el mateix Francesc Macih. 
La seva participació a Estat Cata- 
1h el va portar a ser jutjat durant 
els darrers anys de  la Dictadura 
(1929-1931) mentre feia el servei 
militar a l'illa de  Mallorca amb el 
grau de sergent, perb malgrat les 
proves inculpatbries va ser ab- 
solt, conjuntament amb la majo- 
ria de  companys. Durant aquests 
anys de  la Dictadura Ambrós 
participa activament en associa- 
cions culturals locals malgrat que 
no s'oblidarh de boicotejar diver- 
sos actes del r6gim. 
Aquesta ferma catalanitat el va fer 
entrar en els cercles polítics catala- 
nistes i, especialment, en els repu- 
blicans, i durant tota la seva vida 
va actuar conseqüentment amb 
aquests ideals i principis i va patir 
totes les conseqÜi.ncies que se'n 
derivaren. Així, va ser un dels prin- 
cipals impulsors del Centre Cata- 
lanista Republich (CCR) de Mollet 
juntament amb altres joves (i no 
tan joves) personalitats locals com 
el doctor Rosés, en Pedrerol, en 
Salvat, en Pi, en Castells, en Feliu 
Tura, en Josep Fortuny i tants 
d'altres ... que tanta importhncia 
política tingueren durant el perío- 
de 1930-1939 per al Mollet republi- 
ch. En la seva vida política Ambrós 
es va mantenir al principi fora de 
I'hmbit municipal i al servei del 
CCR, va entrar com a regidor el 
1934 i ho va ser fins al 1938 (excep- 
tuant el període d'octubre de 1934 
a febrer de 1936) i va ocupar diver- 
ses regidories. El 1938 marxh al 
front (zona de Balaguer) quan la 
seva lleva va ser cridada i hi va 
viure experiencies que també el 
marcaren significativament, com 
ara una execució o la gran camara- 
deria dels amics i companys en 
situacions adverses i extremes. 
Amb la derrota dels republicans 
marxh a l'exili i va estar en camps 
de concentració i de  treball al sud 
de Franca, una Franca pro nazi sota 
el control del general Pétain; hi va 
viure una altra guerra, per6 hi re- 
trobh la seva familia. 
Aquests fets marquen un  abans i 
un després en la seva vida. Du- 
rant els primers anys de  l'exili 
(és a dir en plena Segona Guerra 
Mundial) sembla que manté la 
seva activitat política (a l'apartat 
dels annexos podem veure el seua I 
carnet d'afiliat a ERC de 1945 a la 
zona de Correze); perb un cop I 
acabada i veient la impossibilitat 
de  tornar a una Catalunya lliure 
i democrhtica decideix sobreviu- 
re amb la seva família, instal-lant- w CI 
se definitivament a Abbeville. La E 
seva ser5 la histbria d'un exiliat D O 
d 
de base, la de  moltes i moltes 
persones que es van veure abo- 
r 
cades a un abandonament dels . . 
seus caps, la histbria d'aquells 
" 9 
que van patir l'exili i van sobre- I L C '  
viure tot pensant en el retorn al- 
gun dia al seu país lliure, demo- 
crhtic i en pau, tot plegat pensant 
en la seva enyorada i defensada 
república i tot el que representava. 
La seva jubilació per malaltia el 
recuperh per a fer petits assaigs 
en diverses publicacions de  l'exili 
catalh, perb especialment a la re- 
vista Mai no morirem, sobre la vida 
dels exiliats, la seva visió sobre 
el franquisme, la lluita a l'interior 
(i a l'exterior) contra el franquis- 
me i en favor de  la democrhcia, 
una visió forca subjectiva de  la 
transició política espanyola ... una 
visió, com s'ha dit fins ara, forca 
diferent de  la que es tenia a 
l'interior del país, molt més prac- 
ticista. 
Tal com s'ha dit, la segona part 
del llibre és un ampli recull dels 
seus escrits, els escrits de tota 
una vida i amb la divisió tempo- 
ral que va provocar la Guerra 
Civil. 
Des dels escrits que els autors 
anomenen <<Escrits de joventut)) i 
que fan referPncia al Mollet polí- 
tic i cultural, fins a les crbniques 
en diaris barcelonins dels quals 
va ser corresponsal, com La Nau 
o La Publicitat. Tot aixb acom- 
panyat del seus primers poemes 
i de les primeres lletres de sarda- 
nes que acompanyaren la música 
del seu amic Suñé. D'aquest gruix 
hom destacaria els escrits que fan 
referPncia a l'articulació republi- 
cana de la població, ja que fins 
e ara aquest tema havia sorgit prin- 
e4 
2 cipalment de la ploma dels histo- 
= 
I riadors locals i aquesta vegada, 
d 
com ja s'ha dit anteriorment, en IP tenim la visió d'un dels princi- 
u 
- 
U pals personatges del moment, 
.- 
r l  :. protagonista destacat d'aquests 
O 
-. 
. . fets. Com dPiem la visió és forsa 
més fresca i de primera mA. 
La segona part dels seus escrits 
-<<Escrits de llexili))- se centra 
principalment en els seus arti- 
cles, petits assaigs, al Mai no mo- 
rirem, i en l'epistolari amb els 
seus amics i amigues, especial- 
ment amb la Teresa Ros, molt més 
directes i sincers. Aquí els seus 
records són els que protagonit- 
zen els escrits i rememoren o fan 
refer6ncia a tot all6 que ha viscut 
i que recorda amb enyoranca: la 
joventut i la lluita política ama- 
gada sota la recuperació de la 
cultura i la llengua catalanes; les 
festes i diversions; els amics i tot 
el que van viure ... especialment 
la tan idealitzada Ppoca de la 
República, plena d'alegries, pro- 
grés i llibertats; el seu pas per la 
Guerra Civil; el colpidor exili 
(com al seu escrit <<A una dama 
de Sant Llorens de Cerdans))), 
sempre amb una forta crítica al 
franquisme i els seus actes. 
Amb el pas dels anys (arribada 
dels seixanta i setanta) el troba- 
rem novament lluitant pels inte- 
ressos de la seva Catalunya. La 
que ell recorda figura en molts 
altres escrits compromesos i que 
alguna vegada el portaren a tenir 
polPmiques amb persones de din- 
tre del país que posaven en dub- 
te la seva catalanitat pel sol fet 
de ser gran i haver viscut fora, 
unes polPmiques que el referma- 
ren en les seves conviccions de 
sempre. La mort del dictador 
Franco i l'arribada de la transició 
tampoc s'escapen a la seva veu 
crítica (ni el referhdum, ni la 
Constitució ni 1'Estatut se n'es- 
capen ... i sempre sota la membria 
de la seva República i la seva 
Catalunya, sempre recordades i 
enyorades, com si no haguessin 
passat els anys). 
El seu retorn, el seu tan desitjat 
retorn, suposar2 un reguitzell 
d'emocions per a Joan Ambrós. 
Tornar a una Catalunya demo- 
crAtica i trobar-se amb els vells 
amics i coneguts, va ser viure 
una de les seves mAximes ilalu- 
sions, perb alhora el desencís que 
tot allb que recordava ja no hi 
era, havia desaparegut. 
Els seus escrits són tot aixb, una 
visió personal i subjectiva que 
pot ser comparada a la de molts 
altres catalans que visqueren les 
seves mateixes situacions. CatalA 
i dembcrata fins a la medulela, va 
morir a Abbeville el 1992 i hi va 
ser enterrat amb una senyera als 
acords del Cant dels ocells i amb 
terra catalana que ell mateix ha- 
via recollit en una de les seves 
estades aquí. 
Joan Ambrós va viure fidel sem- 
pre als seus ideals i mai es va 
sotmetre a les imposicions, i els 
seus escrits són un reflex fidel de 
la seva vida. 


Joan Ambrós i Lloreda. Per Catalunya i la llibertat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert