Moro i García, Antònip

Revistes Catalanes amb Accés Obert

T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
Ac
tiv
ita
t a
rq
ue
ol
òg
ic
a 2
01
4
29
ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2014
Antonio Moro i García
Recepció i acceptació: setembre de 2014
Els últims anys, l’activitat arqueològica de camp ha anat minvant a favor dels 
projectes de col·laboració dels ens universitaris i centres d’investigació amb el Mu-
seu de Terrassa. No hi ha cap dubte que aquest increment i continuïtat ha estat 
possible després de les intervencions arqueològiques a les esglésies de Sant Pere, Seu 
d’Ègara (1995-2005), amb una documentació posada a l’abast per a la comunitat 
científica que està donant els seus fruits. Recordem amb orgull una primera tesi doc-
toral sobre les inhumacions del conjunt religiós egarenc per part de Xavier Jordana 
(UAB, 2007) que va obrir la porta als diversos treballs d’investigació antropològica i 
arqueològica encara en curs. Important està sent fins ara la col·laboració amb el De-
partament d’Antropologia Biològica de la UAB, i molt especialment la catedràtica 
Dra. Assumpció Malgosa i l’ara professor Dr. X. Jordana. Com a mostra d’aquesta 
col·laboració presentem un resum del treball del màster d’Antropologia Biològica 
de Júlia Tartera que ve a afegir el nombre d’inhumacions estudiats de les esglésies 
de Sant Pere, concretament del període carolingi (segles IX i X), i que en pocs anys 
podrem completar. També cal ressaltar que s’ha engegat la tasca d’anàlisi de les restes 
antropològiques incinerades de Can Missert (1100-900 aC.), que actualment es tro-
ben dipositades en els fons museístics del Museu de Terrassa i del Museu Episcopal 
de Vic i que estan permetent aportar dades interessants sobre el ritus i la població 
d’aquelles dates. També cal destacar els treballs d’investigació individuals que s’estan 
portant a terme i que aquí presentem com a primícia gràcies a la gentilesa dels autors 
corresponents a la lectura paleogràfica de les pintures d’època visigòtica de l’església 
de Sant Miquel. 
Però, sens dubte, hem de destacar el paper catalitzador que està assumint l’Ins-
titut Català d’Arqueologia Clàssica, l’ICAC, amb seu a Tarragona, unint sinergies 
amb el Museu de Terrassa i l’Ajuntament de Terrassa. El seu interès per impulsar 
la recerca del conjunt episcopal d’Ègara, les esglésies de Sant Pere, va sorgir un cop 
finalitzats els treballs d’excavació arqueològica que demanaven ser estudiats i presen-
tats a la comunitat científica de manera urgent. Aquest primer contacte va propiciar 
la publicació, l’any 2009, de l’estudi parcial dels resultats signats per M. G. Garcia, 
A. Moro i F. Tuset a La seu episcopal d’Ègara. Arqueologia d’un conjunt cristià del segle 
IV al IX. Ara, l’esforç d’aquesta sinergia, convertit en un objectiu primordial, va di-
rigit a establir sengles col·laboracions amb altres institucions lligades al moment de 
l’antiguitat tardana. En aquest sentit, l’ICAC encapçala dos projectes de recerca que 
s’han aprovat, un de R+D i un altre promogut per la Generalitat de Catalunya, tots 
dos centralitzats en el conjunt episcopal d’Ègara.
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Antonio M
oro i G
arcía
30
Interpretació paleogràfica a Sant Miquel d’Ègara
Els treballs de restauració de la pintura d’època visigòtica de l’absis de l’església 
de Sant Miquel per part de l’empresa Arcor, l’any 2011, van permetre posar a l’abast 
la doble franja paleogràfica que emmarca la seriació de les dotze figures humanes 
que uns relacionen amb els apòstols i d’altres, amb la visió d’Ezequiel. El passat 3 de 
juliol, els membres investigadors de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Diana 
Gorostidi i Jordi López, i el director del Museu Bíblic de Tarragona, Andreu Muñoz, 
documentaren exhaustivament el nombre de lletres visibles mitjançant la fotografia 
i el calc. Tot i que no s’ha finalitzat l’estudi, avancen els autors, als quals agraïm 
aquesta aportació important, que la franja paleogràfica sota les figures correspon als 
noms dels apòstols que hi són representats.
Projecte de recerca R+D 
A mitjans del 2014 va ser aprovat el projecte coordinat per la Universitat Autònoma 
de Madrid Tècnicas constructivas y arquitectura del poder en el noreste de la Tarraconense. 
Metología de representación y parámetros analíticos para la comprensión de los procesos evo-
lutivos entre el Alto Imperio y la Antigüedad Tardía. Atorgat pel Ministeri d’Economia 
i Competitivitat (HAR2009-10752), inclou l’estudi de diferents àrees de la Península 
Ibèrica. La part que ens afecta localment correspon a la zona catalanovalenciana, que 
està dirigida pel Dr. Josep M. Macías (ICAC). El Museu de Terrassa col·labora com 
a gestor de les esglésies de Sant Pere i es compta amb la col·laboració de l’arqueòloga 
terrassenca M. G. Garcia, que assumirà les tasques de planimetria i dibuix. El projecte 
Foto 1. Treballs de calc d’una de les lletres de la franja paleogràfica de les pintures d’època visigòtica, segle VI, de 
l’església de Sant Miquel. Fotografia M. Gemma Garcia.
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
Ac
tiv
ita
t a
rq
ue
ol
òg
ic
a 2
01
4
31
inclou l’estudi dels paraments arquitec-
tònics a les seus episcopals de Barcelona, 
València, Tarragona i Ègara, amb l’ob-
jectiu de poder tenir un coneixement 
ampli de la configuració d’aquestes qua-
tre seus episcopals ubicades a la Tarra-
conensis. Els treballs centrats a l’església 
de Sant Miquel, mitjançant l’ús d’un es-
càner làser, permetran completar l’estudi 
evolutiu de l’edifici. Així mateix, s’està 
elaborant una pàgina web on es podran 
consultar les aportacions dels diferents 
projectes de zona que formen l’esmentat 
projecte d’investigació.
Projecte de recerca arqueològica a les 
esglésies de Sant Pere 
La Generalitat de Catalunya ha 
aprovat la proposta del projecte de 
recerca en matèria d’arqueologia de 
l’antiga Seu d’Ègara que va presentar l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb 
la col·laboració de l’Ajuntament de Terrassa. Aquest projecte de recerca, amb una 
durada de quatre anys –període 2014-2017–, té com a objectiu la realització de la 
fotogrametria completa i actualitzada del conjunt per poder fer la lectura científica 
de les estructures conservades, així com la confecció de material per a ús museogràfic 
i divulgatiu de l’evolució constructiva i arqueològica del conjunt religiós, estudi que 
ens permetrà assolir una millor comprensió i explotació de les dades. Els responsa-
bles d’aquest projecte són M. G. García, J. M. Macías i A. Moro.
Estudi antropològic de la necròpolis carolíngia de Sant Pere de Terrassa
Per Júlia Tartera i Foguet (Departament d’Antropologia Biològica, UAB).
El propòsit d’aquest estudi és analitzar antropològicament els subjectes de la ne-
cròpolis d’època carolíngia de les esglésies de Sant Pere (ss. IX-X) per tal de conèixer 
l’estil de vida i demografia de la població i fer-ne així una primera aproximació en la 
comparació demogràfica amb la població anterior en el nostre territori, coincidint 
amb el període episcopal de la Seu d’Ègara (ss. V-VIII). S’han examinat 17 individus 
del període carolingi que s’han afegit als 42 esquelets ja estudiats pel Dr. X. Jordana 
(2010). Els resultats indiquen unes diferències demogràfiques i d’estil de vida dels 
Treball d’escanejat amb làser de les superfícies de l’esglé-
sia de Sant Miquel. Fotografia M.G. Garcia.
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Antonio M
oro i G
arcía
32
individus inhumats que s’expliquen en el context del canvi de funcionalitat de les 
esglésies de Sant Pere, de seu episcopal a parròquia.
S’han trobat diferències en la distribució de sexe: els barons eren majoritaris en 
el primer període i les dones, en el següent. Els esquelets d’ambdós períodes mos-
tren distribucions d’edat òssia similars, però s’observen diferències en la incidència 
d’algunes patologies, no només entre la població masculina i femenina del mateix 
període, sinó també entre individus del mateix sexe en cadascun dels períodes.
D’aquests 17 individus estudiats en el present estudi, hi ha 9 dones, de les quals 
6 tenen més de 60 anys i una mitjana de 154 cm d’alçada, i 7 homes, entre els 35 
i 59 anys, amb una alçada mitjana de 168 cm, i un esquelet indeterminat, en edat 
infantil. 
Pel que fa a les patologies, cal destacar les afeccions bucals, l’artrosi axial (osteòfits 
a les vèrtebres) i l’entesopatia (estrès musculoesquelètic, sobretot el bíceps i tendó 
d’Aquil·les), aquestes últimes relacionades amb la duresa de les condicions de vida 
característica d’una societat rural. 
En general, els resultats suggereixen que la diferència de ràtio entre sexes obser-
vats en les restes d’esquelets de les esglésies de Sant Pere estan probablement lligades 
als canvis de papers dins el mateix complex religiós. La raó per haver trobat més 
esquelets masculins és que la majoria d’ells pertanyien a la comunitat monàstica. En 
els següents segles, quan l’estatus episcopal va desaparèixer, sembla indicar que els 
habitants de la vila van ser enterrats en el cementiri parroquial.
Enterrament UF 771. Sepultura amb fossa antropomorfa al fons i coberta de lloses de pedra, d’època carolíngia.


Activitat arqueològica 2014

https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/download/288868/394110

Activitat arqueològica 2014

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert