Soler i Jiménez, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El
 n
ou
 eq
ui
pa
m
en
t d
e l
’A
rx
iu
 d
e T
er
ra
ssa
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
13
EL NOU EQUIPAMENT DE L’ARXIU DE TERRASSA
Joan Soler i Jiménez. Director de l’Arxiu Històric de Terrassa
Recepció i acceptació: setembre de 2014
El dia 9 de juny de 2014, Dia Internacional dels Arxius, ha estat el triat per a 
la inauguració del nou equipament de l’Arxiu de Terrassa, és a dir, de l’Arxiu His-
tòric de Terrassa i de l’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental. Una notícia esperada 
i una necessitat finalment resolta. No només resolem el problema d’espai per als 
dipòsits, no és aquesta la funció bàsica de l’Arxiu, sinó que resolem el fonamental 
pas endavant que s’havia de realitzar per modernitzar el servei, posar-lo davant de la 
societat del segle XXI i oferir una imatge renovada de les nostres funcions. L’edifici, 
transparent, vital, amb gran lluminositat, espais diàfans, ampli, còmode, amb tot 
l’instrumental necessari, és un exemple impactant de com s’han de comprendre els 
arxius en l’actualitat. Res d’espais tancats i opacitat, sinó vitalitat i transparència. 
Una democràcia que es vanti de ser-ho també ho demostra amb la cura que mostra 
pels seus arxius, el resultat, al cap i a la fi, de la seva posada en pràctica per la via de 
la documentació que garanteix els drets dels ciutadans i articula també els seus deu-
res. Estem, en definitiva, d’estrena i aprofitem aquest espai per fer una presentació 
renovada de la nostra activitat.
Un pas endavant
L’arxiu és un centre que garanteix la conservació, la preservació i la difusió del pa-
trimoni documental de caràcter local i comarcal. Per tant, assumeix una important 
El nou equipament es troba a la cantonada entre el carrer Baldrich i carrer de Torras i Bages, en ple barri del Segle 
XX. A un minut del parc de Vallparadís. Autor: Jaume Orpinell.
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Joan Soler i Jim
énez
14
funció d’agent cultural i social al servei de la comarca i de Terrassa com a capital de 
la comarca i seu de l’arxiu. Paral·lelament, i no menys important, l’arxiu té la missió 
d’assessorar les administracions locals i les institucions que ho sol·licitin en matèria 
de gestió dels seus documents i en la implantació de sistemes de gestió documental. 
Aquesta funció abasta tant la documentació en suports tradicionals (paper, pergamí, 
negatius fotogràfics, etc.) com els suport electrònics (tant en documents digitalit-
zats com born digital) propis de la tramitació administrativa actual, de l’anomenada 
e-administració. Per tant, uns objectius amb un abast cronològic molt ampli que 
requereix uns professionals altament qualificats per executar les polítiques de conser-
vació i difusió del patrimoni, però també per assessorar sobre la gestió documental 
en els seus diferents nivells d’implantació a les administracions de la comarca. Del 
pergamí al bit, i milers d’anys de documentació.
El nou equipament permet executar de forma eficient i eficaç aquesta missió uti-
litzant els espais físics de l’arxiu (com els dipòsits de documents, les sales de treball, 
la sala polivalent per a conferències, exposicions, tallers i actes de tot tipus, la sala 
de consulta o el local per al Centre d’Estudis Històrics de Terrassa) i equipaments 
tecnològics (estacions de digitalització, sistema d’informació per internet, repositori 
segur de documents, etc.).
Finalment, l’arxiu és un facilitador d’informació i documentació al conjunt de 
la societat pels seus múltiples interessos (investigació, recerca d’informació per a 
tràmits administratius, genealogia, elaboració de treballs escolars, emprenedors, co-
merciants, dissenyadors gràfics, etc.) i un gestor eficaç per al conjunt d’institucions 
o entitats que tenen en la informació derivada del patrimoni documental un impor-
tant actiu de les seves organitzacions (administracions, institucions, fundacions, em-
La nova sala de consulta té 24 punts de lectura amplis i amb llum natural durant tot el dia. Autor: Jaume Orpinell. 
El
 n
ou
 eq
ui
pa
m
en
t d
e l
’A
rx
iu
 d
e T
er
ra
ssa
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
15
preses, associacions, notaries, jutjats, etc.) i per a les persones físiques que disposen 
de llegats patrimonials o personals de rellevància.
L’Arxiu Comarcal del Vallès Occidental és un arxiu creat l’any 1982 com a ar-
xiu depenent de la Generalitat de Catalunya. Tanmateix, la seva situació a Terrassa 
respon a la llarga tradició que a la ciutat hi ha hagut en matèria d’arxius. L’arxiu 
permet consolidar una situació que va viure diferents etapes al llarg del segle XX i 
que culmina amb un important pas endavant amb la inauguració de la nova seu. Hi 
ha hagut diferents moments clau que cal recordar: 
1.- La voluntat de Josep Soler i Palet, al principi del segle XX, que els fons notarials 
històrics quedessin en mans de la ciutat de Terrassa i s’obrissin a consulta pública.
2.- L’activa intervenció de Maria Verger i Ventayol, primera bibliotecària i arxivera 
de Terrassa, a partir de 1923, en la reorganització de la documentació administrativa 
de l’Ajuntament.
3.- La defensa dels fons documentals més antics per part de Montserrat Tobella (ví-
dua del notari F. de P. Badia), Josep Rigol i Fornaguera, Salvador Cardús i Florensa 
i altres, el 1936.
4.- Els treballs de la bibliotecària Maria Miralda i Domingo i l’amagada tasca de 
bibliotecàries i arxivers ocasionals durant el franquisme.
5.- El procés de salvament i sistematització dels fons municipals per part de Pere 
Puig i Ustrell a partir del 1974 fins al 2013.
6.- La creació de l’Arxiu Històric Comarcal de Terrassa, ara anomenat Arxiu Comar-
cal del Vallès Occidental, l’any 1982.
7.- L’activació de l’Arxiu Administratiu de l’Ajuntament de Terrassa l’any 1990 amb 
la consegüent reorganització de la producció documental en fase activa.
8.- La inauguració d’un nou arxiu l’any 1995 a la seu del carrer Pantà, que permeté 
disposar dels primers dipòsits adequats per a una preservació i conservació de qua-
litat.
9.- La voluntat decidida d’afrontar el repte de la gestió documental i de la gestió de 
documents electrònics des de principis del segle XXI.
10.- I ara la inauguració del nou equipament de l’Arxiu, que permetrà rellançar 
l’activitat arxivística amb una capacitat d’actuació més gran. La vocació de servei 
dels arxius en sortirà reforçada, però serà la ciutadania qui n’obtindrà un benefici 
més gran.
A més convé recordar que des de l’any 1982 l’Arxiu Comarcal ha realitzat di-
ferents campanyes arreu de la comarca amb la vocació de controlar la situació dels 
arxius existents. Com que es tracta d’una comarca atípica en relació amb la resta 
de comarques catalanes, atesa l’alta densitat demogràfica i la fortalesa de molts dels 
seus municipis, la tasca de l’Arxiu ha estat més de suport als arxius municipals que 
no pas de direcció. La fortalesa de la ciutat de Terrassa i la seva tradició arxivísti-
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Joan Soler i Jim
énez
16
ca han fet que l’Arxiu Històric de 
Terrassa hagi pogut dinamitzar el 
centre i que aglutini molta activi-
tat ciutadana. Aquesta activitat es 
mostra a partir de visites guiades, 
exposicions, conferències, cursos 
de formació, teatralitzacions, etc. 
Qualsevol tipus d’activitat pot 
trobar encaix a part de l’habitual 
consulta dels ciutadans que tin-
guin interès en el passat de la seva ciutat i comarca, però també que tinguin interès 
a reconstruir contextos per a necessitats del present. L’Arxiu de Terrassa, per tant, 
no neix ara, sinó que s’enforteix amb un nou equipament per afrontar les necessitats 
d’obertura i accessibilitat dels arxius del segle XXI.
La construcció de l’Arxiu
El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya ha realitzat una in-
versió de 4.476.000 euros per a la construcció del nou equipament. L’Ajuntament 
de Terrassa va cedir el terreny i la Subdirecció General d’Arxius i Museus ha fet el 
seguiment del procés de construcció i equipament conjuntament amb l’Ajuntament 
de Terrassa per tal de realitzar una obra moderna i que s’ajusti als requeriments tèc-
nics i tecnològics d’un arxiu del segle XXI. El resultat és un centre que compleix amb 
els requeriments tecnològics per garantir la preservació i difusió del patrimoni sense 
perdre la seva funció cultural i social de servei a la comarca i al municipi amb amplis 
espais públics com la sala polivalent i una espectacular sala de consulta.
Comarca Població Superfície (m2)
Dipòsit 
 (ml)
Arquitecte 
projecte Constructora
Vallès 
Occidental
898.921 hab.
Terrassa
215.269 
hab.
3.000 21.000 Isabel Rodon Arquitectes 
TRADE 
Construcciones
L’arxiu disposa d’unes instal·lacions modernes i que garanteixen la conservació 
del patrimoni documental. Des del moment de la seva inauguració l’Ajuntament 
La sala de suports especials permet incorporar 
planimetria i fitxers metàl·lics i disposa d’un 
espai per poder-hi treballar in situ. Autor: Jau-
me Orpinell. 
El
 n
ou
 eq
ui
pa
m
en
t d
e l
’A
rx
iu
 d
e T
er
ra
ssa
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
17
El dipòsit 4 ja s’ha habilitat amb armaris com-
pactats i encabeix la documentació del fons 
del Districte Notarial de Terrassa Autor: Jau-
me Orpinell. 
de Terrassa, el Consell Comarcal 
del Vallès Occidental i el Departa-
ment de Cultura tenen la missió de 
garantir el correcte funcionament 
de l’arxiu i que aquest equipament 
pugui complir amb les seves fun-
cions en la vessant arxivística i en 
la gestió documental en un àmbit 
local i comarcal.
L’edifici, de nova planta, està 
ubicat al carrer Baldrich, 268, de 
Terrassa en ple barri del Segle XX, a dos minuts del Parc de Vallparadís, a tocar de la 
carretera de Rubí. Ocupa una zona que ha estat durant molt de temps de polígons 
industrials i que progressivament s’està transformant en un espai urbà i amb activitat 
ciutadana. L’Arxiu conviurà amb l’escola el Sagrat Cor, l’escola de primària Sala i 
Badrinas i un Centre d’Estudis Tècnics. S’encabeix, per tant, en un entorn en què la 
formació des dels més petits fins a l’àmbit preuniversitari és central.
La proximitat al centre històric de la ciutat –només deu minuts a peu– facilita 
l’accessibilitat per als ciutadans de Terrassa i per aquells usuaris que vulguin acce-
dir-hi a través del transport públic o amb vehicle particular. L’edifici, obra de l’arqui-
tecta Isabel Rodon, destaca per les seves marcades línies geomètriques i triangulars, 
que ofereixen uns finestrals amplíssims que permeten la transparència i l’entrada de 
llum natural. Els espais interiors són diàfans i un punt minimalistes pel que fa a co-
lor i tonalitats, cosa que farà que la documentació i la biblioteca siguin els elements 
que guanyaran en personalitat. Com hem dit l’equipament permet una concepció 
de l’arxiu com a espai públic on la transparència i l’accés a la informació són centrals, 
amb la voluntat de trencar amb estereotips tradicionals. 
Els dipòsits se situen a la part inferior de l’edifici, cosa que permet la màxima 
seguretat, la climatització més adequada i la mínima penetració de llum que pugui 
afectar la documentació. L’espai d’accés públic i de treball facilitarà als usuaris i als 
arxivers les seves activitats. Sobre una superfície útil de 3.000 m2, l’arxiu es divideix 
en tres àrees: àrea de cinc dipòsits i un dipòsit per a formats especials a la planta més 
inferior; àrea de tres dipòsits en una planta superior amb moll de càrrega i descàr-
rega, secció de desinfecció i neteja i magatzems; àrea principal amb un dipòsit, una 
sala de treball interna, una sala de digitalització, un office, dues cambres frigorífiques 
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Joan Soler i Jim
énez
18
per a la preservació de la fotografia, una sala de treball externa, una sala de consulta 
amb 24 punts de treball, un seminari per a activitats de formació i una sala poliva-
lent amb capacitat per a 200 cadires.
Des del punt de vista del tractament de la informació, l’arxiu està dotat d’equi-
pament informàtic, equip de digitalització així com aplicacions informàtiques cor-
poratives que garanteixen la descripció i difusió a internet dels fons documentals, el 
suport a la gestió documental de les administracions i la preservació de la documen-
tació digital a llarg termini a través del repositori segur del Departament de Cultura 
(DIDAC) i d’altres repositoris de l’Ajuntament de Terrassa. 
Algunes referències quantitatives de l’Arxiu
L’Arxiu de Terrassa custodia, el 2014, un total de 229 fons documentals desglos-
sats de la següent manera: 3 fons d’administració local; 4 fons de l’administració 
reial i senyorial; 1 fons notarial; 8 fons judicials; 2 fons registrals; 18 fons d’insti-
tucions; 2 fons religiosos; 33 fons d’associacions i fundacions; 59 fons comercials i 
empresarials; 31 fons patrimonials i familiars; 57 fons personals, i 11 col·leccions.
El document més antic custodiat és un fragment de còdex amb escriptura visigò-
tica datat del segle IX. A partir del segle X s’inicia d’una extensa col·lecció de perga-
mins corresponents als fons de les esglésies de Sant Pere, fons patrimonials i fons de 
l’Ajuntament de Terrassa, que sumen un total de 1.820 pergamins. El pergamí més 
antic data de l’any 958 i és de la Seu d’Ègara. Els metres lineals custodiats el 2014 
són 4.877 ml de documentació original més 250 ml de biblioteca auxiliar i adminis-
trativa. Sumen en total 5.127 ml. L’equipament que inaugurem acomoda tot aquest 
L’estació de digitalització del nou equipament permet atendre les peticions de digitalització de documentació de 
l’arxiu i fer còpies digitals de prevenció dels originals. Autor: Jaume Orpinell. 
El
 n
ou
 eq
ui
pa
m
en
t d
e l
’A
rx
iu
 d
e T
er
ra
ssa
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
19
metratge i té una capacitat màxima de 21.000 ml. L’Arxiu disposa de 122.522 di-
buixos tècnics i plànols, i 528 mapes històrics. Pel que fa a fotografia l’arxiu disposa 
de 116 plaques de vidres, 30.785 positius, 10.805 negatius, 2.053 diapositives i 5,1 
TB de fotografies i vídeos digitals.
L’Arxiu també disposa d’inventaris i altres instruments de descripció de tots els 
fons i col·leccions sense que el 2014 quedi res sense documentar. Es tracta d’un dels 
principals arxius que ho pot afirmar dins del territori català.
Els fons més significatius per la seva antiguitat són: Districte notarial de Terrassa 
(1237-1987); Ajuntament de Terrassa (1338-2009); Ajuntament de Sant Pere de 
Terrassa (1562-1904); Batllia de Terrassa (1294-1820); Col·legiata del Sant Espe-
rit de Terrassa (958-1870); Vegueria de Vallès (1338-1585); Quadra de Vallparadís 
(1729-1830).
Els fons més significatius pel seu volum són: Ajuntament de Terrassa (2.519 ml); 
Districte notarial de Terrassa (476 ml); L’Electra Industrial – AEG Electric Motors 
(288 ml); LEITAT – Condicionament Terrassenc (120 ml); SAPHIL (46 ml); Bat-
llia de Terrassa (39 ml).
L’Arxiu de Terrassa per tant, fa un pas, gran, fort, cap endavant. Esteu tots con-
vidats a venir-hi, a fer-ne ús, a gaudir de les instal·lacions i a comprendre, a partir de 
la documentació del passat, les situacions del present i els seus reptes.


El nou equipament de l'Arxiu de Terrassa

https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/download/288866/394108

El nou equipament de l'Arxiu de Terrassa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert