Llovet i Bayer, Josep

Prat i Elias, M. Lourdes

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PERSONAL SANITARI DE CABRERA DE MAR AL SEGLE XVH 
Josep M LLO VET i R4 YER 
M. Lourdes PRAT i E U S  
L INTRODUCCI~ 
L'objectiu del present treball 6s el de recopilar el personal sanitari (metges, 
cinugians, apotecaris i llevadores) del terme municipal de Cabrera de Mar en el 
segle XVII. 
L'única infonnaci6 de la que disposem l'hem aconseguit consultant l'arxiu 
parroquial que ens dei& el rector de Sant Feliu de Cabrera. Així mateix, ens 
adre@rem a l'ajumtament del pobP , pero la informaci6 de la que disposaven va 
desaparhixer durant la guerra civil. T 
Ens sembla d'interhs, també, expob una strie de fets epidemiol6gics i histbrics 
que hem trobat consultant els arxius com ara: Nombre neonats, de morts, causes de 
mort, epidemies, estatus socioecotybmic del poble, etc ... 
Cabrera de Mar: Terme municipal bituat a 104 metres d'altitud, que inclou el poble 
de Cabrera i els pobles agregats #d1Agell de baix i Agell de dalí, tots ells a la 
comarca del Marsme. Limita al qord amb els termes d'onius i Argentona a 1M 
amb Matar6, al sud amb Vilassar mar i a l'oest amb Cabrils i Vilassar de dalt. f 
Dins el seu terme trobem les eres de Cabrera i d'Agell, una font d'aigua 4 ferruginosa i una bicarbonatada, els turons dels Cirers (471 m.), del Burriac (on hi 
ha les runes del castell), i el tur6 de Montcabrer (3 19 m.). 
Economia: S'hi cullen blat i ordi e terrenys de sed, llegums, patates i clavells en 
15 hect4rees de regadiu. BestiA vi i porci; avicultura important; la pesca fou 
considerable fins a inicis del segle . Indhtria de la construcci6. f 
Pertany al Bisbat de Barcelona. T6 una esgíksia parroquial dedicada a Sant Feliu i 
constWda en un gbtic tara l'any 1536, així com lm sofragania dedicada a Santa 
Helena a Agell. 
3 1 
Historia: Els primeres indicis de civilització són les restes arqueolbgiques d'una 
necrhpolis Wrica, cases habitades, gran nombre d'urnes cinerhries, armes i 
objectes de terrissa, vidre i metall, desenterrats a l'hort de Can Rodon. 
L'any 1073 tenia ja Cabrera terme propi. El 1460 els velm de Cabrera es van 
redimir del jou feudal, mitjaqant el pagament en met&í.lic a la corona, amb 
l'expressa condici6 de no ser venuts a cap altre particular. Pero el 1471 Cabrera i 
tots els pobles del Maresme foren entregats al capdill Pere Joan Ferrer. 
La vila fou reconquerida per la corona en temps de Ferran I1 (1480), any el qual es 
va concedir a Cabrera el privilegi de formar part integrant de la ciutat de 
Barcelona. 
Demografia: La primera informació sobre el nombre d'habitants de Cabrera data 
del segle XVI. Existien 40 "fscs", al voltant dels quals vivien els membres d'una 
família. 
IIL PONTS D'INFORAIACI~. 
La font d'informació fonamental del present treball ha estat l'arxiu parroquial de 
Cabrera. Els llibres en els quals ens hem basat s6n: 
-. Llibre de baptisme n 1 (1508-1743). 
-. Llibre d'obits n 1 (1530- 1617). 
-. Llibre d'bbits n 2 (1617-1759). 
L'arxiu de la parrciquia de St. Feliu de Cabrera estA compost dels llibres que 
enumerem a continuació: 
-. Llibres de baptisme: Llibre n I (1508-1743), n 11 (1744-1833), n ILI (1833- 
1859), n IV (1859-1876), n V (1876-1908), n VI (1909-1947), i tres llibres mds 
que arriben fins el període actual. 
-. Llibres d'esponsoris: Llibre n I (1574-1737), n I1 (628-1859), n III (1859-1956), 
i tres llibres mds pel període 1957-1985). 
-. Llibres de testaments: Llibre n I (1500-1600), n I1 (1600-1726), n 111 (1650- 
1726), n IV (1725-1880), n V (1725-1881). 
-. Llibres d'obits: Llibre n I (1530-1617), n I1 (1617.1759), n 111 (1760-1859), n IV 
(1859-1968), llibre d'exkquies (1968-1978), funeriria de Cabrera de Mar (1846- 
1918). 
-. Llibre d'amonestacions (1884-1936). 
I 
Tots aquests llibres han estat recollits, ordenats i enquadernats a finals del segle 
XIX, per Mn. Jaume Soler Nou rector de la parrdquia de St. Feliu de Cabrera, qui 
fou m6s tard arxiver de la catecirai 
IV. PERSONAL SANITARI 
a).- Cabrera de Mar. 
Metges: I 
- Jaume Vendrell, figura en el d'bbits el 19 de juny de 1661 degut a la mort 
de la seva muller Joana Vall, Revisat el llibre d'esponsoris consta 
inscrit dit matrimoni. 
- Francesc Orriols, figura en el llibre de baptismes el 8 de novembre de 1672 i el 
15 de maig de 1674, com a padrí. 
- Francesc Mallol, figura en el lli e de baptismes el 3 de juliol de 1675, com a 
padrí. Es reconegut com a doctor i "I ei del poble, malgrat no ser el rector (doctor en 
teologia) de la parrlsguia. No queda clar si era doctor en medicina o en lleis. 
- Fklix Rigolfes, figura en el el 26 de gener de 1687, el 28 
d'agost de 1689 i el 4 d'octubre de com a pare. Figura en el llibre d'bbits el 27 
d'agost de 1689 degut a la mort de muller Maria figolfes. 
- Gabriel Carles, figura en el llibie de baptismes el 26 de febrer de 1696, el 7 
d'agost de 1696 com a padrí. 
Desconeixem com s'atorgava el títol de cirurgia en aquest segle, per6 hem 
comprovat que confronta amb el d barber (F. Rigolfes, 26-1-1687, cim@&; 4-X- 
1690, barber.). i 
Llevadores: ! 
- Margarida Ponsa, figura en el llibre de baptismes 1'1 de gener de 624. 
- Joana Puig, figura en el llibre de el 1 de gener de 1635 i el 25 de juny 
de 1643. 
- J. Pujola, figura en el llibre de ba tismes el 8 de gener de 1653. P 
Les llevadores apareixen en el llibíe de baptismes quan aquest Cs de necessitat, es a 
dir, quan el neonat 6s mort. 
- Pau Seguí, figura en el llibre de baptismes el 3 1 de desembre de 165 1, 17 de abril 
de 1652 i el 31 de octubre de 1654, com a padrí. 
b) -.Altres Wles 
I Cirurgians: 
- Nicolau Fornes, Cirurgia del batlle de Mataró. Figura en el llibre de baptismes el 
15 de juliol de 1649, el 16 de febrer de 1653 i el 9 de novembre de 1681 com a 
padrí. 
- Joseph Vila, Cinugih de Barcelona. Figura en el llibre de baptismes el 21 de 
juliol de 1660. 
- Jaume Pujol, Cirurgia, suposem de la vila d'Argentona doncs així consta que ho 
era la seva muller en el llibre de baptismes el 2 de maig de 1666. 
- Nards Caramany, Cirurgia de Mataró. Figura en el llibre de baptismes el 9 de 
febrer de 1683. 
Apotecaris: 
- Nicolau Marií, Apotecari de Matar6. Figura en el llibre de baptismes el 29 de 
febrer de 16 17, com a padrí. 
- Pere Portell, Apotecari de Mataró. Figura en el llibre de baptismes el 3 de abril 
de 1639, com a padrí. 
- Miquel Padrola, Apotecari de Vilassar. Figura el 14 de agost de 1651, com a 
padrí. 
- Nicolau Guitart, Adroguer de Barcelona. Figura en el llibre de baptisme el 3 de 
gener de 166 1, padrí. 
- Isidre Riera, Adroguer de Mataró. Figura en el llibre de baptismes el 23 de 
desembre de 1664, padrí. 
- Josep Roig, Apotecari de Mataró. Figura en el llibre de baptisme el 30 de maig de 
1666 i el 27 de decembre de 1667 com a padrí. 
- Joseph Reyrnir, Adroguer de Mataró. Figura en el llibre de baptismes el 26 de 
octubre de 1667, padrí. 
- Jeroni Fornells, Adroguer no especifica la vila. Figura en el llibre de baptismes el 
12 de octubre de 1687, com a padrí. 
c) -.Consideracions sobre el personal sanitari: 
I 
Lte& personal sanitari trobat a $abrera en el segle XW pot ser degut a la 
proximitat i importhcia de les pobl#cions ve'ines, com ara Mataró i Barcelona. 
V. FETS EPIDEMM)L~GICS. i 
a) -.Taules: 
NATALITAT i 
ANY SEXE TOTAL 
NEN NENA 
1600 
1601 7 4 
1602 13 8 
1603 10 6 
1604 9 8 
1605 11 11 
1606 10 3 
1607 6 3 
1608 6 6 
1609 8 8 
1610 3 12 
1611 10 7 
1612 10 10 
1613 8 3 
1614 10 6 
1615 7 11 
1616 9 14 
1617 8 8 
1618 11 10 
1619 6 11 
1620 12 5 
162 1 6 9 
1622 8 8 
1623 10 8 
1624 5 9 
1625 12 4 
1626 9 11 
1627 1 9 
1628 8 17 
1629 2 8 
NATALITAT 
ANY SEXE TOTAL 
NEN NENA 
1630 10 16 
163 1 3 7 
1632 5 7 
1633 10 12 
1634 11 6 
1635 10 9 
1636 11 15 
1637 7 10 
1638 6 10 
1639 7 10 
1640 17 5 
1641 13 8 
1642 8 10 
1643 14 13 
1644 7 18 
1645 10 7 
1646 11 13 
1647 12 5 
1648 9 12 
1649 7 10 
1650 9 8 
1651 16 11 
1652 9 4 
1653 16 5 
1654 8 13 
1655 8 1 I 
1656 11 14 
1657 10 9 
1658 13 11 
1659 8 9 
NATALITAT 
ANY SEXE TOTAL 
NEN NENA 
9 11 
10 12 
9 6 
7 7 
12 12 
9 7 
11 10 
15 7 
13 6 
15 10 
9 8 
11 10 
9 10 
5 16 
10 11 
8 10 
13 11 
13 10 
12 13 
8 11 
17 12 
NATALITAT 
ANY SEXE TOTAL 
NEN NENA 
1681 14 11 
1682 11 15 
1683 17 10 
1684 7 4 
1685 4 8 
1686 13 15 
1687 8 8 
1688 14 13 
1689 8 13 
1690 9 11 
1691 11 14 
1692 10 12 
1693 11 9 
1694 12 15 
1695 13 10 
1696 13 9 
1697 9 7 
1698 11 10 
1699 15 11 
TOTAL 966 950 
* Les dades referides al any 1600 erm il-legibles. 
MORTALITAT 
ANY &BAT COS TOTAL 
HOME DONA 
1600 4 3 7 
1601 4 3 7 
1602 1 O 1 
1603 2 O 2 
1604 2 2 4 
1605 11 3 14 
1606 1 1 2 
1607 6 3 9 
1608 12 7 19 
1609 6 4 10 
1610 1 5 6 
161 1 5 3 8 
1612 4 2 6 
ANY ALBAT 
MORTALITAT 
cos 
7 
1 2  
' 2 
o 3 
2 10 
, 11 
6 1 
5 
2 
2 
3 
I 4  
1 
7 
9 
4 
3 
i : 
10 1 : 
4 
7 
10 
4 
4 
9 
2 
' 6  
7 
1 
i 5 
I 1  1 
9 1 23 
' 10 
7 
11 
DONA 
5 
5 
1 
2 
1 
O 
4 
7 
8 
4 
3 
2 
1 
2 
2 
3 
4 
5 
5 
2 
2 
3 
3 
12 
4 
3 
4 
2 
o 
1 
7 
2 
2 
6 
7 
4 
1 
1 
6 
11 
5 
3 
3 
3 
TOTAL 
ANY ALBAT 
MORTALITAT 
cos 
HOME 
7 
18 
6 
2 
2 
4 
6 
5 
8 
5 
3 
1 
2 
1 
8 
2 
4 
2 
1 
1 
5 
8 
1 
2 
5 
4 
6 
20 
18 
8 
9 
10 
3 
2 
3 
6 
7 
O 
7 
3 
6 
5 
2 
522 14 
DONA 
9 
11 
4 
O 
4 
1 
3 
3 
8 
4 
2 
1 
2 
o 
4 
3 
3 
3 
2 
1 
1 
4 
4 
2 
7 
8 
4 
13 
10 
7 
4 
6 
5 
6 
3 
6 
4 
4 
5 
1 
2 
3 
2 
376 
TOTAL 
c.- Interpretació de les dades 
I 
Natalitat. I i 
I 
El nombre total de naixements en aquest segle és de 1.257. Les taxes de natalitat 
es mantenen constants durant tot el segle. Els anys 1654 i 1680 són els de mMma 
natalitat( 29 nadons),i l'any 1607 el de dnima natalitat ( 9 nadons). La diferkncia 
entre el sexe dels nadons és poc signrficativa, essent 637 nenes en front 620 nens. 
Entre les 15 parelles de bessons nascudes en aquest segle hem comprovat un alt 
índex de mortalitat. Ens ha cridat l'atencib el nombre elevat de fílls de pares 
incognits (29) . Així mateix, hem trobat uns pares coneguts i legitims que no 
volgueren ésser inscrits al registre. 
Mortalitat. i 
El nombre total d'bbits en aquest &@e fou de 1.424 dels quals 510 foren albats, 
524 homes 376 dones i 14 sense eGlarir. Tanmateix, la diferkncia de sexes queda 
compensada perquk d'entre els alkts moriren més nenes. Els anys de mbima 
mortalitat foren el 1684 amb 60 dbits, 1658 amb 51 bbits i el 1652 i 1636 amb 43 
bbits. L'augment de morts l'any 1684 no respon a cap causa coneguda ni cap fet 
epidemiologic (pesta, guerra ). 
Causes de mort: 
En el llibre d'bbits no s'esmenta de banera sistemhtica la causa que produí la mort. 
Malgrat aixo, quan aquesta era evident, estranya o impedia rebre algun sagrament 
el rector l'especificava. 
1. Morí violenta i 15 delkcions enítot el segle, entre les quals hi ha una caiguda a 
la riera, un ofegat al safareig i una hort a la montanya del Burriac. 
2. Pesta - L'epidkmia de pesta que gfecta a Cabrera i d'altres pobles entre els anys 
1652-1653 causa 13 morts, comprovades en el llibre d'dbits, la qual cosa no 
signúíca que no se'n produissin més. 
3. Mort sobtada - Durant tot el segle es produiren 6 defuncions atribuibles a mort 
sobtada. 
4. Mort a la guerra - Els morts odesapareguts del poble a les guerres foren 3. 
Tanmateix, hi moriren altres solda& estrangers per causes no especificades (7). 
5. Homicidis - Un fou mort d'una escopetada i l'altre, fiancés, el mataren davant la 
casa d'un veí del poble. 
6. Vellesa- La persona que visqué mds anys (1 10) fou una dona morta el 1611. 
7. Altres- Feridura, ascos, vbmits i impossibilitat d'obrir la boca que els hi 
impediren de combregar. Un veí morí en l'hospital general de Barcelona. 
d.- Epidkmies: 
En el període 1652-53 es declara una epid&mia de pesta al poble de Cabrera i ens 
consta que també afecta a Pineda, Mataró i la ciutat de Barcelona. 
En aquests anys hi hague un nombre elevat de morts, encara que nomds tretze 
casos són atribui'ts al contagi. 
Com a profilaxi &exposició enterraven al cadaver a la prbpia casa i pel familiar 
("Enterrat a la mateixa casa de sa mare, on mori perquk tenien por era morta de 
pesta"; "Enterrat a l'hort de casa per ser mort pel contagi"; "Per quant 10 metge 
digué que era morta de pesta fou enterrada per son marit a l'hort de casa"). 
Les principals professions de les quals es nodria el poble de Cabrera eren, per 
ordre de freqükncia , les següents : Pagks , bracer, teixidor de lli i pescador. A 
inicis de segle tingueren preponderhcia els assaonadors (tractaven cuir i pell per 
fer sabates, feien també els tenyits i el llustre) i els abaixadors (operari que 
abaixava draps), mentre a finais de segle augmentaren els mestres de cases i els 
masovers. 
Altres professions menys freqüents foren: boter, traginer, llibreter, ferraller, fuster, 
sastre, pastor, rajoler, sabater, llogater de mules, batlle, soldat, rector, notari i 
criada ( la primera apareix el 1684 i era gallega ) . 
El nombre de pobres enterrats a Cabrera ens sembla quantiós. La majoria eren 
forasters, ja que el rector desconeixia el cognom del difunt i no es cobraven ni els 
drets d' enterrament ni de creu. 
b.- Noms i cognoms : 
Cognoms-. Anomenem seguidament els cognoms mes usats el poble així com 
l'any més antic de llur aparició al registre parroquial. En ordre aproximat de 
freqükncia Rodon (1510), Omols (1508), Mallol (1440), Lledó (1518), Aymerich 
(15 15), Vinyals (1571), Llinés (1535), Agell (1509), Pons (15 lO), Gelada (1594), 
Pujol (1566) i Puig (1514). Tots originaris de Cabrera llevat Llinés originari de 
Sarri& Les dones d'aqueli segle tenien com a nom de casada el del seu marit en 
femení ( Pujol-Pujola). 
Noms: Homes: Feliu, Isidre, Bonaventura, Joseph, Pau, Joan, Bartolomeu, Antoni, 
Francesc , Nicolau. 1 
Dones : Angela, Paula, Antiga, Margarida, Caterina, Magdalena, Elisabeth, 
Eul Alia. 
c.- Altres : 
1.- Estrangers : Els francesos constituien la major part d'estrangers que vivien a 
Cabrera el segle XW. 
També hi residiren temporalment un regiment del rei suis (1664-1665) i un del rei 
&Irlanda. 
2.- Estat civil : La majoria dels'habitants del poble eran casats en primeres 
núpcies, i alguns de segones núpcies. La resta eran fadrins, donzelles, vidues i una 
mare soltera . 
VII. CONCLUSIONS : 
* El personal sanitari que exercí a Cabrera durant el segle XVII es composava de 
metges (3), cirurgians (2), llevadores (3) i apotecaris (1). Aquest nombre tant 
reduft soposem es deu a la proximitat de Mataró i Barcelona. 
* L'epidkmia de pesta que assola Cabrera els anys 1652-1653 representa el fet 
epidemilbgic més destacat de tot el segle XW. 
* El creixement d e m o r n c  durant aquest segie és nul-la. La diferhcia entre les 
xifres globals de natalitat (1257) i mortalitat (1424) creiem que poden ser degudes 
a l'alt nombre de defuncions de foranis ( estrangers, catalans de fora del poble, 
pobres, etc.). 
1 
1- Arxiu parroquial de St. Feliu ,de Cabrera. Ens remetem a l'apartat de fonts 
d'informaci6. 
2- Geografia general de Catalunya, E. Carreras Candi. Ed. D'Alber Marrin. 
3 - Gran encicloptdia Catalana. 



Personal sanitari de Cabrera de Mar al segle XVII

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert