Farrés, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Pere Farrés 
LLIBRE D'ABSENCIES, DE MIQUEL MARTÍ I POL 
És massa d'hora per afirmar-ho, pero avancem-ne la hipotesi: 
possiblement Llibre dhbsPncies sigui un dels volums més travats 
ideologicament de Miquel Marti i Pol; gairebé un llibre de tesi, de 
proposta d'una actitud coherent en un moment molt determinat de 
la vida del poeta, pero no circumscrit de manera exclusiva a aquest 
moment. Si bé el llibre és generat per un fet prou dolorós com és 
la mort de l'esposa del poeta, la reflexió de Miquel Martí i Pol --que 
segueix un procés d'analisi de la propia realitat, d'autoconeixement 
i de maduresa personal que arrenca de for~a  nys enrera- no s'hi 
encalla, ni tan sols elegíacament. Des del plany i el dolor, i des de 
la serenor, l'eix del discurs poetic segueix essent el mateix poeta, el 
seu jo temporal en tensió, que resol, una vegada més, apostant per 
la vida i el futur, que és tant com dir per I'amor. 
El llibre s'inicia de la manera més Iogicament humana possible 
en una situació com la que l'ha generat: amb l'enyor i el sentiment 
de l'abskncia expressats en clau de temps +(Ja no hi seras mai 
més>+, i aquest sentiment es manté, matisat progressivament per 
una major dosi de serenor i d'acceptació, al llarg del llibre, sobretot 
de la primera meitat. La locució adverbial mai més, repetida, és 
gairebé sempre matisada immediatament per l'adversativa perd, que 
introdueix la reflexió compensatoria del sentiment. Per aixo, en els 
primers poemes encara es constata I'enyor dels ((temps venturosos,, 
passats i la immobilitat del temps present, com si s'hagués aturat, 
exasperant, en el dolor ((aquest buit / opac i sordn contra el qual 
<(ni l'avid xuclador / del desig no pot resn; pero en els posteriors 
poemes que tomen a la meditació sobre el temps, el seu passar 
ccineluctable), és vist ja com a alliberador d'aquell neguit obsessiu: 
((Cap dels somnis / no dura més que viure. Cap resclosa / no 
deturara el temps,,. Ara bé, aquest temps que passa, si arriba a 
esborrar les manifestacions del dolor, no esborra l'essencial, la 
preskncia de (cl'estimada mortaw, perqut la seva mort es va 
convertint ((a poc a poc, en practica de vida,,, perquk la prestncia 
de l'absent arribara a ser una preskncia quotidiana per a tots els qui 
havien viscut amb ella: 
Reduccions 
I a poc a poc esdevindras tan nostra 
que no caldra ni que parlem de tu 
per recordar-te; a poc a poc seras 
un gest, un mot, un gust, una mirada 
que flueix sense dir-10 ni pensar-10. 
Aquesta comunió i simbiosi que el poeta proclama, fins i tot 
placida, amb aquella simplicitat i tendresa que li sabem des de fa 
trenta anys, és possible ara perque el poeta es descobreix en ell 
mateix un nou espai, de vegades <<secretB, d'altres, placid, i d'altres 
encara, <(de privilegi / entorn del qual em cerco i m'edifico)), un 
espai que es (<ple de tu fins i tot quan no et recordo)). D'aquí, els 
mots del poeta: 
No et distanciii; 
el teu estar completa el nostre viure, 
li dóna plenitud, sentit i forca 
i en fa l'espai en quP tot ho podem 
imaginar per-cte.  
El temps, doncs, racionalitzat com tota altra vivencia del poeta, 
opera fins que es acceptat amb tot el seu poder, com una f o r ~ a  
cosmica: ((Tot es perfecte i just dins el seu ambitu; i sorpren en 
constatar-ne l'efecte, com arriba ((la llum que esclata / rera el mirall 
opac i els cortinatges / angoixants i feixucs d'aquest llarg temps de 
prova)), és a dir, com, rera el dolor, esclata la vida, aquella que ja 
en el primer poema és qualificada de (<poderosa)) i que clou el llibre 
en clara oposició a la mort: 
La mort 
sempre sera el domini de la ,fosca 
i arajo  visc en claredat de vida. 
Aquest crit a la vida, que barra el camí a la possibilitat de la 
desfeta personal i al tancament, que nega la temptació d'un nou 
enclaustrament, no és altre que el que s'aferma des del Quadern de 
vacances, més poderós que mai, pero, més agressiu i reptador. La 
Pere Farres 
mort de l'esposa ha afegit arguments a la necessitat de viure del 
poeta: <<és vivint que puc pensar-te),, (<i et visc intensament sense 
tenir-te*; la vida, amés viva,), cal <(ofrenar-la als absents, / que d'ells 
és el domini del profund / en qu t  s'engendren desigs i esperances),. 
Sens dubte és el poema (<A plenitud,) el que, prenent els mots 
dYUmberto Saba que encapcalen el llibre, sintetitza millor aquesta 
actitud i, a més, introdueix un nou element, sorprenent d'entrada 
en un llibre com aquest pero extraordinariament aclaridor de la 
visió del poeta, que arrodoneix el valor de la vida: la bellesa; pero 
no pas una bellesa estatica, de contemplació, sinó dinamica i en 
tensió. La vida, per a un home a qui no li mancaria raó de 
considerar-se'n maltractat, posseeix justament <(tota la bellesa / 
d'aquell restar contra tots els designis,,, com diu fent una clara 
al.lusiÓ a l'actitud vital que amb més fermesa ha mantingut aquests 
darrers anys el poeta: ((aquell esforc, que prou que coneixies, / de 
persistir quan res no ens és propici,). I és així com li ha vagat de 
convencer-se que (<viure és aprendre's / part dedins d'un mateix)) i 
d'adonar-se com la vida el xucla, l'empeny, perque és l'única forca 
que té: ((la vida sol.licita vida / per perfer la bellesa)). 
Aquesta --diguem-ne- teoria de la vida té una clau de volta, 
una explicació darrera, possiblement l'única valida i convincent: 
Ihmor, una de les prestncies, no només tematica, de tota l'obra de 
Martí i Pol; ho expressa així a ((Lletra a Dolors,): 
l'zinica esperanca 
de sobreviure és estimar amb prou forca 
per convertir tot el que fem en vida 
i acréixer l'esperanca i la bellesa. 
L'amor, doncs, la seva forca, és l'element que ens faltava per 
completar la reflexió poetica que proposa Llibre d'abstncies, i, en 
aquesta reflexió, cal situar-10 en el lloc que li destina el poeta, el 
central i nuclear; no és casual que el poema estructuralment central 
del llibre sigui justament.<<L'amon), que s'inicii' amb un vers tan 
clar com <<Tot en l'amor s'emplena de sen t i t~  i que, després de 
valorar-ne la f o r ~ a  +<És, doncs, sols per l'amor que ens creixen 
roses / als dits i se'ns revelen els misteris,+, es clogui amb la 
78 Reduccions 
contundkncia d'un {(així donaras vida,,. Per aixo el poeta s'aconsella 
a ell mateix: {(emplena / d'amor el buit de l'estimada morta,,, i 
retorna la imatge femenina, incitadora de vida, que a Capfoguer, 
dins Estimada Marta, era ({la noia / d'ulls clars, que mira tendra i 
expectant,,, i aquí es concreta en ({els ulls / tendríssims d'una dona 
inconeguda),. 
Finalment, cal remarcar el fet que el poeta, com d'altres vegades 
abans ja, interrelaciona aquesta reflexi6 amb el propi exercici 
poetic, entes com el procés, intern i interioritzat, d'explicar-se des 
del silenci i traduir amb mots tota aquesta intensitat de vida; és 
significatiu que en els poemes de reflexio sobre la propia art pobtica 
els mots es relacionin amb conceptes com els de silenci i harmonia; 
vegi's, per exemple, nl'espera), o aquest fragment &<<Aquell 
silenci),: 
Deixa que et portin 
les mans i el pensament al mateix centre 
d'aquell silenci des del qual saps sempre 
quin camí emprendre, i obre els ulls a tota 
la intensitat de vida que concentres 
en cada mot: uix6 et donara forces 
per créixer en I'harmonia i la bellesa. 
Uns versos, és clar, que cal relacionar amb els de poemes de 
llibres anteriors en qub el poeta anava definint el seu concepte de 
poesia i el. valor que li atorga, com també hi caldra relacionar 
l'afirmació que fa a {(Quasi elegian: <<Escric per tu ... B 
Llibre d'abstncies, doncs, supera en escreix aquell possible llibre 
de circumstancia que podia haver estat i s'inscriu, accentuant-ne la 
profunditat, en la línia de reflexio vital que esclata amb forca a 
Estimada Marta, els orígens de la qual cal buscar encara en llibres 
anteriors. 
Pere Farrés 


Llibre d'absències, de Miquel Martí i Pol

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert