Badia Gomis, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ACTITUDS, CONEIXEMENTS I USOS 
LINGU~STICS A ANDORRA* 
Monserrat BADIA GOMIS 
Les dades sociolingüístiques més importants d'aquesta aproximació a la realitat actual 
andorrana provenen de l'enquesta feta a la fi de l'any 1995 a la població d'Andorra de més 
de 15 anys. El Ministeri de Cultura va publicar, el 1996, Coneixements i usos lingiiístics de 
la població dJAndorra, amb els principals resultats de l'estudi. 
La població actual del Principat d'Andorra és de 64.420 habitants.' És una població molt 
jove2 que es relaciona en quatre llengües predominants: el catali, el castelli, el francts i el 
portugubs. 
Per llengua materna, els percentatges actuals són els següents: la llengua d'origen del 
41% dels habitants del país és el catal& del 33%, el castelli; de 1'1 1%, el portuguks, i del 9%, 
el francbs; el 7% són parlants d'altres llengües, entre els quals destaca la comunitat angloparlant. 
Aquestes dades no es corresponen ni amb la nacionalitat,' ni encara menys amb la llen- 
gua amb qub s'ha aprbs a llegir i a escriure, com es pot observar al grific núm. 1. 
G R A ~ c  1
Coneixement lingüístic 
Llengua en q d  va aprendre a parlar 1 Llengua en quk va aprendre a llegir i escriure 
_ - s - - - - - - -  --. 
_ _ - - - - - _ _  
s' ~LENGUA EN Q U ~  VA'>  ,,LLENGUA EN QL'~;A .% 
APRENDRE A p A R ~ . R  ,< APRENDRE A LLEGIRI I 
'.. ESCRIURE -.' 
- - - - _ _ _ _ _ _ - - -  - - A  - - _ _ _ _ - - - I  
Altres 
* Text de la comunicació presentada el dia 26-XI- 1997 en la taula rodona dedicada a "Tendtncies 
recents de la política lingüística a Andorra". 
1. Dades del mes de setembre de 1997. 
2. La mitjana d'edat de la població de mCs de 15 anys enquestada a la fi de 1995 era de 38,6 anys. 
3. Per exemple, si sumem la població de nacionalitat andorrana -30%- i la població catalano- 
parlant de nacionalitat espanyola -19%-, obtenim un percentatge superior al de la població catala- 
noparlant d'origen, cosa que s'explica pel fet que actualment hi comenGa a haver un percentatge sig- 
nificatiu d'andorrans de llengua materna diferent de la catalana. 
Quant al coneixement del catali per part de la població adulta, es pot dir que el nivell 
de comprensió és alt: només un 3% de la població no I'entén gens ni mica. El percentatge, 
perb, és menys positiu quan ens referim a la competbncia de parlar: un 91% de la població 
sap parlar-10, tot i que dins aquest grup hi ha un 11% de persones que ho fan "amb moltes 
o certes dificultats". 
Tenint en compte la variada composició lingüística de la població andorrana i el fet 
que, a diferbncia del que passa actualment, la població objecte de l'estudi que ens aporta la 
informació ha estat escolaritzada majoritiriament en llengües diferents de la catalana, el nivell 
global de coneixement del catalh no és tan baix com podria semblar a primera vista. 
En aquest punt cal fer dues consideracions: 
La primera és que, llevat del que passa en alguns sectors específics4, la capacitat de com- 
prensió i expressió no troba una correspondbncia d'ús equitativa en alguns hmbits, entre els 
quals destaca el sector socioeconbmic. 
La segona és que el coneixement de la llengua castellana supera en totes les competbn- 
cies el del catalh. Aixb fa que d'una manera ticita i gairebC espontinia el castellh estigui 
-també a Andorra- protagonitzant bona part de les relacions en alguns sectors, com ara el 
comerG, la restauració, les discoteques, etc., que tenen un efecte d"'aparador" molt important, 
sobretot per a les persones de fora que visiten el país. 
Pel que fa als usos lingüístics de la població d'Andorra, de l'estudi esmentat es desprbn 
que a casa, amb els amics i en les relacions internes de la feina, la llengua més utilitzada és 
la catalana, amb percentatges sempre superiors al 60%.5 
4. Per exemple, a 1'AdministraciÓ andorrana Govern, comuns, etc.-, on un 72% de la població 
s'adreqa en catali i un 80% és atesa en aquesta llengua. L'hs del catali a les diferents administra- 
cions del país es pot considerar elevat, tot i que naturalment és susceptible de millorar. 
Malgrat i que en aquests casos les mostres de I'enquesta eren mks petites, posem els exemples dels 
extrems: 
S'hi adrecen en catalci Són atesos en catalci 
En general 72 % 
Govern 80 % 
Correus espanyols 52 % 
Correus francesos 49 % 
5. Incloem a continuació els percentatges detallats de I'ús de les diferents llengües en aquests 
tres imbits: 
A casa catali 6 1 % (sempre 4 1 %) 
castelli 43% (sempre 20%) 
francts 1 1 % (sempre 5%) 
portugues 9% (sempre 5%) 
catali-castelli 13% 
altres 16% catall-franc& portuguts-castelli, castelld-francts 
Amb els amics catali 67% (sempre 33%) 
castelli 52% (sempre 16%) 
frances 15% 
portugues 7% 
catali-castelli 23% 
altres 21% 
A la feina catali 63% (sempre 34%) 
castelli 54% (sempre 21%) 
francts 11% 
portugu&s 5 % 
catali-castelli 26% 
En tots els casos, la característica més específicament andorrana serien els alts percen- 
tatges de combinacions de llengües diferents de la de catala-castelli, que lbgicament és la més 
habitual. 
Es pot observar que en el pas de casa fins a la feina passant pels amics el catali, el franc& 
i el portugubs s'utilitzen una mica menys de manera progressiva i que, en canvi, el castella 
s'utilitza més. 
En les relacions de casa augmenta l'ús del catali en les relacions dels més grans amb 
les generacions més joves, i encara més en les relacions entre els joves, una tendkncia posi- 
tiva a favor de la llengua oficial, i prbpia. 
Per edats, les persones que fan servir més el catalh són les que estan situades a les 
franges de 15 a 25 anys i de més de 50 anys amb estudis. 
En les relacions laborals augmenta l'ús del catala quan els subordinats s'adrecen als supe- 
riors (el 55% ho fan), i disminueix quan els superiors s'adrecen als subordinats (34%). Els 
chrrecs més alts, propietaris i professionals liberals l'utilitzen més. Els quadres intermedis 
es presenten sovint com un fre en la utilització de la llengua del país. 
Per al món socioeconbmic, que com hem dit és aquell en qui? 1'6s de la llengua prbpia 
d'Andorra és més baix, es van estudiar vuit situacions diferents amb preguntes sobre dife- 
rents indrets que la gent visita habit~alment.~ 
A partir dels usos constatats en el món socioeconbmic es van establir tres situacions, 
que es van anomenar: 
Favorable (per als bancs, les companyies d'assegurances i els metges). 
Intermkdia (per a les perruqueries, els restaurants i el petit comer~). 
Desfavorable (per als taxis, els autobusos, els bars i les discoteques, i els grans magat- 
zems). 
El que es pretenia era analitzar el procés de substitució de llengües en l'evoluci6 d'una 
situació favorable a una de desfavorable. El resultat és que a mesura que "empitjora" la situa- 
ció augmenta 1'15s del castella en detriment del catala, com es pot veure al grhfic núm. 2. 
Els castellanoparlants arriben a fer servir una mica més el catal2 que el castellh en les 
situacions favorables, perd la llengua catalana és superada hmpliament ja en les situacions 
intermbdies. 
Els francesos mantenen en primer lloc el franc& en les situacions favorables i a mesu- 
ra que passen d'una situació a una altra el van substituint pel castellh. L'Ús del catal& es manté 
no gaire alt, per6 estable, en totes les situacions. 
Els exemples més preocupants són els dels portuguesos i d'altres nacionalitats. Per a 
aquests grups fins i tot en les situacions favorables la llengua més utilitzada de manera des- 
tacada és la castellana. De fet no, s'hi observa substitució lingüística per tal com utilitzen 
majoritiriament el castella en qualsevol situació. 
6. Eren els bancs i les companyies d'assegurances, el metge, la perruqueria, el petit comerq, el 
restaurant, el transport públic, els bars i les discoteques i els grans magatzems. Els percentatges 
obtinguts van ser els següents: 
banc/asseg. metge perruq. botiga rest. tari/bus bar grans mag. 
S'hi ad re~a  
en catal& 67% 58% 43% 46% 38% 35% 33% 29% 
L'atenen 
en catal& 72% 56% 42% 36% 35% 29% 25% 12% 

Finalment, cal esmentar I'actitud de la població envers la promoció de la llengua ofi- 
cial i a favor que n'augmenti I'Ús, que és clarament positiva. La condició de petit país molt 
comercial i dependent en gran manera del turisme i molts altres factors histbrics han fet, perb, 
que a Andorra, llevat d'algun sector específic molt sensibilitzat per la llengua, no existeixin 
actituds generalitzades i decidides de defensa de la identitat lingüística del país. La barreja 
de llengües diferents s'ha viscut amb una naturalitat prbpia d'un bon comerciant i en molts 
sectors es pot dir fins i tot que encara avui és un tema que no preocupa gaire. 
L'altra cara de la moneda és que les persones parlants d'altres llengües que han anat 
ambant al país han acceptat amb la mateixa naturalitat que la llengua oficial d'Andorra és 
el catala i no n'han qüestionat el paper preponderant que ha de tenir en molts ambits. Aixb, 
perb, no vol dir que s'hagin esfor~at a aprendre-la en tots els casos, la qual cosa ha com- 
portat una dificultat afegida per a la seva integració. No cal dir que hi ha factors socioeconbmics 
que també contribueixen a fer més difícil la integració de la població de fora, com ara el 
grau d'estabilitat o inestabilitat de la població7 o bé les condicions laborals d'algunes fei- 
nes (horaris, mobilitat excessiva, etc.). 
Com hem dit, el grau de coneixement de la població adulta és acceptable tenint en comp 
te les circumstancies. A més, les expectatives de millora són esperan~adores perquk actual- 
ment el 100% de la població menor de 15 anys -que no va ser objecte de I'estudi esmen- 
tat- aprkn el catali a I'escola, i tampoc es pot oblidar l'augment continu d'infants escolaritzats 
en escoles en qui: la llengua vehicular és la catalana, gracies a la progressió de 1'Escola 
andorrana des de la seva creació. 
Atesa la realitat exposada, des del Ministeri de Cultura, els esfor~os més importants 
s'adrecen a la promoció de 1'6s. Per aixb, algunes actuacions possibles, com ara la catala- 
nització d'impresos, de cartells, la correcció, etc., no s'han considerat l'objectiu prioritari. 
En molts casos senzillament perquk ja es fan majoritkriament en catala; en altres perqui: vivim 
sota el condicionament, que acceptem, del turisme. No vol dir que no s'hi treballi; es dedi- 
quen esfor~os  i es donen facilitats per a la correcció, per exemple, pero es consideren 
dependents del primer objectiu: que es parli, que es faci servir. 
En els darrers anys s'ha intentat fer veure als catalanoparlants d'Andorra que no han 
de renunciar a la seva llengua en cap ambit. En aquest sentit l'enquesta feta, que demostra 
l'alt grau de comprensió del catala per part de la població, ha resultat una eina molt valuosa 
per convkncer que canviar de Ilengua, encara més quan no es coneix l'interlocutor, és un es for^ 
inútil, empobridor i fins i tot poc agrayt pel mateix I'interlocutor. 
Si hi ha una bona predisposició, o com a mínim no hi ha oposició, si els nens i 
nenes saben parlar-10 -no es pot oblidar que tots sense distinció estudien la llengua, la 
histbria i altres aspectes del país-, si els adults entenen el catala, el que cal fer és pro- 
moure'n I'Ús. 
7. En els darrers anys s'han produ'it forqa casos de retorn de residents de molts anys als pa'isos res- 
pectius per millora de la situació prbpia o del país d'origen, per jubilació o per empitjorament de la 
seva situació laboral a Andorra. 
Per aixb, en certa manera com a complement dels importants recursos que es posern a 
l'abast de la població des del Ministeri d'Educació8, les campanyes fetes fins ara pel  
Servei de Política Lingüística s'adrecen més aviat al món socioeconbrnic i a la població calta- 
lanoparlant. La sensibilització de la població no catalanoparlant és sempre com ple me nit^- 
ria d'aquest primer objectiu: el pas previ, encara que duri molts anys, és fer adonar ;als 
catalanoparlants que no es pot demanar cap es for^ als parlants d'altres llengües si abalns 
no se'ls dóna l'oportunitat de fer servir la llengua del país. 
Acabem tomant a destacar que el Principat d'Andorra d e p h  molt del turisme i que 6s 
bo que els espanyols, els francesos, els anglesos i els portuguesos puguin ser atesos enk la 
seva llengua. No és encara més bo que els andorrans i els catalans siguin atesos en la seTva9 
que és també la del país? La resposta és sí, sempre, és clar, que es comportin com (els 
espanyols, els francesos, els anglesos i els portuguesos i utilitzin, com tots aquests, la se:va 
llengua en les seves relacions. 
8. A més dels estrictament "escolars", l'escola blsica d'adults, la formació d'adults, la fonla- 
ci6 professional, etc. 


Actituds, coneixements i usos lingüístics a Andorra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert