Pérez i Ventayol, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Re
ce
nc
io
ns
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
193
suport del Patronat Soler i Palet. Fill d’una 
família modesta va acabar publicant una 
vintena d’obres abans de morir a l’edat de 
57 anys, per la festa de la Candelera el 1958.
El llibre es va publicar per primera ve-
gada l’any 1971 i ara gaudim d’una edició 
facsímil reeditada per la Fundació Torre del 
Palau. Aquesta reedició recupera el títol ori-
ginal, tot afegint “separatista dita” per tal de 
descriure la Guerra dels Segadors, ja que a 
les acaballes del franquisme, la paraula “se-
paratista” encara era massa excessiva. I si en 
l’edició de 1971 hi havia una introducció 
de l’historiador Francesc Torrella Niubó, en 
aquesta s’afegeix un magnífic pròleg del nét 
de Cardús, Salvador Cardús i Ros. 
En el pròleg, Cardús i Ros destaca que 
l’obra del seu avi està escrita de forma tenaç 
i rigorosa tal com era costum. Segons Car-
dús i Ros el llibre narra l’ocupació militar 
amb un assetjament constant a la població 
civil i l’aixecament del Corpus de Sang el 
1640. Per Cardús i Ros, el detall amb què 
s’explica la situació d’aquests anys a Terrassa 
és impressionant i assenyala que aquest és 
un llibre imprescindible per si algú vol en-
tendre com es vivia i en quines condicions. 
El llibre està dividit en vint-i-tres capí-
tols, més un apèndix i unes làmines que aju-
den a interpretar la Terrassa d’aquella època. 
Al llarg dels capítols, no només es va des-
granant com era la Terrassa de mitjans del 
segle XVII, sinó també la Catalunya que es 
va alçar contra Felip IV entre els anys 1640 i 
1652, que va armar el seu propi exèrcit i que 
va buscar l’aliança amb França. La guerra, 
perduda per Catalunya, tingué com a efecte 
més perdurable la signatura del Tractat dels 
Pirineus l’any 1659 entre Castella i França, 
que va significar la mutilació del Principat 
pel traspàs del Rosselló, el Conflent i una 
part de la Cerdanya a la corona francesa.
L’obra de Cardús és bàsica per compren-
dre tots els aspectes socials, econòmics, polí-
tics i militars d’una vila que tenia uns 3.000 
habitants, que a més dels episodis bèl·lics 
va viure un període de males collites, fam 
i pesta, i que després de la guerra va quedar 
totalment arruïnada. També és important 
per conèixer que el 1651 Terrassa va ser du-
rant 5 mesos la capital de Catalunya, on van 
viure les principals autoritats, fugint d’una 
pesta que assolava Barcelona. L’any següent, 
però, es va estendre el seu contagi per la vila 
i va matar unes 300 persones. Abans, i a les 
acaballes de la guerra, les tropes franceses 
van ocupar i saquejar la vila i van executar 
una trentena de persones. 
Marc Ferrer i Murillo
HERNÁNDEZ i CARDONA, Àngel 
Manuel; Metges, cirurgians i apotecaris 
d’Olesa de Montserrat. Barcelona: Semi-
nari Pere Mata de la Universitat de Barcelo-
na. Reial Acadèmia de Medicina de Catalu-
nya, 2013. Núm. 153. 472 pàgines. Dipòsit 
legal: B.14.096-2013.
Definit al pròleg del Dr. Jacint Corbe-
lla i Corbella com un llibre d’història as-
sistencial, un tema encara poc estudiat, el 
que destaca de l’obra és sobretot la sistema-
tització documental i les fonts que utilitza 
l’autor per presentar la biografia dels pro-
fessionals sanitaris vinculats per naixement, 
residència o exercici a Olesa de Montserrat.
El treball s’encapçala d’una introducció 
sobre l’àmbit d’actuació de la recerca. Les 
primeres planes contenen unes clarificado-
res dades de contextualització dels aspectes 
assistencials a la vila, així com la definició de 
les professions de metge, apotecari, farma-
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Recencions
194 cèutic i cirurgià. Les segueix una explicació 
succinta d’alguns dels episodis de crisi de 
salut pública al municipi montserratí, tals 
com epidèmies o malalties, i una descripció 
dels equipaments que històricament hi han 
existit per atendre els malalts.
El llibre té una estructura determinada 
per presentar el gran volum de dades que 
aporta. Se separa el text principal, que cor-
respon a la biografia dels professionals loca-
litzats dels segles XVI al XX, de l’extens cor-
pus documental de notes i referències, fet 
que permet una aproximació al contingut 
molt més dinàmica i àgil.
Mereixedor del Premi Vila d’Olesa i es-
crit de forma impecable, el treball travessa la 
història moderna i contemporània del mu-
nicipi resseguint la vida d’aquests professio-
nals. Però també permet conèixer, i resulten 
molt curiosos, aspectes més desconeguts com 
ara els rígids sistemes d’ensenyament superi-
or i de magisteri en medicina o la pràctica de 
l’ofici mèdic a l’entorn d’una població peti-
ta. Apareixen citats instrumentals, remeis i 
medecines, els mitjans de transport per als 
desplaçaments dels metges i les dificultats 
associades a la praxis mèdica i cirurgiana en 
espais poc salubres. I es percep el tipus de 
medicina decimonònica i la visió higienista 
de molts d’aquests professionals, molt vin-
culada a la idea de progrés de la societat que 
havia de comportar també un home més sa.
L’obra conté la biografia d’uns cent cin-
quanta professionals agrupades segons l’ofi-
ci i ordenades cronològicament. El relat de 
cada una es construeix amb la informació 
obtinguda als arxius locals, nacionals, esta-
tals o de l’estranger visitats per l’autor. En 
alguns casos les dades faciliten una narració 
més completa, en d’altres les migrades refe-
rències existents només situen un esbós del 
professional. Abunden sobretot les fonts no-
tarials per la riquesa d’informació que aquest 
tipus de recurs pot aportar de la vida d’una 
persona i del model de societat en què vivia.
Les ressenyes s’aturen en personatges de 
rellevància per la seva activitat sanitària. En-
tre aquests es troba Josep Romagosa, nascut 
a Olesa i de carrera brillant com a metge-
cirurgià arreu de l’Estat durant la primera 
meitat del segle XIX, nomenat després degà 
de Medicina a València, on té carrers dedi-
cats al seu nom. O el cas de Salvi Almató, 
olesà de principis del vuit-cents i introductor 
de l’homeopatia. Destaquen també el metge 
catalanista Jaume Baltasar, participant a Les 
Bases de Manresa, o Francesc Carrera, regi-
dor, metge especialista dels ossos i assidu vi-
sitant de la carnisseria del poble per observar 
les carcanades dels animals de consum.
És especialment interessant el cas de Te-
resa Campañà, que passà llargues tempora-
des vivint a Olesa. Va ser una de les primeres 
dones que es va llicenciar en Medicina, gi-
necòloga d’especialitat i una de les pioneres 
Re
ce
nc
io
ns
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
195
de la pràctica mèdica catalana. Estigué invo-
lucrada en els moviments avançats i de rei-
vindicació feminista sorgits durant la segona 
República.
Tampoc s’escapa de la llista l’apotecari 
d’Olesa Jaume Bayona, que establí residèn-
cia a Terrassa al segle XVII i que fou acusat 
injustament d’encunyar moneda falsa du-
rant la Guerra dels Segadors.
Però un dels casos més esperpèntics és 
el del catedràtic de Farmàcia, revolucionari 
progressista i resident a Olesa la primera part 
de la dècada de 1860, Joan Nepomucè Folch. 
Nomenat a dit, s’absentà reiteradament de la 
seva càtedra, fins que, després de nombroses 
pròrrogues, se l’apartà de l’exercici. Fent va-
ler la seva militància revolucionària, durant 
el regnat d’Amadeu I se’l va readmetre. Tan-
mateix, va mostrar un interès molt més gran 
per la política que per la medicina.
L’autor també segueix algunes nissagues 
o generacions d’apotecaris del segle XVIII 
al XIX, com els Soler o els Carreras, i fa 
un repàs a la trajectòria de Salvador Bro-
quetas a inicis els segle XVIII, que arribà a 
ser alcalde d’Olesa i fundador del balnea-
ri Broquetas a Caldes de Montbui, encara 
avui existent.
Amb un recull fotogràfic d’alguns dels bi-
ografiats i amb detalls dels documents utilit-
zats i imatges dels equipaments històrics rela-
cionats amb la pràctica sanitària, l’obra con-
clou amb un vast recull de notes i referències 
de cada un dels personatges. És un corpus de 
citacions documentals i bibliogràfiques orde-
nades cronològicament que no solament per-
meten aproximar-se encara amb més detall a 
cada un dels professionals, sinó que donen 
fe del gran treball d’investigació que ha fet 
l’autor en aquesta excel·lent recerca.
Joan Pérez i Ventayol
AADD; Art i Disseny-125 anys fent esco-
la. Terrassa: Escola Municipal d’Art, Patro-
nat Municipal d’Educació de l’Ajuntament 
de Terrassa, 2012. 222 pàgines. Dipòsit le-
gal: B-32.642-2012.
Art i Disseny-125 anys fent escola es va 
editar amb l’objectiu de commemorar la 
trajectòria d’un centre dedicat a la pedago-
gia de l’art i el disseny a la ciutat de Terras-
sa, que començà la seva singladura el 1886, 
com a Escola d’Arts i Oficis, seguí, des del 
1940, com a Escola Municipal d’Arts i Ofi-
cis, aconseguí expedir la titulació oficial 
de Graduat en Arts Aplicades a partir del 
1981, passant a denominar-se Escola Muni-
cipal d’Arts Aplicades, i que, des del 1990, 
es convertí en Terrassa Escola Municipal 
d’Art.
El llibre aglutina diversos escrits que ens 
permeten fer un còmode viatge per una cro-
nologia descriptiva que narra els principals 
fets i esdeveniments constitutius de la tra-
jectòria d’aquest centre docent artístic. De 
manera molt entenedora, Gemma Garcia 
i Llinares i Susanna Ortega i Margarit ens 
ofereixen dos capítols que constitueixen una 


HERNÁNDEZ I CARDONA, Ângel Manuel; Metges cirurgians i apotecaris d'Olesa de Montserrat

https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/download/288903/394124

HERNÁNDEZ I CARDONA, Ângel Manuel; Metges cirurgians i apotecaris d'Olesa de Montserrat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert