Camps i Giró, Albert

Garriga Andreu, Joan

Tintó, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Entre el record 
i la semblanca 
de Josep ~o'ms: 
Espai Obert una proposta 
Albert Camps i Gir6 
Joan Garriga i Andreu 
Lluir Tint6 i Espelt 
Josep Homs i Corominas moria el 6 Com a professor a 1'Escola Munici- 
de  marc d'aquest any. Una des- pal de  Treball de  Granollers des de  
aparició inesperada, sobtada, a la 1974, impartí la docPncia en la bran- 
qual, juntament amb el sentiment ca administrativa de  formació pro- 
de  dolor per la pPrdua de  l'extra- fessional i, més tard, en la de  llen- pl) .- 
ordiniria persona i del magnífic gua castellana, formació humanís- E 
a 
professional, s'hi acompanya el tica i Ptica. Estigué vinculat molt 4 m
plany per la seva prematura des- intensament a la vida del centre, 
aparició, als42 anys, havent deixat del qual fou cap d'estudis entre els 
III 
un bagatge humi  i professional anys 1980 i 1984, període en quP 
notablement positiu. Aquesta cir- s'engegaren una sPrie d'iniciatives 
cumsthncia impedí que, una vega- pedagbgiques importants, algunes 
da entrat en la plenitud i la madu- de  les quals han deixat petjada a 
resa personals, fes aportacions en- I'EMT. Participh activament, jun- 
cara més valuoses en el camp de  la tament amb altres professors de  
geografia i de  la histbria. l'hrea d'humanística, amb la idea 
d'acostar al seu alumnat el coneixe- 
Josep Homs "( ... ) era de  silencis ment -i per tant l'estima- del 
presents. De frases curtes pensa- medi natural i social de  Granollers 
des i dites a l'encetar treballs o i del VallPs Oriental. 
despres d'escoltar els altres. Per- 
sona de  temps comprimit entre les Com a estudiós, els seus esforqos 
feines professionals i familiars que es van dirigir al camp de  la demo- 
mai bandejava, era en canvi de  grafia, a I'estructura del territori 
moviment reposat i d e  formes metropolita i el paper que hi tenia 
tranquil.les. Amb mPtode de treball una capital de  comarca com Gra- 
i desig de  resums i conclusions. nollers, a l'estudi de  la conurbació 
Tolerant i d'ironia fina. Mai sag- urbana que encercla la ciutat, al 
nant. (...) era d'una coherPncia que sistema viari del VallPs Oriental i 
o 
no traspuava hostilitat i sí, en can- també a la histbria de  1'Escola 
vi, maduresa adquirida a forqa de  Municipal de  Treball. Fou cohe- 
batecs, esforcos, estudi i dihleg". rent amb la trajectbria de  gebgraf i 
(J.G. El 9 Nou, 10-3-1997). pedagog, i en aquest sentit va sa- 
ber concretar, en els diferents capí- 
tols de  Rcfalls d'Hist6ria Urbana i en 
la Cror~ologin que l'acompanyava 
en editar-se el llibre, un manual 
interessant i amP que combinava 
rigor i divulgació. 
Els seus coneixements en el camp 
de  la liisthria i de  la geografia 
l'havien menat a ser escollit com a 
director del Pla estratPgic de  Gra- 
nollers. En un moment en el qual 
aquest treball havia pres un fort 
impuls i s'liavia vertebrat suficient- 
ment per a procedir a la recollida 
de  les primeres dades d'importhn- 
cia per a continuar a un nivell 
d'anhlisi més aprofundit, Homs 
moria. El treball endegat, tanma- 
teix, ha donat els seus primers re- 
sultats. El pla de  treball elaborat 
*) 
- 
ha seguit el seu curs mercPs a la 
gesti6 inicial de  Josep Homs, pen- 
D 
a 
d 
sada al llarg de  moltes hores de  
projecte. Aquest pla continua la 
seva marxa, sense oblidar, perh, 
que la desaparició de  Josep Homs 
s'lia fet notar. Sens dubte, moltes 
de  les seves aportacions en el trh- 
mit final haurien estat importants, 
i caldri rellegir i memoritzar al- 
guns dels seus treballs per a vali- 
dar alguns aspectes d'un Pla estra- 
tPgic que ell, en certa manera, ja 
havia anat perfilant en alguns 
punts anys abans. 
Sens dubte, aixh ha estat el resultat 
d'una vida intensa demostrada en 
el camp social en la seva major 
amplitud i que comenqh de  jove 
amb una brillant activitat esporti- 
va a I'equip de  futbol de  Sant Jo- 
sep, vinculat a 1'Escola Pia de  Gra- 
nollers. 
Els seus amics de  joventut recor- 
den les seves temptatives en el 
camp de  les lletres i un compromís 
polític i social adquirit des de  molt 
jove. En efecte, la lluita contra la 
dictadura franquista el porth a 
militar dins de  les files del PSUC 
durant un temps. Era persona or- 
ganitzada, treballadora i amb una 
preparació intel.lectua1 notable. 
Desenvoluph una tasca ben meri- 
thria en els anys que 1'Assemblea 
de  Catalunya es convertia en la 
plataforma d'activitat política més 
important del país. Després de  
deixar la milithncia, perh, Josep 
Homs no abandoni mai l'interes 
per la política, ja que mantingué 
sempre una posició d'esquerres 
dialogant i progressista, amb clara 
connexió amb el Partit dels Socia- 
listes de  Catalunya (PSC-PSOE), 
tot i que mantenia la seva indepen- 
dPncia. 
Era una persona inquieta social- 
ment i prengué part en moltes de  
les activitats culturals que es van 
gestar i fer a la ciutat en els darrers 
anys. Com a membre de  llArea 
d'Historia i Geografia del Museu 
de  Granollers entre l'any 1985 i les 
portes del 1990, participa decidi- 
dament en treballs i publicacions 
del Museu, de  manera especial en 
la temhtica contemporhnia i molt 
en concret en la Guerra Civil de  
1936-1939. La seva activitat també 
es reflectí de  manera molt fructífe- 
ra dins de  1'AssociaciÓ Cultural de  
Granollers (AC), de  la qual ocuph 
el chrrec d e  secretari .  Dins 
d'aquesta entitat, una de  les més 
nothries de  la ciutat granollerina, 
desplegh una tasca destacada i va- 
luosa, i en el procés de  la nova 
etapa del Centre dtEstudis, posat 
de  nou en funcionament l'any pas- 
sat -1996-, fou una de  les perso- 
nes que més directament sfimplicA 
en la seva nova embranzida, ja que 
forma part de  la seva junta, de  la 
qual també ocupava el chrrec de  
secretari. 
El juliol de  1996 fou nomenat di- 
rector del Pla estratPgic de  Grano- 
llers. Com a tal, va poder iniciar el 
desplegament dels seus coneixe- 
ments geogrhfics i histhrics sobre 
la ciutat i l'hrea metropolitana bar- 
celonina, i molt especialment so- 
bre la visió de  futur global que 
durant anys havia estat avanqant 
sobre la ciutat. Des del primer 
moment es va fer palPs que el do- 
mini que tenia sobre el procés de  
canvi de  Granollers i del territori 
més immediat permetia disposar 
d'un professional d'unes caracte- 
rístiques extraordinhries per a por- 
tar a cap l'anhlisi, la coordinació i 
les conclusions d'un estudi tan 
desitjat per ell i del qual posa les 
bases per a endegar-lo abans de  la 
seva dissortada desaparició ara fa 
poc més de  set mesos. 
Ben aviat, el 1975, comenca la seva Granollers i també treballs de  ca- Treballs publicats en revistes 
col.laboraci6 en la premsa: primer rhcter divulgatiu. L'Escola Muni- 
HOMS, J. (1990): "L'habitatge al Vallesorien- 
com a corresponsal en el suplement cipal de  Treball perdia el professor tal". HUCS, núm. S, la Garriga, mar$ de 
especial Vn1li.s d'E1 Correo Cata l in ,  que des de  1974 fins a 1996 havia 1990, phg. 53-63. 
HOMS, J. (1992): "Laperspectivademogrhfica i més endavant, en Ppoca de  canvis trepitjat les seves aules. de creixement al Vallks Oriental". Lauro, 
socials i polítics, en els desapare- núm. 4, Granollers, desembre de 1992, phg. 26-40. 
guts setmanaris Comarca al dia i Canalitzar la profusió de  senti- HOMS,J,(1994)~~L,evoluci6delVallesOrien~ 
P l n ~ a  Gran de  Granollers, per als ments sorgits arran d'aquesta per- tal en el context territorial metropolith". 
Col.lecci6 Papers, núm. 21, Barcelona, 
qua l s  escrivia art icles sobre  dua per tal que no es dilueixin en Institut d'Estudis Metropolitans, novembre 
de 1994. phg. 15-23. I'activitat cultural, els moviments l'oblit és possible si s'ajunten les 
HOMS, J. (1994): "Granollers, una operaci6 
sindicals, les qüestions sanithries ... possibilitats de  I'economia muni- fallida: I'emprestit de 1928". Quaderns del 
cipal amb la il.lusió i el treball que Departametit  de  G e o ~ r a f i a  i H is td r ia ,  
Lleida. desembre de 1994, phg. 77- 1 11. Arran de  la seva vinculació amb es d u  a terme a 1'Escola Municipal 
Palautordera i amb el Grup d'Es- de  Treball. 
tudis Palauencs impulsa la Borsa Llibres editats 
d'Estudis Jordi Baiget i col.laborA La manera d'allargar positivament 
CAMPS. A.: GARRIGA, J . ;  HOMS. J . :  
en les publicacions LfOce / / o t ,  de  el seu record seria la convocatoria JORDANA, J.; LEDESMA, J. (1989-1990): 
Grcrnollers. G u r r r a  C i v i l  1 9 3 6 - 1 9 3 9 .  Santa Maria de  Palautordera, i Re- anual d'una Borsa dfEstudis Me- conflicte revolucioncrri i hPl .1;~ .  El Rac6 
~ u i s s o l ,  de  Sant Esteve de  Palau- moria1 Josep Homs dotada per del llibre de text, volum 1: 246 phg.; volum 11: 384 phg., Barcelona. 
tordera. Els seus treballsd'histbria 1'Ajuntament de  Granollers i orga- CAMPS, A,:  HOMS. J ,  (1991) :  GrcrnOller,s, 
i geografia, centrats sobretot en la nitzada per 1'Escola. c,iutut. I 'esport. I 'htrnclhol i els jocs o1ímpic.v. 
Ajuntament de Granollers, Granollers, phg. 
demografia, I'urbanisme i les co- 24 i 28. m -
municacions, els publica en: L'Abe- La borsa tindria la finalitat d'es- GARRIGA, J.; HOMS, J.; SALVADOR, M. 
( 1993): El  Vc11lP.s Oric,ntul, un territori cr E s lla d 'Or i Treballs de la Societat Cata- peronar els tres millors estudiants I'crhnst. ~ t i ~ ~ c ~ t ~ t u r i  tt,rritorio/ de recrrrsos 4 P
l a i ~ a  d~ Geogrnfia, de  Barcelona; que acabessin els seus estudis a hirsics. Consell Comarcal del Valles Orien- tal, Granollers, abril de 1993, 184 phg. 
Hacs, de la Garriga, i El 9 NOU, Lalrro, 1'Escola Municipal de  Treball ivol- J , ;  BOADA, M,;  GARRIGA,  J , ;  
I1 
AC i Rtpzlista drl Vall?s, de Granollers. guessin continuar fent estudis su- GONZALEZ. C.; HOMS, J.; PLANAS, J .  ( 1994): Ln t rcrr i~f i r r~ icrc i  del VtrllPs Or i r t i -  
periors. L'import de  la beca servi- tu / .  ~ o ~ . ~ e c c i c i  Catalunya Comarcal, Caixa 
de Catalunya, Barcelona. gener de 1994, 
Des de  1990, amb motiu del 70e ria per a sufragar les despeses del 4 12  piig. 
aniversari, comencaren els articles primer curs de  carrera. HOMS, J. ( 1995): Granollers: Retallsd'histdria 
rrrhono. Granollers. Tarafa editora de 
sobre la histhria de  1'Escola Muni- publicacions, maig de 1995, 198 phg. 
cipal de  Treball, que culminarien D'aquesta manera s'equipararia HOMS. J,  ( 1996): E,scOln Municipal de Trehnll, 
amb I'exposici6 feta al Museu de  aquesta escola a d'altres centres Grtr t io l l t ,~~ 1920- 199.5. 75 anvs tl'histdria. 
Granollers i el llibre editat amb que concedeixen ajuts per a conti- A,juntament de Granollers - Escola Municipal de Treball. Granollers.l 14 phg. 
motiu del recent 756 aniversari de  nuar els estudis. 
1'Escola. 
Treballs inedits 
La sobtada desaparició de  Josep S~NTESI BIBLIOGRAFICA 
HOMS, J. ( 1987): Satitcr Muricrdt, Prrltrutorrl~rcr. Homs el marc passat va colpir la rrn c,strrdi tIc,r~iojircific. IXXO-19x6. Santa 
família i I'ampli cercle d'amistats, Publicacions on va col-laborar Maria de Palautordera. 
companys, col.laboradors i alum- HOMS, J .  ( 1987): I t l~~c~r i tar i  de ,fonts clc,t~io- jirh,fiqrtc,s (/t. Grcrnollers. Granollers. 
ries ]'llavien tractat. D~~~ iris- Barcelona: 1,'Aht~llo ( / ' O r ,  1991; suplement mecanografiat. 92 phg. 
especial Vtr1lP.s del diari E l  Cor r ro  Cntcrltíri. 
titucions -1'Ajuntament i 1'Escola 1975- 1976: Trehnl1.s de 10 Soc,ietcrt Cottrltr- CAMPS, A.; HOMS. J. ( 1990): Ltr pohlacirj dc. 
trtr tlt, tico,qrcific~, 1992. Grtrnol1er.v. Estrrcli tr ptrrtirde I 'trctualitzcrc~iti 
Municipal de  Treball- es veien dc~lpuclrti r~~rrnic.iptr/ l'huhitcrnts reu/it:crc/tr 
La Garriga: Htrcs(RevistadeContrapunt), 1990. I 'crt~y 19x8 .  Granollers, abril de 1990, 
especialment somogudes. L'Ajun- 
Granollers: A C  (Butlletí de I'Associaci6 Cul- mecanografiat. 320 p ~ g .  
tament perdia el nou i recent direc- tural), 1989-1990: Comarcer 01 c/ic~. 1976- CAMPS, A,:  HOMS. J ,  (19x8): neu anys 
1977: El  Y Nou, 1989-1993; / /O (Butlletí 
tor del Pla estratPgic de  Grano- t 1 ' ~ I ~ c ~ c i o t i ~  u t ircrnollers 1 9 7 7 -  1 9 8 7 .  del Casal del Mestre), 1986: Louro, 1991 : Granollers. mecanografiat, 359 phg. 
Ilers, que abans d'aixi, havia ela- h'c,~'i.sttr clcl VtrllPs. 1993- 1996. 
borat, en col.laboraci6 amb Albert Santa Maria de Palautordera: L ' O ~ ~ o l l o t .  1991. 
Sant Esteve de Palautordera: Rc,jiuissol. 1990- Camps, un conjunt d'estudis sobre 1991. 


Entre el record i la semblança de Josep Homs

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert