Crivillé i Bargalló, Josep

Vilar i Herms, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El document sonor com a patrimoni. 
Jornades sobre Arxius Sonors i Fonoteques a Espanya. 
(Palacio-Castillo de Magalia, Las Navas del Marqués, Avila. 
3 1 de maig i I de juny de 1996) 
Josep Criville i Ramon Vilar 
Fonoteca de Música Tradicional Catalana (CPCPTC) 
Organitzades pel Centro de 
Documentación Musical (INAEM) 
del Ministeri de Cultura i I'Aso- 
ciación Española de Documen- 
tación Musical (AEDOM), aques- 
tes jornades permeteren la 
trobada de documentalistes de 
fonoteques d'institucions públiques 
i privades, de mitjans de comuni- 
cació i d'empreses discogrifiques. 
Corcretament: Biblioteca Nacional: 
Nievcs lglesias i Miquel Angel 
Castillo; Fonoteca de Catalunya: 
Margarida Estanyol; Centro de 
Documentación Musical de 
Andalucía: Reynaldo Fernández 
Marizdno i Beatriz de Miguel; 
ERESBIL-Archivo de Compo- 
sitores Vascos: Jon Bagüés i jaione 
bandabarea; Museo Canario: 
lnmaculada Sanabria; Unidad de 
Arzhivo Ministeri0 de Defensa y 
Consejo Internacional de Archi- 
vos. Comité de Fuentes Orales: 
Antonio González Quintana; Fun- 
dación March, Biblioteca Española 
de Música Contemporánea: Hertha 
Gallego; Centro de Documen- 
tación Etnogr%fico joaquín Diaz: 
Carlos Antonio Porro; Centro 
Andaluz de Flamenca: Ana Te- 
norio; Archivo Sonoro de RNE: 
lsabel Díaz Aguado; Radio Euskadi, 
Radio Vitoria: Carmen Sáez; 
Cadena SER: Ángeles Afuera; 
COPE: lsabel Sánchez Redondo; 
Centro de Docurnentación de 
RTVE: Fernando Pérez Puente; 
Centro de Documentac~ón de 
Antena 3m Eugenio López de 
Quintana; Fonotrón: Juan Cas- 
tañeda; BMG-ARIOLA: juan Ig- 
nacio Fernández Bagues; HAR- 
MONIA MUNDl ESPAÑA: Sonia 
Gainza; Centro de Información y 
Documentación de Archivos, Mi- 
nisteri~ de Cultura: Carmen Sierra; 
Revista Ritmo: Ángel Carrascosa; 
El País de las Tentaciones: Juan 
Bayo; Centro de Documentación 
Musical-INAEM: Antonio Álvarez 
Cañibano i josé lgnacio Cano; 
CEYAC-Comunidad de Madrid: 
Andrés Ruiz Tarazona; Conser- 
va tor i~  de San Sebastián: Koldo 
Bravo; Fonoteca de Música Tra- 
dicional Catalana: Josep Crivillé. i 
Ramon V~lar; Biblioteca de Cata- 
lunya: Joana Crespi; EMI-ODeón: 
J.M.G. Martín Blázquez. 
Era la primera vegada que es 
feia una reunió d'aquestes carac- 
ten'stiques a I'Estat espanyol, i per 
tant, es pretenia que s'aportés la 
problemitica del sectol; aspecte 
que es va assolir amb una gran 
riquesa, quantitat i qualitat d'apor- 
tacions. Només per la presa de 
contacte entre aquestes diverses 
institucions i persones, i pel seu 
coneixement mutu ja valia la pena 
de convocar aquesta reunió. El 
temps va ser breu, pero suficient 
per a posar en marxa una dinimi- 
ca que s'hauri de consolidar en 
altres jornades del mateix signe. 
Les sessions de treball van 
comencar amb una ponencia de 
Nieves lglesias (Biblioteca Nacional) 
sobre El document sortor: produccrd, 
conservocid i difusrd, i quatre taules 
rodones sobre les temitiques 
següents: Col~leccions patrimonials o 
les institucions públiques, moderada 
per Reynaldo Fernández Manzano 
(CDM Andalusia); Arxius sonors en 
els mitjans de comunrcocid, modera- 
da per lsabel Díaz Aguado (de 
I'Arxiu Sonor de RNE); Col~leccrons 
potrimoniols o inst~tucions privades, 
moderada pel cn'tic musical Andrés 
Ruiz Tarazona (CEYAC-Comunidad 
de Madrid) i, finalment Les empre- 
ses discogr6fiques o Espanyo, mode- 
rada per Ángel Carrascosa (de la 
revista Ritmo). 
Tal vegada cal constatar la presa 
de consciencia, per part dels partici- 
pants, del fet que el document 
sonor forma part del patrimoni cul- 
tural. Com també s'afirma, un cop 
més, que les fonoteques tenen la 
missió de conservar; amb tots els 
suports tecnolbgics possibles, la 
documentació sonora que pro- 
dueix la nostra societat com un bé 
de cultura immaterial, tan important 
com la que ens aporta la cultura 
material. Així, per exemple, una part 
important dels documents sonors 
que generen les emissores radio- 
foniques, haurien d'anar a parar en 
última instancia a les diverses fono- 
teques institucionals on hi han de 
trobar I'espai que no tenen a les 
emissores i els tecnics que tenen 
cura de la restauració i conservació 
del so, com també de la seva orde- 
nació i classificació. En aquest sentit, 
I'exemple de la Cadena SER cedint 
I'arxiu sonor histbric de Mdio 
Barcelona a la Fonoteca de Cata- 
iunya mostra un camí a seguir: 
També es va veure la necessitat 
d'interconnectar fonoteques pú- 
bliques, fonoteques privades i 
cases discogrifiques amb la finali- 
tat de recuperar enregistraments 
d'interpretacions memorables (so- 
listes, orquestres, repertoris). Per 
una altra banda es va insistir en 
el servei públic que les fonote- 
ques (especialment les institucio- 
nals) han de fer de cara a I'usuari. 
Finalment es van redactar les 
següents conclusions (que han es- 
tat publicades al Boletín de la 
AEDOM, n. I ,  1996) que sintetit- 
zen I'esperit d'aquestes jornades: 
- Alertar sobre I'estat de pre- 
carietat en que es troba aquest 
patrimoni sonor en els diferents 
aspectes que I'integren: música, 
arxius de paraula, arxius de fonts 
orals, la informació inclosa en 
documents audiovisuals, arxius de 
sons (zoologia, ecologia, etc.). 
- Destacar la rellevincia i la 
importincia d'aquests fons docu- 
mentals i la necessitat d'aprofundir 
en la col~laboració i consciencia 
social sobre el tema. 
- Compliment de la normativa 
legal: Llei de dipbsit legal, Llei de la 
propietat intel.lectual, Llei de pa- 
trimoni histdric. Necessitat de 
perfeccionar la legislació vigent. 
- Necessitat de realitzar instru- 
ments per a la seva preservació: 
catilegs de protecció, inventaris, 
catilegs col.lectius. Proposta de 
comencar per un cataleg col.lectiu 
dels discos de 78 rpm. 
- Aplicació de noves tecnolo- 
gies que serveixin per a la recu- 
peració d'aquests fons: digitalitza- 
ció dels arxius sonors. 
- Creació d'un forum perma- 
nent de debat, intercanvi i comu- 
nicació entre els sectors relacio- 
nats amb els arxius sonors. 
Fomentar; a través del Boletín de 
la AEDOM, la coordinació de reu- 
nions, trobades, etc. tasques de les 
quals el Centro de Documen- 
tación Musical de I'INAEM del Mi- 
nisteri d'Educació i Cultura seria 
el coordinador: 
- ReconPixer la importincia del 
col~leccionista privat. Localització de 
col.leccions privades, que comple- 
tin i enriqueixin el que s'ha conser- 
vat fins al moment present. Crear 
una associació de col.leccionistes 
que facilitin el contacte i la col.labo- 
ració amb les institucions públiques 
a través de convenis d'assistencia 
tecnica i economica. 
- Responsabilitat dels mitjans 
de comunicació de ridio i televi- 
sió, tant públics com privats, en la 
conservació dels seus arxius, pel 
valor que aquesta documentació 
té per al coneixement de la histo- 
ria, la cultura, I'art, les formes de 
vida, etc. d'una determinada socie- 
tat. Tractar de conciliar el valor 
dels documents per a ús immediat 
i concret i el valo'r patrimonial 
permanent. Cessió dels seus fons 
histbrics, mitjan~ant acords i con- 
venis, a institucions de conserva- 
ció amb la finalitat d'inventariar i 
conservar; i constituir una Memb- 
ria Sonora d'Espanya. 
- Conscienciar les cases dis- 
cogrifiques i les companyies d'edi- 
ció sonora de la preservació dels 
seus propis fons, per evitar-ne la 
destrucció. Necessitat de difondre 
el contingut dels seus fons, direc- 
tament, quan sigui rendible i amb 
ajuts institucionals quan sigui dub- 
tosa aquesta rendibilitat. 
- Remarcar la importincia del 
préstec de discos compactes, dis- 
cos i cassets en les fonoteques 
dels conservatoris i de les bibliote- 
ques públiques. 


Jornades sobre Arxius Sonors i Fonoteques a Espanya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert