Clapés, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL COR DE LES PARAULES 
Hi ha poetes I'obra dels quals, per raons diverses i poc compren- 
sibles, costava de trobar en les llibreries, tot i ser autors de gran re- 
Ilevincia. Era el cas, per posar uns exemples, de Rifols-Casamada, 
Carles Miralles o Montserrat Abelló. La iniciativa endegada fa un 
temps per Proa amb la finalitat de pal.liar aquest dkficit tot aplegant 
en un sol volum la poesia que aquests poetes han anat escrivint al 
llarg dels anys, no pot ser saludada més que amb grans elogis per 
part dels lectors. Aquestes edicions permeten poder llegir d'una tira- 
da uns treballs poktics que condensen el dir d'una vida literlria i fan 
possible contemplar en perspectiva l'evolució d'unes <<obres pokti- 
ques, -que no <<completes>>, atks que tots ells continuen escrivint- 
que han ajudat a configurar el paisatge poktic del nostre temps. 
Amb <<El cor de les paraules>>,' Montserrat Abell6 ha reunit 233 
poemes: els 206 dels set llibres publicats, 19 poemes inkdits (<<Indi- 
cis d'altres moments,,) i 8 poemes tradui'ts (set de l'anglks al catali i 
un del catali a I'anglks) com a testimoni de la seva aportació en 
aquest camp. L'edició ha estat a cura d'Oriol Izquierdo, que signa un 
afinat prbleg, estl il.lustrada amb dibuixos a la ploma de Roser Bru 
(pintora catalana exiliada a Xile i íntima amiga d'Abell6) i es com- 
pleta amb els textos de diversos escriptors-amics (Joan Oliver, Ma- 
ria Merck Marqal, Maria Angels Anglada, Marta Pessarrodona) que 
van voler acompanyar cadascuna de les edicions precedents de la 
poeta. 
Nascuda a Tarragona al 1918, exiliada durant gairebé vint-i-cinc 
anys a Xile després d'haver sofert dues guerres -la civil espanyola i 
I'inici de la mundial, a Londres-, Montserrat Abelló va comenqar a 
escriure poesia després del naixement del seu tercer fill, afectat de la 
síndrome de Down, degut a la imperiosa necessitat que sentia d'ccex- 
pressar tot all6 que, com a dona, feia temps que duia a dins*. La seva 
obra descriu I'angoixa de I'ofici de viure per& paral.lelament, és re- 
l .   ABELL^, MONTSERRAT. El cor de les paraules (Obra pottica, 1963-2000). 
Barcelona: Proa, 2002. 
Antoni Clapés 107 
flex d'un gran amor a la vida: un crit entre el dolor i I'esperan~a. 
<<Endins clavada (...) aquesta fonda tristesa.,, 
L'edició fa possible revisar en perspectiva vora quaranta anys 
d'escriptura poktica: un itinerari que descriu la lenta evolució d'una 
obra vers la seva maduresa creadora i vers la consecució d'un Ilen- 
guatge propi -gairebé físic- dins dels parimetres de despullament i 
essencialitat que el seu primer llibre ja va mostrar. Abell6 sempre ha 
parlat del seu <<amor per les paraules,,: hi ha, en efecte, una relació 
gairebé <<física>, amb els mots (pel seu dring, per la seva densltat, per 
la seva música). Perquk, en definitiva, hi batega un gran amor per la 
seva llengua primera -la catalana-, sense negligir gens la <<segona,, 
-1'anglesa- que tan bé coneix i a la qual hi ha dedicat una bona part 
dels seus treballs, com a professora i com a traductora. 
<<Romp el silenci1 la veu que crida:/ Sóc jo.,, Amb aquesta con- 
tundk-ncia programitica, d'autoafirmació, Montserrat Abell6 acaba- 
va el primer poema de <<Vida diiria,, (1963) i iniciava una carrera li- 
teriria de sblid contingut -doblada de poeta i de traductora. En un 
dels poemes de <<Dins I'esfera del temps,, (1998), l'escriptora reinci- 
deix a invocar el seu desig de <<cridar sens fre,/ d'oblidarl tanta im- 
potbnciav. Entre uns i altres versos han passat trenta-cinc anys, i el 
crit segueix present, ben viu. ¿Quin silenci vol trencar la poeta amb 
el seu crit? No es tracta pas del silenci metafísic ni d'aquell que for- 
ma part de tota una tradició espiritual ni, encara, de I'altre que és pu- 
ra expressió de la impossibilitat de dir, sinó del silenci de la dura vi- 
da quotidiana, del de la incomunicació entre persones. LI de qui és, 
aquesta veu que crida? La de la poeta, evidentment; perb Abell6 tras- 
cendeix aquest jo singular per esdevenir un tu plural, col.lectiu, en el 
qual hi són representades totes les dones. Finalment, ¿com és aquest 
crit? Sense cap mena de dubte, representat per l'escriptura de la poe- 
sia, que esdevé un <<crit/ que ja no té atura,,, perquk <<de nostllgies i 
crits/ vivim per no morir,,. 
Una poesia que Abell6 només pot escriure després d'haver fet les 
pertinents tasques domkstiques, pujar els fills, tenir-ho tot a punt. 
<<Només de tard en tard/ puc agafar la ploma,: és aleshores quan 
aconsegueix un escenari i un temps per a ella mateixa (la cambra ccof 
108 Reduccions 
her ownu), en la qual ceincansable, la m i  escriu,/ fereix el clndid 
full>>, perquk ccel poema/ hi és, allí/ dins meu que crema,: la ineludi- 
ble voluntat de supervivkncia a través de la literatura. <<Escriure és 
passió, necessitat de sobreviure.>> 
Poesia de la transparkncia, perb també poesia de la contundkncia: 
ctno són els anys passats/ els que em donen defallenpi sinó el bleix 
cansat del pit,/ de molts botons premuts,,. 
Poesia de la brevetat -aforística, a voltes-, per6 també poesia del 
discurs llarg i tens, com és el cas del formidable poema <<Retorn>>, on 
fa repls de la seva vida fins a I'arribada a Catalunya: ce1 ara, assegu- 
da/ al llindar de casa meva,/ sóc amb vosaltres,>. 
Poesia testimonial, rebel, íntima, compromesa, de temes recor- 
rents i extremament simbblics (foc, pedra, aigua, mans, nostilgia, 
membria, mort). 
Poesia, en fi, despullada de retbrica i de metifores, que cerca la 
seva mateixa arrel. Poesia que commou pel seu llenguatge directe, 
planer, per la seva aparent senzillesa: ctM'entesto a parlar amb mots 
senzil ls .~~ 
La senzillesa d'una intimitat que ens ajuda veure-hi clar. 
Antoni Clapés 


El cor de les paraules

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert