Saguer Hom, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els últims hereus. Una recerca 
d'historia oral sobre els grans 
propietaris rurals de la regió de 
Girona 
Enric Saguer 
Els propietaris rurals gironins, en  
un passat no massa lluny$ es ca- 
racteritzaven perque tenien una 
identitat ben definida com a classe 
social i perque gaudien d'una po- 
sició social hegembnica, no només 
dins l'imbit rural, sinó també dins 
el conjunt de la regió de Girona. 
Es tracta d'un grup social sobre el 
qual sabem forca coses pel que fa 
al seu passat, a la seva histbria, 
per6 del qual no hi ha cap estudi 
sistemitic sobre la transformació 
experimentada durant el segle xx 
i, sobretot, durant els darrers cin- 
quanta o seixanta anys, que és 
quan la figura de l'hisendat co- 
menga a diluir-se i la seva influen- 
cia es redueix. L'objectiu del tre- 
ball ha estat comencar a cobrir 
aquest buit. Hem partit de la pre- 
missa que la transformació del sec- 
tor agrari en  el darrer mig segle i 
les crisis i dificultats associades a 
aquest procés de modernització 
haurien tingut com a consequen- 
cia l'ensorrament de les bases 
econbmiques que sustentaven els 
propietaris rurals (caiguda de la 
renda de la terra) i que aixb hau- 
ria transformat radicalment no no- 
més la seva posició social, el seu 
rol social, sinó també la mateixa 
identitat com a classe i el conjunt 
de pautes de comportament i de 
relacions que l'havien definit. El 
que hem volgut fer ha estat des- 
criure alguns detalls d'aquest pro- 
cés de canvi social, d'aquest procés 
de decadencia d'una classe. 
El treball de recerca, que origi- 
nalment ha dut el títol de "Memb- 
ria d'un món rural en transforma- 
ció: la regió de Girona, 1930-2000. 
La veu dels hisendats", s'ha inte- 
grat dins el programa d'Inventari 
del patrimoni etnolbgic que fa el 
CPCPTC i ha estat impulsat i fet 
per 1'AssociaciÓ d'Histbria Rural de 
les Comarques Gironines. Hi han 
participat un total de 24 persones, 
de les quals 21 han estat entrevis- 
tadors i una dotzena ha treballat 
en l'anilisi de les entrevistes i en  
la redacció d'una monografia. Pel 
que fa a la metodologia, el treball 
s'ha basat en entrevistes semiober- 
tes orientades cap a la construcció 
d'histbries de vida (del testimoni 
entrevistat), perb també d'histb- 
ries de família. Tot i els problemes 
que comporta, hem intentat que 
les entrevistes fessin referencia 
constantment als avantpassats, 
perqui. aquesta és la perspectiva 
més adequada per analitzar els 
processos de transformació i de 
mobilitat social. El fil conductor de 
l'entrevista ha estat el patrimoni 
familiar i la projecció social que 
aquest patrimoni donava als seus 
titulars. Més concretament, les en- 
trevistes s'han centrat en set grans 
blocs temitics: la família d'origen 
(pares i avis, per6 també els ante- 
cedents més remots), la trajectbria 
personal de l'entrevistat (estudis, 
mobilitat, activitat laboral, matri- 
moni...), el patrimoni i els canvis 
experimentats en la seva mida i 
composició, les pautes seguides en  
la transmissió intergeneracional 
del patrimoni (manteniment o no 
de la figura de l'hereu, escriptura- 
ció de capítols matrimonials, paga- 
ment de llegítimes...), els canvis, 
les formes de gestionar i explotar 
el patrimoni i les relacions esta- 
blertes amb masovers i treballa- 
dors assalariats, el paper social del 
propietari (a través de la seva par- 
ticipació en  institucions, la perti- 
nenca a associacions, les vincula- 
cions amb l'església ...) i finalment, 
una petita bateria de qüestions so- 
bre els hibits culturals, amb espe- 
cial referencia a l'interes per l'ar- 
xiu patrimonial familiar. 
S'han fet un total de trenta-cinc 
entrevistes a descendents de grans 
propietaris. En el procés de selec- 
ció de candidats el que ens ha in- 
teressat no ha estat la importincia 
actual del patrimoni sinó la tra- 
jectbria seguida per aquells qui 
temps enrere havien estat rendis- 
tes i s'havien identificat com a hi- 
sendats. Una constatació recurrent 
en  les entrevistes és la idea que al- 
menys fins a la generació dels avis 
dels entrevistats els hisendats te- 
nien una clara consciencia de clas- 
se i constitui'en un grup social amb 
una forta cohesió. Aixb no  és pas 
una novetat per als historiadors, 
perb té interes constatar que els 
propietaris actuals mantenen una 
percepció similar sobre els seus 
avantpassats immediats. Més relle- 
vant que aixb, perb, és el fet que 
aquesta identitat de classe sembla 
estar en clara regressió. Durant les 
sessions d'entrevista es va pregun- 
tar directament fins a quin punt 
encara es mantenia una consciPn- 
cia de classe i si se sentien identifi- 
cats amb la denominació d'hisen- 
dat. Excepte un cas que es consi- 
derava una mica empresari, una 
mica propietari i una mica hisen- 
dat, cap altre se sentia hisendat, ni 
tan sols rendista. 
Rere aquest canvi de vocabula- 
ri, el que hi ha és una transforma- 
ció radical de les bases econdmi- 
ques en quP se sostenia la figura i 
el poder de l'hisendat. La masove- 
ria -el rkgim tradicional d'explo- 
tació de les grans propietats- ha 
enregistrat una regressió especta- 
cular des dels anys seixanta i se- 
tanta a causa, bisicament, de l'a- 
bandonament massiu dels maso- 
vers. Actualment només quatre 
dels trenta-cinc entrevistats man- 
tenen algun masover sota regim 
de parceria, i en  aquests casos els 
pactes són ben diferents dels tradi- 
cionals. Un altre canvi destacable 
es refereix al fet de viure sense 
treballar. Aquest havia estat un al- 
tre signe de classe dels hisendats (a 
l'igual que l'afició complementaria 
per anar cada dia de cacera). Molts 
testimonis expliquen clarament 
que els hereus d'una o dues gene- 
racions anteriors no havien treba- 
llat en  absolut. Els avis dels entre- 
vistats es dedicaven en exclusiva a 
"administrar el patrimoni", que és 
una expressió eufemistica per dir 
que vivien sense treballar. Aquesta 
pauta de comportament tipica- 
ment rendista va comenfar-se a 
modificar amb la generació dels 
pares dels entrevistats i es va tren- 
car definitivament amb les cohorts 
que corresponen als entrevistats. 
D'aquests, una setzena han treba- 
llat professionalment fora del pa- 
trimoni complementant la renda 
de la terra amb l'ingrés obtingut 
amb aquesta activitat. Perd tant o 
mes significatiu que aixb és el fet 
que els qui no han tingut un  tre- 
ball extern al patrimoni també 
han modificat la seva activitat amb 
relació al patrimoni, i s'han con- 
vertit generalment en  agricultors 
o ramaders directes o en empresa- 
ris agraris. D'una manera o altra, 
als descendents dels hisendats els 
ha calgut treballar per guanyar-se 
la vida 
Una altra conclusió que s'extreu 
de les entrevistes és que les co- 
horts compreses en la nostra mos- 
tra han estat protagonistes d'un ci- 
cle de transformació que probable- 
ment es tancari amb elles. Els qui 
varen accedir a la titularitat i ges- 
tió dels patrimonis amb posteriori- 
tat a 1950 varen afrontar la crisi 
de la masoveria i la caiguda de la 
renda de la terra amb un  canvi 
substancial d'actitud. Un dels en- 
trevistats ho qualifica de revolució 
burgesa dins el patrimoni, o sigui es 
produeix l'abandonament de les 
actituds rendistes i l'aposta per 
convertir-se en  empresari agrari i 
tot sovint també en agricultor (la 
tractorització hi va ajudar molt, 
segurament). 
El relleu, la transmissió interge- 
neracional, és una altra manifesta- 
Vista de la casa i torre del Noguer de 
Segueró (Garrotxa). Fotografia M6nica 
Bosch Portell. 
ció clau del canvi experimentat 
pels propietaris rurals. El sistema 
tradicional de l'hereu -1'hereu 
universal- i el conjunt de regles 
implícites que el regien sembla ha- 
ver entrat en  una fase de dissolu- 
ció. Una part rellevant d'entrevis- 
tats ja no ha estat beneficiari d'u- 
na herPncia universal, sinó d'un 
repartiment més igualitari entre 
germans (en algun cas, fins i tot 
s'ha intentat conjugar igualtat i 
preservació de la unitat patrimo- 
nial amb la creació d'una societat 
andnima, les accions de la qual 
s'han distribu'it entre els germans). 
I pel que fa a la successió futura, 
tot i que encara hi ha qui pensa 
continuar nomenant hereu, preval 
la impressió que la institució ja no 
es pot mantenir: En boca d'un en- 
trevistat: "Com que l'agricultura ja 
no pinta res, és igual que hi hagi 
hereu com que no. Ho poden par- 
tir. Que ho parcel.lin i que edifi- 
quin. Ja no ve d'aqui." 


Els últims hereus. Una recerca d'història oral sobre els grans propietaris rurals de la regió de Girona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert