Escudero, Jean-Paul

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ALGUNES DADES SOBRE ELS GITANOS DE CATALUNYA 
I LA SEVA ANTIGA LLENGUA 
Jean- Pau1 ESCUDERO 
1. UNA HISTORIA I UNA GEOGRAFIA PECULIARS 
La immensa dihspora dels gitanos des de 1'Índia cap a Europa i la resta del m6n ha 
creat una geografia de difícil abast, amb ramificacions complexes, quasi sempre descone- 
gudes des de fora de I'ambient gitano. Si deixem de banda els grans moviments migrato- 
ris, ben explicats per historiadors com Fran~ois  de Vaux de Foletier (1970, 1983), els 
estudis concrets sobre la histbria dels gitanos a Catalunya han estat molt menys divulgats i 
aquest passat autbcton suggereix alguns aclariments. 
A partir del 1434, en qub es documenta, per primera vegada, l'arribada de gitanos a 
Montblanc,' fonts administratives o judicials assenyalen els seus viatges freqüents en 
aquest La tolerhncia de I'Estat per aquests nobles estrangers procedents de terres 
llunyanes, durarh unes quantes dkcades, i s'acabarh amb el segle x v .  Al segle següent i 
fins al Decret de Nova Planta, la substancia de la política catalana destinada als gitanos podna 
resumir-se amb una paraula: e~puls ió .~  Malgrat aquesta situació, sabem que algunes famí- 
lies gitanes privilegiades van poder viatjar i viure a Catalunya durant els segles XVI i xv11.d 
Al segle XVIII, els objectius del poder al nostre país canvien radicalment. Les lleis castella- 
nes que s'imposen amb el Decret de Nova Planta constitueixen un parbntesi important en 
la histbria de les migracions gitanes: en comptes d'expulsió sistemhtica, el control del seden- 
tarisme es convertirh en una obsessió creixent fins al 1749, en qub es detindran metbdica- 
ment tots els gitanos del nou Estat espanyol.' La continuació impossible d'aquesta política 
absolutista, tornarh tanmateix a obrir noves escletxes de llibertat per al poble zíngar. 
Durant quasi tot el segle XIX i la primera meitat del segle xx, arriben a Perpinyh gitanos 
procedents de la Catalunya gran, molts dels quals també s'estableixen al Llenguadoc 
(guiats generalment per parents prbviament instal.lats a cada regió escollida). Més enllh 
d'occithnia, el món gitano catalh s'estén avui dia fins als afores de Pm's i a la regió del Nord, 
a tocar de Bb lg i~a .~  D'aquesta banda dels Pirineus, trobem comunitats catalanoparlants, o 
1. López de Meneses, 1968, p. 242-243. 
2. La seva preskncia és atestada a Barcelona (1447, 1460, 1477), a Castelló de la Plana (1460, 
1472), Lleida (1471), ValBncia (1472), Castelló d'Empuries (1484) segons Leblon, 1980, p. 14, 15. 
3. Leblon, 1987, p. 78. 
4. L'exemple següent se situa als voltants de Perpinyi, el 1623: "aventse succehida una rixa 10 
die de dissabte proxim passat hora tarda entre alguns gitanos y altres en dit terme de Vernet [...I 
fonch capturat Joan Ximenez de molts dias a esta part casat y domiciliat en 10 lloch de St Esteva del 
monestir [...In (Archives Départementales des Pyrénées Orientales, G 291). 
5 .  Leblon, 1987, p. 44. 
6. Fora del domini lingüístic catali, aquesta xarxa molt implia inclou, entre altres, les ciutats 
de Narbona, Carcassona, Besiers, Montpeller, Arles, Marsella, Avinyó (Avignon en la grafia france- 
sa), Lió, Bordeus, Douai, Arras, Cambrai ... 
parcialment catalanoparlants, a Figueres, Girona, Mataró, Barcelona, Lleida, Tarragona, 
Valbncia i també a Vic, Blanes, Rubí, Tirrega, Reus i Mallorca, segons Álvarez, IglBsias i 
Stinchez (1995). Pel que fa a la ciutat de Barcelona, barris cbntrics com Ciutat Vella, Hostafrancs 
i Gricia tenen Lees gitanes importants i estables. Per a la majoria de les famílies, el se- 
dentarisme s'ha convertit en un símbol de benestar. 
Altrament, en aquesta geografia independent de les fronteres establertes per les socie- 
tats dominants, grups castellanoparlants també resideixen al Llenguadoc, a PerpinyB, Figueres, 
Girona, Mataró, la perifhia de Barcelona, Lleida, Tortosa, Palma de Mallorca ... No cal 
dir-ho, les llistes no són exhaustives. 
2. EL BILINGÜISME, ELEMENT CONSTITUTIU DE LA IDENTITAT GITANA 
La mobilitat dels gitanos que arribaren a la Corona d'Arag6 a partir del segle xv, suposa 
un aprenentatge progressiu de les llengües majoritiries d'aquest temtori. La fidelitat a un 
altre idioma, desconegut en el país recept~r ,~  fou un problema constant en els anys d'into- 
lerhncia que comenqaven. Unes lleis drhstiques, destinades al genocidi lingüístic i cultural, 
van anar preparant durant centúries la desaparició del caló. Tanmateix, la seva conserva- 
ció com a llengua interna del poble gitano als segles XVII i XVIII, es demostra indirecta- 
ment en els textos repressius d'aquella &poca. Tal com afirma Bernard Leblon, "d'enq2 
dels Reis Catblics l'objectiu de la corona espanyola va ser l'assimilació total dels gitanos. 
Per consegüent, tot el que podia caracteritzar-10s respecte a la resta de la població, com 
ara la llengua o la manera de vestir-se, era durament castigat. El 1573, a Navarra, la 
renúncia a la llengua es va imposar com a condició a la reintegració de diverses famílies 
que acabaven de ser expulsades. A Castella, les Corts volien la desaparició de la llengua, 
de la vestidura i del nom dels gitanos des del 1610. Aquests desitjos es confirmen amb la llei 
signada per Felip I11 el 1619, i la prohibició de la llengua es tornar& a trobar gairebC a 
totes les lleis posteriors. Els anys 1633, 1695, 1717, 1746 i 1783, es castigava amb una 
mitjana de sis anys de galeres qualsevol infracció d'aquest tipus. Al mateix temps, la llen- 
gua gitana es va introduir en la definició del delicte de gitanisme. Es considerava gitano qual- 
sevol individu que vestia o que parlava la llengua d'aquesta minoria, i el 1749 aixb com- 
portava una estada a presidi que es podia prolongar, pels que tenien més mala sort, durant 
setze anys".8 Al segle XIX, quan la investigació filolbgica apareix a Catalunya amb el per- 
pinyanks Jaubert de Reart (1835), el ca16 ja s'encamina cap a una llengua mixta. Variants 
molt desiguals d'aquest parlar s'han mantingut, en algun cas, fins a les primeres d2cades 
del segle xx. 
No fa gaires anys, una informadora nostra, nascuda a Ribesaltes el 1901 (els pares de 
la qual procedien de Vilafranca del Penedbs i de Balaguer), s'expressava en catali, occit2 
7. Mostres d'aquest bilingüisme es poden veure en les descripcions quas i  sempre secthries- de 
la societat gitana anys enrere. El 1802, a Perpinyh, el prefecte Delon s'expressava aixi: "11s parlent 
l'idiome catalan mais ils ont une langue particuliere, inintelligible aux naturels du pays et dont ils 
leur dérobent soigneusement la connoissance" (Delon, Jacques. "Gitanos. Essai sur la statistique du 
département des Pyrénées-Orientales. Le Roussillon aprbs la révolution", a Bulletin de la Société 
Agricole Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, núm. 101. Sant Esteve: Michel Fricker 
Productions, 1993, p. 82-86. 
8. 'Tradui't de Leblon, Étude sur le knló, 1981, inkdit, p. 7. 
i francbs sense cap mena de dificultat, perb per sobre de tot conservava certa flu'idesa en caló. 
El record de la llengua anterior i la seva substitució recent són ben explícits en les seves 
paraules: "Tots parlaven aixi, tots. Entre nosaltres tam bé... Perqub jo, m'agradaria parlar així, 
per6 no ho comprenen els meus fills. 'Per qub parles mare, aixi?' Ara parlem catali, mes 
embantes no parlivem pas així".9 Exemples actuals de multilingüisme, ja sense caló, com 
catali, castelli i francbs, o catali, occiti i francbs, són freqüents encara a Catalunya Nord. 
L'anivellament integral amb les llengües de les societats dominants sembla inassoli- 
ble en el món gitano. A Perpinyi com al Llenguadoc, el gitano ,'O una modalitat dialectal 
única de catali, estableix una frontera cultural entre els uns i els altres. A Barcelona o a 
Mataró, el coneixement aparentment més alt del caló, permet conservar, quan escau, la 
intimitat gitana davant dels paios. 
3. EL  CAL^ DELS GITANOS CATALANS: ORIGEN I ACTUALITAT" 
El caló actual és un conjunt d'elements lexicals residuals que procedeixen bisicament 
de la llengua romaní. Els lingüistes que han estudiat la qüestió coincideixen a situar I'ori- 
gen d'aquesta llengua al nord-oest de 1'Índia. 
Les formes de caló catali presentades a continuació, llevat de [pirá], han estat recolli- 
des a Perpinyi durant els anys vuitanta. Les seves equivalbncies (zíngar comú, hindi, pan- 
jabi) procedeixen d'una llista de George Calvet 12.  
catali ka16 catali zíngar comú hindi panjabi 
aigua 
beure 
fer 
foc 
fugir 
matar 
plorar 
mirar 
[penin] 
[pilú] 
[kerá] 
[iak] 
[pirá] 
[merá] 
[rubiná] 
[diká/dikeM] 
pani 
pi- 
ker- 
jag [iagl 
phir- (caminar) 
mar- 
rov- 
dikh- 
pani 
pi- 
kur- 
ag 
phir- 
mar- 
ro - 
dekh- 
pani 
pi- 
kar- 
agg 
phir- 
mar- 
ro- 
dekh- 
El coneixement del caló avui dia es redueix a unes quantes dotzenes de paraules per cada 
individu, amb un grau de conservació que disminueix com més joves són els locutors. 
Tants segles de convivbncia entre gitanos i paios han deixat una llengua minoritiria empo- 
brida, sense gramitica prbpia, per la qual la morfologia i la sintaxi catalanes ja no poden 
ser prescindibles. 
9. Sra. P. Cargol, enregistrada a Perpinyi el 1985. 
10. El catali parlat pels gitanos de I'Estat frances s'anomena generalment gitano. Aquesta llen- 
gua original reuneix trets dialectals divergents, com ara la fonttica del catalh central amb el ltxic 
septentrional. Per altra banda, gitano també és sinbnim de caló. 
1 1. Escudero, 1997. 
12. Asséo, Henriette, 1981. 
Heus ací algunes mostres d'aquesta llengua mixta: 
caló: [béle (a) xelá] si tens [ebbók, béle] hi ha una [reni] (o un [erenfl). 
catalh: Vine a menjar si tens gana, vine hi ha un gat. 
(Informadora nascuda el 1901) 
caló: Manguela-li que t'ho adinyi a putsanó . I 3  
catalh: Demana-li que t'ho doni de franc. 
caló: Sinyeles els lils? 
catal&: Tens els papers? 
(Informador nascut el 1905) 
Entre dues geografies, entre dues llengües, entre dos mons, els gitanos han sabut 
adaptar-se a totes les novetats, perb protegint-se constantment. Allb que durant segles fou 
la llengua interna natural d'un poble, s'ha convertit en una mena de refugi frhgil, que supleix, 
en algun cas, la falta d'intimitat. El concepte de llengua aplicat al caló és molt discutible. Un 
lkxic, cada vegada més ayllat, que sobreviu en la gramhtica d'un altre idioma, pot anome- 
nar-se encara llengua? 
En aquests últims anys, idees noves sobre el ca16 i els seus orígens, han difós el nom 
romanó a la península Ibbrica.14 Per alguns gitanos, com l'eurodiputat Juan de Dios Ramirez- 
Heredia, caló defineix exclusivament el ]&xic oral residual, mentre que romanó, o roma- 
nó-caló defineix la variant escrita restaurada.15 La normalització de la llengua romaní ha 
de resoldre avui el problema de l'extraordinhria fragmentació dialectal de les societats 
zíngares del món. Diverses normes ortogrhfiques han estat proposades (Calvet, Cortiade, 
Kochanowski, Ramírez-Heredia ...) i actualment no sembla possible un consens. 
Els processos de substitució lingüística més coneguts solen anar acompanyats d'actituds 
de discriminació envers la llengua prbpia. En aquest sentit, el caló és ben diferent. Parlar- 
10 és senyal de cultura. Entre gitanos de ciutats diferents, fer servir vocabulari caló signifi- 
ca, encara i sempre, prestigi personal. 
Quan els mots ja no es mantenen, la voluntat dels homes ressorgeix. Les noves gene- 
racions, desitjoses de descobrir les seves arrels, tornaran a retre homenatge a la llengua 
antiga dels gitanos de Catalunya. 
13. La nostra ortografia, basada en el model de la llengua de suport, el catal&, no pot tenir valor 
normatiu. 
14. Segons Bernard Leblon, a la resta d'Europa domina la forma femenina romaní. 
15. "El rornanó-kaló pretende ser el idioma normalmente utilizado por 10s gitanos espafioles, que 
respetando las singularidades del kaló conservadas hasta hoy, adopta las reglas gramaticales funda- 
mentales del roman6 universal." (Ramirez-Heredia, 1994, p. 183). 
BIBLIOGRAFIA 
L'escassetat de materials autbctons per a un estudi formal del caló dels gitanos de 
Catalunya fa imprescindible la comparació amb treballs de més enlli de les nostres fronte- 
res. En aquesta necessiria perspectiva comparatista, la nostra bibliografia ha inclbs algu- 
nes obres d'interbs histbric, lingüístic i sociolbgic, d'imbit ibkric i europeu. 
ACKERLEY, Frederick George (1914-1915), "The Romani speech of Catalonia". Joumal of 
the Gypsy Lore Society, vol. 8. Londres, p. 99-140. 
ADIEGO, Ignasi-Xavier (1998), 'The Spanish Gypsy Vocabulary of Manuscript 3929, Biblioteca 
Nacional de Madrid (18th Century): A Rereading". Joumal of the Gypsy Lore Society, 
5, vol. 8. London, p. 1-18. 
ÁLVAREZ, Albert; IGLESIAS, David; SANCHEZ, Joan Anton (1993), "El casament gitano.Un 
exemple d'adaptació sbcio-cultural a Barcelona". Barcelona: Antropologies, 5, p. 13-19. 
ÁLVAREZ, Albert; I G L ~ I A S ,  David; SANCHEZ, Joan Anton (1995), Sabor de rumba. Barcelona: 
Pagbs Editors, Col.lecciÓ d'assaig Argent Viu, núm. 16, 127 p. 
ASSEO, Henriette; BELLONI, Kali; CALVET, Georges; LIEGEOIS, Jean-Pierre, WILLIAMS, Patrick 
(198 l), Les populations tsiganes en France. París: Université de la Sorbonne, Centre 
de Recherches Tsiganes, 80 p. 
BORROW, George Henry (1932), The Zincali, or un account of the Gyspsies in Spain, with 
un original collection of their songs and poetry, and a copious dictionary of their lan- 
guage. London: John Murray. Edicions posteriors, Philadelphia: James Campbell and 
Co., 1843. 148 p. Los Zincali, traducció de Manuel Azaña. Madrid: La Nave. 
CALVET, Georges; FORMOSO, Bernard (1987), Lexique tsigane, dialecte sinto piémontais. 
París: Presses Orientalistes de France, 141 p. 
CALVET, Georges (1993), Dictionmire tsigane-fiaqais, dialecte kalderash. Pm's: L'AsiathQue, 
462 p. 
CAMPUZANO, Ramón (1980), Origen, usos y costumbres de 10s gitanos y diccionari0 de su 
dialecto. Madrid: Heliodoro, 199 p. 
CLAVER~A, Carlos (195 I), "Estudios sobre 10s gitanismos del español". Revista de Filologia 
Espaííola, anejo 53. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, p. 129-177. 
CORTIADE, Marcel (1993), "La langue romani". Ethnies. Vol. 8, núm. 15. París: Ethnies, 
p. 94-109. 
ESCUDERO, Jean-Paul(1992), "Tradició i novetat en l'onomistica dels gitanos de Perpinyi". 
Actes del XVI Col.loqui de la Societat dJOnomastica. Castelló de la Plana: Publicacions 
de la Universitat Jaume I, p. 389-398 
ESCUDERO, Jean-Paul(998), Contribution i l'étude de la langue des Gitans de Perpignan. Thbse 
de doctorat en études catalanes, soutenue devant 1'UniversitC de Perpignan, 505 p. (en curs 
de publicació). 
JAUBERT DE REART, Joseph (18351, "Essai sur le langage des Bohémiens". Le Publicateur. 
Perpignan, núms. 20, 28, 31, 34, 37, 38,45,47. P. 78, 110, 122-3, 134-5, 146-7, 151-2, 
178-9. 186-7. 
JMÉNEZ, Augusto (1846), Vocabulario del dialecto jitano [sic]. Sevilla: José María Gutiérrez 
de Alba, 141 p. 
KOCHANOWSKI, Jan - Vania de Gila (1963), Gypsy Studies. I. Nova Delhi: International 
Academy of Indian Culture, 192 p. 
KOCHANOWSKI, Jan-Vania de Gila (1994), Parlons tsigane. Histoire, culture et langue du peu- 
ple tsigane. París: L'Harmattan, 264 p. 
LEBLON, Bernard (1980), Les Gitans dlEspagne, recherches sur les divers aspects du probld- 
me gitan du XVe. au XVIIIe. siicle. Thbse de doctorat d'état, soutenue devant l'université 
Pau1 Valéry, Montpellier, 1763 p. amb inventari de documents 257 p. (inbdit). 
LEBLON, Bernard (1987), Los gitanos de Espaiia. El precio y el valor & la diferencia. Barcelona: 
Gedisa, 200 p. 
LIEGEOIS, Jean-Pierre (1983), Tsiganes. París: La Découverte-Maspero, 374 p. 
LIEGEOIS, Jean-Pierre (1987), Gitanos e itinerantes. Datos socioculturales, datos sociopo- 
líticos. Madrid: Asociación Nacional Presencia Gitana, 290 p. 
LÓPEZ MENESES, Amada (1968), "La inmigración gitana en España en el siglo xv". 
Separata de Martínez Ferrando, Archivero. Miscelánea de estudios dedicados a su memo- 
ria. Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos, p. 239-263. 
LÓPEZ MENESES, Amada (1971), "Noves dades sobre la immigració gitana a Espanya al 
segle xv". Estudis d1Histdria Medieval. Vol. IV. Barcelona: Institut #Estudis Catalans, 
p. 143-161. 
RAM~REZ-HEREDIA, Juan de Dios (1974), Nosotros 10s Gitanos. Testimonio de un pueblo mar- 
ginado. Barcelona: Bruguera, 223 p. 
RAM~REZ-HEREDIA, Juan de Dios, Cartas del pueblo gitano. Barcelona: Instituto Romanó, 
1994.203 p. 
SAN ROMAN, Teresa (1976), Vecinos gitanos. Madrid: Akal, 1976. 344 p. 
SAN ROMAN, Teresa (1984), Gitanos de Madrid y Barcelona. Ensayos sobre aculturacibn 
y etnicidad. Barcelona, Bellaterra: Universitat Autbnoma de Barcelona, 132 p. 
SAN ROMAN, Teresa (1994), La diferincia inquietant. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura 
Popular, Editorial Alta Fulla, 152 p. 
SORAVIA, Giulio (1977), Dialetti degli Zingari Italiani. Pisa: Pacini Editori, 141 p. 
USOZ Y Río, Luis (1987), Diccionario cald-castellano. Presentat i comentat per Margarita 
Torrione. Perpinyi: Centre de Recherches Ibériques et Latino-Américaines de 1'Université 
de Perpignan, 61 p. 
VALET, Joseph (1984), Grammaire du manouche. Clermont Ferrand: Publicat per l'autor, 
2, rue de la Parlette, 37 p. 
VALET, Joseph (1986), Vocabulaire des Manouches d'Auvergne. Clermont Ferrand: Publicat 
per l'autor, 2, rue de la Parlette, 2a edició, 190 p. 
VALLMITJANA, Juli (1908), Sota Montjui'c. Barcelona: Tipografia l'AvenG, 276 p. 
VALLMITJANA, Juli (1910), La Xava. Barcelona: Llibreria l'AvenG, 359 p. 
VALLMITJANA, Juli (1982), "Els zin-calós", "El casament d'en Tarregada". Teatre Modernista, 
Les millors obres de la literatura catalana, núm. 77. Barcelona: Edicions 62 i "La Caixa", 
p. 217-257. (Lamentem l'anilisi poc rigorosa del lbxic caló que s'ha fet en aquesta edi- 
ció moderna.) 
VAUX DE FOLETIER, Fran~ois de (1970), Mille ans d'histoire des Tsiganes. París: Fayard, 
282 p. 
VAUX DE FOLETIER, Fran~ois de (1981), Les Bohémiens en France au XIXe. siicle. París: 
J.-C. Lattbs, 252 p. 
VAUX DE F O L ~ R ,  Fran~ois de (1983), Le monde des ~siganes. París: Berger-Levrault, 213 p. 
VWYOLES VIDAL, Joan J. (1978), Vocabulari de l'argot de la delinqüincia. Barcelona: Editorial 
Milli, 191 p. (L'interbs bisic d'aquesta obra rau en la seva bibliografia, una referbncia 
obligatbria per als estudiosos de la cultura gitana a Catalunya.) 
WAGNER, Max-Leópold (1924), Notes linguistiques sur 1 'argot barcelonais. Barcelona: Institut 
d'Estudis Catalans, Biblioteca Filolbgica, 106 p. 
WILLIAMS, Patrick (1993), Nous, on n'en parle pas. Par's: Ed. de la Maison des Sciences 
de l'Homme, 108 p. 
WILLIAMS, Patrick (1989), et alii. Tsiganes: Identité, évolution. Paris: Études Tsiganes-Syros 
Alternatives, 534 p. 


Algunes dades sobre els gitanos de Catalunya i la seva antiga llengua

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert