Roma, Josefina

Valls, Agustina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El museu de la Fundació Folch 
Josefina Roma 
Agustina Valls 
El Museu d'Art no Europeu, o col.lec- 
ció etnologica de la Fundació Folch, de 
Barcelona, és el resultat d'una historia de 
trobada entre la vocació dlAlbert Folch i 
Russiñol (1922- 1988), el pare del qual havia 
format la millor col.lecci6 privada europea 
de mineralogia, i I'escultor Eudald Serra i 
Güell, nascut el 19 1 I ,  d'amplíssima forma- 
ció i gran coneixement de ¡es arts no eu- 
ropees (fa el seu primer viatge al Japó el 
1935, i allí passa dues guerres, I'espanyola i 
la mundial). 
El museu ha estat configurat com un 
homenatge a les arts no europees. N o  és 
prbpiament un museu d'objectes etnogt-2- 
fics, encara que moltes de les seves peces 
puguin ser considerades i estudiades sota 
aquest concepte. L'objectiu del museu, tot 
aplegant-les, passa per fer un posiciona- 
ment d'estetica tot  incloent com a objecte 
del domini artístic molts dels que sovint 
trobem en els museus etnologies, classifi- 
cats per la seva funcionalitat i no per I'uni- 
vers estetic que evoquen o la qualitat i Bouake, Costa dvon. Detall 
cap ~ ~ ~ l ~ ,   fi^: E, serra I'escola i I'estil dels seus autors.Tampoc no 
(1 97 1) s'ha cregut en una denominació com la 
d'art primitiu, per qualificar una part de la 
col.lecció, sinó la d'art, que permet con- 
templar i assaborir tant les peces arque- 
ologiques de Gandhara, les Tanka tibeta- 
nes, les representacions d'avantpassats de 
les illes Filipines i dels pobles africans, els 
teixits amb tintat d'ikat d'lndonesia, com 
les vigues de la casa Tambaran de Nova 
Guinea o les escorces pintades d'Arnhem 
Land a Austhlia, per treure'n una reflexió 
sobre la conducta artística humana així 
com un zprofundiment en els estils mode- 
lats per les cultures. 
La col.lecció va comencar a formar-se a 
partir de I'experiencia d'Albert Folch en 
~ ' ~ f r i c a  colonial espanyola durant el seu 
servei militav: Cart del poble fang va inte- 
ressar-lo des del primer moment i el va se- 
guir en les col~leccions europees. 
Paral.lelament, Eudald Serra, retornat ja 
del japó, contactava amb August Panyella, 
director del Museu Etnolbgic de Barcelo- 
na, que en aquells anys difícils va poder en- 
tusiasmar la política cultural de Barcelona 
per bastir les col.leccions del Museu i, el 
1952 fan la primera expedició al Marroc, 
on tornarien el 1954 i el 1956. 
La inquietud artística d'Eudald Serra el 
fa organitzar viatges amb amics al japó, al 
Vietnam, a l'índia, al Nepal i a Cambodja el 
1957, i el 1959 repeteix I'experiencia a 
Cambodja, Tailindia, l'índia i el Nepal. En 
aquesta ocasió, ja coincideixen Eudald Ser- 
ra i Albert Folch.Va ser I'inici d'una fruito- 
sa simbiosi, de dos amics amb una gran cu- 
riositat de saber i aprendre d'altres pobles 
i formes de vida, amb la sensibilitat i la in- 
tu'ició artística d3Eudald Serra i el mecenat- 
ge d'Albert Folch. Ambdós abocats també 
a recollir el testimoni fotogrific i cinema- 
tografic que contextualitzava les peces que 
anaven nodrint la col.lecci6. 
Eudald Serra també va fer altres expe- 
dicions amb August Panyella per al Museu 
Etnologic de Barcelona, com la del 1960 al 
Nepal, o la del 196 1, al japó, seguint des- 
prés tot  sol cap a la índia i Etiopia. En 
aquests viatges, I'Eudald Serra escultor, no 
en tenia prou d'admirar; coneixer i fins ad- 
quirir les peces d'art, sinó que havia d'anar 
més enlli en el coneixement dels pobles 
Poblat Inavaia. Districtre Centrai. Papua Nova 
Guinea. Fotografia: E. Serra (1 970) 
dels quals aprenia, i així van sorgir tantes 
escultures a cavall entre I'antropologia fisi- 
ca i I'art que es poden contemplar en el 
Mclseu Etnologic i en la col.lecció que avui 
considerem. Excepte I'escultura de la Dono 
japonesa sedent (1 979) es tracta de testes 
en bronze d'un wedda de Sri Lanka 
(1964), d'un kukul<uku de Nova Guinea 
(1966), d'un senufo-kasabele de la Costa 
d'lvori (1 97 I), d'un bambara de Mali 
(1 973), d'un aeta de les Filipines (1 975), un 
negrito de Malaisia (1 976), un bust de do- 
na balinesa (1 976), d'un daiak iban de Bor- 
neo (1 978), d'una trobriandesa i d'un fuiu- 
ge de Papua-Nova Guinea (1979).També 
hi podem veure les testes de bronze del 
fundador del Museu,Albert Folch, i el bust 
del seu pare. 
El 1962 Eudald Serra amb Albert Folch 
i altres amics fan un viatge al voltant del 
món, per6 a partir de 1963, tots els seus 
viatges se centraran en I'estudi dels pobles 
que visita i en I'adquisició de peces per a la 
col~lecció. Aquestes expedicions es fan 
amb una freqüencia anual i fins i tot se'n fa 
més d'una I'any, fins a la mort d'Albert 
Folch, el 12 de novembre de 1988. 
Les expedicions conjuntes amb August 
Panyella i el Museu Etnologic continuen al 
Perú (1963), al Japó (1964) a I'America 
Central (1 965) a la Costa d'lvori i a Afga- 
nistan (1 97 1). En totes aquestes expedi- 
cions, pero, Eudald Serra continua I'estada 
més enlli de I'expedició conjunta, comple- 
tant I'estudi, ampliant el radi de coneixe- 
ments i de futurs contades. Així, I'expedi- 
ció de 1964, Eudald Serra la comenca a Sri 
Lanlta on passa un mes estudiant la cultu- 
ra vedda, i després del viatge al Japó, enca- 
ra continua per Corea i Australia, on es 
reuneix amb Albert Folch, i encara conti- 
nua tot  sol a Nova Guinea. 
Albert Folch i Eudald Serra multipli- 
quen els seus viatges i les seves adquisi- 
cions per al museu. Cada cop inclouen 
nous pa'isos i nous reptes se superen, així 
el 1966 van a Austblia. a Nova Guinea, a 
les Illes Salomon, a les Noves Hebrides i a 
Nova Caledonia. Poc a poc, es van dibui- 
xant tendencies i atraccions cap a unes de- 
terminades cultures. A Tailandia hi van ca- 
torze vegades, a Singapur; deu; a Nova Gui- 
nea, set vegades; a Indonesis, cinc; a les Fi- 
lipines, quatre. Els viatges a Africa se cen- 
tren en la Costa d'lvori, I'AltVolta i Mali i el 
Marroc en un període que va de 197 1 a 
1974 i que sempre es complementen amb 
una escapada cap al sud-est d'Asia, que és 
I'area cultural que més expedicions convo- 
ca, juntament amb el Japó que es visita on- 
ze vegades, sense menystenir els viatges a 
la Xina (1 976, 1980, 198 1, 1985), a Hong 
Kong ( 1970, 1976, 1977, 1978, 1979, 
1980, 1983 i 1987), al Tibet ( 198 I), a Sik- 
kim ( I  97 I), al Nepal (I  959, 1979). 
El 1975 es constitueix la Fundació Folch 
per regir el desenvolupament d'aquesta 
col.lecció i dirigir-la cap a la recerca, la 
col~laboració amb altres fundacions i insti- 
tucions per organitzar exposicions i fo- 
mentar la publicació dels estudis. 
Efectivament, I'organització d'una 
col~lecció d'aquestes característiques ne- 
cessitava un estudi continuat des de la pla- 
nificació de les expedicions, I'adquisició de 
peces, I'assessorament d'especialistes i la 
documentació i contextualització de les 
peces.Tota la tasca museística requeria un 
gra-1 esforc i el que va comencar com una 
vocació personal havia de convertir-se en 
una aportació al coneixement de les cul- 
tures a través de I'art, oberta al pliblic es- 
tuciós. 
El Museu Folch dedica una part consi- 
derable de ¡'exposició a Nova Guinea i les 
illes melanesies. Les peces de grans dimen- 
sicqs, portes, dinte!ls, pilars, proes d'em- 
barcacions, ajuden a comprendre unes cul- 
tures estilísticament tan diverses, establint 
un contrapunt amb panells amb mapes i 
fotografies i vitrines dedicades a manifesta- 
cions artístiques més domestiques, com 
les delicades espatules per barrejar la calc 
amb la nou de betel de IesTrobriand. Un 
altre Ambit de reflexió esta format per les 
peces de Filipines, part d'lndonesia, Suma- 
tra i Borneo, i Taiwan. L'art de les cultures 
muntanyeses d'aauestes illes van atreure 
poderosament Albert Folch i Eudald Serra, 
la qual cosa es manifesta en I'aprofundi- 
ment del seu coneixement estktic. 
Un aspecte sovint negligit per les 
col.leccions artístiques, el de la joieria, té 
ací un tractament atent als estils locals, a la 
difusió de models estilístics, tant del sud- 
est Asiitic, delTibet, de l'índia, la Xina, com 
dols turkomans, Afganistan i Palcistan. Un 
coneixement intens de la joieria africana 
no desdiu de la joieria arqueologica de 
I'America precolombina. 
La col~lecció australiana, rendeix un ho- 
menatge a un art, sovint abstracte, que 
combina disseny i concepte en la narraci6 
dels grans mites fundadors. 
Tanmateix, la col.lecci6 no s'atura en la 
consideració de les altes cultures histori- 
ques asiitiques, en les escultures índies, 
khmer; birmanes, tibetanes o de Gandha- 
ra. L'art popular asi2tic i indonesic és re- 
presentat amb tot  un teatre de titelles 
amb tots els personatges del Ramaiana, 
d'lndonesia, amb exvots indis, amb motlles 
d'estampació textil, capelletes i reliquiaris. 
Un altre eix de la col~lecció esta dedi- 
cat a les arts de les cultures africanes. ja 
hem dit que van ser I'inici de la vocaci6 
J'Albert Folch i podem dir que el conei- 
xement estilistic es veu compensat per la 
perfecció de cada obra d'art. Finalment, al- 
gunes peces singulars, representen les cul- 
tures histbriques de Micronesia i Polinesia. 
Les sales del museu, la seva exposició i 
disposició tradu'ia la visió estetica i I'expe- 
rikncia d'Eudald Serra. Aviat, pero, es va 
veure la necessitat de comptar amb un 
conservador; que des del 197 1 va ser Jo- 
sefina Roma i més tard AgustinaValls que 
va continuar aquesta tasca fins a I'actualitat. 
Així i tot, les diferents col.leccions del mu- 
seu van rebre I'atenció puntual d'especia- 
listes, com Albert Costa, per !'art africi, 
que va ser revisitat per William Fagg. La 
col~lecció de peces australianes i especial- 
ment les pintures sobre escorca van ser 
estudiades per Christian Kaufmann del 
Museu dnEtnografia de Basilea. El doctor i? 
Vonhveve-Flieridyh va traduir i estudiar un 
llibre de medicina batak toba del nord de 
Pumatra. Cestudi de I'art tibeta aplegat va 
ser encomanat a j .  Mitchell. 
mistat dels seus membres. Les exposicions 
conjuntes, com la del ccJuego de la Pelota 
en el Mexico Precolombina>) (1 992) cons- 
titueixen part d'aquesta cooperació. 
Les grans exposicions de les caixes 
d'estalvis també han comptat amb la par- 
ticipació de la Fundació Folch. El 1995, en 
((Els Moai de I'llla de Pasqua)), promoguda 
per la Caixa d3Estalvis i Pensions de Barce- 
lona, hi participava amb 17 peces del mu- 
seu. Un sentit més monogrific del museu 
de la Fundació Folch va tenir I'exposició de 
la Caixa de Catalunya a la Pedrera, el curs 
1995-96: ccArte de Papua Nueva Guinea)). 
Aquesta línia d'exposicions té una con- 
tinu'itat en la publicació dels catilegs que 
formen per ells mateixos una mostra de 
I'estudi sobre cultures concretes, de les 
quals, les obres d'art i objectes etnogrifics 
són referents indiscutibles. Per6 no hem 
d'oblidar el nombrós material grific pro- 
1.a mort del fundador; Albert Folch, el Pintura rupestre. ho~rriongie. Territori Nord. du.it per Albert Folch i Eudald Serra. Carxiu 
1988 va determinar ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ i ~ l i t ~ ~ ~ i ó  dels Arnhem isnd. (A~lstriilio). E. Serra ( i964) fotogrific contextualitza I'origen de les pe- 
seus fills en la conservació de les col.lec- ces museístiques i els retorna significat. El 
cions. Estela Folch ha continuat amb EU- museu, a més, té nombroses filmacions 
dald Serra la cura i I'estudi de I'art no eu- portades a terme per Albert Folch i Eu- 
ropeu, amb una gran dedicació a les cultu- 
res orals. 
Catenció, en aquesta nova etapa, esta 
dedicada a reforcar les línies d'exposicions 
i publicacions així com a facilitar la recerca 
en que les peces del museu tinguin un pa- 
per important, i també a fer coneixer la 
eol~lecció en I'imbit dels estudiosos, dels 
universitaris, i dels grups interessats en 
aquest terreny de I'art. 
I es exposicions, pero, ja es van iniciar el 
1966 amb ccCArt del Sepib) a I'Ateneu de 
Madrid, on també es va fer la de ccArte Po- 
pular- Peruano>) (1 967), ccArte Aborigen 
Australiana>), (1 967), ctcerámica japone- 
s a ~  ( 1968), ctArte Negro Africana)) 
(1 9&8), i ccArte de la índia)) ( I  969). Amb 
I'exposició d'ccArte de Maprib (1 973) en 
el Col.legi dlArquitectes de Catalunya es 
va obrir una nova via de col~laboració amb 
iristitucions per a I'exposició i publicació 
dels seus catilegs, així I'exposició ctArte de 
Nueva Guinea Papua)) (1 977) amb la Fun- 
dació Joan March, o la d'ccArte, Ritual, Et- 
nografia en Indonesia)), (1979) amb el 
Banc de Granada. El 1986 es fan dues do- 
nacions, I'una d'una testa de bronze de 
mossen Verius, feta per Eudald Serra a la 
missió de Papuisia, i I'altra de 135 peces 
de les Filipines al Museu Etnologic de Bar- 
celona, cosa que va motivar una exposició 
a la Casz Elizalde de Barcelona i la publica- 
ció d'un catileg presentat per Pasqual Ma- 
ragall. En aquesta mateixa línia es va fer 
I'expos~ció ccArte Textil en Indonesia)), 
(1 989) motivada per la donació al Museu 
Etnologic de 44 teles d'lndonesia. L'exposi- 
cio es va fer al Palau de lavirreina, de Bar- 
celona. La publicació del cataleg també va 
ser presentada per Pasqual Maragall. 
Aquesta exposició va ser el primer acte de 
la Fundació després de la mort d3Albert 
Folch. El 199 1, el Museu Etnolbgic va retre 
un homenatge a Eudald Serra en una ex- 
posició de les seves escultures antropolo- 
giques. La col~laboració amb aquesta enti- 
tat es una connexió Iogica per la temitica 
i els interessos comuns així con- per I'a- 
dald Serra, que vénen a ser com un qua- 
dern de camp visual de les expedicions. 
Les publicacions de la Fundació Folch 
van iniciar una col~lecció en honor del seu 
fundador; el primer títol de la qual va ser El 
arte fang de Guinea Ecuatorial de Marta 
Sierra i Louis Perrois (Barcelona: Polígrafa, 
1990), i en I'actualitat s'esta treballant en 
una historia de la Fundació a traves dels 
seus protagonistes, Albert Folch i Eudald 
Serra. Perque un museu d'aquestes carac- 
terístiques no pot ésser complet sense la 
part viscuda dels seus autors, els diaris de 
camp són una petita part de la memoria 
del descobriment, de I'aprenentatge en 
cultures llunyanes, amb un afany sempre 
renovellat de meravellar-se. Nomes ente- 
nent aquesta trajectoria podem copsar del 
tot la funció d'un museu que no és sols la 
meravella d'unes peces que ens frapen la 
comprensió i els sentits sinó un nexe d'u- 
ni6 entre un patrimoni de la Humanitat i 
uns homes que van partir a la recerca de 
la saviesa. 


El museu de la fundació Folch

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert