Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Girnbemat, 2601 (*), 35,241-243 
ICONOGRAFIA (111) 
En aquesta sbrie seguim amb la reproducció de la imatge d'alguns 
membres numeraris de la Reial Acadbmia de Medicina de Catalunya que 
van ingressar a la dbcada dels anys vint del segle passat, quan la reforma 
del Reglament de 1920 va incrementar el nombre d'acadkmics numeraris a 
cinquanta. 
Es feia constar, a més, la possibilitat d'ingrés, no solament de 
farmacbutics i veterinaris com a membres afins, el que ja estava acordat 
des de l'any 1874, sinó també d'acadbmics naturalistes i fisico-químics. 
Aixb significava que s'obria el camp a científics que no treballessin 
directament en el camp sanitari, el que significava de fet una obertura. 
Perb la mesura també obei'a a criteris més personals, com es pot veure 
considerant el primer acadbmic que va ingressar. 
La relació de les imatges d'aquesta sbrie és la següent: 
1. Jaume PUJIULA i DILME. Era jesu'ita, professor de Biologia al Colelegi 
de Sarrii. Es dedica principalment als estudis &Embriologia, de la que fou 
un capdavanter al pais. Havia nascut a Besalú (Garrotxa) el 1869 i mori 
a Barcelona, gairebé amb noranta anys, el 15 de desembre de 1958.Va 
ingressar a 1'Acadbmia el 10 d'abril de 192 1. 
2. Josep ROIG i RA VENTOS. Fou un dels grans pediatres de la Barcelona 
del seu temps. Simulthiament féu una obra literiria d'una certa 
importhcia i algunes de les seves novel-les són prou conegudes: 
"Montnegre", "L'ermiti Maurici" i altres. Havia nascut a Sitges el 1883 i 
morí a Barcelona el 1966. Va ingressar a 1'Acadbmia el 24 d'abril de 192 1 
i en fou vicepresident entre 1948 i 1958. 
3. Manuel SAL VAT i ESPASA. També era pediatre, amb una vocació 
social important. Autor de treballs principalment sobre temes d'higiene 
escolar, mortalitat infantil, tuberculosi, entre altres. Fou el primer 
president de la Societat Catalana de Pediatria, el 1926. Lligat al doctor 
Fargas i al grup de promotors dels Congressos de Metges de Llengua 
Catalana. Va néixer a Barcelona el 1876 i morí el 1869. Havia ingressat a 
1'Acadkmia el 8 de maig de 192 1. 
4. Francesc TERRADA i PLA. Ginecbleg de bon prestigi, fou professor 
auxiliar a la facultat el 1910 i cap de servei de 1'Hospital de Sant Pau el 
1932. Va ser repressaliat el 1939, tot i que readmbs més tard. Havia nascut 
a Sant Feliu de Guíxols el 1873 i morí a Barcelona, el 23 de marq de 
1963, ben a prop dels noranta anys. Va ingressar a 1'Acadbmia el 22 de 
maig de 192 1. 
5. Emili SACANELLA i VIDAL. Professor auxiliar d'anatomia de la facultat, 
es va dedicar hmpliament a la Urologia, essent-ne professor a la facultat 
fins el 1926, i una de les personalitats destacades de l'especialitat a 
Catalunya. Va néixer a Tortosa l'any 1860 i morí Sitges cf 20 de maig de 
193 1. Havia ingressat a 1'Acadbmia el 5 de juny de 192 1. 
6. Francesc GALLART i MONES. Ha estat el gran impulsor de l'escola de 
Patologia Digestiva a Catalunya, des del servei a I'Hospital de Santa Creu 
i després de Sant Pau, que ha estat la més activa de tot l'estat en el seu 
temps i amb projecció internacional. Aplich en bona part les 
possibilitats del laboratori a la Clínica. Va néixer al Prat de Llobregat 
l'any 1880 i mori a Barcelona el 13 de marq de 1960. Ingressh a 
1'Acadbmia el 19 de juny de 192 1. 
7. Francesc ESQUERDO i RODOREDA. Fou cap de servei de 
medicina interna a 1'Hospital de Sant Pau i professor lliure de Patologia 
Mbdica en els anys de 1'Autbnoma. Va néixer a Barcelona l'any 1883, on 
mori el 27 de juliol de 1956. Havia ingressat a 1'Acadbmia el 3 de juliol de 
192 1, i va dimitir, passant a honorari, l'abril de 1948. 
8. Francesc SOLER i GARDE. Metge militar des de molt jove, va estar set 
anys a Girona, quatre a Cuba, quan la guerra, i després passi a 1'Hospital 
Militar de Barcelona on fou cap del servei de cirurgia. Destinat després a 
Castella, fou director de 1'Hospital de Carabanchel i més tard inspector 
general de la sanitat militar a Catalunya. Havia nascut a Barcelona el 
1867 i morí el 5 de juliol de 1932. Va ingressar a 1'Acadbmia el 13 de 
novembre de 192 1. 
9. Enric SOLER i BATLLE. Farmacbutic, fou un temps membre dels cos 
de farmhcia militar. També llicenciat en Cibncies. L'any 1912 fou 
catedrhtic de la facultat de Farmacia i Rector de la Universitat a l'últim 
temps de la dictadura (1930-1931). Vicepresident de lfAcademia el bienni 
1925-26 i de juliol de 1927 a finals de 1930, va tenir una participació 
activa en la cessió de l'edifici de l'antic Col.legi de Cirurgia a 1'Acadbmia 
(1929). Havia nascut a Barcelona l'any 1877, on morí el 21 de gener de 
195 1. Ingressh a 1'Acadbmia el 9 d'abril de 1922. 
10. Ramon CASAMADA i MAURI. Farmacbutic, fou catedrhtic de Tbcnica 
Física i Analilisi Química de la Facultat i degh. També fou membre de 
1'Acadbmia de Cibncies, el 1928. Va néixer a Terrassa l'any 1874 i morí a 
Barcelona, víctima de la guerra, el 23 de setembre de 1936. Havia 
ingressat a 1'Acadbmia el 2 1 d'abril de 1922. 
I l .  Lluís BARRAQUER i ROVIRALTA. Fou un dels impulsors del 
desenvolupament de la neurologia com especialitat a Catalunya, 
introduint principalment els coneixements de l'escola francesa. Fou el 
primer director el servei de malalties nervioses de la Santa Creu, i crea 
una escola que va tenir continuilat. Va contribuir a la descripció de la 
lipodistrbfia progressiva, coneguda amb el seu nom. Va néixer a 
Barcelona l'any 1855 i morí a Sant Climent de Llobregat el 12 d'octubre 
de 1928. Va ingressar a 1'Acadbmia el 4 de juny de 1922. 
12. Francesc COROMNAS i PEDEMONTE. Format com a pediatre a 
París, es dedicl més a l'exercici prhctic de l'especialitat. Fou president de 
la Societat dels Sants Cosme i Damib Vicepresident el 1947 i president 
de 1948 fins a la seva mort. Nascut a Banyoles el 1878, morí a 
Barcelona el 19 d'abril de 1957. Ingressi a 1'Acadbmia el 22 de novembre 
de 1922. 


Iconografia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert