Corbella i Corbella, Jacint

Escudé i Aixelà, Manuel M.

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Gimbernat 2003 (**), 40,97-102 
JOAN RAMON CAMPANER I NOCERAS (1812-1876) I 
L'ACADEMIA DE MEDICINA DE BARCELONA 
Manuel M ESCUDE i ADELA 
Jacint CORBELLA i CORBELLA 
Noticia biogrhfica 
Joan Ramon Campaner i Noceras nasqué a la ciutat de Palma de Mallorca 
el 12 de setembre de 1812 (1). Morí a Barcelona el 14 de novembre de 
1876. Féu els primers estudis a Palma. De 1828 a 1830 cursA, en el colslegi 
dels jesultes de Monti-sion de la ciutat de Palma, humanitats, retbrica i 
matemAtiques. RealitzA dos cursos de lbgica en la reial i pontificia 
universitat de Mallorca. El 1830 es trasllada a Barcelona i s'inscriví a 
l'escola gratuiita de fisica experimental i a l'escola d'agricultura i bothica 
de la Junta de Comerq de Barcelona. FinalitzA els seus estudis el 30 de juny 
de 183 1. El setembre de 183 1 comenqA a estudiar medicina a Barcelona i el 
19 d'octubre de 1838 sol.licit8 examinar-se de final de llicenciatura, tot 
aconseguint la qualificació d'excel-lent. 
Home polifacktic, donA classes de geografia, histbria, matemitiques i 
histbria natural, i s'interessh per la poesia. El 1847 fou nomenat professor 
d'histbria i geografia a la universitat de Barcelona (2). 
Exercí a Barcelona i fou membre de la Reial Acadkmia de Medicina on 
ingressa el 1851 i de la qual fou secretari en el bienni 1853-54 (3) i 
bibliotecari-arxiver entre els anys 1856-66. 
Comentari de la seva obra m&dica 
Comentarem la seva obra mkdica relacionada amb l'acadkmia de medicina 
de Barcelona. Són cinc els treballs realitzats: una membria sobre 
l'homeopatia, unes observacions meteorolbgiques, l'informe sobre 
l'enderrocament de les muralles de Barcelona, un comentari sobre un cas de 
fenedura congbnita esternal i finalment el discurs inaugural de curs que 
verd sobre "La misión del mkdico en el dia". 
1. La seva relació amb l'acadbmia s'inicih amb la membria "Algunas 
reflexiones sobre el sistema homeopático" presentada per ingressar-hi el 
1851 (4) i passh a formar part de la comissió permanent de topografia de 
l'acadbmia (5). 
Quan Campaner presents la seva membria, l'homeopatia comenqava a tenir 
interbs. Hem de recordar que aquesta doctrina aixech fortes discussions 
entre els partidaris i els detractors d'ella. L'1 de marG de 1853 Antoni 
Mendoza Rueda va escriure un fullet6 titulat "Excursión homeopútica" 
dirigit a la Reial Acadbmia de Medicina. Fou un escrit que representava un 
atac molt dur contra les doctrines i procediments homeophtics. Provoch 
fortes discussions. El tema central era que l'homeopatia no mereixia el nom 
de doctrina mbdica. Aquest fulletó fou contestat pel metge homebpata 
Cruixent el 1859 amb "Los pillos homeópatas y el Dr. Mendoza ". El 5 de 
juny de 1865 per llei, les facultats de medicina podien impartir 
l'homeopatia, fet que també provoca dures crítiques per part 
fonamentalment de les acadbmies de medicina (6). I com era motiu de 
discussió, sembla que Campaner dedich la seva membria a la homeopatia. 
No hi ha consthcia que la practiqués. 
2. Des de l'any 1853 fins el 1876 tingué cura de les observacions 
meteorolbgiques de l'acadbmia que es registraven sistemhticament i que 
facilitava als peribdics (7). Trobem les primeres d'aquestes observacions de 
l'any 1853 dins de les membries manuscrites de l'acadbmia. A partir de 
1853 el llistat és imprbs. Segons Campaner el més important era relacionar 
les malalties regnants amb les "afeccions meteorolbgiques". Aquestes 
observacions meteorolbgiques foren publicades en les actes de l'acad6mia. 
3. Com a secretari de 1'Acadbmia i juntament amb el vicepresident, Ramon 
Ferrer i Garcés, publich el 1854 una carta de l'acadbmia on defensava 
l'enderrocament de les muralles de Barcelona. Hem de recordar que 
l'acadbmia fou consultada sobre aquest tema. I que l'informe que la 
comissió d'higiene pública redacti provoch sorpresa en molts dels 
acadbmics. Per aixb es demanh un altre dictamen a una nova comissió on hi 
eren Magaz, Foix i a Última hora Campaner (8). Des de l'any 1839 s'havia 
reclamat l'enderrocament de les muralles. Campaner i Ferrer valoren la 
influbncia d'aquestes sobre la salut de la població. Campaner no culpa a les 
muralles de l'amuntegament higibnic, sinó a l'especulació del terreny. Perb 
consideren que era necessari l'enderrocament per evitar aglomeracions. 
Dóna xifres per valorar la insalubritat de Barcelona: l'any 1854 hi havien 
160.000 persones en set mil vares lineals; la mortalitat és de les més altes 
d'Europa l'any 1854: Londres 1/60, Paris 1/37 i Barcelona 1/30; i durant 
l'última meitat del segle XIX Barcelona havia tingut cinc epidbmies 
importants (9). 
4. El 31 de maig de 1856 presenti juntament amb Jeroni Faraudo i Marc 
Bertran "Informe sobre un caso notable de hendidura congénita del 
esternón " que també forma part de les membries manuscrites de l'acadbmia 
(10). 
5. El 2 de gener de 1861 llegí el discurs inaugural de curs de l'acadbmia 
"La misión del médico en el dia " (1 1) .Trobem en aquest escrit una visió 
molt religiosa i conservadora de la medicina en consonkcia a l'bpoca que 
vivia. En aquest discurs ens diu en primer lloc com hauria de ser el metge: 
la bona educació no només ha de ser mbdica sinó també moral, "la 
perfecció fisica ha d'estar sempre basada en la perfecció moral". 
Preocupat pel desenvolupament industrial (creixent utilització de dquines 
de carbó) i de la seva influbncia en la societat, ens parla dels mals que 
pateix la societat: respiració d'un aire viciat en una població amb mala 
alimentació, on hi ha un abús de l'alcohol, la intemperkcia, la poca neteja, 
i algunes vegades els salaris escassos dels obrers, i sobretot de la dona. 
També parla de la precLia situació laboral de la dona, amb un treball 
infravalorat i pitjor retribui't que l'home, amb jornades laborals llargues, 
fins de divuit hores. Comenta l'afectació moral que genera el progrés 
industrial. Els horaris laborals i les condicions insalubres de les abriques 
propiciaven una drie de "conductes i actituds il.lícites" en contra de la 
família i la bona educació moral. 
Revisi les malalties més freqüents com la sífilis (per la relaxació dels 
costums i les reunions il.licites), escorbut (per la mala alimentació), herpes i 
altres malalties cutibies, avortament, tisi (per la manca d'higiene, 
allotjaments insalubres, amuntegament de la població, ... ). 
Segons ell, la indiferbncia religiosa també ha afectat la societat. Per aixb hi 
ha moltes malalties com: la tisi, afeccions del cor, vesAnies, malalties 
nervioses, malalties crbniques de tot tipus i su'icidis. 
Fa especial esment dels casos de su'icidi. Segons ell, la manca de pietat i per 
l'altra banda l'amuntegament porta a vegades a situacions insostenibles. 
Com a conclusió ens diu que la missió del metge es alleugerar i en la 
" mesura del possible curar aquestes dolkncies de la societat, i que es 
necessari aplicar mitjans fisics i morals. 
NOTES 
(1) Partida de naixement de la catedral de Mallorca. Pares: Ramon Campaner i 
Francesca Noceras. 
(2) Casat amb Margarida Calvet. Amic i metge personal de l'escriptor Jaume 
Piferrer. Va ser professor d'histhria natural a l'institut barceloni i després en el 
col.legi dels pares escolapis (Diari de Barcelona, 15 de novembre de 1876, p. 
12.551). Va viure a les cases Xifié del carrer Llauder núm. 4 i tenia consulta 
gratuiita de 12.30 a 14 per als que deien "pobres de solemnitat" (El Constitucional, 
10 d'abril de 1840 i Diario de Barcelona abril 1840, p. 154 1). 
(3) En l'acte de la sessió pública del 3 de gener del 1853 és la primera on consta 
com a secretari, Joan Ramon Campaner, en substitució de Jeroni Faraudo. Hem de 
recordar que els cbecs  de l'acadtmia eren: president, vicepresident, secretari 
primer o de govern, secretari de correspondtncies estrangeres i bibliotecari-arxiver. 
S'elegien cada bienni. 
(4) El 29 de novembre de 1851 llegí com exercici d'oposició a una de les quatre 
places de soci numerari de l'acadtmia la memhria "Algunas reflexiones sobre el 
sistema homeopcitico ". Les places vacants ho foren per jubilació de Vicenq Oller i 
Pau Planas, trasllat de domicili de Rafael Benet a Terrassa (passii a soci 
corresponent) i d e h c i ó  del Dr. Porta. Es presentaren set candidats: T o d s  Soler, 
Manuel Arnús, Pere Roqué, Joaquim Llorens, Pau Balaguer, Emili Pi i Joan Ramon 
Campaner. Foren els guanyadors: Joan Ramon Campaner, Manuel Arnús, Emili Pi i 
Pere Roqué. Els altres foren nomenats corresponents. Assistí per primera vegada a 
l'acadtmia com a soci numerari a la sessió ordiniria del 16 de desembre de 1851 
(veure Actes de les sessions ordindries de lYAcadtmia del 15 de novembre de 1851, 
del 9 de desembre de 1851 i del 16 de desembre de 1851). 
(5) Hem de recordar que les comissions permanents existents eren: higiene pública, 
vacunació gratdita, medicina legal, policia mkdica, topografies ( on hi figuraven 
Campaner, Oller, Capdevila, Duran i Armendariz) i aigües minerals. El 16 de 
setembre de 1852 s'acordh incorporar a Joan Ramon Campaner a la comissió 
permanent de medicina legal, segons sembla, pels molts treballs que aquesta tenia 
(veure sessió ordinltria de l'acadkmia de 16 de setembre de 1852). 
(6) En la sessió ordiniria de 1'1 de febrer de 1853, Campaner sol.licith que en la 
prbxima sessió és parlés sobre un escrit dlAntoni Mendoza Rueda amb el títol "La 
homeopatia no merece el nombre de doctrina médica". I demana la mhxima difusió 
de la reunió (convoci als acadkmics corresponents i anunciar-ho en els diaris de la 
capital), perquk la discussió sigui dmplia. També es tracta de l'homeopatia en les 
dues sessions següents de l'acadkmia. El 15 de febrer de 1853 el Dr. Mendoza en 
parli sota el títol "Los homeópatas pintados por ellos mismos" i en la següent sessió 
feu la continuació amb "La homeopatia en juicio ante la ideologia y práctica 
clínica". El mateix Dr. Mendoza serh el promotor de l'exposició de la Reial 
Acadkmia de Medicina de Barcelona (que dirigí al govern) el 1865 en contra del 
projecte d'establir citedres d'homeopatia. 
(7) Trobem aquestes observacions des del mar$ de 1853. Primer fou un llistat 
manuscrit, per aixb el trobem dins de les membries manuscrites (veure Corbella, J. 
"Membries manuscrites de la Reial Acadkmia de Medicina de Catalunya". 
Barcelona. Seminari Pere Mata. 1993. núms. 427 i 786). 
(8) El 25 de gener de 1854 el governador de la província demani informe a 
l'acadkmia sobre la necessitat de l'enderrocament total de les muralles de 
Barcelona. L'informe de la comissió d'higiene pública provoch sorpresa entre el 
membres de l'acadkmia com: Magaz, Navarra, Bertran, Cil, Foix, Roquer, Picas. 
Grasset i Mer formaven part de la comissió. Es demana un nou dictamen a Magaz i 
Foix, i posteriorment s'hi afegia Campaner. Es demana que en l'eixamplament de la 
ciutat es respectin les normes higikniques (edificacions correctes, disposició dels 
carrers i places, construcció de clavegueres, jardins ... ) i que l'acadkmia sigui 
present en la redacció dels nous plinols. Les muralles han limitat la ciutat perb la 
gran probledtica ve sobretot per l'especulació del terreny. Si es fa el mateix la 
ciutat seguiri sent insalubre (Veure sessions de 2 de marG de 1854, 14 de marq de 
1854 i 16 de maig de 1854). Joaquim Cil i Borés mantingué una certa polkmica amb 
Magaz per culpa entre altres coses de l'enderrocament de les muralles de Barcelona, 
fet contra el qual es manifesth Cil a la Reial Acadkmia de Medicina de Barcelona. 
El 1856 feu una r e h c i ó  del discurs anti Bossuet que Magaz pronuncih a la 
inauguració del curs 1855-56. Joan Ramon Campaner també fou membre de la 
comissió permanent d'higiene pública juntament amb Viceng Grasset, Josep 
Bremon i Just Espinosa. 
(9) ''La Botica. 15 de juliol de 1854". 
(10) Informe presentat a 1'Acadbmia per la comissió especial nomenada a tal efecte. 
Es fa un repis de la historia clínica d'aquest malalt procedent d'Hamburg. Creuen 
que aquests estudis poden fer avanGar els coneixements en fisiologia. Si una fistula 
estomacal va permetre a Beaumont l'estudi dels fenbmens de la digestió, una 
fenedura congknita esternal ens explicarl certs fenbmens cardíacs. 
(1 1) En aquest Mletó consta com soci corresponsal de 1'Acadkmia de Medicina de 
Palma de Mallorca i de la Reial Societat Econbmica d'Amics del País. 


Joan Ramon Campaner i Noceras (1812-1876)i l'Acadèmia de Medicina de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert