Gil Farré, Núria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CERCLE EGARENC. LA REFORMA DEL 1887 
Núria Gil i Farré 
Història 
Situat al bell mig de la ciutat de Terrassa, als núme-
ros 48 i 50 del carrer de Sant Pere, es conserva l'edifici 
que acollia l'antiga seu de la societat cultural Cercle 
Egarenc. Aquest edifici va anar patint mutilacions i 
transformacions diverses al llarg dels anys, fins que 
finalment va restar abandonat; aquest fet ha comportat 
el seu estat actual de lamentable decadència. 
La història d'aquesta construcció s'inicia a mitjans 
del segle XIX, quan el propietari de la casa, Josep 
Vinyals i Galí, va llogar-la l'any 1859 al Casino 
d'Artesans.' Aquesta entitat cultural terrassenca estava 
formada per un grup de gent sorgida de la classe me-
nestral, que s'havien enriquit ràpidament gràcies a la 
indústria.^ 
El 23 d'octubre de 1885^ l'edifíci del Casino 
d'Artesans va canviar de propietari; va ser adquirit 
per Pasqual Sala, un important industrial terrasenc.'' 
Al començament del 1886 s'acabava el contracte 
d'arrendament, però els socis de l'entitat van decidir 
renovar la contractació i continuar establerts al mateix 
immoble, del qual ocupaven els baixos i el primer 
pis. 
L'any 1886 va ser un any decisiu per a la vida 
d'aquest edifici i per a l'entitat que acollia. En aquest 
moment es decideix refer el reglament i procedir a un 
canvi de nom de l'associació, que ara es denominarà 
Cercle Egarenc. La nova societat va ser oficialment 
constituïda al 29 de maig d'aquell mateix any, encara 
que durant molt de temps se la va continuar coneixent 
popularment com "Els Artesans". 
Els nous objectius que es va marcar aquesta entitat 
van ser els següents: 
Articulo 1°. Esta sociedad tiene por objeto pro-
porcionar un punto de reunión, esparcimiento y 
solaz à sus sócios, difundir entre ellos la instruc-
ción mediante la palabra, el libro y la prensa pe-
riòdica y fomentar finalmente, entre los mismos, 
sentimientos de fraternidad y mútua confianza, à 
fin de que, identificadas sus aspiraciones, séa mas 
eficaz su generoso concurso, à cuanto tienda al 
esplendor y prosperidad de Tarrasa. 
Articulo 2". A estefin, se destinaran, en el edificio 
que ocupa, los locales necesarios para cafè, con-
versación, juego, bailes y otras reuniones, y uno 
especial para salón de lectura, en el cual ó en otro 
contigua se establecerà una biblioteca. 
Articulo 3". No se permitiràn màsjuegos que los 
autorizados por las leyes, no pudiendo los jugado-
res excederse del tanto màximo que para cada uno 
de ellos marque la Junta Directiva. 
Articulo 4". Siendo contrarios à esta Sociedad otros 
fines que los expresados en el articulo primero, no 
se permitirà en la misma discusiones politicas ni 
religiosas, ni tampoco tratar cuestiones que pue-
dan alterar la buena armonía que deba reinar en-
tre sus socios.^ 
ky "' • - ' / 
Piojecte de façana Jeroni Granell i Mundet. Fotografia Rossend Casanova Arxiu de la família Graneu 
62 
EL CERCLE EGARENC. LA REFORMA DEL 1 Núria Gii i Farré 
Al 1890 es va desfer el Casino Tarrasense, més 
conegut com a "Casino dels senyors", i molts dels 
socis varen passar a formar part del Cercle Egarenc. 
Al 1907 van sorgir les primeres polèmiques 
catalanistes. Es va expulsar un total de 25 socis arran 
del fet que van puntejar una sardana en un ball de la 
societat; l'expulsió va provocar un gran enrenou en-
tre els altres socis i es va crear una junta per defensar-
los. Com a conseqüència, va dimitir la Junta Directi-
va i al cap de poc temps els socis van escollir una 
Junta nova, de marcat caràcter catalanista, la qual va 
readmetre els socis expulsats. L'any següent es van 
fer les primeres audicions sardanístiques. 
Aquest caràcter catalanista es va anar imposant: el 
1919 es va decidir redactar els rebuts en català. Aquest 
mateix any l'edifici canvia de propietari i passa a mans 
del catalanista i republicà Ramon Pont. En aquest 
moment es toma a modificar el reglament i es trans-
forma l'estructura del Cercle, deixant que entrin al 
Consell de Direcció persones de tots els partits 
polítics, excepte els independentistes. 
Tota aquesta tendència catalanista finalitzarà al 
moment que s'inicia la Guerra Civil espanyola; en 
aquell període, el Cercle es va convertir en la 
Federació Local de Sindicats (UGT). Un cop 
finalitzada la Guerra, però, va esdevenir la seu del 
Frente de Juventudes, que s'hi estarà fins al 1970, 
any en què aquesta organització va abandonar el lo-
cal. 
Posteriorment, una immobiliària es va encarregar 
de destruir dues de les parts més importants d'aquest 
edifici: el saló de ball, més conegut com a Saló dels 
Miralls, i el cafè de l'entitat; igualment, també varen 
fer desaparèixer el magnífic jardí posterior, i així va 
quedar mutilat un edifici de gran importància històrica 
i cultural dins la ciutat de Terrassa. 
LA REFORMA DE 1887 
Des de la constitució de la nova societat al 1886, i 
fins al 1888, l'edifici va ser objecte de diverses 
modificacions. El propietari. Pasqual Sala, volia con-
vertir el Cercle Egarenc en un sumptuós casal ple de 
luxe, amb el qual el Casino no pogués competir.*^  Va 
transformar tot l'edifici, amb la remodelació de la 
façana i la construcció de noves sales, com ara 
l'esplèndid Saló dels Miralls, destinat a sala de festes. 
Pasqual Sala va encarregar la reforma d'aquest 
edifici al mestre d'obres barceloní Jeroni Granell i 
Miundet. Juntament amb Granell va participar en 
aquesta reforma el també mestre d'obres Faust 
Aymerich. Els treballs de fiasteria van ser a càrrec 
d'Antoni Grifé.^  
Jeroni Granell i Mundet (1834-1890^) va obtenir el 
títol de mestre d'obres per l'Acadèmia de San Fer-
nando, a Madrid, el 1854.^ ^ A partir d'aquest moment 
va iniciar una vertiginosa carrera constructiva. Granell 
va gaudir d'un gran prestigi com a mestre d'obres a 
la ciutat de Barcelona, on se li van encarregar obres 
de gran importància. El gruix principal de la seva obra 
el forma un gran nombre d'habitatges plurifamiliars 
de propietat privada, situats a l'Eixample barceloní,'" 
encara que també va rebre importants encàrrecs 
públics. 
Les construccions realitzades per aquest mestre 
d'obres es caracteritzen, com les de molts dels seus 
contemporanis, pel fet de tenir com a fons d'inspiració 
formes decoratives d'estils anteriors. Així, veurem que 
emprarà el neoromànic, el neomudèjar i, sobretot, el 
neoclassicisme. Dins d'aquest darrer estil trobem 
l'obra del Cercle Egarenc" (1887), a Terrassa. 
De la realització d'aquesta reforma es conserven 
dos projectes: un és el que va ser presentat a 
l'Ajuntament de Terrassa,'^ i que finalment es va 
realitzar, i l'altre és el que es conserva a l'arxiu de la 
família Granell. Aquests dos projectes mostren 
interessants variacions entre l'un i l'altre. 
L'edifici originari era una construcció de planta 
baixa amb dos pisos superiors i golfes,'^  estructurat 
en tres cossos. Pel que es pot deduir per l'alçat de la 
façana,'" sembla un edifici al qual ja se li hagués afegit 
anteriorment un cos lateral, a la part esquerra. Això 
es pot veure en el tipus de decoració, que és diferent 
de la que té la resta, així com en l'acabament en 
balustrada, a diferència del de la resta, que és tancat i 
adintellat. 
La façana estava formada per quatre obertures per 
planta. A la planta baixa s' alternaven dues portes amb 
una finestra i un petit balcó; els accessos, d'una gran 
austeritat decorativa, estaven embellits per dues 
pilastres adossades a banda i banda. 
Les dues plantes superiors, seguint la simetria mar-
cada per la planta baixa, també tenien quatre obertures 
en forma de balcons individuals. El darrer pis el 
conformaven tres finestres de petites dimensions, que 
servien per il·luminar les golfes. 
Al projecte que es conserva a l'Arxiu Històric Co-
marcal de Terrassa veiem com la façana s'ha unificat, 
per una banda reformant el cos lateral, que era diferent 
de la resta, iperl 'altra gràcies B una nova decoració 
de la façana, més majestuosa i d'un marcat caràcter 
63 
EL CERCLE EGARENC. LA REFORMA DEL 1887 Núria Gil i Farré 
neoclàssic. La solució ornamental que utilitza és la 
de decorar amb motius florals la part superior de les 
obertures de façana, afegint-hi un frontó semicircular 
a cadascuna. Granell, en aquesta reforma, transforma 
les dues obertures de la planta baixa, que eren una 
finestra i un balcó amb dos accessos, de forma que 
queden quatre entrades. 
El mestre d'obres Granell també amplia l'edifici 
de dos a tres pisos, amb una nova planta. La planta 
superior, destinada a golfes, la il·lxmiina mitjançant 
finestres. Tot l'edifici té una marcada horitzontalitat, 
emfasitzada per les sanefes decorades que distingeixen 
una planta de l'altra i pel balustre que remata la part 
superior del edifici. És una construcció de línies rectes 
i simètriques, de gran senzillesa i austeritat. 
Les diferències principals entre aquest projecte i el 
conservat a l'arxiu de la família Granell són la solució 
del pis de les golfes i el coronament. Per començar, el 
projecte conservat a l'arxiu familiar no incloïa cap 
pis afegit, al contrari de l'anterior disseny. La resolució 
de la planta baixa i del pis principal hauria estat la 
mateixa, amb petites variacions al pis principal (la 
barana del balcó principal estava pensada per portar 
un balustre i entre les dues finestres centrals hi hauria 
anat un esgrafiat). En canvi, el pis superior difereix 
molt del disseny anterior: conserva les quatre 
obertures, però decorades amb finestres geminades; 
entre les dues centrals hi col·loca un medalló embellit 
amb garlandes. Una altra diferència és el coronament 
del cos central, que en aquest cas es troba rematat per 
un frontó triangular. Seguint el tarannà neoclàssic de 
tota l'obra, aquest frontó tenia un timpà decorat amb 
una rosana central, acompanyada d'ornamentació flo-
ral, i a la part inferior la característica clàssica dels 
triglifs i les metopes. Aquest disseny era molt més 
majestuós que el que es conserva a l'Arxiu Històric 
Comarcal i més ric omamentalment. 
La reforma del 1887 no va afectar solament la part 
exterior, sinó que les transformacions més importants 
les va patir a l'interior. El propietari, Pasqual Sala, va 
voler equipar aquest edifici de tot allò que era im-
prescindible per convertir-lo en un gran ateneu cultu-
ral. 
Es canviaren de lloc les antigues sales de reunions, 
i es crearen noves sales: sala de lectura, biblioteca, 
sala de jocs i una fonda restaurant.'^ Però, de tot el 
que es fa de nou, cal destacar-ne l'entrada, amb xma 
majestuosa escalinata de marbre amb la barana de 
forja,'* de doble accés, amb una escultura central de 
fosa que representava un indi. Aquesta escala 
-actualment desapareguda- donava pas a un 
distribuïdor circular cobert per una cúpula amb 
lluerna, de l'alçada de les tres plantes superiors; la 
cúpula encara es conserva. Aquesta zona central estava 
decorada amb quatre fomícules amb reproduccions 
neoclàssiques de conegudes escultures femenines. 
Un dels espais incorporats a aquesta reforma que 
més va sorprendre els socis i una gran part de la 
societat terrasenca va ser el Saló dels Miralls, 
anomenataixí pels grans miralls que penjaven de les 
parets i destinat a sala de ball i d'actes. Tenia un petit 
escenari i estava decorat dins d'un estil clarament 
Projecte decoratiu del Saló dels Miralls. Jeroni Granell i Mundet. Fotografia: Rossend Casanova. Arxiu de la família Granell. 
64 
EL CERCLE EGARENC. LA REFORMA DEL 1887 Núria Gil i Farré 
neoclassicista.'^ La decoració interior del Saló dels 
Miralls era disseny de l'arquitecte mateix, Jeroni 
Granell i Mundet.'^  Aquesta sala de planta rectangu-
lar repetia la decoració en tres de les quatre parets, 
mentre que la quarta estava destinada a l'escenari. La 
boca d'aquest escenari estava flanquejada per una 
superposició de dues pilastres, les primeres amb el 
flist decorat amb rocalla i les restants amb el fust 
estriat; totes estaven coronades amb capitells d'estil 
corinti, que sustentaven un fris adintellat amb un bust 
femení al centre. Abanda i banda d'aquest firis hi havia 
representats els símbols de la música. 
La resta de parets tenien tres obertures, que 
s'alternaven amb els grans miralls penjats. Igual que 
l'escenari, tant les portes com els miralls estaven 
emmarcats amb pilastres de fust estriat i capitell d'estil 
corinti, coronats per un fris de decoració floral amb 
reminiscències barroques. La decoració pictòrica 
d'aquest saló va ser encarregada al pintor Francesc 
Soler íRovirosa.'' 
També és en aquest moment que es comencen a 
realitzar els treballs d'arranjament dels jardins, sota 
la direcció del floricultor barceloní Oliva i executats 
pel jardiner terrassenc Sagasta.^ '' Anys més tard, en 
aquest jardí es va contruir un quiosc de música, de 
línia modernista. Aquest jardí es convertiria en un punt 
de reunió de molts dels joves terrasencs d'aquella 
època. 
L'edifici, després de la remodelació, va ser inaugurat 
el dia de Sant Pere del 1888, amb la presència de les 
autoritats més destacades de Terrassa i una represen-
tació de la directiva dels altres casinos de la ciutat: el 
Casino Tarrasense, el Casino del Comerç i Unión y 
Centro. '^ 
Després d'aquesta reforma, el Cercle Egarenc en 
va patir d'altres, encara que mai no tan radicals ni 
importants com aquesta. Van ser sobretot reformes 
destinades a l'embelliment de l'edifici, com la que es 
va fer el 1906, en la qual els pintors Viver van deco-
rar alguns espais del Cercle (dues sales i el cafè de 
l'entitat). Al cafè hi van representar un paisatge de 
grans dimensions amb una escena protagonitzada per 
un pastor que toca una flauta i un grup de fades que 
dansen prop d'un llac. Aquesta obra va tenir molt de 
ressò a la premsa de l'època, que en va destacar la 
qualitat tècnica malgrat que es tractés d'una obra de-
corativa.^ ^ 
En l'actualitat aquest edifici està essent sotmès a 
una reforma que el retornarà als terrasencs perquè el 
puguin gaudir, encara que, després de les radicals 
mutilacions i transformacions que ha patit els darrers 
anys, serà força diferent de l'edifici del principi del 
segle XX. 
NOTES 
1. RAGON, Baltasar. Les Cases Pairals de Terrassa. Terrassa: Impremta 
Joan Morral, 1931, p. 32. 
2. A Terrassa ja existia una altra associació, que duia el nom de Casino 
Tarrasense, conegut popularment com el "Casino dels senyors", que 
agrupava les grans famílies de Terrassa. 
3. RAGON, Baltasar. jVocej·rf orrfe/G>co/egarenc. ;S<S6-/95<). Terrassa: 
Impremta Joan Morral, 1936, p. 5. 
4. El senyor Pasqual Sala va ser un dels homes més influents d'aquell 
període a Terrassa; va construir, per instal·lar-hi la seva indústria, l'edifici 
que avui ocupa l'Institut Industrial. 
5. Reglamento General de la Sociedad denominada Circulo Egarense, 
fundada en esta ciudad de Tarrasa. Terrassa: Establecimiento tipo-
litogràfico La Industrial, de Vicente Cusó, 1886. 
6. PI DE LA SERRA, Paulina. L'ambient cultural a Terrassa 1877-1977. 
Terrassa: Caixa d'Estalvis de Terrassa, 1977, p. 53. 
7. RAGOH,Ba\Xd.sav.Noces d'or del Circol Egarenc 1886-1936. Terrassa: 
Impremta Joan Morral, 1936, p. 8. 
8. Aquesta cronologia surt al llibre d'Antonio J. (ed.) Catalanes llustres. 
Barcelona: Bastinos, 1905, p. 118. 
9. NAVASCUÉS PALACIO, Pedró. "Arquitectura Espanola 1808-1914". 
Dins: Summa Artis. Historia General del Arte. Madrid: Espasa Calpe, 
1993, vol. XXXV, p. 346. 
10. Algunes de les seves construccions més conegudes a la capital catalana 
són la casa propietat d'Emili Vidal i Ribas, a la Gran Via de les Corts 
Catalanes, números 331-337 (1875), o la casa propietat de Manuela 
Gandia, vídua de Ferrer, al número 54 de la Rambla de Catalunya (1883-
1885). També s'encarregà de la construcció de diverses obres de caràcter 
públic, com ara el Palau de Belles Arts, per a l'Exposició Internacional 
de Barcelona (1868-1874), a la Gran Via; l'Hospital del Sagrat Cor 
(1879), a la carretera de Sarrià; l'Asil de les Germanetes dels Pobres, i 
el Museu Biblioteca Balaguer, a Vilanova i la Geltrú (1882-1884). Així 
mateix, va rebre l'encàrrec de traslladar l'església i el claustre del 
convent de Jonqueres, des de la part antiga de la ciutat fins al seu 
emplaçament actual, al carrer d'Aragó. 
11. Dins de l'estil neoclassicista de Jeroni Granell i Mundet podem destacar 
l'edifici del Palau de Belles Arts, per a l'Exposició Internacional de 
Barcelona (1868-1874) o l'edifici del Museu Biblioteca Balaguer, a 
Vilanova i la Geltrú (1882-1884). 
12. Arxiu Comarcal de Terrassa. Reg. 207. Expedient d'obres, abril de 1887. 
Reforma de la façana del Circol Egarenc. 
13. A l'Arxiu Comarcal de Terrassa, juntament amb els plànols de la reforma 
de la façana, es conserva un dibuix de l'edifici originari, realitzat per 
Granell mateix, segurament per mostrar les modificacions que s'hi volien 
realitzar. 
14. A L'Arxiu Comarcal de Terrassa se'n conserva el dibuix de la façana. 
Reg 207. Expedient d'obres, abril de 1887. Reforma de la façana del 
Circol Egarenc. 
15. "La fonda restaurant estava situada al segon pis, sota la direcció del 
fondista sabadellenc Joaquim Saló, que, passat un mes, posa en marxa 
el servei d'habitacions". PEREGRINA, N.; TAPIOLAS, J. Terrassa 
1877-1900.Tenassa, 1996. 
16. D'aquesta escala es conserven fotografies a l'Arxiu Tobella de Terrassa. 
17. Actualment aquest espai, igual que el jardí, ha desaparegut, ja que una 
immobiliària va comprar el terreny per fer-hi pisos. 
18. Se'n conserven els dibuixos originals, a l'Arxiu de la família Granell. 
19.RAG0N, BALTASAR. Noces d'or del Circol Egarenc 1886-1936. 
Terrassa: Impremta Joan Morral, 1936, p. 5. 
20.PEREGRINA, N.; TAPIOLAS, J. Terrassa 1877-1900. Terrassa, 1996. 
21. El cost de les obres ascendí a un total de 400.000 pessetes. PI DE LA 
SERRA, Vaulinií. L'ambient cultural a Terrassa 1877-1977. Terrassa: 
Caixa d'Estalvis de Terrassa, 1977, p. 53. 
22. PEREGRINA, Neus. "Els germans Viver, mestres de la pintura 
terrassenca". Dins: CARBONELL, J.; FREIXA, M.; PEREGRINA, N. 
Germans Viver Barcelona/Terrassa: Lunwerg/Caixa de Terrassa, 1997. 
Capítol III, p. 78. Aquesta autora qualifica aquesta obra com una de les 
obres decoratives més representatives de tots dos germans, dins l'estil 
àel modernisme simbolista; només se'n conserva alguna fotografia i 
una descripció apareguda al número 204 de la revista La Sembra, 4 de 
gener de 1906, p. 3 i 4. 
65 


El Cercle Egarenc. La reforma del 1887

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert