Tomàs, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

124
Trobada amb glosadors de Formentera,
Eivissa, Menorca, Mallorca i el 
Principat. L’autor amb glosadors de 
les Illes a Eivissa, al costat del vaixell.
Fotografia: Pilar Pons (2004).
Un recull de cançons és una
eina imprescindible per a qualse-
vol cultura. La nostra no està pre-
cisament mancada en aquest
aspecte. Malgrat tot, sempre se’n
poden fer més i més, fruit de
noves missions de recerca, o bé
aplicant noves eines teòriques a
materials prèviament recollits. I
cal, per descomptat, continuar-
ho fent: mai se’n farà prou. 
Però, per més bé que es faci, hi
ha una perversió essencial que
afecta totes les publicacions: en
el moment que surten a la llum
queden definitivament perpe-
tuades. Un cop imprès un llibre
el seu contingut queda fixat per
sempre més, i això que és mera-
vellós alhora és una desgràcia. El
patrimoni cultural que es trans-
met de forma oral és immaterial,
volàtil i efímer. Els registres són
instantànies que copsen un gest
del moment, una expressió super-
ficial d’allò que s’ha volgut docu-
mentar i sovint se’n deriven este-
reotips, dogmes o bé caricatures.
I això encara més en aquells
tipus de cant que no tenen un
text prefixat, aquells que tant
aviat serveixen per expressar una
cosa com una altra. En  molts ca-
sos es fa servir, sense relació temà-
tica ni ordre establert, una bate-
ria de cobles de repertori, i es can-
ta en cada moment la més adient,
que pot ser una plantilla per anar-
hi introduint paraules a posta pel
moment. Altres vegades la impro-
visació és total.
L’Inventari dels vehicles musicals
per a la improvisació poètica en llen-
gua catalana (o “glosari”) vol ser
una eina cultural poderosa i en
constant transformació. En essèn-
cia és un banc de dades pensat
per accedir des de diverses pers-
pectives al fons de la qüestió:
aquell corpus de tonades, fono-
comportaments, climes sonors,
bases rítmiques i altres “vehicles
musicals” que hom ha utilitzat,
empra o podria fer servir per
expressar-se, podríem dir-ne, glo-
sant. 1
És un recurs d’ús lliure per i
obert a tota la nostra comunitat
lingüística i per extensió a tota la
humanitat. Els materials que s’in-
ventarien són de diversa natura-
lesa i provenen de diverses fonts:
des dels recollits de viva veu en
un context real de glosa fins a
referències històriques com tabla-
tures de guitarra barroca, passant
per documentals de televisió, dis-
cos i cassets publicats, materials
didàctics i tota mena de mitjans i
suports.
Inventari dels vehicles musicals 
per a la improvisació poètica en
llengua catalana
Francesc Tomàs
Aquesta base de dades és l’a-
parador: darrere hi ha el magat-
zem. Entre la persona (que és
alhora investigadora i usuària;
que tant fa d’informant com d’es-
tudiós) i el patrimoni immaterial
que l’ocupa (materialitzat ja sigui
com a arxiu d’àudio, ja sigui grà-
fic, com ara notació musical con-
vencional o de qualsevol altra
mena, o bé videogràfic) hi ha el
registre, que funciona d’interfí-
cie.
El registre és la unitat concep-
tual del glossari, i la taula de regis-
tres és la plataforma central que
està vinculada a altres taules no
menys importants: taules de
documents i fonts, d’informants
i glosadors, de formes i estructu-
res, de tipus melòdics, de graelles
harmòniques, de fórmules rít-
miques d’acompanyament. Tam-
bé de denominacions emprades
quant a gèneres i famílies estilís-
tiques.
Descrivim una de les taules, la
que vol aportar elements de
coneixement sobre l’actitud de la
persona registrada (informant o
glosador) envers la mateixa glo-
1. Què entenem per glosar: cantar una
composició poètica en el precís moment
de la seva creació.
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 124
125
La cançó tradicional a les escoles de
primària: la imatge de la dona. 
Anàlisi del repertori Cançons populars
i tradicionals a l’escola, del 
Departament d’Educació de la 
Generalitat de Catalunya
Imma Oliveres i Prat
És cert que el folklore (contes,
cançons, històries, llegendes…)
que actualment s’explica o canta
a l’escola participa activament en
la transmissió i perpetuació d’u-
na sèrie de models psicològics i
de comportament de les dones i
dels homes? És cert que les qua-
litats “positives” i els models actius
i autònoms que transmeten els
contes o les cançons tradicionals
només són atorgats als homes,
mentre que les qualitats de les
dones es limiten a l’expressió de
l’afectivitat, la passivitat i a la sen-
sibilitat? És cert que en la majo-
ria de cançons i contes tradicio-
nals s’exemplifica que l’única
finalitat en la vida d’una dona és
contraure matrimoni i ser mare?
El treball La cançó tradicional a
l’escola analitza, en  el repertori
de Cançons populars i tradicionals a
l’escola, publicat pel Departament
d’Educació de la Generalitat de
Catalunya, la imatge, el rol i el
tractament que aquestes cançons
tradicionals fan de la dona. És a
dir, analitza quines són les carac-
terístiques físiques, les psicològi-
ques i els comportaments que es
presenten com a “típics” i “natu-
rals” d’aquest gènere i que, d’u-
na manera inconscient i sublimi-
nar, serveixen per reforçar l’es-
tructura i situació social de la
dona.
Quin és el tractament de la
dona en aquestes cançons tradi-
cionals? De forma sintètica el
podríem resumir de la manera
següent:
– Hi ha poca presència de per-
sonatges femenins. Els personat-
ges masculins pràcticament
doblen els femenins.
– Els personatges femenins en
pocs casos tenen el protagonisme
principal de l’acció. En una gran
majoria tenen un paper passiu.
– A més de discriminar per
sexe, es discrimina per edat: les
dones adultes tenen encara
menys protagonisme que les
joves. Quasi totes les mares, per
exemple, fan de protagonista
secundària. Les velles i les nenes
no existeixen.
– Tres quartes parts de les dones
apareixen sense nom propi i se
les anomena amb genèrics refe-
rits a l’edat, condició o ofici: don-
sa. Entenent que parlem sempre
d’un continuum, establim una
graella per tal d’aclarir a quin
model s’ajusta més la seva acti-
tud en el moment precís.
1- Repentisme focalitzat: el glo-
saire té protagonisme i hi ha
expectativa en l’audiència, i la
seva feina és reconeguda, profes-
sionalment o no.
2- Repentisme espontani: el
glosaire és una persona que actua
de manera espontània i no pre-
vista en principi. Sorprèn l’au-
diència amb la seva acció.
3- Interpretació delegada: el
cantador (o la parella, alternati-
vament) interpreta un vers dic-
tat a l’orella per una altra perso-
na, el versador. Pot haver-n’hi
encara un altre, el llister, que pro-
posa el contingut temàtic al ver-
sador.
4- Interpretació memoritzada:
el glosaire ha elaborat prèviament
per a l’ocasió els versos i els duu
memoritzats.
5- Escenificació: el cantador fa
creure (més o menys) l’audièn-
cia que està improvisant, però en
veritat canta textos memoritzats.
Molt sovint la situació és de dià-
leg i la poesia intenta provocar
l’humor de l’audiència amb la
temàtica i el lèxic.
6- Lectura: el cantador llegeix
versos que ell mateix o una altra
persona o col·lectiu hagi elabo-
rat. També es podria fer amb
suport escrit o videogràfic
7- Reminiscència: El cantador
canta de memòria versos d’un
repertori que podria ser d’impro-
visació o no. Ell potser n’és cons-
cient i potser no.
04 Inventari Patrimoni Etnologi  25/9/07  07:35  Página 125


Inventari dels vehicles musicals per a la improvisació poètica en llengua catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert