Pujade i Villar, Juli

Revistes Catalanes amb Accés Obert

I II Sessió Entom. ICHN-SCL,: 125- 132	 Mataró, 1984
ESTUDI DEL COMPORTAMENT INDIVIDUAL DE Diastrophus
rubi (Bouché) (HYMENOPTERA, CYNIPINAE).
per
Juli Pujade 1 Villar
INTRODUCCId. 
Aquest treball, dut a terne durant dos anys, pretén ser un estu
di que fa referhicia a la conducta des d'un punt de vista individual
de l'insecte Diastrophus rubi (B.) en el curs del seu cicle vital.
Aquest i tots aquells que pertanyen a la	 subfamília Cynipinae es
caracteritzen per produir unes deformacions a les plantes anomena-
des "cecidis".
Pel que fa referáncia a les dades històriques de l'estudi con-
ductual dels Cinipids han de dir que s6u molt escasses; només es
redueixen a esbrinar els cicles heterogiinics d'aquelles formes que
puguin tenir-lo i a esnentar un xic els moviments copulars d'alguns
d'aquests insectes, com va fer FOLLIOT (1964) en la seva Tesi Docto-
ral
Si bé la metodologia emprada és molt variada i depén molt de la
finalitat que vollem aconseguir, heu de dir que hem intentat no sepa
rar els adults del seu entorn natural. D'aquesta manera observan les
vertaderes relacions anl, la resta d'animals que el s envolten. Ara
bé, alguns fets observats en condicions naturals han estat posterior
ment reprodults en el laboratori per a poder detallar millor el qA
succeeix. La metodologia en concret será detallada en cada punt en
qüesti6.
Finalment direm que algunes de les pautes estan esbrinades
només parcialment, fet que brinda a fer ampliacions en aquest respec
te. Aquest fet	 degut a que són insectes la gradária dels quals
és petita (cr= 2mm. 1 = 3mm.) i la manca de material tIcnico-mec á
nic per a detallar exactament les seqnncies ha estat el factor limi
tant d'aquest estudi.
Les conclusions a les que arriben han estat deduides després de
moltes hores de repeticions pacients de cada experiència en concret.
OBSERVACId DINS DEL CECIDI. 
Per accnseguir aquesta fi van realitzar el següent model expe-
rimental; "quan el cecidi és format, aproximadament als quinze dies,
es realitza un tall transversal. Una de les meitats, aquella en la
que s'observin millor les cambres larváries, no es separa de la
planta. En aquesta es col.locará una superficie plana 1 transparent,
-125-
per a poder observar el quá succeeix. En el aostre cas vam fer ser-
vir u p a cápsula de Petri de plástic convenientmeat reestructurada,
perquá hi pogués pasear la tija. L'altre meitat, a la lupa, es va
trossejant cuidadosament, per anar separant les diferents larves que
s'hi troben. Un cop separades s'utilitzen per a omplir les cavitats
que han quedat buidades en dividir el cecidi e-1 dos. Un cop omplerts
amb gran cura s'acopla la cápsula i es falca el cecidi per la pan:
interna amb una esponja, fusta, suro,..., o s'engalza amb cinta adhe
siva, per evitar que el moviment de la tija amb el vent faci vibrar
el cecidi produint la caiguda inevitable de les larves (veure fig. 1).
Fig. 1 	  Resum del model experimental enprat per a
1 'observaci6 dins del cecidi.
A ms tinguem en compte que la planta transpira i que una elevaci6
de temperatura podria fer fracassar l'experiment; per això es varen
fer una sèrie de forats a les parts de major superficie de la cápsu-
la i prop"de la tija es va col.locar, tant a la part superiol com
la inferior una reixa de quadrat fi. Tam lA has de pensar que la lar-
va está acostumada a viure a la foscor	 no a la llum. Per a solucio
nar aquest problema s'enganxa 'in cart5 negre exteriorment a la cápsu
la de Petri, un xic ms gran que la silueta del cecidi. Per a faci-
litar l'extracci,5 i col.locaci6 c•nstaat d'aquest cartr6, s'enganxa
per la vora, amb cinta adhesiva,a la cápsula".
Aix1 podem evidenc: ar tot s aquell s canv!.s, de 1 es larves, que
ocurren dins del cecidi. Fent un resum de les observacions obtingudes
aquest model experimental, podem dir que la larva resta en el
cecidi durant onze mesos repartits en dos anys, cosa que ja se sabia
cense necessitat 'de fer cap experiáncia. El s moviments de la larva a
la cambra són molt lents i ocasionals ja que aormalment els fa per a
alimentar-se del teixit nutritiu del cecidi. Aquest teixit es troba
-126-
folrant lä cavitat interna del cecidi.
La larva és blanca, sense ull s. En ella destaca un punt negre,
la mandíbula. Aquesta presenta tres dents, la interrnblia és dcble
que la interna i 3/4 de l'externa. La disposició dins de la cambra
de la larva As corvada. La part dorsal és la que toca el teixit
rutritiu. A finals de Febrer, principis de Maig, resalten dues pun-
tuacions l aterals de color rsa. Aquestes seran els ulls. Poc des-
prés la larva pupa hi resta en absolut estat de quietut durant quinze
dies, raoment en el que sortir 'a l'adult.
NOVIMENTS DE SORTIDA DEL CECIDI Das ADULTS. 
Cap a l'abril l'adult comença a realitzar an canal exéntric
i cillndric, de deametre un xic superior a un Ulm., amb les dues
manclibule .; avançant per arribar a l'exterior. Aquesta rase pct du-
rar hores o dies 1 molts d'ells moren abans d'aconseguir-ho. El
canal té una grandária menor que l'alçada de l'abdon, en, per la qual
cosa aquest ha d'estar deformat durant aquest procés. Les potes
tener! poca mcvilitat, nerá As suficient per ajudar en certa manera
en l'ascensió. Per a 1 'observaci6 s'ha seguit el mateix model espe-
rinental que en cas anterior.
No poden establir un percentat^e	 baixes fJdel, ja que només
observen en aquest model t1.1 pla del cecidi.
Quan l'adult veo l'exterior per primer cep, comença un negui-
tament que s'acusa amh el pas del temps. Aquest només s aturat en
cas de sertir-se anenariat per algun fenomen ambiental brusc (el vent,
la temperatura, la pluja, ...), c per la pres'encia d'algun possible
depredador. Mentre una mandíbula queda a fora i l'altre a dins del
cecidi, va pinçant la paret per a fer un forat circular suficient-
ment gran perque el con passi. Hem de pensar que quzn el cap aban-
dona el forat, l'insecte no pot tornar endarrera a causa de la for-
ma escalonada de l'abdomen, de manera que, si s'ha equivocat en In
construcció del forat aquest insrcte no sortirá i morirá. Les bai-
xes en aquest cas són poques. Hem de dir, pere\, que mai fa un ;'"orat
de sortida exa3eradament gran, com veurem més endavant a causa del s
esforços i moviments gue ha de fer per aconseguir la seva finalitat,
sortir.
Quan creu que el forat de sortida g s correcte, comença l'as c en-
sió rápida 1 dificultosa del Cinípid. Aquesta dura aproximadament
200 segons. Els moviments de sortida sofreixen algunes variacions
segons la posici6 de l'individu 1 de la grandária real del forat. En
general, peró, podrien descriure la sortida de la següent manera:
" primer treu les artenes. Als deu segons, a causa dels bruscs
moviments del cap i del tórax, aconsegueix treure a l'exterior el
primer parell de potes. Als 45 segons ja té el segon parell de potes
fora; aquí Len observat que sovint s'ajuda arab les antenes per acon-
-127-
seguir més força ascensional. El tercer parell de potes surt poc
t emp s desp rés de.1 segon, mij anç ant moviment s del tórax	 fent servir
el primer i segon parell de potes per a la impulsi6; les antenes no
les pot utilitzar, ja que er. aquest moment no arriben a la superfi-
cie del cecidi. Després passa per una fase molt curra de quietut que
dura de 2 a 3 segons, abans de fer sortir l'abdomen. Aquest, recor-
den que es troba comprimit dins del cecidi; aconsegueix sortir a cau
sa dels movirnents de 'tal anceig que real itza el tórax mercès a les
potes, als 20 segons aproximadament. Un cop fora resta immóbil per
segGna vegada, uns 5 segons. Passat aquest temps realitza ut a série
de moviments com aletelx, freganents, et c. Després puja un xic per
la tranca (rápidamen/ , peró) i realitza de forma desordenada el s
noviments típica de neteja. Heu de pensar que er sortir es troba
cobert gran part del cos per les serradures del cecidi, próples de
la construcció del f-irat-. de sortida".
L'agitament eanentat disminieix en avançar el procés de nete-
ja acabant aquest en un descans perllongat.
Del cecidi surten tan ,nascles con [muelles, peró curiosament
el nomb-re de [muelles és més el evat que el de mascl es, sempre que
el cecidi no es trobi hiperparasitat per altres insectés. La rela-
ció entre mascles i fenelles s de 3:7, 'es a dir, només el 30% dels
adults sortits sén mascles. Aticé coincideix sah les dades donades
per FOLLIOT (1961.).
ALIMENTACIC.
La lanta s'alimenta d'un teixit que forma la cavitat larvá-
ria i que folra l' i.nterior. Aquest teixit anomenat "teixit nutri-
tiu" s degradat per les mandibules del Cinipid-larva, paré el
seu desgastarnent és molt lent 1 aquest es va renovant. Hem dit ja,
que el moviment de la larva és molt disminult 1 gairebé es redueix
a procurar-se l'alimentació.
No heu observat mai que l'adult s'alimenti ni de sucs vegetal s
ni d'altres insectes, com fan altres himenópt ers. Només hen: pogut
constatar 'que, de tant en tant, xuclen l'aigua de la rosada de les
fulles, en fer-se de dia. Es podria dir que viuer. de les reserves
acunulades durant l'estadi larvari. Han de pensar que el perrode de
vida de l'adult 45 molt curt (dues setmanes com a molt). Això junta
ment amb la baixa activitat durant el dia pot condicionar en cert
grau la manca d'alimentació.
ACTIVITAT I POSICId DE DESCANS. 
Observat a la natura i posteriornent coafirmant-ho en el labo-
ratori, es pot assegurar que aquest insecte As veritablement
durant poques horas al dia.
Quan la 1 emperatura ambiental baixa, en avançar la tarda, te-
man el costum de colgar-se arnb terra (a 2,5cm. de profunditat com a
-128-
molt), o cramacar-se al revers de les folles de les plantes o sota
les fullea caigudes. D'aquesta forma, al mateix temps que eviten
l'humitat excessiva de l'ápoca primaveral, 1 acabé eviten el fred.
Quan els raigs de sol escalfen la superficie del sal, o
les fulles en que es troben els adults de D. rubí (B), aquests sur-
ten a l'exterior pujen per la tija de la planta per anar a llocs
m'es alts que estiguin m'es assoleiats, per assecar-se les ales i re-
tejar-se.
L'activitat augmenta al nigclia, en els mo,nents de copular i en
les fernelles,en el moment de la posta dels ous. La resta d'hores les
passen fonamentalment descansant a terra, a una branca o a les full es.
Er. aquests :noments poden observar la posició de descans típica de
Diastrophus rubí (B). Aquesta consisteix e.t:
" un cabussament del cap de 182 respecte a la posic6 normal,
el qual comporta el descans de les antenes, que arriben a tocar el
terra amb el darrer artell, tenirtu . ia desviació de 302 respecte a
l'horitzontal del cap.A1 mateix temps les potes del davant es tro-
ben més amunt i les del darrera més aval], de manera que l'abdomen
tallé descansa en el 41 t enin ,respecte a la posi c6 normal ‚una
diferáncia de 302. Les zis potes estan més obertes que costum, per
assegurar un millor equilibri. Quan la superficie és rugosa, es
troba sovint un altre punt de recolzament al terra, les ales, ami)
un angle de 182 respecte la posició normal horitzontal".Aixa está
representat a la fig. 2. Per a saber amb seguretat els angles en
que es troba aquesta postura, el quá hem fet és fotografiar-la en
distintes hores del dia succecives vegades; .3rt cop te dem el s reve-
lats várem fer la mitja dels angles mesurats.
Fig. 2 	
 Posici6 de descans de Diastrophus rubí (8)
El fet de que les artenes toquin la superficie del sal es pot
explicar de doble manera, creied; con UP sistena de fixaci6 de l'e-
quilibri i com un sistema d'alerta, ja que hern observat que quan un
arácnid s'acosta al lloc on es troba l'himenapter, aquest aixeca de
cop les antenes 1 practica la posició de defensa (veure fig. 3). En
caminar el depredador les vibracions del sol són captades pel Cinf-
pid per mitjh dels soles anrenars (KIEFFER, l8 0 7). ro ;len fet, pera,
-129-
cap experi'éncia per a denor.trar aquesta possibl e 1-ilAtes i.. En cas
de complir-se podrim concloure aquest punt dient que la posielA de
descans no c pmporta un aills.tent del cpA succeeix a l'entorn, sinó
que seria una posici6 de "descans-alerta".
l'OSICIO DE DEFENSA. 
Hem observat dos mecanismes d-lferents de defensa, on un d'ells
conduel x sovint a 1 al tre. El priner d'aquest a mecaai sises al rea-
litza quan es troba ;obre d'tp. a planta. Consisteix en deixar-se
caure al terra, tat seguit
	
que veu el perill a sser amenagat.
L'altre mecani sine defensiu, que es el que ,ealment caracteritza
aquest lunt que estela tractant,consist eix en aparentar estar mort.
Fein observa r que el realitza d e sprés de deixar-se caure a terra c
quan es direix cap a ell, en un lloc no alat, un depredador.
Aquesta postura defensiva consisteix er:
" l'acotan-.ent del cap i plegament de les potes. L'himenópter
es troba lateralitzat en el sól i s totalment indiferent a tots
el s fenomens extern a ell. Les satenes, que estan juntes, tenen una
desviació de 632 respecte a l'horitzontal del cap i es col.lquen
entre les potes. L'abdomen també s'acota respecte al tórax amb un
valor de 302. Les ales es troben en posic ,_6 normal. Finalmert el
cap respecte al tórax s'acota 552, i l'boritzontal del cap respec-
te l'abdomen 632".Aquesta postura es troba representada a la fig.3.
Per a trobar els angles han seguit la mateixa metodologi a que en
el punt anterior.
Fig. 3 	  Posicie de defensa de Diastroplats rubi (3)
En aquesta postura beta pogut constatar que una femella d'egrese.
Cialpid se	 salvava de l'atan d'un salticid.
Ja han clt que aquesta postura simula ésser un animal mort,
aneto a veure tot seguit com es diferencien. 2.ua. -t	 és venta-
derarnent mort, la caracterfstica que hc, evidencia, és precisament
-130-
la posic16 de les ales, car aquestes es troben juntes per la part
superior i amb un angle exterior respecte al tiirax (recorda molt
a la mosca del vinagre marta per l'éter, per example). Per altre
banda les antenes no tenen per qu estar entre les potes.
REFERtNCIES.
FOLLIOT,R., 1964. Gnitri'mtion a l'étude de la bioloeie des
Cyniides gallicoles (1711.,CYNIPOIDEA). Ann.
Scien. Nat. ZDol., Paris, 12 ser, VI: 407-564.
FIEFFER, J., 1901. Moao3rapIde des Cynipides d'Europe et d"Alge-
rie. Hermen Edit., París VII: 687 p., 27 pl.
Adreça de l'autor:
Facultat de Biología.
Universitat de 3arcelona.
Dptm. Zonlozia invertebrats)
Avda. de la Diagonal, 645-647
Barcelona - 28. CATALUNYA.
Adult de Diastrochus rnbi (Bouclid) en les primeres fases
de sortida del ceoidi. Cal prestar l'atenció en el recol
aament de l'antena al al per augmentar la forca ascensio
nal de l'insecte.
-131-
harreres fasert de la sortida de l'adult de D. rub1 (houchó)
on per a treure l'abdomen realitza moviments de balanceig
(el treu anell a anell), ja que aquest ds menor que el
dametro del canal 1 forat de sortida.
Posicid de uefensa de Diastroshus rub1 (bouch4)
Posic16 de descanß de D. rub1 (Bouchd)
-132-


Estudi del comportament individual de Diastrophus rubi (Bouché) (Hymenoptera, Cynipinae)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert