Ballester, Josefina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El sistema MARC
A . causa de la gran quantitat de
producció editorial, els processos
manuals de catalogació,
classificació, consulta... queden
desfasats quant a poder oferir un
servei ràpid i segur sobre el fons
bibliogràfic que hi ha a cada
biblioteca. Va ser el 1963 quan
l'oficina de coordinació de sistemes
d'informació creada a la Library of
Congre ss de Washington va fer una
profunda anàlisi de la notícia
bibliogràfica. Aquest projecte es
coneix amb el nom de MARC
(Machine Readable Cataloguing} i la
seva concepció es basa en la
producció centralitzada de la
informació bibliogràfica en format
de màquina, és a dir, en el disseny
d'un format per recollir i tractar les
notícies bibliogràfiques per
ordinador. Per aconseguir-ho calia
confeccionar una anàlisi precisa del
document i crear una única
codificació per identificar la
informació. Les primeres proves,
acabades el juny de 1965, van ser
aprovades per experts i
responsables d'algunes biblioteques,
i el 1966 ja es distribuïen
setmanalment fitxes entre les
biblioteques que utilitzaven aquest
sistema de treball.
L'interès pel projecte MARC va
passar les fronteres dels Estats
Units d'Amèrica i la British
National Bibliography (BNB) va ser
la difusora del MARC a Gran
Bretanya, on el 1968 va publicar
propostes per millorar sensiblement
la versió precedent del MARC.
Aquest primer format MARC,
perfeccionat en la seva estructura,
va perfilar el MARC II, que es va
difondre ràpidament; convertint-se
en un prototipus que altres països
van adaptar en les seves regles de
catalogació. Així, van sorgir el
Mononcle (Mise en Ordinateur
d'une Notice Catalographyque du
Livre) a França. A Alemanya, la
Deutsche Bibliothek també la
utilitza en la producció de la
bibliografia nacional d'Alemanya de
l'oest. La utilització del MARC en
la Bibliografia Nazionale Italiana
queda recollida en el projecte
ANNA, en el NCMARC a Canadà,
en el MARC-BR a Bèlgica... És el
1969 quan van començar els
primers estudis a Espanya per tal
de poder processar la Bibliografia
Española amb ordinador. Aquesta
adaptació espanyola al format
MARC s'anomena IBERMARC. A
Catalunya l'any 1981 l'Institut
Català de Bibliografia adoptà el
format MARC per processar la
Bibliografia Catalana amb
ordinador.
37
A partir d'aquest moment
l'intercanvi d'informació
bibliogràfica es pot fer amb
publicacions regulars de
bibliografies impreses o amb la
tramesa de bandes magnètiques que
continguin les notícies dels llibres
catalogats durant un període de
temps determinat.
Encara que el MARC va ser
dissenyat per ser un format
universal, molts països hi han
introduït variants adaptant-lo a les
seves necessitats. Molts detalls que
es donen a les notícies no són
necessàries ni útils per a les
biblioteques estrangeres que les
reben i, per tant, les han de
modificar adaptant-les al seu propi
ús.
L'Associació Internacional per a
l'Estandardització (ISO) ha creat
una estructura estàndard per a
l'intercanvi de notícies
bibliogràfiques (ISO 2709). Aquest
format MARC Universal s'ha
definit com l'estructura
bibliogràfica i el sistema de codis
que identifica el contingut amb la
notícia. S'anomena UNIMARC i el
seu objectiu és facilitar l'intercanvi
bibliogràfic internacional en
Uenguage de màquina entre centres
bibliogràfics nacionals.
Cada centre nacional serà el
responsable de traduir les seves
notícies bibliogràfiques des del seu
format nacional a l'UNIMARC, per
ser així enviades a altres centres
internacionals, i a la vegada rebrà
notícies en format UNIMARC
d'altres centres nacionals i les
traduirà al seu format nacional.
Va ser l'agost de 1971 quan la
FIAB (Federació Internacional
d'Associacions de Bibliotecaris) va
assumir la responsabilitat de crear
aquests desginadors o codis
estàndards que calien per a
l'intercanvi de dades bibliogràfiques
processades per qualsevol tipus de
material: monografies, revistes,
mapes, films, enregistraments
sonors i música. Aquests
designadors estan relacionats amb
les normes ISBD (Descripció
Bibliogràfica Normalitzada
Internacional) i les AACR 2 (Anglo-
American Cataloguing Rules, 2nd
ed.).
El 1978 es va crear una llista dels
elements que necessitava una
notícia bibliogràfica per ser
descrita, assegurar-ne la
identificació i facilitar-ne
l'intercanvi bibliogràfic
internacional en llenguatge de
màquina entre centres bibliogràfics
38
nacionals. Aquests elements són:
títol propi i altra informació
complementària del títol, mencions
de responsabilitat, edició, lloc de
publicació, nom de l'editor, data de
publicació, numeració en cas de
publicació en sèrie i ISBN.
L'UNIMARC especifica etiquetes,
indicadors, codis de subcamps per
ser assignats de manera llegible per
la màquina, ja siguin les dades
bibliogràfiques de monografies,
publicacions seriades, material
cartogràfic, films o enregistraments
sonors.
Els diferents elements d'una notícia
són codificats en tres tipus de
codis: etiquetes, indicadors i
subcamps.
Les etiquetes constituïdes per vuit
grups de tres xifres, estructuren la
notícia en camps o blocs
d'informació. Cada camp correspon
a un element de la notícia.
El primer dígit de cada etiqueta en
el format UNIMARC indica:
0— Identificació de la notícia:
ISBN, ISSN, número de dipòsit
legal...
1— Codificació de la informació:
tipus de documents, llengua...
2— Descripció de la notícia seguint
les Normes ISBD de catalogació a
excepció de la zona 7 (zona de
notes) i la zona 8 (zona del número
normalitzat)
3— Codificació de les notes
4— Codificació de les referències
entre els diferents blocs
d'informació d'una mateixa notícia
(ex. canvis de nom, continuacions...)
5— Codificació dels títols
addicionals considerats també com
a principals i com a punts d'accés:
títol clau, títol paral·lel, títol
uniforme...
6— Encapçalament de matèries i
classificació decimal
7— Noms de persones o enti tats
responsables de la creació del
contingut artístic o intel·lectual del
document
8— Reservació per a un futur ús
internacional
9— Reservació per a un possible ús
nacional.
L'assignació de les dues altres
xifres ha seguit una certa lògica a fi
de simplificar els t ractaments
informàtics i la recollida de dades.
Per exemple:
7— Nom de persona o entitat
responsable de la creació del
document
700 Nom de persona
710 Nom d'entitat
39
Indicadors, anomenats també codis
de servei d'etiqueta a causa de la
informació complemetària que
subministren sobre el contingut
d'un camp i sobre la relació entre
uns i altres camps en una mateixa
notícia.
Subcamps. Van a continuació dels
indicadors i precedits pel signe $ i
una lletra. L'elecció d'aquest
signe ha estat determinada pel fet
de trobar-se en els equips
informàtics i pensada per
eliminar les ambigüitats que
comporten els altres símbols. Els
subcamps representen una unitat
indivisible i la seva agrupació
constitueix un camp identificat per
una etiqueta.
Les combinacions de possibilitats
que permeten les etiquetes,
indicadors i subcamps constitueixen
un format molt obert. Un esquema
d'aquests tres elements seria:
Eti- Indi- Subcamp
queta cador
700 bl $a Esprïu$b Salvador
710 01 $a Barcelona$b Ajuntament
Una agrupació de camps formarà la
descripció bibliogràfica del
document corresponent a una
notícia bibliogràfica.
La noticia bibliogràfica és un
conjunt de camps o etiquetes que
formen part d'un sol document, és a
dir, una entitat lògica, única,
completa i independent. Una
agrupació de notícies
bibliogràfiques formarà un fitxer o
base de dades.
La base de dades és, doncs, una
col·lecció de notícies bibliogràfiques
enregistrades en format de màquina
a partir de les quals es pot accedir
al seu contingut i a les relacions
existents entre elles.
Aquest intercanvi entre els
diferents centres bibliogràfics en
format MARC constitueix la
primera etapa de la xarxa MARC i
és el naixement del Control
Bibliogràfic Universal (CBU), en
preveure una transferència
completa i immediata, en un format
llegible per l'ordinador i en un
llenguatge normalitzat de qualsevol
notícia bibliogràfica per a qualsevol
país.
La xarxa MARC comprèn dos
nivells: una xarxa nacional on el
centre bibliogràfic nacional posa a
disposició de les biblioteques del
seu país les seves pròpies notícies i
aquelles notícies estrangeres que les
biblioteques li demanen per a la
40
catalogació del seu fons. Es crea
així una xarxa a nivell nacional
de catalogació a través de la qual
cada biblioteca del país pot
accedir a la seva base nacional
utilitzant les notícies que li són
necessàries i introduint-hi també les
seves pròpies notícies. La
biblioteca nacional construeix la
seva base de dades amb les notícies
de la seva pròpia producció, les
notícies estrangeres que rep per
intercanvi i les notícies de les
altres biblioteques del seu propi
país amb les quals està connectada.
Aquesta xarxa a nivell nacional
implica l'emmagatzematge de
totes les notícies de totes les
biblioteques nacionals i representa
milions de notícies que s'han de
conservar en línia per a una
utilització que no ultrapassa entre
un 10 a un 20%. És per aquest fet
que es preveu un segon nivell: la
interconnexió de les bases de dades
entre elles, és a dir, la constitució
d'una xarxa MARC internacional.
Aquesta solució permet d'evitar un
emmagatzematge inútil i de rebre
d'una base estrangera només les
notícies necessàries per cobrir Les
necessitats de les biblioteques del
país. Ja no s'enviarien les bandes
magnètiques sinó que cada
biblioteca nacional posaria a
disposició de les altres
biblioteques nacionals el seu propi
fitxer. Aquesta comunicació
internacional de dades no és fàcil de
posar a la pràctica. Hi ha
problemes tècnics com la
normalització de les llengües,
les interconnexions de sistemes
oberts, lligams informàtics de
base a base i altres problemes
jurídics com copyrights, drets
d'autor...
L'embrió d'aquest segon nivell
MARC va ser la base de dades
nacional anglesa (BLAISE), que
conté la bibliografia nacional
anglesa des de 1950, la
nord-americana, des de 1968, i la
bibliografia nacional alemanya que
figura en la base BIBLIODATA.
No obstant això, els alts costos de
connexió fan que es busqui una
altra solució a nivell internacional:
la creació d'una base de dades per a
un bloc de països, que recolliria les
dades bibliogràfiques dels països
que no formessin part del bloc i les
posaria a disposició de les
biblioteques nacionals del seu propi
bloc. Així s'aconseguiria accedir
sols a una base i s'utilitzaria un sol
llenguatge de comanda, cosa que
significaria una gran simplificació i
un sol lloc d'emmagatzematge, cosa
que comportaria una gran
economia.
41
És l'oficina MARC creada dintre
del marc de la FIAB la que ha de
controlar els acords d'intercanvi de
dades entre els centres bibliogràfics,
la constitució d'una guia de base de
dades MARC i el manteniment del
format UNIMARC i de les normes
bibliogràfiques per aconseguir
l'objectiu del format MARC:
comunicar informació entre
biblioteques.
Josefina Ballester
42


El sistema MARC

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert