Gallart i Marsillas, Núria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les biblioteques públiques
a Berlín Occidental
Jjerlín Occidental és una ciutat
d'uns 2.200.000 habitants i 481 km2,
antiga capital d'Alemanya,
actualment situada en territori de
la República Democràtica Alemanya
i sotmesa, encara avui, a un règim
especial d'ocupació.
Econòmicament i política vinculada
a la República Federal d'Alemanya,
tot un seguit d'avantatges socials i
de descomptes fiscals ajuden a
mantenir-la poblada i activa. Hi ha,
però, una gran quantitat de gent de
pas, estudiants i immigrants, una
elevada proporció de gent gran i
molt minsa de criatures.
Les seves biblioteques,
considerablement malmeses durant
la Segona Guerra Mundial, han
aconseguit recuperar la vitalitat
dels temps passats. El conjunt de
serveis bibliotecaris de la ciutat
està format per una xarxa de cent
vint biblioteques públiques, una
gran biblioteca de caràcter
enciclopèdic i científic, dues
biblioteques d'Universitat de gran
importància, una escola de
bibliotecaris adherida a la
Universitat i un institut de recerca
en Bibliología, a més de nombroses
biblioteques especialitzades.
Si bé la tradició i la metodologia
bibliotecàries del país són molt
diferents de les nostres i els
avançaments en automatització i
mecanització no són massa
considerables en comparació amb
Estats Units o Anglaterra, sí que
cal destacar la riquesa i quantitat
dels fons, la importància dels
pressupostos que s'hi destinen i la
coordinació general entre
biblioteques.
Xarxa de biblioteques públiques
Oons ta de cent vint biblioteques
relligades en dotze subxarxes de
districte (Stadtbüchereien) i
coordinades per l'Amerika-Gedenk-
bibliothek. El total de fons
documentals és de vora quatre
milions.
A més de llibres, publicacions
periòdiques, llibres d'impresió
gruixuda1 i llibres i revistes per a
nens, en moltes biblioteques hi ha
discs, cassettes i enregistraments i,
en algunes, diapositives, jocs per a
nens i adults, col·leccions especials
en llengües estrangeres per a les
comunitats d'immigrants,
grafoteca2, partitures, préstec a
domicili per escrit o per telèfon
destinat a vells i impossibilitats i
onze bibliobusos.
51
La biblioteca coordinadora és
l'Amerika-Gedenkbibliothek/Berliner
Zentralbibliothek (Blücherplatz,
1000 Berlin 61), oberta al públic
l'any 1954 i construïda gràcies a un
donatiu dels Estats Units a la
ciutat. Fou la primera biblioteca
pública alemanya d'estil anglo-saxó
amb un fons de 90.000 llibres de
lliure accés. Rep, juntament amb la
Biblioteca de la Universitat Lliure,
el dipòsit dels editors de Berlín.
El fons de 1983 era de 851.322
unitats, distribuïdes de la següent
manera: 687.000 llibres (9.000 en
turc, grec i serbo-croat), 90.000
partitures, 29.000 enregistraments i
cassettes, 8.000 mapes i plans i
2.860 publicacions periòdiques en
subscripció. El pressupost
d'adquisicions per a 1984 era
d'1.018.000 DM (uns 55 milions de
pessetes). Hi treballaven 165
persones, de les quals 46 eren
bibliotecaris. Els lectors inscrits
eren 51.000 i el volum anual de
préstec d'un milió de volums.
La Biblioteca d'Estat de la
Fundació del Patrimoni Cultural
Prussià
L·ia Staatsbibliothek Preussischer
Kulturbesitz (Postdamer Strasse 33,
1000 Berlin 30) té els seus orígens
en l'antiga Biblioteca del Príncep
Elector, fundada l'any 1661. Abans
de la Segona Guerra Mundial
s'anomenava Biblioteca Estatal
Prussiana i era una de les més
importants d'Europa, amb uns fons
que arribaven als tres milions
d'impresos i més de setanta mil
manuscrits. Entre 1942 i 1944 foren
emmagatzemats en diferents
amagatalls per tot el territori
alemany.
Després de la Guerra, uns 800.000
volums guardats en terra de
l'actual República Democràtica
Alemanya tornaren a l'antic edifici
de la biblioteca a Berlín Oriental i
serviren de base a la Deutsche
Staatsbibliothek, biblioteca nacional
de la RDA.
En territori de la República Federal
d'Alemanya romangueren 1,7
milions en zona americana, que
foren reunits a Marburg/Lahn, i un
gran nombre de manuscrits i
d'impresos especialment valuosos
en zona francesa, dipositats
provisionalment a la Biblioteca de
la Universitat de Tübingen.
A partir de 1964, dos anys després
de la integració de la Biblioteca en
la Fundació del Patrimoni Cultural
52
Exterior de la Staatsbibliothek.
Prussià, els fons de Marburg així
com el dipòsit de Tübingen foren
retransferits a Berlín Occidental i
finalment reunits en el nou edifici
inaugurat l'any 1978.
En l'actual sistema bibliotecari
cooperatiu de la República Federal
d'Alemanya té les funcions de
biblioteca enciclopèdica i científica
d'àmbit supraregional. Proporciona
informació i literatura, tant
nacional com estrangera, i té al seu
53
càrrec importants tasques
bibliotecàries comunitàries com les
següents: la redacció bibliogràfica
del banc de dades de publicacions
periòdiques a nivell nacional,
l'elaboració de catàlegs col·lectius
especialitzats (monografies
d'Europa Oriental, publicacions de
l'Orient, autògrafs), l'intercanvi
internacional de publicacions
oficials (rep el dipòsit de la RFA),
l'agència internacional de l'ISBN i
la central d'aprofitament de
duplicats de les biblioteques
alemanyes. En el pla regional posa
a disposició dels habitants de Berlín
Occidental les seves amplíssimes
col·leccions tant per a préstec com
per a la seva consulta a sala.
El seu fons l'any 1984 era de
3.400.000 impresos, 62.860
manuscrits (10.190 occidentals,
32.220 orientals, 20.450 musicals),
305.800 autògrafs, 370 llegats,
3.120 incunables, 225.700 impresos
musicals, 411.000 mapes (dipòsit de
mapes topogràfics de la RFA),
5.000.000 d'imatges (gravats, fotos,
etc.), 356.000 microfilms i
microfitxes i 31.220 revistes i diaris
en curs de subscripció (22.350 són
estrangeres).
El pressupost d'adquisicions l'any
1980 fou de més de 4 milions de
marcs (uns 216 milions de pessetes)
als quals s'ha de sumar 1.800.000
DM per a enquadernacions i
500.000 DM per a projectes
especials. El creixement anual és
d'uns 91.000 volums i això
representa uns 2,4 km de
prestatgeries. Hi treballen unes 600
persones.
El conjunt de sales de lectura
ofereix lloc per a 600 lectors i unes
col·leccions d'obres de referència i
manuals de totes les disciplines fins
a 180.000 volums i 3.000
publicacions periòdiques. En el
centre d'informació hi ha, al costat
de les bibliografies, els catàlegs
generals de la biblioteca i la
connexió amb la base
BIBLIODATA de la Deutsche
Bibliothek de Frankfurt/Main. En el
mateix edifici es troba el Berliner
Gesamtkatalog (Catàleg col·lectiu
berlinès) amb l'inventari dels fons
de la resta de biblioteques de la
ciutat.
El magatzem ocupa set pisos, dos
d'ells soterranis, i té capacitat per a
quatre milions de volums i
possibilitats d'ampliació. El
transport de llibres i documents es
fa mitjançant una xarxa de tub
pneumàtic amb 44 entrades i un
sistema de cintes transportadores i
capses amb 69 estacions i 2,4 km
de llargada.
La biblioteca està organitzada en
quatre departaments generals
(adquisicions, catàlegs, tècnic i
préstec i consulta) i vuit
departaments especialitzats:
manuscrits, música, mapes, Europa
Oriental, Orient (incloent-hi els
manuscrits orientals), Extrem
Orient i publicacions oficials (inclou
els intercanvis internacionals) i el
54
departament de catàlegs
col·lectius i documentació que
s'ocupa d'importants publicacions
bibliogràfiques en col·laboració amb
d'altres biblioteques i organismes
del país. A més hi ha l'arxiu de la
imatge.
L'edifici, construït entre 1967 i
1978 segons els plànols de
l'arquitecte Hans Scharoun, té les
següents dimensions: 38.000 m2 de
terreny, 19.400 ma de superfície
construïda, 81.300 m2 de superfície
total, 48.000 m2 de superfície útil,
420.000 m3 de volum, 229 m de
llargada, 152 m d'amplada i 42,6 m
d'alçada sobre el terreny. Està
totalment climatitzat i té 23
ascensors.
Vista interior de la Staatsbibliothek.
55
La Biblioteca de la Universitat
Lliure de Berlin
F reie Universitat Berlin.
Uni ver sit àt sbibliot hek < G arys tr as se
39, 1000 Berlin 33). És una
biblioteca pública, oberta a tothom.
El seu fons l'any 1981 era
d'1.359.400 volums (incloses
344.000 tesis) i 7.736 publicacions
periòdiques. Comprèn totes les
disciplines científiques i matèries
interdisciplinàries, tesis, manuals,
bibliografies i obres de referència,
publicacions oficials i d'organismes
internacionals (és biblioteca-dipòsit
de les Nacions Unides des de 1956;
centre de documentació europea;
rep les publicacions del Mercat
Comú des de 1963 i les del Consell
Europeu). Col·lecció especial en el
camp de les ciències socials i,
particularment, en la recerca sobre
el socialisme. Dipòsit dels editors
berlinesos.
Ofereix serveis de préstec (fins a 25
obres, durant un mes els llibres i
quinze dies els volums
enquadernats de revistes), lectura a
sala, informació bibliogràfica, guies
i introduccions cada començament
de semestre. A la sala de catàlegs
hi ha també el catàleg col·lectiu de
les biblioteques d'institut i
departament. Una sala de lectura
amb 75.000 volums, sala
d'informació bibliogràfica amb
12.900 volums, sala de manuals
amb diversos exemplars de cada un
i préstec independent automatitzat,
sala de revistes amb 1.677 títols,
magatzem de revistes de lliure
accés amb 1.950 títols des de 1945.
Ofereix també serveis de
reproducció —microfilms, fotocòpies
i xerocòpies— i serveis de
documentació en
anglo-germàniques, romanística,
història dels moviments obrers i
d'altres.
Està en procés d'automatització
general.
La Biblioteca de la Universitat
Tècnica de Berlín
J. echnische Universitat.
Universitàtsbibliothek (Strasse des
17. Juni 135, 1000 Berlin 12).
Comprèn una bilioteca central i
diverses biblioteques de
departament amb un fons l'any
1984 d'l.300.000 volums i 9.500
publicacions periòdiques en
subscripció. Aproximadament la
meitat del fons es troba a la
biblioteca central. Hi treballen 165
bibliotecaris i 35 documentalistes.
Abraça tots els camps de
56
l'enginyeria i les ciències naturals i
també les humanitats. Les
col·leccions especials més
importants són les d'arquitectura i
d'horticultura.
A la sala de catàleg trobem el
catàleg col·lectiu, que inclou la
biblioteca central, els departaments
i les biblioteques d'instituts
dependents de la Universistat que
no formen part del conjunt de la
biblioteca universitària. Ofereix
servei de préstec, sala de lectura,
sala de revistes, magatzem de
revistes de lliure accés, tesis, sala
de manuals i arxiu. Té diversos
serveis de documentació connectats
amb importants bancs de dades
especialitzats i que realitzen anàlisis
i recerques (Electrònica,
Biotecnología, Construcció,
Medicina, Aeronàutica i
Agricultura).
Escola de Bibliología
Inst i tut für
Bibliothekswissenschaft und
Bibliothekarausbildung
(Hohenzollerndamm 56, 1000 Berlin
33). Escola adscrita a la Universitat
Lliure de Berlín, dóna ensenyament
de primer cicle en les dues
especialitats de biblioteques
públiques i biblioteques científiques.
A nivell superior, hom pot escollir
la bibliología com a especialitat
dintre de la Facultat de Lletres de
la Universitat Lliure de Berlín.
Per a més informació sobre
l'ensenyament bibliotecari a
Alemanya em remeto a l'article de
la Ma Carme Mayol, al núm 3
d'aquest Butlletí.
Institut Alemany de Bibliología
JJeutsches Bibliotheksinstitut
(Bundesallee 184/185, 1000 Berlin
31). Fou fundat l'any 1978 amb la
finalitat de cobrir serveis
supraregionals per a les
biblioteques i dur a terme projectes
de recerca en Bibliología i la seva
aplicació. És finançat en l'àmbit
federal amb un pressupost de 7,5
milions de marcs l'any 1983, als
quals cal afegir subvencions per a
projectes concrets per valor d'uns 2
milions de marcs.
Està organitzat de la manera
següent: Direcció, que té annexa la
Secretaria d'afers estrangers
encarregada dels assumptes del
Comitè Nacional de l'IFLA i de
l'intercanvi professional. Set
departaments i vint-i-quatre
57
comissions per treballar camps
específics. Una d'aquestes
comissions és la responsable de
l'elaboració i edició de les noves
Regles de catalogació per a
biblioteques científiques (RAK-WB)
de 1983 i la versió per a
biblioteques públiques que està a
punt de sortir. Aquestes regles,
adaptades a la ISBD i vàlides per a
tot l'àmbit lingüístic alemany,
vénen a substituir les antigues
Instruccions prussianes (IP) de
l'any 1899.
Hi treballen 90 persones; 30 són
bibliotecaris i 30 informàtics. Com a
material d'automatització tenen
dues computadores amb tots els
accessoris i 65 terminals repartides
per l'Institut i per diferents
biblioteques col·laboradores.
Entre els principals serveis i
publicacions destaquem:
— El banc de dades de publicacions
periòdiques. Recull els fons de
revistes, diaris i publicacions en
sèrie existents a 49 biblioteques
alemanyes. La redacció bibliogràfica
corre a càrrec de I'Staatsbibliothek
Preussischer Kulturbesitz. L'any
1983 abastava 359.000 títols,
1.153.000 existències, 202.000
entitats i 116.000 congressos. Es un
instrument utilíssim per a la
catalogació cooperativa (usa les
RAK), l'intercanvi de dades i el
préstec interbibliotecari. Dos cops
l'any s'edita actualitzat per al
préstec. Les biblioteques
participants poden demanar llistats
especials, normalment en
microfitxa. També és consultable
en-línia. S'ha iniciat un intercanvi
de dades amb Àustria.
— Catàleg col·lectiu de corporacions.
Recull 200.000 entrades d'entitats
amb multitud de referències segons
les normes RAK. Les dades
provenen de I'Staatsbibliothek
Preussischer Kulturbesitz, la
Deutsche Bibliothek i la Bayerische
Staatsbibliothek. S'edita anualment
en microfitxa.
— Catàleg col·lectiu informatitzat de
les biblioteques alemanyes. Es
troba en procés de creació. De
moment comprèn 3.900.000 títols de
17 biblioteques en quatre formats
informàtics diferents.
— Estadística bibliotecària
alemanya. Aplega de manera
sistemàtica i unificada les dades de
totes les biblioteques de la
República Federal i Berlín i les
dóna a conèixer en tres apartats:
biblioteques populars, científiques i
especialitzades.
— Servei de revistes. Buidatge
d'unes dues-centes revistes en
alemany de totes les disciplines, fet
58
de forma cooperativa per quinze
biblioteques públiques.
Aquests i altres serveis en camps
més específics com la música o els
tests posen de manifest el treball
conjunt i la voluntat de
modernització de les biblioteques
alemanyes i d'aquesta institució
capdavantera.
Per acabar vull fer públic el meu
agraïment al Goethe-Institut de
Barcelona per la beca que em va
concedir a fi d'estudiar l'alemany i
fruit de la qual és aquest petit
treball de resum i informació.
Núria Gallart i Marsillas
Notes
1
 Llibres impresos en caràcters gruixuts
especialment destinats a lectors amb
dificultats de visió.
2
 Deixa en préstec pintures i gravats
emmarcats durant dos mesos.
59


Les biblioteques públiques a Berlín Occidental

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert