Vallhonrat i Figueras, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

III Sessió Entom. ICHN-SCL, : 73 - 79	 Mataró, 1984
ELS GEOMETRIDS DE LA CERDANYA I LLUR DISTRIBUCIO A
CATALUNYA I PIRINEU ORIENTAL (LEPIDOPTERA)
per Francesc Vallhonrat
RESUME
On fait l'inventaire de 209 especes de la famille GEOMETRIDAE
trouvées jusqu'à présent en Cerdagne, parmi elles il y en a 6 qui sont
nouvelles pour la Catalogne et 10 qui ne figurent pas dans le catalo-
gue des Pyrénées-Orientales. La Cerdagne est une région naturelle
bien définie qui off re des caractéristiques biogéographiques pyrénéen-
nes mais avec des influences méditerranénnes. Ça se reflete tres bien
sur l'étude de la distribution de ces especes énumérées en Catalogne et
dans les Pyrénées-Orientales.
LA CERDANYA
Una regió pirinenca que té molt clarament definides unes delimita-
cions geogràfiques i naturals és la Cerdanya. Això contrasta amb el
fet que políticament i administrativament estä dividida: l'Alta Cerda-
nya pertany a l'Estat francés, i la Baixa Cerdanya a l'Estat espanyol.
Orientada molt aproximadament d'est a oest, la Cerdanya forma part
de la fractura axial del Pirineu Oriental, i té forma de cubeta tanca-
da, que s'obre önicament per l'extrem de ponent, a través del congost
per on s'escola el riu Segre. La Plana és a uns 1.000 m d'altitud, en-
voltada al nord i al sud per alts massissos que arriben a prop dels
3.000 m. Totes les entradas naturals a la regió (Collada de Toses,
Perdis, la Perxa, Puimorén) són per damunt dels 1.600 m.
Aquestes característiques morfológiques produeixen un clima d'una
certa originalitat. El cinturó de muntanyes que l'envolta protegeix la
regió dels vents humits del Mediterrani i de l'Atläntic, de tal manera
que la pluviositat anual a la Plana és d'uns 600 mm, bastant més baixa
que a les comarques veines, i semblant a la de Barcelona. El màxim és
al juny i el mlnim al febrer. Pel mateix motiu, 1' absència de nebulo-
sitat i de boires produeix un grau elevat d'insolació, sobretot a l'hi-
vern. L'orientació est-oest comporta diferencies notables d'aquesta
insolació entre la Solana i la Baga, juntament amb freqüents fenömens
d'inversió térmica.
Pel que fa a la vegetació, la Cerdanya presenta els tipus de munta-
nya centreeuropea, continental i alpina, però amb alaunes influencies
mediterrànies. A la Plana, la vegetació ha estat modificada gairebé
del tot per prats de dall amb pollancredes i vernedes. Fins als 1.200
m trobem pastures seques i boixedes amb residus de rouredes submedi-
terränies. Segueix l'estatge del pi roig fins als 1.500 o 1.700 m,
i el pi negre fins als 2.400 m. L'estatge superior és el prat alpí típic.
També hi ha alguna avetosa de poca extensió, així com l'alzinar de
carrasca, garrigues i brolles, especialment a les zones calrAries del
Cadí i de la Solana. De les diferencies climätiques entre la Baga i
la Solana, en resulta sovint una inversió entre els tipus de vegetació
de les dues vessants de muntanya.
-73-
GEOMETRIDS DE LA CERDANYA
Aquestes característiques geogràfiques creiem que justifiquen l'in-
teres de l'estudi de la fauna de la Cerdanya. Això ens ha portat a re-
copilar les especies de Geomínrids recollides d'aquesta zona pirinenca,
juntament amb les citacions que hem pogut arreplegar. La part francesa
del Pirineu Oriental és una de les més ben estudiades del país veí, pel
que fa als lepidòpters, i en tenim el catäleg complet i actualitzat
(DUFAY, 1961; DUFAY & MAZEL 1981), el qual ens ha servit per a l'estudi
de l'Alta Cerdanya.
De la Baixa Cerdanya hem trobat poques citacions de Geometrids.
Les més antigues són del treball de M. Cuni (1881). El recull d'espe-
cies que presentem és fet bàsicament per les captures realitzades durant
els últims anys.
El nombre total de Geometrids trobats fins ara a la Cerdanya és de
209 especies. La relació amb els censos actualment admesos d'altres
territoris és la següent:
Nombre d'espécies de GECMETRIDAE conegudes de:
França 584
Pirineus Orientals francesos 371
Cerdanya 209
Catalunya 379
Península Ibèrica 548
AREES DE DISTRIBUCIO
També ens ha semblat interessant de fer una anälisi de la distribució
actualment coneguda a Catalunya i al Pirineu Oriental de les especies de la
Cerdanya. Aquesta anälisi és òbviament incompleta pel fet que encara hi ha
àmplies zones, especiaIment de la part occidental del país, la fauna de Geo-
metrids de les quals és poc coneguda. Malgrat això, hem pogut determinar
alguns trets generals biogeogräfics que defineixen les relacions entre di-
verses Dones de Catalunya respecte a la fauna d'aquesta regid pirinenca.
A més, hem pogut observar, pel que fa als Geometrids, una distribució típi-
ca que presenten altres grups faunistics a Catalunya.
Considerant, doncs, únicament la distribució actualment coneguda de
Geometrids a Catalunya i al Pirineu Oriental, les 209 especies citades de la
Cerdanya es poden agrupar de la manera següent (fig. 1):
8 especies que només han estat citades de la Cerdanya.
29 especies amb citacions que s'estenen des de la Cerdanya cap a l'est,
aproximadament fins a la zona del Canigó i Vilafranca de Conflent, in-
cloent-hi també algunes localitats del Ripollès.
37 especies, les citacions de les quals, a més de la Cerdanya, són dels Piri-
neus catalä i Oriental francès, des de la part del Pallars i Vall d'Aran
fins a la zona de Vilafranca i Vernet.
38 especies, la distribució de les quals s'estén per alguna o diverses zones
pirinenques dels grups anteriors i, a ;Tés, per la Catalunya humida cen-
tral: Puigsacalm, Guilleries o fins el Montseny.
25 especies que han estat localitzades a molt diverses contrades de Catalu-
nya, sense arribar a la zona litoral.
72 especies, les citaciones de les quals inclouen àdhuc localitats del lito-
ral.
-74-
Fig. 1. Arees de distribució dels Geometrids de la Cerdanya, amb
el nombre d'especies de cada àrea i els percentatges sobre el to-
tal d'especies.
D'aquestes dades, en podem extreure unes conclusions inicials pel
que fa al poblament de la Cerdanya. Si ajuntem els quatre primers
grups esmentats, obtenim el total d'especies de caràcter acusadament
pirinenc, les quals veiem que sumen el 54 % del cens. D'aquesta dada
podriem afirmar el predamini, però no gens acusat, de la fauna pirinen-
ca a la Cerdanya.
El quart dels grups citats, o sia 38 especies, que representa una
tercera part de totes les especies considerades com a pirinenques, ens
donaria un Index de l'extensió d'aquest tipus de fauna cap a les zones
de Catalunya que tenen característiques climàtiques i de vegetació sem-
blants a les pirinenques, i que formen l'anomenada dorsal pluviametrica.
Com es ben sabut, aquestes zones tenen una fauna freqüentment relaciona-
da amb la del Pirineu.
Els dos grups últims, que sumen el 46 % restant, inclouen les es-
pecies coMunes que viuen en molts hàbitats diferents, així com altres
que han estat poc o molt citades de localitats diverses. El 34 % del
grup d' espècies que tambe han estat citades del litoral ens pot indicar
el grau de penetració que ha tingut a la Cerdanya aquest tipus de fauna,
que estaria relacionat amb els aspectes de caire mediterrani que, com
hem vist, presenta aquesta regió natural.
Aquestes reflexions han estat fetes amb les àrees de distribució
-75-
Thera obeliscata
T. variata D.& S.	 x	 x
T. cognata Thnbg.	 (D)
T. juniperata L.	 (D)
Coloatigia aptata Hb..	 • (D)
C. olivata D.& S.	 x	 x
C. lineo lato pyrenaearia Obth. (D)	 x
C. pectinataria Knoch
Hydriomena furcata Thnbg.
Rorisme vitalbata D.& S.
Melanthia proceltata D.& S.(Garcla
Pareu/ype berberata D.& S.
Rheumaptera haatata L.	 (D)
Triphoaa dubitata L.
•APhilereme vetulata D.& S.
•P. tranversata Hfn.
Euphya bianguLata Hw.
E. fnustata Pr.	 (0)
Operophtera brumata L.
Perisoma alchemillata L.	 (D)
P. hydrata Pr.	 (D)
P. lugdunaria H.-S.	 (D)
P. fLavospareata Wagner
P. ndnorata Pr.	 (D)
P. blandiata D.& S.
	 (D)
P. albulata	 D.& S.
P. didymata L.	 (D)
P. verberata Scop.
Eupithecia imnundata L.& Z.	 (D)
E. plumbeolata Hw.	 (D)
E. Zinariata D.& S.
	 (D)
E. pulchellata Stph.	 (D)
E. venosata F.	 (D)
E. centaureata D.& S.
E. breviculata Dcnz.
E. veratraria H.-S.	 (D)
E. cauchiata Dup.	 (D)
E. eatyrata Hb.	 (D)
E. aseimilata Dbld.	 (D)
E. subfUscata Hw.
E. icterata de V111.
E. euccenturiata L.	 (D)
E. impurata Hb.	 (D)
E. orphnata Bohatsch	 (D)
E. subumbrata D.& S.	 (cm)
E. sendgraphata Brd.
E. ndlleföliata 145ssl.	 (D)
E. dietinctaria H.-S. 	 (D)
E. graphata Pr.	 (D)
indigata Hb.
E. pimpinellata Hb.	 (D)
E. euphrasiata H.-S.
E. nanata Hb.	 (D)
E. innotata Hfn.	 (D)
E. pusillata D.å S.
E. ericeata Rbr.	 (MI)
E. oxycedrata Rbr.	 (154)
Cheeias rufata F.
Aplocera p/agiata L.
A. praeformata Hb.
alesia atrata L.
Euchoeca nebulata Scop.	 (D)
Minoa murinata Sccp.	 (D)
Lobophora halterata Hfn.
BOARMIINAE
Abrasas groseulariata L.
A. pantaria L.
Stegania trimaculata V111.
x	 ASemiothisa liturata Cl.
S. clathrata L.
leg) x
RELACIO D'ESPECIES	 RELACIO D'ESPECIES
AC BC
	
AC BC
OENOCHROMINAE
Ateophita aescularia D.& S.
GEOFUETRINAE
Paeudoterpna coronillaria Hb.
Geometra papilionaria L.
Thetidia amaragdaria F.
Hemithea aestivaria Hb. (CINE, 1881)
Chloriasa viridata L.
HemistoLa chrysopraaaria Esp.(García
STERRHINAE
Cyclophora punctaria L.
Timandra grieeata W. Pet.
Scopula imnorata L. (D)
$. ornato Scop
S. aubmutata Pr.
S. rubiginata Hfn.
S. turbidaria Hb. (CINI, 1881)
S. marginepunctata Gze. (H.W.)
S. incanata L.
Idaea rufäria Hb.
I. ochrata Scop. (CUNI, 1881)
I. serpentata Hfn. (D)
I. luteolaria Const. (D)
I. aureolaria D.& S. (D)
• r. alyesumata M111.
I. caZunetaria calunetaria Stgr.
(C(N1, 1881;D) x
I. dilutaria Hb.	 (D)
I. hwniliata Hfn.
I. contiguaria Hb.
I. averaata L.
*I. rubnaria Stgr.
I. straminata Eikh.
Rhodostrophia vibicaria Cl.
R. calabra Pet. CCWX, 1881)
Rhodometra eacraria L.
LARENTIINAE
Lythria purpuraria L. (CUT, 1881)
L. purpurata purpurata L.
	
sap. sanguinaria Cup.
	 (D)
• Phibalapteryx virgata Hfn.
Scotopteryx moeniata So.
S. coelinaria de Graslin
S. bipunctaria D.& S.
S. octodureneie Favre
S. chenopodiata L.
S. mucronata Soop.
S. turidata Hfn.
Xanthorhoe designata Hfn. (D)
X. munitata Hb.	 (D)
X. spadicearia D.& S.	 (0)
X. ferrugata Cl.
X. montanata D.& S.
X. fluctuata L.
Catarhoe rubidata D.& S.
C. cucuLata Hfn.
Epirrhoe tristata L.
E. alternata Müller
E. rivata Hb.
E. mo/luginata Hb.	 (D)
E. galiata D.& S. (V1fiolas leg)
Entephria caeruleata Gn.	 (D)
E. flavicinctata 'Hb.	 (D)
Anticlea badiata D.& S.
Mesoleuca albiciltata L.	 (DM)
Cosmorhoe oca ilota L.
Nebula »alicata ealicata Hb.
-76-
S. artesiaria D.& S.	 (NW)
Iaturgia limbaria F.
Itame wauaria L.	 (D)
I. brunneata Tbnbg.	 CO)
Tephrina murinaria D.6 S.
Enconiata miniosaria Dup.
ssp. peraperearia Dup.(Garcia leg.)
Petvophora convergata V111.
1 sep. ab/utaria B.	 (D)
N. tophaceata D.6 S.
Eulithie prunata L.
E. populata L.
E. pyraliata D.6 S.
Ecliptopera silaceata D.& S.
Chloroclysta siterata Hfn.
Cidaria fülvata Forst.
RELACIO D'ESPECIES
AC
P. narbonea L.
Opiethograptie luteolata L.
Paeudepanthera macularia L.
Enflomes alniaria L.
E. 1148coAtaria Stph.
Selenio dentaria F. (Garcia leg.)
S. lunularia Hb.
Odentopera bidentata Cl. (Garcia leg.)
Crocallia tuaciaria Bkh.
C. alinguaria L.
AOurapterys aambucaria L.
Colotoie pennaria L.
AApoolleim piloaaria D.6 S.
Lycia hirtaria Cl.
Biston strataria Hfn.
8. betularia L.
Chemarina caliginearia Rbr.
AAgriopia leucophaearia D.& S.
A. marginaria	 F.
Erannia dafoliaria Cl.
Crocota peletieraria Dup. (D) x
Eurranthis plummistaria Vill.(Garcia 1)x
Nichiodee andalueiaria Mill.
Menophra abruptaria enbg.
M. nycthameraria Gay. (Viholas leg.)
Calesodes occitanoxia Dgp.
Peribatodee rhomboidäria D.6 S.
P. perversaria B.	 (D) x
P. manualaria H.-S.
Satidooama brunnearia Vill.
S. taeniolaria	 Hb.
Claora cinctaria	 DA S.
Aloje repandata L.
RELACIO D'ESPECIES
ACleorodes lichenaria Hfn.(Garcia leg)
Ematurga atomaria L.
Tephronia codetaria Obth.	 (NW)
Bupalua piniaria L.
Cahera puearia L.
Aleucia diatinctata H.-S.
• Theria primaria Hw.
Campana margaritata L. (Garcia leg.)
Hylaea faaciaria L.
Adalbertia caatiliaria Stgr.
Puengeleria capreolaria D.& S. (D)
A0donthognophos dumetata dauberia B.
Gnophoa obfuacatua D.& S.
G. obacuratua D.6 S.
G. ambiguatua Dup.	 CD)
AG. crenulatue Stgr.
G. glaucinarius Hb.
G. mucidariva Hb.
Cataecia dilucidaria D.6 S.	 (D)	 x
C. dognini Thierry-Mgeg (ANUO 1959)
Psodos quadrifaria Sulz.(orrahä leg.) x
P. coracina Esp.	 (D)	 x
P. canaliculata Hochenwerth	 (D) x
Sionia lineata Soop.	 (D)	 x
Aapitates giluaria D.6 S.
Dyscia lentiscaria Donz.(Garcia leg.)
Perconia strigillaria
Cnychora agaritharia Dardoin (Garcia 1)
Compsoptera opacaria Hb. (Garcia leg.)
ADDENDA
Aplasta ononaria Fuesl.
Chlorisaa oloraria Hb.
Gymnoscelis rufifasciata Hw.
-77-
dels Geometrids de que disposem actualment. Un millar coneixement de la
fauna del país i l'extensió de l'estudi a d'altres grups de lepidòpters
pot aportar noves dades per a confirmar o modificar l'esquema exposat.
RELACIO D'ESPECIES
Donem finalment la relació de les especies de Geometrids trobades
fins ara a la Cerdanya, per a la qual hem seguit la taxonomia i sistemà-
tica de LERAUT (1980). En aquesta llista, cal fer-hi les següents obser-
vacions:
6 especies són noves citacions per a la fauna de Catalunya i van senya-
lades amb • .
El nombre d'espècies de la Baixa Cerdanya correspon al 50 % de la
fauna de Geometrids actual de Catalunya.
10 especies no figuren al catàleg del Pirineu Oriental (DUFAY, 1961; DU-
FAY & MAZEL, 1981) i van senyalades amb • .
Prenent com a referencia l'esmentat catàleg, hi ha 97 especies que normes
han estat trobades a la Baixa Cerdanya (BC) i 64 especies que només han
estat citades de l'Alta Cerdanya (AC). Entre aquestes últinos, n'hi ha
25 que no han estat citades de Catalunya, i 3 que no ho han estat de la
Península Ibérica.
53 especies no han estat citades, abans, de la Cerdanya.
Les citacions extretes de la bibliografia i no comprovades personalment
van seguides de la corresponent font d'informació, amb la següent abrevia-
ció, si és el cas: (D) per (DUFAY, 1961); (DM) per (DUFAY & MAZEL, 1981) i
(HM) per (HACKER, H.& WOLF, W., 1982). Les citacions que corresponen a
exemplars cedits van seguides del nom del reconector.
AGRAIMENTS
Per a la realització d'aquest treball hem comptat amb l'ajuda i col-
laboració de J.J.P. De-Gregorio, I. Romeä, A. García, C. Coll, G. Vall-
honrat, C. Martí, J. Llobera i A. Viholas. A tots ells va el nostre agral-
ment.
-78-
BIBLIOGRAFIA
AGENJO, R. 1959. Catascia dognini (Thierry-Mieg, 1910) especie nueva
para la Península Ibérica. Graellsia, XVII: 3-5.
CUNI Y MARTORELL, M. 1881. Excursión entomológica y botánica a la
Cerdaha española (Cataluña). Anales Soc. Esp. Hist. Nat., X: 367-
389.
DUFAY, C. 1961. Faune terrestre et d'eau douce des Pyrénées-Orientales.
Fasc. 6. Lepidoptéres. Université de Paris. Lab. Arago. Hermann.
Paris.
DUFAY, C. et MAZEL, R. 1981. Les Lépidoptéres des Pyrénées-Orientales.
Supplement ä la faune de 1961. Vie et Milieu, 31(2): 183-191 i
31 (3-4): 329-337.
GOMEZ BUSTILLO, M & ARBOY0 VARELA, M. 1981. Catálogo sistemético de los
lepidópteros ibéricos. Ministerio de Agricultura y Pesca. Insti-
tuto de Investigaciones Agrarias. Madrid.
HACKER, H & WOLF, W. 1982. Contribution to the Lepidoptera-fauna of
Spain. II Heterocera of a three-week visit in autumn 1981. SHILAP
Revta. lepid., 10 n2 40: 267-273.
LERAUT, P. 1980. Liste systématigue et synonimique des Lépidoptéres de
France, Belgique et Corse. Supplement à Alexanor et au Bull. Soc.
Ent. Fra. Paris.
VALLHONRAT, F. 1980. Geometridae nous o interessants per a la fauna ca-
talana Treb.Soc.Cat. Lep. III: 41-50.
VALLHONRAT, F. 1983. Aportació al coneixement dels Geométrids de Cata-
lunya. But11. Inst. Cat. Hist. Nat., 49 (Secc. Zool., 5): 1057109.
Adree.9 de 'autor: 
Entença, 196 6é. 2a. Barcelona-29
CATALUNYA.
-79-


Els geomètrids de la Cerdanya i llur distribució a Catalunya i Pirineu Oriental (Lepidoptera)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert