Pita i Mercè, Roderic

Revistes Catalanes amb Accés Obert

UNA REFERENC I A  EPIGRAF ICA LLATINA D' UNS BANYS PUBL ICS AMB 
PORXO I UN AQUEDUCTE A LA BARCELONA ROMANA 
DEI- SEGLE I 1  DE LA NOSTRA ERA 

UNA REFERENCIA EPIGRAFICA L L A T I N A  D'UNS BANYS PUBLICS AMB 
PORXO I UN AQUEDUCTE A L A  BARCELONA ROMANA 
DEL SEGLE I I DE L A  NOSTRA ERA 
En aquesta comunicació volem fer un comentari d funes inscrip- 
cions l la t ines honorifiques, trobades a Barcelona i dedicades a dos 
personatges pa t r i c i s  de la  Barcelona romana, Lucius Minucius Natal is 
i el  seu f i l l  Lucius Minucius Natalis Quadronius Verus, que a les 
seves expenses i en terreny propi van bas t i r  uns banys amb pbrt ic i 
les seves conduccions d 'a igua  per a un ~ Ú b l i c  dels barcelonins del 
segle I I  de I ' e ra  cr ist iana. La  d'aquest establiment de 
banys a la  Barcelona romana just i f ica I 'aspecte sani ta r i  d'aquest 
treba l l  . 
De les tres inscripcions l lat ines de les que farem esment en 
aquest t rebal l ,  l a  pesa pr inc ipa l  i  bgsica, és la  numerada a l  Corpus 
lnscriptionum Latinorum amb el número 4509 i és una lhpida de 
marbre grisenc que fou trobada fragmentada en tres grans trossos 
apareguts en llocs distants, un a Mataró, un a l t re  a Mollet i  el 
tercer a Barcelona, a la  Casa de I 'Ardiaca, si bé sembla que l a  
pedra era o r ig inh r ia  de la  c iu ta t  de Barcelona i col.leccionistes o 
ant iquar is  portaren els fragments a Mataró i a Mollet. Fal ta la  par t  
central del text de dal t  a ba ix ,  perb el seu text complet 
afortunadament ha pogut ésser reconstruit de forma def in i t iva pel 
Prof. Mariner Bigorra que publ ica el text i  traducció ( 1  ). Abans 
aquesta inscr ipció fou estudiada per Hübner ( 2 ) ,  Dessau ( 3 ) ,  Batl le 
( 4 )  i  Vives (5)  i també comentada per Almagro ( 6 )  i  Carreras Candi 
(7). 
No sabem el l  IOC en q u i  or ig in i r iament  estava situada la  pedra 
comentada i l a  naturalesa del monument o memorial a l a  que era 
destinada. El text d'aquesta inscr ipció pr inc ipa l ,  combi nat amb el 
text d ' a l  tres dos inscripcions referents en par t i cu la r  al  f i l l  Lucius 
Minucius Natal is Quadronius Verus han permis a la  vegada que refer 
el text, conkixer moltes dades d 'una  cur ta  b iograf ia  dels personatges 
dedicats, que pertanyien a una de les p r inc ipa ls  families patr ic ies de 
la  Barcelona romana, amb inf lukncia po l i t ica a Roma, entre els 
senadors hisphnics enlairats pels emperadors Nerua, Tra jh  i A d r i i  
(8). 
Traducció catalana del text l l a t í  reconstruit 
La reconstrucció del text ha plantejat  problemes i dubtes que no 
entrem a discut i r  n i  a resoldre i a ra  solament donem una versi6 
cataiana que estimem def in i t iva,  fet per Mariner i que es més o menys 
a i x i :  
"Lluci  Minic i  Natal, f i l l  de L luc i  de l a  t r i bu  Galeria, cbnsul, 
procbnsul de l a  província d1Afr ica, company dlAugust, legat d '  August 
en funcions de pretor del d i v in i t za t  Tra jh  el  Phrt ic i de I'emperador 
T ra jh  Adr ih  August a l a  província de l a  Pannbnia Inferior; inspector 
del l l i t  del r i u  Tiber i de les r iberes i clavegueres de l a  Ciutat 
(Roma) legat del d iv in i tzat  Tra jh  el  Phr t ic  a l  f ront de l a  legió 1 1  1 
Augusta, legat del d iv in i tzat  Tra jh  el  Phr t ic  a l  front de l a  legió ...., 
premiat pel mateix emperador amb els guardons de les corones a l  
m&ri t  a I ' asa l t  a un mur de val les i a una mura l la  i l a  corona d'or, 
amb tres banyes sense l l a n ~ a  i tres estandarts, legat en funcions de 
pretor de l a  província daA f r i ca  Proconsular, t r i b u  de l a  pleb, cuestor 
de l a  província de.. . . , cuadrunv i r  a l a  cura de les vies i camins, i 
el seu f i l l  L luc i  Minuci Natal Quadroni Ver, f i l l  de Lluci ,  augur, 
t r i bu  de l a  pleb, designat, cest i r  d9August, i a l  mateix temps legat 
del seu pare en funcions de pretor de l a  provincia d9Afr ica, T r ibu  
M i l i t a r  de l a  Legió I Auxil iadora, P ia  Fidel, de l a  Legió XI Claudia 
Pia, Fidel ,  de l a  Legió XIV Mhrcia Victoriosa, t r i unv i r  de l a  moneda 
per l a  fundició i acunyació de I 'or, argent i aram, van construir  en 
terreny de l a  seva propietat uns banys amb pbrt ics i les conduccions 
d 'a igua"  (9). 
Cronologia 
L a  inscr ipció pr inc ipa l  té una referbncia cronolbgica, de certa 
impor t inc ia ;  en tractar de I'emperador Tt-ajh el text epigrhf ic usa les 
paraules: "d iv i  Traiani  Parthic i" ,  que ind ics ;a a I'emperador Trajh 
d iv in i tzat  després de la  seva mort i  en esmentar I'emperador Adri;, 
no el dóna com a personatge d i v í  i per aixb a l  moment de la 
dedicació probablement A d r i i  encara v i v i a  o al  menys no estava 
oficialment d iv in i tzat .  L'emperador Adr ih  morí el ju l io l  de I 'any 138 i 
per a ixb proposen? per la  inscr ipció CIL-4509 una datació entre el 135 
i el 138 com a més escaient (10). Les al t res inscripcions compiementh- 
r ies,  la CIL-4510 i CIL-4511 (11) són una mica posteriors, alguns 
anys posteriors, i poden situar-se cap a l  140 més o menys (12). 
Curriculum Vitae de L luc i  Minic i  Natal 
Segurament va néixer a Barcelona, a l  si d 'una família de la  
classe a l ta  o pat r íc ia  possiblement d 'or igen romd, és a d i r ,  d 'una  
nissaga de colonitzadors romans de ,la Colonia Faventina Barcino, i un 
dels seus avantpasats va ésser un soldat romi  l l icenciat  establert a 
Barcelona com a colonitzador. La  seva adscripci6 a la  t r i bu  Galbria 
és ind ic i  d'ascendkncia del Nordest d lHisp in ia .  El cognom Minici  
sembla indicar una ascendbncia colonial romana. Cal suposar el seu 
neixement cap a I 'any 80 de la nostra era. Va rebre probablement 
una educació totalment en llengua l l a t ina  i segurament dominava el 
l l a t í ,  l lengua of ic ial  de I ' lmper i .  Després degué estudiar dret i les 
materies necessiries per una carrera adrninistrat i va  ( 13). 
El cursus horiorum de Lluc¡ Minic i  Natal és iípicament senatorial. 
Degué a r r i ba r  a la categorin de I 'ordre senatorial per una adlectio i 
segon5 indica la prhpia inscripció comentada, or.~Jpa els c i r recs  de 
Cilnsc~l a Rornct, Pror.bnsul de la Província d 'Af r ica begurament residint  
, I  Cartago, c.;tpilal de I 'A f r i ca  Proconsular, foc1 Senador a Roma i amb 
aquesta categoria tingué la Sodalitas Augusti segurament per formar 
par t  d 'a lguna  Secretaria o Consell prop de I'Emperador a Roma, 
després va ésser enviat a la Província de Pannbnia Inferior com a 
Legat Augustal i  Propretor, amb residkncia a Aquincum, campament 
romh a l  costat del Danubi en un b a r r i  de I 'ac tua l  Budapest i en 
aquest chrrec estigué durant I 'Ú l t im període de Trajh i a ls primers 
temps de I ' lmper i  d lAdr ih  (14). Després tornh a Roma amb el chrrec 
d' lnspector o Encarregat del l l i t  del Tíber, de les seves r i ves  i de 
les clavegueres de la  c iu ta t  de Roma, chrrec normalment reservat a 
un funcionari de I ' o rd re  senatorial, i  finalment s'enumeren els seus 
chrrecs mi l i tars ,  primer va ésser legat de la  Legió I I I  Augusta de 
guarnició a Lambesa, que a I ' any  128 és v is i tada per I'Emperador 
Adrih,  que fa un discurs a la  d i ta  legió (15). 
~ e s p r é s  ostenta un a l t re  chrrec m i l i t a r  de Legat d 'una legió, que 
segurament intervé a la  campanya contra els par ts  i segurament també 
en la  guerra de Judea per la  rebelió de Bar-Kochba, j a  que la  gran 
qua'ntitat de condecoracions mi l i tars  que té segons la  inscripció, 
presuposa una actuació molt l la rga,  intensa, act iva i dist ingida a 
I ' exk rc i t  romh, ja  que el veiem condecorat amb les més altes 
distincions romanes, la Corona Val lar,  la Corona Mural i  l a  Corona 
Aurea i a l t res secundhries com són tres hast is pu r i s  i tres vex i l l i s  
(16) .  Cal pensar que també durant la  seva permangncia a la  
Pannbnia, intervengué en accions guerreres de les dues guerres de la 
Dhcia, comanant tropes aux i l i a rs  provincials,  a ls  exkrci ts de Traj$ i 
aquesta actuació m i l i t a r  contra els dacis a les ordres de Trajh, dóna 
lloc a les seves accions de valent ia i heroici tat  que el feren acreedor 
de les més altes condecoracions mi l i tars  de I ' exk rc i t  romh, j a  que de 
tota la  relació de fets de l a  inscripció, és la  skrie de condecoracions 
guanyades, el més digne d'ésser remarcat. 
També en el  cursus honorum el  veiem de Legatus Propretore a una 
província afr icana, sembla qua a Afr ica Proconsular, també Tr ibú de 
la  Pleb a Roma, fou Cuestor a una província que no coneixem i 
cuadunvir  encarregat dels camins i vies d ' un  sector determinat, que 
no consta. En resum un funcionari de I ' o rd re  senatorial, que 
desempenya chrrecs de molta confiansa i categoria a Roma i a 
pr.ovíncies com Africa, Pannbnia i probablement a la Dhcia i a l a  
Phr t ia ,  intervenint amb grau mi l i t a r  i  d i r i g i n t  personalment uni tats 
m i l i t a rs  romanes, en algunes campanyes mi l i t a rs  com la  de Dhcia, i  
contra els parts,  cobrint-se de glbr ia.  En resum, un curr iculum v i tae 
exemplar i notable com a mi l i t a r  i funcionari imperial romd. 
Curriculum v i tae del f i l l ,  L luc i  Minic i  Natal Quadroni Ver 
Segons es menciona expressament a la  inscr ipció CIL-4511 (171, 
L luc i  Minic i  Natal Quadroni Ver nasqué a l a  c iu ta t  de Barcelona, 
probablement cap al  canvi  de segle, és a d i r ,  més o menys a I ' any  
100, segons creiem i va rebre una educació d'acord amb la  categoria 
social i econbmica del seu pare, amb el que visqué a Roma, a 
Cartago, a Aquincum i, 6s conegut a través de les tres inscripcions, 
el seu cursus honorum és d 'ordre senatorial, com corresponen per 
herkncia i per influltncia pol í t ica paterna (18). 
En la  carrera administrat iva c i v i l  ostenta els chrrecs de Cbnsui i  
Augur a Roma, és Procbnsul de la Província d1Afr ica Proconsular amb 
probab l 
Prov ínc 
Bu l g i r  i 
Cont inu 
camins 
residkncia a Cartago, és Legat dlAugust i Propretor de la 
de M&sia In fer ior  amb residkncia a Novae, a la  actual 
a Roma és inspector dlobres públiques i d1edi f ic is  sagrats. 
t a Roma compleix v i r i e s  al t res funcions com Inspector de 
i vies, prefecte dlabasteixements de la  Ciutat i complí les 
funcions religioses de Flami de Roma. Fou candidat al  chrrec de TribÚ 
de la  Pleb i a l  c i r rec  de Cuestor a Roma. Finalment també a Roma 
fou TribÚ Monteal encarregat de les encuyacions d lor ,  argent i coure 
(19). 
Entre els c i r recs  mi l i tars  t ingué el de Legat de la Legió VI 
V ic t r i x  a B r i t i n n i a  probablement de guarnició al  mur d1Adr id  a 
Escbcia; fou TribÚ de la  Legió I Adiut r ic is  P ia  F ide l is  de guarnició a 
Novae a la  "Moesia Infer ior" ;  també tingué el chrrec de TribÚ M i l i t a r  
de la  Legió XI Claudia de guarnició a la Dhcia, probablement a l  
campament de Durosturum a la  actual Rumania i estigué igualment com 
a TribÚ Mi l i t a r  de la Legió XIV Gemina Mar t ia  V ic t r ix  de guarnició a 
la  fortalesa de Carnuntum, prop de I1actua l  Viena, a l  limes danubih. 
No consten les seves condecoracions, el que constrasta amb la  gran 
quant i tat  de condecoracions del seu pare i tampoc no 6s probable que 
durant el seu servei m i l i t a r  hagués d ' in terveni r  en moltes accions 
b&l.l iques, i més bé sembla haver sigut un m i l i t a r  de guarnició i de 
temps de pau. 
Entre els c$rrecs de govern prov inc ia l  l a  relació de les 
inscripcions esmenta el de Procbnsul de l a  Província d lAf r ica 
Proconsular i legat de la  província dlAfr ica, Dioc&si de Cartago, 
estant a les ordres del seu pare quan aquell era Procbnsul de tota l a  
Província dlAfr ica Proconsular (20). 
Els banys construi ts a Barcelona objecte de l a  inscr ipció 
Realment és evident que la  inscr ipció pr inc ipa l  (CIL-4509) era 
una membria o commemoració de la  donació feta per L luc i  Minici Natal 
i el seu f i l l  a la c iu ta t  de Barcelona, d 'uns banys amb pbrt ic i 
conducció d 'a igua construi't en un predi o terreny dels donants i a 
expenses dels donants. No sabem la  si tuació exacta dlaquests banys, 
que creiem eren una cosa diferent de les termes públiques de 
Barcelona, al. ludides en una inscr ipció de I1any  190-200 i dedicada a 
Lucius Cecilius Optatus. Aquests banys de fundació pr ivada, tampoc 
no sabem com eren, si eren uns banys solament amb aigua freda o 
constituien unes veritables termes a I ' es t i l  romh. Desconeixem tot 
sobre la  seva situació, disposició, tamany, etc., si bé sembla que el 
pbrt ic era un element pr inc ipa l  d'aquesta construcció i aquest pbrtic 
podr ia  ésser a manera d lun gran porxo exterior, a l  costat o a l  
voltant de I 1ed i f i c i  dels banys, j a  en disposició de nhrtex davant de 
la porta,  j a  d1un  porxo tot a l  voltant de I1ed i f i c i .  L a  inscr ipció 
sembla ind icar  que també es va haver de construSr un aqüeducte per 
abast i r  d 'a igua  aquests banys, si bé no sabem si aquest aqüeducte 
era per I1 in te r io r  del perímetre urbh, o venia de I1exter ior,  en qu in  
cas podr ia  ésser el del Carrer dels Archs, j a  que és fhc i l  que 
entressin en el perímetre u rbh  de Barcelona, més d lun aqüeducte (21 ) .  
La  c iu ta t  de Barcelona agraida per la  donació dels banys, va fer 
un monument probablement en membria de L luc i  Minici Natal o a l  
menys en un lloc públic, va posar l a  IApida (22). 
L a  inscr ipció CIL-4510, est5 dedicada al  f i l l  solament, que es d iu  
L luc i  Minici Natal Quadroni Ver, per un dels seus clients anomenat 
L luc i  Sernproni Carpi, que la va col.locar en el lloc assignat per 
decret dels decurions o magistrats municipals (23)  i  la inscr ipció 
CIL-4511, va ésser dedicada en agraiment també al  f i l l  pels augustals 
de Barcelona (24). 
Notes b i b l i o g r A f i q u e s  
1. MAR l NER BIGORRA, S.: " I n s c r i p c i o n s  romanes d e  Barcelona" .  
Barce lona ,  1973. 
2. HUBNER, Ae. : "Corpus l n s c r i p t i o n u m  La t ino rum" ,  I I .  Ber l  i n ,  1869. 
3. DESSAU, H.: l l l n s c r i p t i o n e s  l a t i n a e  selectae". Ber l  i n ,  1916. 
4. BATLLE, P. : " E p i g r a f i a  latina". Barce lona ,  1946. 
5. VIVES, J.: " l n s c r i p c i o n e s  c r i s t i a n a s  dc la España  Romana y 
V is igoda" .  Barcelona,  1969. 
6. ALMAGRO, M. y ot ros:  " C a r t a  Arqueo lóg ica  d e  Espai ia. P r o v i n c i a  
d e  Barce lona" .  Barce lona ,  1946. 
7. CARRERAS CANDI, F.: "Les a i g ü e s  i b a n y s  d e  Barcelona" .  Bo le t in  
de  l a  Real Academia de B e l l a s  Ar tes,  2.  Barce lona ,  1903. 
8. B A L I L ,  A.: " M i s c e l l a n i a  B a r c i n o n e n s i a  1 1 " .  Cuadernos de Arqueolo- 
g i a  e H i s t o r i a  de l a  C iudad ,  2. Barce lona ,  1964. 
9. MARINER BIGORRA, S.: o b r a  esmentada. 
10. PETIT,  P.: "La p a z  romana". Barce lona ,  1969. 
11. MARINER BIGORRA, S.: o b r a  esmentada. 
12. MARINER BIGORRA, S.: o b r a  esmentada. 
13. ETIENNE, R.: "Le c u l t e  i m p e r i a l  d a n s  la Pen insu le  l b e r i q u e  
d t A u g u s t e  a Dioc let ien" .  P a r i s ,  1958. 
14. ALFLODY, G. : "Das R imische  Pannonien.  Das Al ter tum".  Budapest  , 
1963. 
15. ROMANELL I ,  P. : "S to r ia  d e i l e  p r o v i n c e  romane del1 'A f r i ca " .  Roma, 
1959. 
16. PARKER, H.M.D. : "The roman leg ions" .  Cambr idge,  1961. 
17. MARINER BIGORRA, S.: o b r a  esmentada. 
18. PETIT,  P.: o b r a  esmentada. 
19. MARINER BIGORRA, S.: o b r a  esmentada. 
20. ROMANELL I ,  P.: o b r a  esmentada. 
21. CARRERAS CANDI, F.: o b r a  esmentada. 
22. MARINER BIGORRA, S.: o b r a  esmentada. 
23. MARINER BIGORRA, S.: obra esmentada. 
24. MAR1 NER BIGORRA, 5.: obra esmentada. 


Una referència epigràfica llatina d'uns banys públics amb porxo i un aqüeducte a la Barcelona romana del segle I i de la nostra era

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert