Solà, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

uncs coincidencies en la descrip- 
ció del naixement, la primera in- 
fantesa, I'edat adulta (sotmeti- 
ment a proves, senyals rebuts, fun- 
dació de la comunitat) i la mor t  
que es corresponien amb les atri- 
bu'ides a la figura mítica de I'heroi. 
La cinquena conferencia, La li- 
teratura popalar a I'escola: conside- 
rucions i propostes didact!aues, va 
ser impartida per Joan Borja, pro- 
fessor de Literatura Catalana Po- 
pular a la Universitat d'Alacant. El 
conferenciant va exposar d'una 
forma molt amena I'interes didic- 
tic de les rondalles, les llegendes, 
els proverbis, les cancons, les en- 
devinalles, els embarbussaments ... 
en un moment en que com a 
conseqüiincia de la revolució in- 
dustrial, primer; i de la revolució 
de la informació, després, s'han 
produit canvis substancials en la 
vighcia, els usos i les.funcions d'a- 
questes manifestacions literiries. 
En síntesi, Joan Borja, va venir a dir 
que estudiar geografia, historia o 
qualsevol altra materia escolar a 
partir dels recursos que ens pro- 
porciona la literatura popular po- 
dia tenir un rendiment pedagogic 
molt gran i, alhora, tenia I'avantat- 
ge de contribuir a encarar els rep- 
tes de la globalització des del co- 
neixement de la cultura propia. 
Jaume Aiats, professor dtEtno- 
musicologia de la Universitat 
Autbnoma de Barcelona, va parlar 
de Les veus de la multitud. Cantar; 
cridar; fer-se sentir en les manifesta- 
cions al carrer. El ponent va susci- 
tar un gran interes quan va plan- 
tejar tota una serie de preguntes 
relacionades amb I'activitat de 
manifestar-se al carrer: quina im- 
portincia té cridar/cantar en una 
manifestació? Per que la gent s'es- 
gargamella si, potser; fora dels par- 
ticipants, ningú no escolta? Hi  ha 
creativitat ccmusical)) i ccpoetica)) 
en els eslbgans de manifestació? 
Es tracta de ccveritable)) música, o 
potser de folklore? Es poden es- 
tudiar aquestes expressions sono- 
res ¡/o fer-les servir en I'ensenya- 
men.t musical i literari? La respos- 
ta a totes aquestes preguntes va 
deixar clar al públic assistent que 
els eslogans utilitzats pels manifes- 
tants eren missatges artístics, que 
permetien que el grup s'expres- 
ses amb una sola veu per tal de 
fer més efectives les seves reivin- 
dicacions i, en aquest sentit, eren 
foiklore. 
La setena conferencia, Els nous 
folklores, va anar a cirrec de Car- 
me Oriol, professora d3Etnopoeti- 
ca de la Universitat Rovira i Virgi- 
li. La conferencia es va centrar en 
la descripció d'aquell folklore que 
s'expressa de forma grifica i que, 
per tant, no es transmet de boca 
a orella com havia estat habitual 
durant segles. A traves de tota 
una serie d'exemples, va analitzar 
el component artístic i la funció 
que tenen els missatges de I'ano- 
menat folklore no oral: el folklore 
de fotocopia, les cadenes de car- 
tes, les dedicatbries de llibres i 
carpetes escolars, els grafits i el 
folklore (con line)) (que circula a 
traves del correu electrbnic o 
d'lnternet). 
Finalment, la darrera conferen- 
cia, Llegendes dbhir i d'avui, va ser 
impartida per Xavier Roviró, 
membre del Grup de Recerca 
Folklorica d'Osona, que va parlar 
sobre les connexions entre les Ile- 
gendes que explicaven els nostres 
avis i les que explica el jovent d'a- 
vui. Per fer-ho, va utilitzar dades 
obtingudes a traves d'enquestes i 
d'entrevistes realitzades a perso- 
nes de d~verses generacions. Els 
assistents van poder constatar 
que els encantats, els follets, els di- 
monis, els bandolers i les bruixes, 
que eren els protagonistes de les 
velles llegendes, havien deixat pas 
a I'apareguda del revolt de la ca- 
rretera i a altres protagonistes de 
les llegendes urbanes d'avui. 
Les jornades van ser valorades 
molt positivament i no van dece- 
bre gens les expectatives que s'- 
havien creat. La prova mes evi- 
dent de I'exit de les jornades va 
ser el comentari que molts dels 
assistents van fer en la sessió de 
clausura. El seu comiat va ser: fins 
a les properes! 
Montsec Actiu SL 
Jordi Sol i  i Mas 
Antropoleg / Director de Montsec 
'Are you ready for the country, 
because its time to go" 
Noi YOUNG 
Aquesta frase tan simple escrita 
fa gairebé 30 anys per un cantau- 
t o r  canadenc, en plena ebullició 
de les formes suposadament al- 
ternatives de viure les relacions 
amb la natura i entre les perso- 
nes, expressa allo que en aquell 
moment una part de la joventut 
comencava a experimentar d'una 
manera intu'itiva i que actual- 
ment, molt tímidament i amb 
grans dificultats pero d'una ma- 
nera menys naif, diferents perso- 
nes intenten encara posar en 
marxa: retornar la vida al camp 
amb noves maneres de relacio- 
nar-se amb la natura i per desen- 
volupar capacitats personals per 
renovar les relacions socials. 
Després de la gran davallada 
demogrifica del camp europeu 
entre els anys cinquanta i setan- 
ta, i que a Catalunya te  unes con- 
seqüencies molt evidents i mesu- 
rables, nombroses persones amb 
orígens diversos i amb capacitats 
diferents, sense cap acord ni cap 
compromís previ, lentament 
per6 constant, traslladen la seva 
residencia al camp. Establerts els 
mecanismes de supervivencia, la 
primera tasca és la de I'arrela- 
ment i per aixo, probablement 
sense conceptes tebrics, intenten 
recuperar -com a la recerca d'un 
temps perdut- qualsevol petita 
mostra que els connecti amb uns 
orígens mítics que es remunten 
al període de I'emigració. Es bus- 
ca la identitat, des d'una perspec- 
tiva patrimonial, en la vella mane- 
ra de percebre el medi natural, 
en les estrategies economiques i 
en les capacitats tecnologiques 
tradicionals, en les relacions so- 
Actiu SL 
cials i les manifestacions culturals 
que intervenien en la integració 
de I'home en un territori rural 
determinat, des de les quals fer 
un salt qualitatiu en la vida al 
camp. 
Aquesta és la diferencia. En 
aquell moment es rebutjava la vi- 
da urbana com a font d'alienació 
i es pretenia recrear formes de 
vida preterites desarrelades de la 
realitat social dominant. Actual- 
ment hi ha uns principis bisics 
entorn de la conservació am- 
biental i les relacions socials, no 
massa ben formulats, perd sí, in- 
tu'its per aquesta població exur- 
bana (mal anomenada periodísti- 
cament neorural, paraula utilitza- 
da pejorativament per la pobla- 
ció autoctona prourbana). N o  es 
tracta d'anar contra la vida urba- 
na ni dels avantatges que aques- 
ta ofereix sinó d'equilibrar pobla- 
cions i maneres de viure que fi- 
nalment haurien de col4aborar. 
Un territori ben cohesionat, am- 
bientalment i social, necessita 
ciutats i camps. 
Aquesta tendencia és una re- 
alitat social inqüestionable a Ca- 
talunya, que cal tenir en compte 
des de les ciencies socials. Entre 
aquestes noves formes d'ocupa- 
cio del camp hi som presents no- 
saltres, com una petita mostra 
més, entre molts altres casos, d'a- 
rrelament a un territori. Essent-hi 
presents podem contribuir al seu 
desenvolupament sostenible. 
Estem convencuts, tal com in- 
diquen les idees teoriques de la 
Unió Europea, que el camp eu- 
ropeu, i el catala per extensió, 
necessita una nova ocupació hu- 
mana amb la sostenibilitat com a 
horitzó teoric. És una idea molt 
urbana, i una visió molt limitada 
de les directrius de la UE sobre 
desenvolupament rural, la de 
pensar que hi ha d'haver gestors 
al camp per tenir les Residencies 
Cases de Pages i el paisatge del 
seu entorn, en perfectes condi- 
cions per passar-hi el cap de set- 
mana (recreació a cavall de I'an- 
tiga institució de la masoveria i 
de la propietat compartida). Per6 
no podem tenir un camp per al 
turisme si no hi ha agricultura. El 
camp és un espai humanitzat 
amb formes prbpies de relació 
amb la natura i entre les perso- 
nes, que en aquest moment 
historic hauria de tenir una fun- 
ció molt concreta: mantenir els 
processos ecolbgics essencials, 
preservar la diversitat genetica i 
assegurar I'aprofitament sosteni- 
ble dels recursos. Aixo es fa amb 
les persones que viuen al camp. 
Cocupació del camp permet ma- 
neres propies de viure per ges- 
tionar el territori: desenvolupar 
I'agricultura i la ramaderia ecolo- 
gica i I'explotació sostenible dels 
recursos inclos el turisme entes 
com una forma d'educació, de- 
senvolupar projectes de recerca i 
divulgació entorn del medi natu- 
ral i de la relació de I'home amb 
aquest medi, explorar xarxes de 
relacions socials i crear manifes- 
tacions culturals. 
Amb aquests plantejaments 
va néixer Montsec Actiu, I'any 
1 994 fruit d'interessos personals 
per treballar i viure al camp 
aportant els coneixements i les 
capacitats propies a aquesta sos- 
tenibilitat. Cagricultura ha de ser 
ecologica; el turisme ha de ser 
educació; I'educació neix del co- 
neixement científic i aquest co- 
neixement neix de les persones. 
Aquest es el nostre concepte de 
desenvolupament rural. Cacció 
conjunta, en aquest sentit, és I'e- 
ducació ambiental. 
Durant aquests anys, des de 
Montsec Actiu hem desenvolu- 
pat accions diverses com són la 
creació de rutes per a turisme 
cultural i ecologic entre les quals 
destaquen "La ruta de la frontera 
medieval" (1994) que té  com a 
objectiu mostrar I'ocupació hu- 
mana, 1'6s i la transformació del 
paisatge a I'epoca medieval del 
qual encara ens resten nombro- 
ses traces; "Archeopterix: la ruta 
de les aguiles" (1995) que té  
com a objectiu el coneixement' 
de les diverses especies d'aus del 
Montsec i la seva conservació; 
"La brama del cérvol" (1 996) 
que té  com a objectiu el conei- 
xement de les poblacions d'un- 
gulats al Boumort i la seva con- 
servació. 
S'ha organitzat el Camp de 
treball d'arqueologia al Castell de 
Mur ( I  997-200 I )  amb I'objectiu 
d'excavar arqueologicament 
aquest conjunt arquitectonic, 
previament a la seva restauració, 
i de formar els que hi participin 
en historia i arqueologia. 
S'ha redactat un Projecte dUs i 
gestió del conjunt historicoarqui- 
tectbnic del Castell de Mur (200 I)  
que planteja la restauració del 
Castell a partir de la recerca 
historica i arqueologica i els as- 
pectes educatius del patrimoni. 
En el camp de I'educació s'ha 
dissenyat Any Mi l  (1 994) un pro- 
grama de visites escolars al Con- 
junt Historicoarquitect~nic de 
Mur i Dinosaures, Romans, Cava- 
llers 1 Pagesos (1 996) un credit de 
síntesi sobre el Pallars Jussa, en 
col.laboraci6 amb el Museu del 
Parc Cretaci d'lsona. 
Gran part de I'activitat de 
Montsec Actiu ha estat lligada als 
projectes de recerca etnologica 
iniciats pel Centre de Promoció 
de la Cultura Popular i Tradicio- 
nal Catalana en el marc de I'ln- 
ventari del Patrimoni Etnologic 
de Catalunya: Llocs de culte i ma- 
nifestaclons religioses cristianes al 
Montsec (1 995), Estrategies de 
producció al Montsec dovant 10 fu- 
tura creació del Parc Natural 
(1 996- 1999) i La percepció de 10 
natura i I'ús del paisatge a les con- 
ques de Tremp, Della i Montsec: 
una visió etnohistbrica (2000- 
2001) en col~laboració amb el 
Museu del Parc Cretaci d'lsona. 
De to t  aquests treballs, el resul- 
tat més significatiu és la publica- 
ció de La muntanya obl~dada: eco- 
nomia tradicional, desenvolupo- 
ment rural i potrimoni etnolbgic al 
Montsec (en premsa). 
Darrerament s'esta treballant. 
en un Projecte per o 10 revaloració 
del patrimoni cultural a la Terreta 
en el marc del projecte de gestió 
més ampli per a aquesta zona del 
Pallars jussa iniciat per I'Ajunta- 
ment de Tremp i la Fundació Te- 
rritori i Paisatge. 
Fins avui, Montsec Actiu ha 
estat un instrument Útil per tre- 
ballar en qüestions de desenvo- 
lupament rural al Montsec. 
Acomplerts un seguit d'objectius 
i no d'altres, amb els canvis que 
s'estan donant a Catalunya, al Pa- 
llars jussa i al Montsec en els da- 
rrers temps i amb els coneixe- 
ments i experiencia que ens dó- 
na la feina feta, Montsec Actiu 
esta en procés de refundació per 
abordar el que creiem que es 
una nova etapa. En aquesta vo- 
lem reformular els principis teb- 
rics, d'organització i d'acció que 
si bé no difereixen gaire dels an- 
teriors sí que reforcen I8inter+s 
pel desenvolupament dels terri- 
toris de muntanya a través de la 
recerca i I'educació. 
Aquest és un procés llarg i 
complex, potser sense exit a la 
vista dels esdeveniments que es- 
tan passant al món en els darrers 
temps. Per6 el fracas d'aquesta 
tendencia potser ser& el fracas 
de la nostra societat. Quan el 
camp es torni selva, quan la selva 
es converteixi una altra vegada 
en un espai enigmatic, algú tor- 
nara a girar els ulls cap al l i  i tor- 
nara a comencar la recerca del 
camp. Are you ready for the 
country? 


Montsec Actiu SL

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert