Llorca, Josep Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
Recencions
200
capella-panteó dels màrtirs de la Sagrada 
Família instal·lada el 2007 a la Parròquia 
Santuari de Sant Josep Manyanet (a Sant 
Andreu de Palomar, Barcelona), i d’al-
tres actuacions, com conferències i articles 
d’aquests darrers anys, fins a la cerimònia de 
beatificació.
Diversos passatges descriuen el context 
històric en què va transcórrer la vida d’en 
Jaume. Els antecedents familiars: de comer-
ciants de fusta liberals al segle XIX, empo-
brits quan els carlins els cremaren els boscos 
el 1833, esdevingueren obrers de fàbriques 
tèxtils. Es presenta un breu historial de les 
institucions religioses relacionades amb la 
seva vida: la Basílica, avui Catedral, del Sant 
Esperit de Terrassa (on fou batejat), l’Escola 
Pia de la mateixa ciutat, el Col·legi Natza-
rè i el de Santa Maria, que la Congregació 
de la Sagrada Família tenia a Blanes. S’ex-
pliquen també el sentit i el ritual dels sa-
graments que va rebent en Jaume, així com 
els programes d’estudi i les successives fases 
de la carrera eclesiàstica: aspirantat (1919-
1923), noviciat (1923-1924) i escolasticat 
(1924-1932), que acaba amb la professió 
perpètua, la recepció dels ordes (sotsdiaco-
nat, diaconat i presbiterat) i la celebració de 
la primera missa. Es donen referències bi-
ogràfiques d’algunes persones, pinzellades 
d’alguns esdeveniments històrics i sobre la 
Congregació de la Sagrada Família, i en par-
ticular s’expliquen els fets revolucionaris del 
juliol de 1936 a Blanes. No cal insistir en la 
vàlua històrica de les fotografies, antigues i 
recents, que s’hi inclouen.
L’obra presenta una estructura tanca-
da, amb un començament i un final que es 
complementen, tant intrínsecament com 
per les circumstàncies externes en què fou 
escrita. Intrínsecament, la vida d’en Jaume 
comença amb la curiosa actitud del seu avi 
Jaume, que li posà el nom com a padrí de 
bateig i va fer un donatiu pel “baptisme 
d’aigua” i un altre pel “baptisme de sang”, 
referència aquesta darrera que s’interpretà 
com un vaticini del destí final del pare Jau-
me com a màrtir i fou recordada per la seva 
família quan es varen assabentar de la seva 
mort. Pròpiament, el “baptisme de sang” és 
una al·lusió a la salvació de les ànimes dels 
que moren en martiri per causa de la fe, en-
cara que no hagin rebut el sagrament purifi-
cador del pecat original. Pel que fa a les cir-
cumstàncies externes, es pot dir que s’obren 
amb el recull de testimonis i la redacció de 
l’obra publicada el 1969, que, ampliada i 
actualitzada, es reedita ara íntegrament, i es 
tanquen amb la mort de l’autor, el monjo de 
Montserrat Pere Puig i Mirosa, el 13 d’abril 
de 2014, als noranta-sis anys, uns mesos 
després d’haver pogut viure la reedició am-
pliada del seu llibre i la beatificació del seu 
germà Jaume.
Pere Puig i Ustrell
FIGUERAS i PALÀ, Josep; Els primers 
cent anys de la Schola Cantorum de Ter-
rassa, 1905-2005. Terrassa: Fundació Torre 
del Palau, 2014. 247 pàgines. ISBN 978-
84-941824-5-7.
Josep Figueras i Palà, que va ingressar a 
la coral amb només disset anys, explica de 
primera mà la història de la Schola Canto-
rum amb l’objectiu de “perpetuar la memò-
ria de les seves actuacions al llarg dels anys i 
de les persones que en foren protagonistes”. 
L’autor ens introdueix a l’interior d’aquesta 
família de cantaires que és la Schola, una 
coral que des de la parròquia del Sant Espe-
rit, avui catedral després de la creació l’any 
Re
ce
nc
io
ns
T
ER
M
E.
 R
EV
IS
TA
 D
’H
IS
TÒ
R
IA
 2
9 
(2
01
4)
 
201
2004 del Bisbat de Terrassa, lluita per la di-
fusió del cnt gregorià a la ciutat de Terras-
sa. No parlem d’un recull de vivències sinó 
d’una relació exhaustiva de fets extrets en 
bona part de publicacions locals i/o religio-
ses com la revista Vida litúrgica, portaveu de 
la Schola fins a l’any 1936, i dels testimonis 
dels antics cantaires.
El llibre comença amb un breu repàs 
dels fonaments de la institució: el cant gre-
gorià; la parròquia del Sant Esperit de Ter-
rassa; el mestre Joan Llongueras, fundador 
de la coral, i el Motu Proprio del papa Pius 
X en favor de la música sagrada. Establerts 
els fonaments, l’autor fa un extens repàs 
pels diferents esdeveniments que marquen 
els primers cent anys de vida de l’entitat 
amb epígrafs prou explícits que permeten 
focalitzar amb precisió la recerca d’un fet 
concret. Tanca el llibre un epíleg, una cro-
nologia de l’entitat, un índex onomàstic i 
uns annexos: els rectors-priors de la parrò-
quia, els organistes-mestres de capella, els 
directors musicals, el reglament de l’agru-
pació i uns fragments d’una auca. Comple-
menta aquest extens treball de recerca un 
bon recull de fotografies en blanc i negre 
de diverses procedències que testimonien la 
llarga i profitosa trajectòria d’aquesta enti-
tat terrassenca. L’autor va més enllà d’una 
detallada cronologia del dia a dia de la 
Schola. Des d’una visió fermament catòlica 
descriu alguns dels esdeveniments que mar-
caren la Terrassa del segle XX amb especial 
esment de tots els fets que afectaren entitats 
o persones d’església.
En definitiva, el llibre és una bona eina 
no només per conèixer a fons la vida de la 
Schola com a institució singular de la ciu-
tat, sinó per veure el que ha estat l’evolució 
del cant coral en el culte durant un període 
especialment interessant, en què es passa del 
ressorgiment del cant gregorià a les esglési-
es fins a l’establiment de la llengua vernacla 
a la litúrgia fruit del Concili Vaticà II. A 
escala més local, l’obra permet fer un bon 
repàs de la història de la que encara avui és 
la principal parròquia de la nostra ciutat i 
implícitament de bona part de la societat 
terrassenca, especialment quan parlem de la 
primera meitat del segle XX. Un relat me-
tòdic de fets que permet recórrer la Terrassa 
del segle passat en la qual la religió catòlica 
marcava els principals esdeveniments ciuta-
dans, molt especialment en els anys que van 
seguir el final de la Guerra Civil.
Josep Lluís Lorca i Simon
LLORDÉS, Teresa; PONT, Ferran. Espais 
recobrats. Els nous usos del patrimoni in-
dustrial català. Terrassa: MNACTEC, Sa-
piens Publicacions, 2014. 373 pàg. ISBN: 
978-84-617-0160-5.


FIGUERAS I PALÀ, Josep; Els primers cent anys de la Schola Cantorum de Terrassa. 1905-2005

https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/download/288909/394127

FIGUERAS I PALÀ, Josep; Els primers cent anys de la Schola Cantorum de Terrassa. 1905-2005

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert