Casanelles, Eusebi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'APORTACIÓ DELS MUSEUS DE CIÈNCIA I TÈCNICA A LA MUSEOLOGIA 
Eusebi Casanelles i Rahola 
La Revolució Industrial va marcar l'inici d'una nova era 
en la qual s'imposà una nova forma de treballar i de viure. 
Una de les característiques més importants d'aquesta nova 
era fou que el canvi s'instaurà com un dels valors de la 
societat. Per primera vegada a la història la gent, quan 
moria, deixava un món diferent del que hi havia al seu 
naixement. Apareixien noves màquines, nous centres 
productius, nous paisatges i, sobretot, unes noves formes de 
viure i de treballar. A mesura que la industrialització 
s'expandí, arraconà l'antiga societat de base agrícola que 
s'havia iniciat amb l'adveniment del neolític. 
Per aquest motiu no és d'estranyar que, durant el segle 
XIX, també anomenat el segle d'or dels museus, es 
valoressin l'art i les restes materials de les civilitzacions de 
l'era anterior. La distancia mental amb tot l'anterior era ja 
molt més gran del que ho havia estat uns anys abans. El 
romanticisme del segle XIX reivindicava, en part, aquell 
món perdut que es recordava com a idílic. 
Al segle passat també es crearen museus de ciència i 
tècnica, tot i que tenien per finalitat principal mostrar les 
noves tècniques en comptes de preservar les antigues. Però 
com que els objectes tècnics eren els primers que 
canviaven, aquests museus es van convertir ben aviat en 
expositors de l'evolució tècnica. És el cas del Musée des 
Arts et Métiers (1793) a París, el Science Museum (1863) a 
Londres i el Deutsches Museum a Munic (1903). 
Després de la segona guerra mundial el factor canvi 
s'accelerà i s'inicià una altra nova era que alguns han 
anomenat la societat postindustrial, postmoderna o post-
econòmica, i que Toffler va definir com la "tercera ona", 
referint-se al tercer canvi de la humanitat. 
En pocs anys la majoria d'objectes creats com a conse-
qüència de la revolució industrial quedaren obsolets, com 
ara les màquines de vapor, els telers de garrot, els elements 
de la llar... i es liquidaren. Això mateix els passà a les 
últimes formes de treball i de vida que quedaven com a 
relíquies de la societat preindustrial, com ara els molins o 
els oficis anomenats artesanals. 
Es per aquest motiu que a partir dels anys seixanta es 
començà a revalorar els objectes tècnics perquè, encara que 
fossin objectes pròxims en el temps, ja eren concep-
tualment d'una altra època. És el mateix que havia passat, 
com he dit, durant el segle passat amb els objectes artístics 
preindustrials. 
Això comportà que particulars i entitats públiques en 
formessin col·leccions temàtiques específiques i es creessin 
museus basats en aquest tipus d'objectes. Actualment hi ha 
centenars d'aquests museus. A Catalunya podem citar, en-
tre moltes altres col·leccions, el Museu del Joguet de 
Figueres, el Museu de l'Automòbil de Sils o la Col·lecció 
Mallol de cinema, que serà el Museu del Cinema de Giro-
na. 
Però aquest canvi dels trenta últims anys no ha afectat 
solament els objectes. Han canviat els edificis i fins i tot ha 
canviat el paisatge. 
Fou a l'any 1965 que s'inicià a Anglaterra el primer 
moviment de revaloració del patrimoni industrial (concre-
tament, reivindicant la no demolició de l'estació de Euston 
a Londres), que tot seguit es va estendre pels altres països 
industrialitzats. 
Aquest moviment es basava, i es basa, en la consideració 
que els edificis són una part molt important de les restes 
patrimonials del nostre passat industrial i s'han de conser-
var com a testimonis d'una forma de produir que va canviar 
el món. 
En aquells anys es varen crear els primers museus que 
recuperaven llocs productius. A Catalunya tenim el mag-
nífic exemple del Museu Molí de Capellades, inaugurat 
l'any 1965. 
Però a mesura que passaren els anys i que el canvi 
s'anava implantant, tot deixant lluny el món anterior, es 
constatà que s'havia alterat profundament la forma de 
treballar, de viure, de comportar-se i de pensar. Es va veure 
que l'acció museística havia d'anar més lluny i que havia 
de reflectir aquests aspectes socials. S'entroncà aquest 
sentiment amb els conceptes de museus a l'aire lliure i 
d'ecomuseus, que s'havien desenvolupat en alguns llocs 
d'Europa. 
De fet, la idea de museu a l'aire lliure és antiga; el primer 
que es creà fou el de Skansen, a Estocolm, que va obrir el 
1891. Eren Museus formats per edificis traslladats de 
diferents llocs. Aquests museus estaven relacionats amb el 
folklore i amb la vida camperola que anava desapareixent. 
Segurament el Poble Espanyol de Barcelona estava inspirat 
en aquesta filosofia, però en comptes de construir-se amb 
edificis reals es va fer amb còpies. 
Fou al voltant del 1950 que els museus a l'aire lliure es 
van rellançar, de manera que, al 1970, sols a Europa n'hi 
havia una cinquantena. La majoria consistia en edificis 
desplaçats, com el de St. Fagans (1947) al País de Gal·les i 
l'Ecomuseu de l'Alsàcia (1970). 
Paral·lelament, sorgiren uns altres tipus de museus a 
l'aire lliure que principalment eren industrials: aquells que 
recuperaven in situ els espais del món del treball i de la vida 
quotidiana en una zona extensa. Els exemples més coneguts 
foren Ironbridge a Anglaterra (1967), Le Creusot a França 
(1972), l'Estirian Iron Trail a Àustria (1978) i el Museu de 
Bergsladen a Suècia (1988). Aquests museus estan rela-
cionats conceptualment amb els ecomuseus, dels quals va 
ser teòric i impulsor el museòleg francès Henry Rivière, 
però sense les seves aspiracions d'integrar en el museu la 
gent que vivia al seu entorn. 
Però aquests museus no son fàcils de realitzar, ja que cal 
tota una superfície extensa on hi hagi diversos llocs d'in-
terès i, a més, la seva explotació ha de ser mínimament 
viable. 
Els canadencs van desenvolupar un nou tipus de 
museologia vàlida per a tot un terreny extens però que és 
especialment interessant en els casos industrials. Es tracta 
dels centres d'interpretació. En un espai relativament petit 
s'explica la funció, passada i present, de diversos elements 
d'un paisatge i inviten a realitzar, després, un itinerari a 
través del territori. Als centres d'interpretació, la fotografia 
antiga i les maquetes adquireixen una gran importància. 
Aquesta intervenció és barata, però es imprescindible que 
el territori no estigui gaire transformat. 
Aquest és el model seguit en diverses actuacions del 
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya 
(mNACTEC), a la Colònia Sedó, a la colònia Vidal i, en el 
futur, a la colònia minera de Cercs. S'hi poden veure els 
12 
L'APORTACIÓ DELS MUSEUS DE CIÈNCIA I TÈCNICA A LA MUSEOLOGIA Eusebi CasancIIcs i Raliola 
ElS MUSEUS DEL MUSEU 
CVAVUÍS^ 
^t>^ 'Ç-'^ í'k-., 
.-/'" I 
MUSEUOELA 
CIÈNCIA IDELA 
TÈCNICA 
DECAT;uaiHYA 
lai 
M U S O I D E U 
TÈCNICA 
DE MANRESA 
COLÒNIA 
5ED0 
. « u m - f - ü - » » 
• eomcoí 
truimibrnn 
HVUAniuu lucmm 
TUULOE 
Plànol de situació dels diferents inuseus que formen el Sistema de Museus del 
mNACTEC. (Foto: Arxiu niNACTEC). 
espais productius, els habitatges dels obrers, les estances de 
l'amo i els diferents llocs que feien possible la vida i el 
treball (l'escola, l'economat, les dutxes públiques, etc.)-
Però no sempre és possible de tenir un espai tancat, i per 
aquest motiu el mNACTEC ha fomentat itineraris a 
l'entorn dels museus. Terrassa n'és un clar exemple. En un 
espai relativament petit de la vila es poden visitar una gran 
quantitats d'elements necessaris per comprendre l'estruc-
tura d'una ciutat industrial, que s'ha desenvolupat a partir 
d'una estructura medieval. És una situació que no es troba 
en gaires ciutats, perquè en un radi no gaire gran es pot 
accedir a les indústries, les cases dels industrials, les dels 
obrers, els centres de serveis (companyia elèctrica) i els 
serveis públics (Ajuntament, escoles), el banc, el teatre, els 
casinos, etc. 
Una altra contribució important dels museus científics, 
tècnics i industrials a la museologia ha estat la introducció 
del que podríem anomenar didactisme. 
Segurament fou el Deutsches Museum el que va iniciar 
aquest nou concepte de museologia, introduint elements 
que fessin més entenedor el que s'exposava. El seu funda-
dor. Oscar Von Miller, es va apartar de la simple exposició 
d'objectes, una influència evident dels museus d'art, que 
sempre s'han caracteritzat perquè ofereixen poques expli-
cacions. Ideà un museu comprensible per als visitants no 
entesos en la matèria exposada. 
Va utilitzar dues tècniques. La primera fou la d'am-
bientar els objectes tot reproduint els llocs on funcionaven, 
amb la intenció de relacionar la tècnica amb la societat. Si 
això no era possible, construïa maquetes que ajudessin a 
entendre el funcionament de màquines i de grans conjunts, 
com per exemple tot un procés de fabricació en una fàbrica. 
La segona tècnica tenia com a objectiu introduir els 
principis de la ciència i de la tecnologia, mitjançant ele-
ments actius que el visitant pogués accionar. 
És en aquesta època quan es va crear al Tibidabo la 
Institució Mentora Alsina, obra del Sr. Alsina, tècnic tèxtil 
que treballava amb els Güell. Pretenia fer comprensible la 
ciència a través de l'experimentació; al Gabinet solament 
es feien experiències amb objectes comprats amb aquesta 
finalitat. La Mentora Alsina fou, de fet, el primer museu 
tècnic de Catalunya. 
Als anys trenta, el Palais de la Découverte a París féu un 
gran salt endavant. Es constituí com un museu sense peces, 
basat en les demostracions científiques. El seu lema era: 
"millor demostrar que mostrar". Era l'època del Front Po-
pular i dels nous corrents pedagògics, que preconitzaven 
l'activisme a l'escola, per aconseguir d'aprendre millor els 
coneixements, i que a Catalunya van adquirir una gran 
importància. Com a conseqüència, es varen fundar escoles 
molt innovadores com l'Escola Montessori o l'Escola del 
Mar. 
Els museus sense peces tingueren una gran importància 
després de la Segona Guerra Mundial, sobretot cap els anys 
setanta, als Estats Units i al Canadà. Els més coneguts foren 
els de Toronto i l'Exploratorium de San Francisco, que 
preconitzaven la percepció de sensacions i que els visitants 
descobrissin per ells mateixos les bases de la ciència. 
A Europa la difusió d'aquests centres durant la dècada 
dels vuitanta no fou tan gran com al Nou Continent, encara 
que cal destacar el paper del Museu de la Ciència de Barce-
lona dins d'aquest panorama, ja que fou i és un dels més 
importants. 
En una línia una mica diferent, però, es situa la Cité des 
Sciences, de La Vilette, a París, que torna, de fet, als 
orígens de la museologia tècnica, ja que vol exposar les 
innovacions actuals tot incorporant la filosofia dels science 
centers. 
En els darrers temps, i sobretot al nord d'Europa, s'ha 
creat una nova tipologia de museus que relacionen la 
13 
L'APORIACIO DL·LS MllSLUS DRCILNCIA I ILCNICA A LA MUSBüLOGIA Eüs^hi Casancllt.s i R;ihinhi 
tècnica atnb cl món del treball. El primer d'ells fou fundat a 
finals dels anys setanta a Russelsheim, prop de Frankfurt. 
La seva finalitat era la d'il·lustrar la història de la indus-
trialització, més que no pas la història de la indústria. El seu 
fundador creia que no es podia explicar solament el procés 
de fabricació sense explicar la història de les transforma-
cions socials de la ciutat. 
Hi ha diversos museus d'aquest tipus, com el Museu del 
Treball a Norrkoping, a Suècia, on la vida dels treballadors 
és considerada com Tobjectiu principal. 
Hi ha d'altres museus com el d'Steiermark, a Àustria, 
anomenat "'Museu de tècnica, cultura i treball", el Museu 
del Treball de Copenhaguen o el futur Museu del Treball, 
tots ells creats i gestionats pels mateixos sindicats. 
El Museu de la Ciència í de la Tècnica de Catalunya 
(niNACTEC) 
El mNACTEC és una nova concepció de museu. El seu 
objectiu principal és explicar la història de la industria-
lització de Catalunya, però no pas en un edil'ici concret, 
sinó que en diferents museus, situats en llocs que varen ser 
protagonistes d'aquest procés econòmic que revolucionà la 
societat. Alhora, el Mu.seu s'ha proposat de ser un centre 
que desenvolupi en totes les seves dimensions una nova 
disciplina. Tai^queologia industrial, que té com a objectius 
d'inventariar, catalogar i estudiar les restes industrials i 
preservar-ne les més interessants. El Museu, en les seves 
diverses actuacions, es proposa de realitzar una síntesi en-
tre la museologia científica i tècnica, els principals corrents 
dels quals s'han descrit abans, i l'arqueologia industrial. 
L'activitat més important en aquests anys de fun-
cionament ha estat, com és natural, la preservació del 
patrimoni tècnic del nostre país. Per una part, s'han adquirit 
a través de donacions i compres milers d'objectes, que són 
un testimoni de la nostra història tècnica. Per l'altra, s'ha 
realitzat una notable tasca de sensibilització sobre el valor 
d'aquest patrimoni que, encara que no ha arribat al nivell 
que nosaltres desitjaríem, ha frenat en part, no sabem si 
petita o gran. la seva destrucció sistemàtica. 
La principal aportació conceptual del mNACTEC a la 
museologia tècnica és la seva organització com un sistema 
de museus, la majoria dels quals són emplaçats en edificis 
productius o tècnics i tenen una gestió pròpia. 
L'anomenem sistema perquè, a diferència d'una xarxa o 
d'una associació, indica que és un conjunt estructurat per 
unes normes. En aquest cas, la norma és que cada centre ha 
de ser singular, tot explicant una part de la història indus-
trial catalana, i ha de sotmetre's a una normativa museística 
general. 
Organitzat així, el museu reflecteix una de les carac-
terístiques històriques de la nostra indústria: una diversitat 
sectorial i una expansió per la major part del país. tot 
formant nuclis territorials especialitzats en determinats 
sectors productius. 
Actualment, els museus que s'han vinculat al mNACTEC, 
el qual , per llei, té la categoria de museu nacional, es poden 
classificar en dos tipus. Per una part. aquells museus el 
valor dels quals es centra en les seves col·leccions temà-
tiques d'objectes tècnics i, per l'altra, els que són antics 
espais productius (o aquells en els quals es desenvolupà 
una activitat tècnica o científica) que es poden convertir en 
museus. Els primers són els museus clàssics, on hi pot 
haver, per exemple, una col·lecció de cotxes o d'aparells de 
cinema. Actuen com una delegació temàtica del mNACTEC. 
Els segons són els anomenats llocs d'íníerès tècnic. Es 
divideixen en dos grans grups: els de l'època preindustrial i 
els de l'època industrial. Dels primers ja s'han vinculat un 
molí paperer, una adoberia, una serradora, un pou de gel, 
una farga i un molí de farina. Dels segons, dues colònies 
industrials tèxtils, diverses fàbriques i esperem que aviat 
s"hi afegexin d'altres llocs. 
Cada museu, públic o privat, té el seu òrgan rector propi i 
la vinculació es realitza a través d"un conveni que signa 
amb el Consell Rector del mNACTEC. 
De fet. el vincle d'unió real són els programes d'actuació 
museística; uns d'obligatoris, com ara el de restauració o 
difusió, d'altres d'opcionals, com el de medi ambient o el 
turisme. També hi ha la possibilitat que un museu vulgui 
seguir només un o diversos programes. Llavors el museu té 
la categoria de museu col-laboradt)r. 
L'avantatge d'aquesta organització és que integra en un 
sol projecte una sèrie d'iniciatives museístiques que per si 
soles tindrien moll poc futur. En aquest context, els museus 
locals, que sempre tenen el problema d'estar aïllats, 
estableixen uns lligams amb d'altres museus tècnics. La 
vinculació amb el museu nacional els obre moltes més 
possibilitats d'ajuts, tant del mateix municipi, que els valo-
ra molt més, com d'empreses i d'alti-es institucions, entre 
elles, naturalment, la Generalitat. També capten molt més 
públic, a causa de la seva singularitat temàtica dins de 
Catalunya. 
L'altre gran avantatge és el relacionat amb la difusió. El 
conjunt de museus elabora totes les publicacions en un 
mateix format, de manera que es creen unes col·leccions de 
guies didàctiques o bé de catàlegs o tríptics informatius i es 
fan unes campanyes conjuntes com el d'assistència a fires o 
d'informació a les escoles. 
Turbines de l'íiinbil dedicat a reiiersia hidràuJicíi de l'exposició Energia 
del mNACTlïC. (Foio: Arxiu mNACTEC). 
14 


L'aportació dels museus de ciència i tècnica a la museologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert