Sunyol, Víctor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ANDREU VIDAL: L'ANIMAL QUE NO EXISTEIX1 
Una imatge que el topic ha associat al poeta l'assimila a l'animal 
(llop?) que canta (udola?) a la lluna en nits de solitud o d'algun altre 
sentiment. Aquesta imatge, per topica que sigui no és més certa ni 
deixa més de ser-ho; permetria una llarga skrie de consideracions 
que no vénen directament al cas. Si ha obert aquest comentari és 
perqut el poeta (l'animal) i aquell qui se l'imagina udolant a la 
lluna, en aquesta imatge hi poden veure, i viure, coses diferents a 
I'imaginari establert, coses que s'escapen d'un codi que per habitual 
ha passat practicament a ser mancat de significat i ha perdut el valor 
de codi. Si aquesta imatge (és una imatge?) obre el comentari és 
perque en la lluna l'animal que udola hi pot veure al10 que dóna 
llum a la mort, que l'embelleix i li atorga encara més justificació: 
La mar brilla 
perque milers de diminuts 
organismes morts 
suren en la seva superfilcie. 
Aquesta visió participa d'una altra veritat (((la veritat))) i en ella 
arrela i fruita. El poeta, de qui parlem, la sap; participa d'aquest 
estar en el món, i pot cantar-ho, pot elevar-ho a cant; i també cantar 
la seva percepció, 
... 
car all6 mort 
prodzieix estranyes fascinacions, 
adhuc als esperits més simples, i desperta 
en la ment de lhnimal 
vells records endormits, que s'esperava 
que restassin per sempre endormits, 
perillosos 
per a I'animal i el seu déu. 
1 .  Andreu Vidal, L'anirnal que no existeix. Els llibres de l'Ossa menor, 
164. Ed. Proa. Barcelona, 1993. 
Víctor Sunyol 
Aquests records perillosos, perillosos per a l'animal i el seu déu, 
són el record que es fa vida, al10 que mou a la vida. Son perillosos en 
tant que desperten la consciencia d'aquesta vida i de la seva natura- 
lesa. Uns records que es fan dies tranquils. No en la tranquillitat de 
prendre el sol, / toth~llejant una revista de modes; tranquils en l'as- 
sossec de per fi saber-se desassossegat; tranquils en saber-se tocant 
al mur darrer; tranquils envoltats per la fosca, la mort, la desfeta; 
tranquils en al10 que dona desassossec en la consuetud; tranquils en 
tant que s'és en el moment darrer, o en tant que el moment darrer ja 
ha passat i ara, un cop finit, el temps-engany és etern; tranquils pen- 
sant: 
Pensar amb violencia, veient com lentament 
el cos s'inflama 
i una suor sangonosa va pevfent 
repugnants mars sobre el trespol, 
sentint com les artl.ries, tibants, 
dolorosament tendeixen cap a l'aire, 
com va obrint-se 
la pell sense un punyal. 
Tranquils perque assumeixen la realitat (aquesta) i s'hi assumeixen. 
La lectura d'Andreu Vidal (o bé aquesta entrada i els textos so- 
bre els quals esta bastida, trets del seu llibre Necropsia -1984-) 
pot fer pensar que tot aixo conforma ccl'altra cara)) del món, de les 
coses; una visió des d'una altra optica. Potser costa adonar-se que 
no es tracta de I'altra cara de res; que és senzillament la cara de les 
coses, aquells records endormits que s'esperava que restassin per 
sempre endormits, que algú -el poeta- ha pogut despertar. Senzi- 
llament, l'ccaltra)) cara és l'ccuna>). 
Uns records endormits que el poeta pot despertar, com sempre, 
quan travessa les barreres de la propia experiencia adormida, so- 
6 8 Reduccions 
morta en la consuetud (que és la negació de l'experiencia); que tra- 
vessa quan és poeta. El poeta sempre és a l'altra banda d'aquestes 
barreres. Nigromant com és, pot fer-ho amb ajudes, pot recórrer a 
elements amics, com s'entreveu a ((Q~~irneres)) (Hi  ha un rom antic 
pel qual be donaria /tots els alcohols de Franca...). Un beuratgelverí, 
la poesia, que és en ell. Fita i camí. 
És des d'aquest punt que s'escriu (es viu) el llibre? És en aquest 
punt on Andreu Vidal viu? Des d'aqui, i des de l'esser despert, que 
ha despertat els records endormits i perillosos. L'unica vida possi- 
ble. 
La Necropsia comeqava amb un despertar, explicant per que la 
mar brilla, i acabava: 
Dorm com zln mort, 
em desperta el renou 
de les estrelles. 
Despertar de nou, i de nou recobrar la consciencia en un seguit 
de necropsies-cercle. Recobrar la consciencia de la naturalesa de 
I'afirmació terrible, l'únic ambit des d'on es pot comenqar a viure, i 
a parlar (en cant estremidorament bell). 
S'encetaven també d'aquesta manera Els dies tranquils. I s'ence- 
ta així L'animal que no existeix, la segona fulla d'aquesta porta- 
cambra: 
Passen, ingravids, espectres sobre el mar. 
El mdn s'acaba 
en cada extrem de roca, cada cddol 
beu l'aigzla negra de /'Oblit, 
i res no es queixa 
El món s'acaba. A l'inici de tot. Aquest és el punt de partida, i 
també el d'arribada. Un punt que és El mot darrer, /senzill i cruel 
com el capvespre. (com s'iniciava el Llibre de les virtuts). El món 
s'acaba, i hi ha un renou que desperta, un renou que és aquesta 
Víctor Sunyol 6 9 
mateixa fi, I és aixi que algú canta, i es fa la memoria, la consciencia; 
revenen aquells records: 
I aixi que algú, desobtadament, canta. 
I els salzes morts, dins el desclos espai, 
cobren membranca 
i el nom d'un antic vent murmuren, 
entremesclant gemecs. 
Un altre despertar, de nou. Sísif. Una altra vegada capbussar-se 
en la consciencia. 
Murmuris i gemecs en nom d'un antic vent, d'un verí, d'un ull, 
del temps en el qual encara no hem nascut, de les milanes mortes ... 
En nom del poeta. Una altra vegada el poeta anira al fons de la carn 
i dels dies; una altra vegada el viatge al fons de I'animal Cfluint dins 
ma quietesa). Un viatge que acaba, també, en el difícil equilibri de 
l'estable que no ho és i ni tal volta ho cerqui; que acaba en cercle, 
amb un altre despertar, amb l'obertura d'un altre cercle. 
Havent plogut, 
la gota que no cau 
de la negra branca. 
(((En record de Bashch) 
La gota que no cau: el son del qui s'es despertat. Aquell equilibri. 
El límit. 
Un viatge al fons de l'animal (una altra necropsia) que comenca 
amb la consciencia del món, l'única possible (el món acaba), i que 
acaba al fons del coneixement de I'animal posant-se rúbrica: L'ani- 
mal que no existeix. 
Un dels darrers poemes del Llibre de les virtuts era <<Necropsia)), 
i el llibre següent, que en prenia el títol, confirmava que aquell era el 
camí del poeta (malgrat el darrer poema, aquell de Cal, potser (...) 
prendre el sol / tot fullejant una revista de modes, que incitava retori- 
cament a un repos fals, i fat). En Els dies tranquils apareixia al'ani- 
Reduccions 
mal que no existeix)), record de Rilke (la literatura: feta de records, 
de lectures); apareixia en un <<tu)) que en mirar-10: 
I jo et mirava 
i m'estremia 
i els ossos 
del meu esguard fremien sense seny. 
D'un animal situat enfront del jo, objecte de la mirada, es passa 
a la identificació de I'animal amb el jo, una identificació propiciada 
per la dissolució i la fusió de les personalitats. Ara, doncs, <<Vani- 
mal que no existeix)) és el ((jo)>. L'ull, la projecció, s'ha fet mirall. 
Vidal ha anat creant una cosmogonia i ara n'arriba al centre, n'es- 
cruta l'ull creador per a trobar-hi la imatge de tot al10 creat (... Ja 
només vull / restar per sempre en la cosa mirada). 
L'animal que no existeix és, doncs, una altra (<necropsia)), uns 
altres <(dies tranquils)), una altra ascensió al més amunt de I'existen- 
cia humana, al més amunt de l'existencia d'aquest animal que no 
existeix, ull i mirall alhora. Una ascensió que es pot veure feta des 
del dies tranquils que viu o vol el poeta com a contemplador, com a 
testimoni, fos amb l'objecte (restar per sempre en la cosa mirada). 
Feta també des d'un renou que desperta, el simple gest de l'aigua 
deixant cabre en el seu si (<<Renous))), des d'aquest renou d'ell dins 
d'ell mateix, renou de la consciencia; feta també des de la immobili- 
tat animal o intel.lectua1 (((Record de Philip Larkin))); des d'un estat 
no-estat (((La mort del capita Cook~) :  Ni somni / ni dolor. Només 
l'espai / obrint-se ... precís, docil, respirant; des del son intern i ex- 
tern: 
Víctor Sunyol 
Viure 
sempre així, estant molt quiet 
dins l'aigua tebia, 
sentint lliscar 
el llim contra el meu cos, 
amb els ulls clucs 
per tal de no saber 
com l'espai s'evapora 
i fuig, fet son, 
cap a cels de tenebra. 
(Un son, uns dies tranquils, que porten a la consciencia i que fan 
continuar el poema:) 
Som el darrer 
vivent d'una peixera exahusta: 
Beta Splendens, una ancestral 
nissaga d'assassins. 
El moment darrer, després del tot. Sempre és el moment darrer. 
Tot comenqa un cop la consciencia que ((el món s'acaba)). 
... 
Un sol cop ens és permes de veure 
i resistir. 
Tota la nostra vida 
no és sinó l'oblit d'una imatge, 
les seves deixalles 
lluen contra /'eternitat. 
I aquest moment darrer (tota la vida), un cop tot és finit, es un 
moment etern, és el temps u. El temps real, no l'engany a la percep- 
ció: 
Qui no ha apres ara, ja no aprendra mai. 
Qui ara dubta, dubtara per sempre. 
Reduccions 
I la consciencia del propi jo, i del propi cos, és possible només a 
partir d'aquest punt, com mostra a ccBagaso)): 
1 
Rosa 
sobre els baleigs del meu cos 
;Tremol 
o estic inert? 
El meu al;, els dits, aquesta 
olor sepulcral, humida ... 
com si els cans, 
zlrpejant ... i la terra, aquesta 
terra blana, humida, 
cenobi de qui? 
2 
Dins l'obscur 
carner dels meus ulls, la vasta 
anatomia del temps 
devé silenci i podridura. 
Nomes 
l'espai es real. 
Ara ho se cert, perdent-me, més 
lent que l'immbbil ... 
la fiagil 
sang de l'aurora, els dits, 
la Seva carn.. . 
Ser. Ser entre el no-res i el no-res; ser cap a la mort. En el temps- 
engany, en la consuetud, en el son, aquesta consciencia podria esde- 
venir tragica, pero en Vidal passa per camins d'una extrema sere- 
nor, precisament perque n'afronta i n'assumeix la duresa (ccPudak)), 
(<El nigromant),). I també per camins de passió. La passió del des- 
pert, del despert entre adormits, del qui mira entre orbs. Aquella 
remor d'el simple /gest de l'aigua deixant cabre / e n  el seu si, aquell 
restar per sempre en la cosa mirada, estan prenyats de passió. És la 
Víctor Sunyol 73 
passió qui dóna aquesta consciencia i la fa dir. Estan prenyats de 
tremolor, car tremolar es existir: 
. . . 
(...) Totes les coses 
del mon tremolen, algunes 
de tant fremir a penes existeixen 
(ctDialeg dels morts))) 
Estan prenyats de passió, i de lluita, com a ctSub-labarum)), on el 
missatge de l'aigua i el missatge del vent repeteixen aquell ser entre 
el no-res i el no-res, ser cap a la mort, ser en aquest temps-engany. 
Ser en la consciencia de la naturalesa humana. Ser sabent-se l'ani- 
mal que no existeix, aquell que estremeix mirar-10 i que en aquest 
estremir-se, en aquest tremolor, dóna vida al qui mira; al qui es mi- 
ra 
... 
I jo et mirava 
i m 'estremia 
i els ossos 
del meu esguard fremien sense seny. 
(ctL'anima1 que no existeix)), a Els dies tranquils.) 
En la necropsia Andreu Vidal ha entrat dins aquest animal, ha 
restat per sempre en la cosa mirada en una ascenció dura, tal volta 
cruel. Un viatge que inicia amb Necropsia i que segueix en el díptic 
d'Els dies tranquils i L'animal que no existeix. I ha fet de la narració 
d'aquest itinerari un camí parallel, un viatge extremadament líric, 
un cant dur i pur, amb passió, amb tremolor, amb remor, amb els 
records perillosos, amb l'experiencia sagnant de ser on el món aca- 
ba, l'experiencia del temps real; sense concessions, sense afalacs, 
sense deixar mai una ruta difícil i poc amable. Perque és conscient 
(tragicament conscient?) que aquest es l'unic camí. Aquest es l'unic 
74 Reduccions 
camí per al poeta (i guardem el mot per als pocs que, com ell, ho 
són), i l'ofereix al lector perque en faci comunió -carn de la seva 
carn i sang de la seva sang-. Un viatge <(de>) i ((en>) la literatura a 
través d'una poesia densa i continguda que estén les seves branques 
a tots els llocs on el poeta viu/pensa/llegeix, a tota la seva trajecto- 
ria, als entramats més profunds d'autor i lector, en una de les expe- 
rikncies poetiques mes apassionants, vitals i veritables, dels darrers 
anys. 
Víctor Sunyol 


Andreu Vidal : L'animal que no existeix

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert