Moro García, Antonio

Piera i Sancerni, Joan

Ruiz, Mary

Soler, Glòria

Trias Guillén, Montserrat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA VELLA. PRIMERS RESULTATS. 
Gemma Garcia, Antonio Moro, Joan Piera, Mary Ruiz, Glòria Soler i Montse Trias. 
El coneixement parcial de les dades de la documentació 
escrita i, sobretot, de la manca d'un pla d'actuació 
arqueològica, no ens permeten conèixer amb exactitud la 
configuració urbanística de la vila medieval de Terrassa. 
Fins ara, el coneixement medieval terrassenc es fonamen-
tava en dos estudis importants: d'una banda, el treball basat 
en la documentació escrita, fondamentalment realitzada per 
Salvador Cardús;' i, d'altra banda, la tasca continuada des 
de l'any 1980 d'una investigació arqueològica urbana.^ 
Amb la documentació consultada, encara que no de for-
ma exhaustiva, S. Cardús va realitzar una reconstrucció 
urbanística de la vila partint de la recollida d'unes dades 
puntuals i d'acord amb els traçats dels carrers i la 
toponímia conservada en l'actualitat al barri antic de Te-
rrassa. El resultat va ser la reconstrucció urbana de la vila 
dins un recinte murat, amb les seves torres, portes, muralla i 
fossat.' 
L'arqueologia urbana a Terrassa ha esdevingut una eina 
complementària prou important. La present actuació a la 
Plaça Vella vé a demostrar la necessitat urgent de portar a 
terme aquesta investigació arqueològica en aquells punts 
encara desconeguts i, també, continuar amb la revisió i 
estudi de la documentació escrita. 
Una prova que evidencia que encara no està fet tot ho 
demostra la contínua revisió i correcció de la documentació 
coneguda i, sens dubte, el descobriment de dos dibuixos 
datats l'any ISSS.'* En el primer dibuix es distingeix una 
perspectiva molt clara de la part nord de la plaça Major: el 
castell-palau, la torre del Palau i l'església de Sant Fruitós. 
En el segon dibuix, des d'una perspectiva diferent, des de 
l'est, fora muralles, s'observa un tram de muralla amb 
teulada, la teulada del castell-palau, la torre del Palau amb 
coberta i el campanar de l'església de Sant Fruitós. 
Estudis més recents sobre l'estructura urbanística de la 
vila de Terrassa, definida amb tres carrers principals 
(carrers de les Parres, Major i de Baix), i una plaça major 
(actual plaça Vella), responia a pobles de nova creació per 
especial desig reial. L'anàlisi de la documentació pels 
medievalistes A. Borfo i P. Roca^ els permeteren considerar 
que durant el segle XIII, amb la política de Jaume I, la vila 
fou remodelada i va adquirir la fisonomia murada que 
reconstrueix S. Cardús. 
nSIantatxíliíVlla 
Notícies històriques de la plaça Major (plaça Vella) 
La plaça acostuma a ser el centre de la vida política i 
comercial de la vila i normalment és el lloc on es concen-
tren tots els edificis públics i religiosos importants. 
Arquitectònicament són places tancades i porticades, on se 
celebren les fires, mercats i festes populars. 
Una dada que clarament defineix la importància de la 
plaça de la vila de Terrassa és la disposició de Jaume I a 
l'any 1228 que atorgava el dret d'instituir-hi mercat i la 
disposició que obligava a passar per la vila de Terrassa el 
camí de Barcelona a Manresa.*^ Tal vegada aquesta 
disposició reial ens aproxima a la data de la definitiva 
configuració urbanística de la vila. 
Les notícies recollides per Cardús sobre la plaça de la 
vila són puntuals i les descripcions són fragmentades. Tan 
sols el seguiment històric d'aquestes permeten imaginar-
nos com era la plaça i on estava situada. Sabem que la plaça 
es trobava a l'est de la vila i estava delimitada al nord pels 
edificis més emblemàtics com el castell-palau i la torre del 
Palau, la Universitat, l'església de Sant Fruitós, adossada a 
la muralla, i el carrer del Palau, actual carrer Cremat; a 
l'oest, el carrer Major; al sud, cases porticades entre els 
carrers Mosterol i Cantarer; i, a l'est, l'edifici de l'hospital i 
el portal de la Creu o de la Font. 
El present article té com a objectiu presentar unes dades 
preliminars a l'estudi definitiu, actualment en procés de 
redacció, després de l'excavació arqueològica a la plaça 
Vella. Per això descriurem aquelles troballes més signifi-
catives i que ens permeten avançar la seva configuració 
arquitectònica i urbanística de la plaça Major de la vila de 
Terrassa. Primer exposarem les troballes arqueològiques 
més antigues que denoten la presència humana anterior a de 
la vila de Terrassa; i, després, veurem la configuració de la 
plaça Major i la seva evolució urbanística. 
Fig. 1- Planta ideal de la vila de Terrassa al segle XV. Segons S. Cardús, 
Terrassa medieval, p. 128. 
Fig. 2- La plaça Major abans de 1876. El recuadre correspon a l'actual 
plaça Vella. 
14 
EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA VELLA. PRIMERS RESULTATS. G. Garcia, A. Moro, I. Piera. M. Ruiz, G. Soler i M. Trias 
Plànol 1. Restes d'època ibèrica (ss. II-I a.n.E.) i d'època 
tardoromana (ss. V-VI) 
El testimoni arqueològic més antic localitzat en aquest 
indret correspon a una sitja d'època ibèrica. La localització 
d'un assentament ibèric important a l'esperó de Sant Pere'' 
ens fa pensar que aquesta sitja estigués relacionada amb 
aquell poblat, i que formaria part d'un assentament agríco-
la, cabana o camp de conreu. La destrucció de nivells 
arqueològics relacionats amb aquesta estructura no 
permeten aventurar més coses. 
Així mateix, es varen localitzar quatre sitges d'època 
tardoromana que, segons el material recuperat en els nivells 
d'inutilització, es poden datar a partir de la segona meitat 
del segle V. 
Aquest conjunt de sitges no s'ha pogut relacionar amb 
cap tipus d'estructura que constati un assentament estable a 
la zona, ja sigui una vil·la o un camp de sitges. Relacionat 
amb aquestes troballes cal esmentar un fet curiós amb data 
del 22 de març de 1569; el consell de la vila acordà tapar un 
pou que hi havia al mig de la plaça. L'excavació arqueo-
lògica en extensió de la superfície de la plaça ens ha permès 
identificar aquest pou com una d'aquestes sitges que no va 
ser curullada del tot i que, probablement, el pas del temps 
va fer possible que s'enfonsés la coberta, descobrint-la. 
Plànol 2. Configuració de la plaça Major. Segle XIIL 
La primera notícia de la plaça de la vila correspon al 2 de 
desembre de l'any 1237, platea ville Terracie. A partir 
d'aquesta data, S. Cardús dóna moltes referències aïllades 
en el temps que permeten imaginar com era la plaça. Sabem 
que aquesta plaça era porxada i que a finals del segle XVI 
els porxos van caure en desús.* 
Els recents treballs arqueològics a la plaça Vella han 
permès delimitar-la exactament i, sobretot, intuir el traçat 
exacte dels seus pòrtics, així com la ubicació d'alguns dels 
edificis més importants. 
La plaça tenia una façana nord sense porxada i era ocu-
pada pel castell palau, l'església de Sant Fruitós i la 
Universitat de la vila. Aquestes dues últimes edificacions 
no han estat constatades arqueològicament. Les dues 
il·lustracions datades l'any 1585 i que descrivíem a l'inici 
ens permeten visualitzar aquest costat nord de la plaça. 
Les referències escrites sobre els porxos de la plaça ens 
confirmaven la seva construcció en els costats sud, entre 
carrer de Mosterol i Cantarer, i el costat est, prolongació 
carrer Mosterol, ...ab tres pilars de pedra construhits y 
edificats davant dits portals!^ 
La localització d'un tram fragmentat de la línia de 
fonamentació de la façana est de la plaça, dos metres cap 
endins de l'actual façana, i les referències escrites, ens 
permeten reconstruir la disposició porxada de la façana sud 
i, potser, de la façana oest de la plaça. 
L'estudi de S. Cardús no aporta cap dada de la façana 
oest. Però en una lectura de la planta de la plaça, abans de 
l'enderroc de l'any 1927, podem distingir com la façana 
oest entrava a la plaça uns dos metres. Curiosament aquest 
espai sobresortia de la prolongació de la façana del carrer 
Cremat. Això ens fa pensar en l'aprofitament de l'espai del 
porxo en el moment d'inutilitzar-lo. 
Les referències escrites recollides per Cardús de la 
façana sud i dels carrers de Mosterol i Canterer són 
importants per conèixer la configuració de la plaça i el seu 
entorn. Així mateix, cal destacar aquells acords aprovats 
pel consell per suprimir els porxos. Això ens permet pensar 
en una recuperació de l'espai per a vivenda i la pèrdua 
estètica de la plaça Major porticada.'" 
Plànol 3. La plaça Major de la vila als segles XVI-XVII. 
Un fet destacable, que acabarà amb la inutilitat del fossat 
a finals del segle XV, i la pròpia expansió urbanística de la 
vila, correspon al privilegi de Carles I que, amb data del 27 
de juliol de l'any 1529, concedia als habitants de la vila de 
Terrassa «per tal que puguin edificar cases en ...los valls de 
aquella».^^ 
Així mateix, pel que es desprèn de la documentació 
recollida per Cardús, els porxos caieren en desús. Al llarg 
del segle XVI tenim notícies com la del 30 de novembre del 
1544 on els consellers «donaren facultat y licència anen 
Raphael D oms parayre... de poder levar lo porxo que té de 
la sua casa en la plassa y fer paret dalt abaix... y fer portals 
y finestres que isquen a la dita plassa. Una autorització 
semblant també fou donada a Francesc Santfeliu, hostaler 
de la plaça».'^ 
Pel que fa als edificis més rellevants i localitzats a la 
plaça Major, hem d'esmentar la desaparició de l'església de 
Sant Fruitós (any 1601) i la construcció de la nova església 
del Sant Esperit, ubicada a extramurs i darrera de l'edifici 
de l'hospital i de l'antiga capella del Sant Esperit. 
El trasllat de l'hospital al raval nord de la vila (1555), 
actual raval de Montserrat, i la puixança assolida per la 
Confraria del Santíssim Sagrament, fundada per Bernat 
Torrella i autoritzada el 12 de setembre del 1551, permete-
ren l'eixamplament de l'antiga capella de l'hospital, creada 
el 3 de desembre del 1421.'' 
Aquesta puixança de la Confraria afavorirà molt 
probablement l'aparició del cementiri de la plaça.'* Salva-
dor Cardús recull unes dades importantíssimes dels llibres 
de testaments que identifiquen la troballa arqueològica del 
cementiri a la plaça Vella amb les disposicions «dels 
confrares i confraresses, tots els quals... disposen ésser 
soterrats a l'interior de l'església», encara que «la majoria, 
però, acostumen a disposar que volen ésser soterrats en la 
tomba 0 carner de la Sanctíssima Confraria del Cors 
Preciós de Jesucrist en la Sglésia del Sanet Sperit.'^ 
Plànol 4. La plaça Vella. Segles XVII a XIX 
Un treball recent ens ha permès descobrir una dada 
fonamental per conèixer el desenvolupament urbanístic de 
la plaça. Amb data del 18 d'agost de 1629 el consell acorda 
profanar lo sementiri vell devant la plassa y fer mudar los 
cadàvers al sementiri nou de la Iglesia parrochial del 
Sanet Sperit y Sant Pere de la present vila y que es fassa 
per carrers; és a dir per tal que es puguin fer cases i el 
carrer actual de l'església."^ D'aquesta manera la nova 
parròquia del Sant Esperit i Sant Pere de Terrassa quedava 
darrera de les noves construccions de la plaça. 
No tenim dades d'aquestes noves construccions que 
ocupaven l'antic hospital i el cementiri. Tan sols B. Ragon 
ens diu que a la planta baixa hi havia unes carnisseries i al 
15 
EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA VELLA. PRIMERS RESULTATS. G. Garcia, A. Moro, I. Piera, M. Ruiz, G. Soler i M. Trias 
Plànol 1.- Restes d'època ibèrica (ss. II-I a.n.E.) i d'època tardoromana (ss. V-VI). 
Plànol 2.- Configuració de la plaça Major. Segle XIII. 
16 
EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA A LA PLAÇA VELLA. PRIMERS RESULTATS. G. Garcia, A. Moro, J. Piera, M. Ruiz, G. Soicr i M. Trias 
Plànol 3.- La plaça Major de la vila als segles XVI-XVII. 
Plànol 4.- La plaça Vella. Segles XVII a XIX. 
17 
EXCAVACIÓ AKOUBOLÒGICA A LA PI.AÇA Vt-Ü.Í.A, PRIMRRS RESULTATS. G, Garcia, A. Miini. J. Pii-ra, M. Rui/. G. Síiii'r i M. Tiias 
pis superior hi havia hagut l'Ajuntament fins al seu 
enderroc Tany 1851." L'excavació arqueològica d'aquest 
indret ens ha permès apreciar que s'ha mantingut la façana 
porticada. També cal destacar la troballa d'una galeria 
subterrània pertanyent a una de les cases, potser de la 
carnisseria, i utilitzada com a «fresquera». 
Els treballs arqueològics a la banda nord de la plaça ens 
permeteren descobrir una línia de fonamenlació que podria 
correspondre a la construcció d'un possible porxo que, a 
més d'ocupar la façana del castell-palau. ocupa l'espai on 
estava situada l'església de Sant Fruitós, i on trobem les 
restes de dos dipòsits que, segons B. RagonJ" poden estar 
relacionats amb la construcció «d'un porxo per messurar el 
blat».'' 
A l'any 1851 aquestes construccions varen ser enderro-
cades per tal de deixar lliure la façana de l'església del Sant 
Esperit. 
Així Tiateix. a l'any 1891 es va enderrocar el castcll-
palau per tal d'aconseguir la quadratura de la plaça. Aquest 
projecte urbanístic es complementaria durant la dècada dels 
anys vint amb l'enderrocament de les cases de la banda sud 
del carrer Major. D'aquesta manera es va aconseguir la 
definitiva configuració urbanística de la plaça. 
NOTES 
1.- CARDIJS. S. Terrassa Medieval. Visió històrica. Edició facsímil Ter-
rassa. 19S4. 
2.- Nosaltres mateixos vàrem iniciar aquesta tasca arqueològica. Faclubre 
ile l'any 1980 amb l'excavació de la necròpolis romana del carrer de la 
Font Vella, i que pocs anys enrera havien treballat el.s membres de la 
Junta de Museus. Entre les tasques més destacables cal esmentar les 
campanyes d'actuació a l'entorn de la Torre del Palau, enire l'any 1989 i 
1991. t.a més important ha estat la realitzada a la Plaça Vella, campanya 
de 1993 i 1994. 
3-- CAKDÚS, S. op. rit., làmina entre les pàgines 128 i 129. 
4.- MORO. A. - PUIG, P. - SUMSI, F, La retonstrucció històrica de la 
muralla de Terrassa del .segle XUT dins «Al venl», any 19X9. niímero. 
n^ 89, pàgs. 34 i 35. 
5-- BORFO. A. i ROCA, P. El poblament al terme del castell de Terrassa a 
l'època medieval, dins "Terme», núm. 3. any 1988, pàg. 40. 
6.- SOLÉ, M. El marc institucional i polític de la Terrassa Moderna, dins 
«Terme», núm. 4, any 1989. pàg. 26. 
7.- MORO. A. i PANOSA. I., Les primeres lletres escrites a Terrassa, dins 
«Ciutat», n'um. 2, Terrassa, 1993. pàgs. 41 -44. 
8.- CARDLIS, S. «/), n'í., pàgs, 156 a 160 i 190 a 193. 
RAGON, B. Eh carrers de Terrassa l'any 1900. 
9.- CARDÜS. S. op. eit.. pàg. 159. 
10.- CARDÚS, S. op- cii.. pàg. 138, 
11.- SOLER i PALET, J., Llibre de privjk'fíis de Terrassa. Barcelona, 1899, 
doc. 7. de 27 de juliol de 1529. pàgs. 22-23. 
12.- CARDÚS, S, op. cit., pàg. 159. 
13.- CARDÚS, S. Belleses i records dels temple del San! Esperit de Terras-
sa, segona edició facsímil. Terrassa, 1981, pàg. 14. 
14.- Cal encara documentar aquesta hipòtesis. Recordem que eslein en una 
fase d'estudi. 
15.- CARDÚS, S. Belleses.... pàg. 16. 
16,- Projecte històric de la torre. el castell palau de Terrassa i el seu entorn, 
treball inèdit realitzat el 1991 per HERNÀNDEZ. B. i PEREGRINA, M. 
en la part documental. Vegeu la nota 61 . 
17.- RAGON, B. (1/1, f/f., pàg. 106, 
18.- RAGON, B. op. cit.. pàg. 105. 
19,- RAGON, B, op. cit.. pàg. 105. 
Descobriment de l;i torre snd del portal de la Font Vella. 
18 • ^ . -


Excavació arqueològica de la Plaça Vella. Primers resultats

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert