Pladevall i Arumí, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

<<ELEGIES>) ', DE JAUME POMAR: 
UN DEUTE CONSTANT AMB SALVADOR ESPRIU 
De faci1 adscripció a la colla de (<poetes mallorquins del realisme 
historic de les darreries dels 6 0 ~ ~ ,  ara Jaume Pomar, amb aquestes 
Elegie.~, ens presenta -esperable al cap de vint anys- una poesia 
que ha guanyat extremadament en lirisme, sense, perb, per aixb 
desentendre's de la seva etapa anterior de reflexió civil. I aixo, fins a 
un punt que sovint, sobretot de mig llibre endavant, esdevé domi- 
nant i compromet una lectura essencialment intimista de l'obra. 
Perb ens pensem saber qub passa: Elegies no és sinó una parafrasi, 
tant pel to com pels temes, de El caminant i el mur de Salvador 
Espriu, una obra que concerta alhora ala tensió metafísica i el com- 
promís civib3. 
D'z qui que aquestes vint-i-nou composicions que el poeta illenc 
ens serveix, disposades segons una arquitectura simetrica no gota 
menyspreable, poden ser llegides unitariament com una sola gran 
elegia: la que Pomar, com cridat a passar comptes a la manera d'un 
Dante, entona planyívol (<Nel mezzo del cammin di nostra vitab) 
-recordem els seus quaranta anys fets!- enfront de la fugacitat del 
temps i la inexorabilitat de la mort (en aquest cas); amb el benentts, 
és clar, que, ara, el Virgili de Pomar es diu Espriu. 
Vista així la cosa, el llibre constaria de dues parts d'idtntic nom- 
bre de poemes (14), just separades pel poema núm. 15, installat al 
bell cor de la sbrie elegíaca. D'aquesta manera, el tríptic Retorn a 
casa er~centa un lament, a la la. part, que va creixent cada volta més 
en colc r fins a atényer el punt culminant d'aquest diguem-ne ascens, 
Teseu ,z Creta, peCa rodonissima on Pomar és un anti-Teseu acarat 
al Minotaure-Mort de Creta-Mallorca. Tot seguit, el poema núm. 
15, pedra de volta de tot el poemari, constitueix una autbntica ex- 
ho r t a~  ó al combat on els versos <<Demana el crit de fang de gerreria 
1 al teu solar ce r imic~  i <(Dures 1 parets de pedra dura ja demanen 1 
el crit més dur, enlla de l'elegia)), que obren i tanquen respectiva- 
ment, dibuixen una precisa ringcomposition. I vet aquí, com a la 2a. 
part, t -obem el descens, la resolució al plantejament inicial, una 
resposta, fet i fet, espriuament didactico-moral a tots els anti- 
Antoni Pladevall 
Teseus del món que devem ser tots; a Pomar, si més no, abans de 
conkixer Minotaure, li queda l'amor (Amor eslau), el plaer paisatgís- 
tic (Posta de sol davant el mar de Valldemosa), la llum vivificadora 
(Homenatge a Blai Bonet) i, sobretot, l'amor al propi terros, a la 
mateixa illa -Mallorca- de que abans es dolia perqui: li era presó 
emmurallada, pero que paradoxalment ara el constreny i reafirma 
alhora. És el cas de poemes de clar impuls espriua, com és ara La 
bona terra i, sobretot, Homenatge (In memoriam), bastit a partir del 
famós Assaig de cantic en el temple i on Pomar desplega un dels 
maxims temes del poeta de Sinera: la salvació individual pel record. 
En aquest darrer bloc de poemes, altrament, és quan el llibre en- 
tronca més, tal com deiem, amb la vena del realisme historic, més 
suport que no pas tema, pero, de l'experitncia elegiaca. 
El deute, doncs, de Pomar contret amb Salvador Espriu és cons- 
tant, tant pel to com pel llenguatge, temes i símbols -el caminant, 
el mur, el vent, el crit, la llum, l'ombra, el somni, etc.-, pero hom 
endevina que Elegies també poua en d'altres veus pobtiques. D'a- 
questa manera, a banda de ressons esporadics de Riba i Ferrater, el 
llibre sembla també alimentar-se del món lluminós de Blai Bonet i 
d'un intimisme -sobretot a la la. part- molt martipolia. 
Hauria estat més rotund, és clar, que Pomar hagués quallat 
aquestes Elegies amb la forma rigorosa del dístic elegíac, el metre 
original, noble i solemme, de la poesia elegiaca grega. Per aixo poe- 
tes de la literatura contemporania europea, com és ara un Rilke o bé 
un Riba, se n'han servit a ulls clucs per entonar el seus planys. Per6 
no ens enganyem; d'elegíacs, aquests poemes de Pomar, ho són prou 
pel to i per l'anima, que és el que compta. I la resta, qui: més volem? 
decasíl.labs zelosament escandits. 
Reduccions 
NOTES 
1 .  Jaume POMAR; Elegies, Gregal Llibres, Col. (<Poesia Gregal,,, núm. 
13, Valtncia, 1987. 
2. Tricenq ALT AI^-J.M. SALA-VALLDAURA, Les darreres tendkncies de la 
poesia c:atalana (1968-1979), Editorial Laia, Col. <<Les eines,,, núm. 57, Bar- 
celona, 1980, p. 202. 
3. Del proleg de J.M. Castellet, a Salvador ESPRIU, Elcaminant i el mur, 
Edicions 62, Col. ((Els llibres de YEscorpb, núm. 12, Barcelona, 19866, p. 
9. 
Antoni Pladevall 


"Elegies" de Jaume Pomar : un deute constant amb Salvador Espriu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert