Clapés, Antoni

Hac Mor, Carles

Pascual, Teresa

Rossell, B.

Sunyol, Víctor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Antoni Clapés / Víctor Sunyol 
POEMES <<EN LA BOIRA>> 
ON LA FORMA S'ENGENDRA 
1 
Qui gosa mirar 
més enlli de l'arbreda 
la fressa del vent? 
Uns ulls silents et sotgen 
entre desig i boira. 
Les coses parlen 
tot callant-se en la boira, 
que és qui parla 
amb secreta, muda, veu, 
per dir els noms del no-res. 
3 
Mira els objectes: 
la boira que els amaga 
els dóna forma, 
s'esvaeix en ser dita 
com si fos pur llenguatge. 
Antoni Clapés / Víctor Sunyol 
4 
Només el silenci: 
amb ell tot recomenqa, 
res no s'acaba. 
Cada paraula crea 
silencis nous que es baden. 
5 
Boira, silenci: 
rerefons -de qu&? de qui?- 
que m'extasia. 
A la lleu aparenqa 
li furtava mirades. 
6 
Quina mirada 
el record servaria 
de les paraules? 
Esclata, en el mur sonor 
del pensament, un desig. 
7 
Plana la boira 
que el fa desert de coses: 
el lloc s'ignora. 
La radical nuesa: 
el no-res -o bé el tot. 
Reduccions 
8 
Boires endintre 
tota cosa s'esborra. 
Boira: llenguatge, 
reflex i membria 
de la nua solitud. 
9 
Tan sols veig allb 
que somies: signe 
precís de l'absent. 
I sóc tan sols, m'adono, 
allb que just puc veure. 
1 o 
On ets? demano. 
Només el record frigi1 
de la mirada: 
L'aspra fel del desamor 
en els rebrecs de l'aire. 
11 
De nou les formes 
es retroben precises: 
de nou la boira, 
la blanca llum, presagi 
de la teva abskncia. 
Antoni Clapés I Víctor Sunyol 
12 
La nit conienqa 
desitjant-se mirades 
just a trenc d'alba. 
Lligrimes s'esllangueixen 
en el sorral dels dies. 
13 
De quina tarda 
sense retorn m'allunyo 
cercant-ne d'altres? 
L'ingrivid vol aturat, 
pur, de l'ocell del desig. 
14 
Com la besava, 
la mirada que em deien 
els teus ulls closos. 
Qui ens recordari, llavors 
que higim fugit per sempre? 
15 
Ni les fogueres 
no et dictaran el rastre 
dels ulls que esguardes, 
ni cap llenguatge et bastara 
per creuar el pensament. 
Reduccions 
16 
Qui mira I'esguard 
buit del vident, la blanca 
llum del no-res? 
Només l'espill pot fendre 
una mirada plena. 
17 
Lenta ceguera, 
on la forma s'engendra 
en la certesa 
d'atrapar somnis, de dir 
I'inexpressable desig. 
18 
Com si les ombres 
no fossin les mirades 
de la ceguesa, 
o paranys que algú posa 
com camins de groga llum. 
19 
El paisatge 
crida tostemps la boira 
per retrobar-se 
on reposen els somnis 
per tal d'escriure somnis. 
Antoni Clapés 1 Víctor Sunyol 
20 
Com fa la boira: 
escondir paisatges 
que me I'amaguen 
rere perfils opacs, futurs 
refugis de solitud. 
2 1 
Melangia del temps: 
espurneig de l'efímer 
damunt la taula. 
Només el cec detura 
el pas fuga$ de I'aire. 
Maig de 1997 
Reduccions 
Carles Hac Mor 
Carles Hac Mor 
SUBJECTE A UN VERB QUE PREDICA 
La llum orba del laberint 
mental al.legh-ic de l'ull 
del cul del món és orbicular; 
no pas lucífera, prové 
d'una fera professoral 
de locutori longhnime, 
com es fa entenedor 
en beure una mica massa: 
barragh irrebatible, 
allb s'encén en llúpol 
impossible d'aprendre 
distant. Locomoció 
dels ulls d'un job cec. 
Ablució. Logaritme que, 
llosc, exposa llúpies 
cartesianes, com ho dic 
en aquest poema, 
en qu& es fa pal& 
l'embrutiment que comporta 
la lectura dels diaris. 
Benet Rossell 
EL GEST ES VIU 
Cec sóc 
i mut 
i millor dir 
només 
el que cal dir. 
Mut no ho sóc 
i cec 
tampoc 
només sóc 
el que sóc 
nit de membria. 
I quan faig 
qualsevol gest 
d'aquests que també sóc 
sempre acabo 
trencant 
un mirall mut. 
Els qui es parlen 
no es miren. 
Els qui es miren 
no es parlen. 
Els miralls resten muts 
i n'hi ha tantes de paraules cegues 
que quan sóc cec 
veig la membria 
sense embulls 
i els muts 
l'escolten 
amb la punta dels dits. 
Febrer de 1996 
Reduccions 
Teresa Pascual 
DE LA CENDRA 
Et buscava al tacte de la llum 
pels corredors oberts de cada cosa 
i les formes atentes de la nit 
comprenien sense pensar les ombres. 
Al tacte de la boca i de la llum 
furtava les paraules de les mans 
i la forma sentida de la cara 
penetrava sense voler els gestos. 
Recorria la pressa d'avingudes 
per carrers amb olor de soledat 
sense saber on situar els hbmens 
quan tocaven les set i queia el sol. 
Teresa Pascual 
Al tacte de la cendra 
quan el foc de la llar 
indiferent s'apague, 
tancaré amb la porta 
tots els dolors dels noms 
que guardaré a la casa. 
Jo sé que far2 fred 
i que els fanals encesos 
no cremaran la nit, 
que la llum de la boira 
ser2 de nou incerta 
i sé que seguiré, 
sense mirar, uns passos. 
Reduccions 
Sense mirar els passos 
que un dia, no sé quin, 
comenCaven a perdre's 
mentre un Déu sense tacte 
buidava les esglésies. 
A la ciutat els hbmens 
ja no reconeixien 
que quan el vespre es tanca, 
tanca també l'agret 
dels camins sense llum. 
Teresa Pascual 


Poemes en la boira

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert