Alpera, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

142 Reduccions
RECORD I CONFIDÈNCIES A JOSEP MARIA LLOMPART
Em sembla que la repercussió pòstuma dels autors dels Països 
Catalans és ben desigual i que, a hores d’ara, encara té, com entre 
els vius, una enorme vigència el fet de ser un autor perifèric o un 
autor de la Catalunya estricta. Com si encara les línies d’expansió 
GH O·DQWLJDFRURQDFDWDODQRDUDJRQHVDKLFRPSWDVVHQDO VHJOH;;,
Hi ha autors catalans, amb independència de ser perifèrics o no, que 
perviuen amb força al llarg de les terres catalanes. Potser serà el 
cas de Maragall, Salvat-Papasseit, Costa Llobera, Riba, Pla, Villa-
longa,  Fuster, Martí i Pol, Estellés...i pare vosté de comptar. I no 
sabem per quina raó van perdent força altres noms importantíssims 
al seu moment: Guimerà, Carner, Segarra, Espriu, Rosselló-Pòrcel, 
Llompart...
En el cas que ens ocupa, el de Josep Maria Llompart (Palma de 
0DOORUFD²REMHFWHGHOSUHVHQWDUWLFOHGHFRQÀGqQFLHV
personals, cal recordar que fou un dels grans animadors de la vida 
FXOWXUDODOHV,OOHV%DOHDUVGHVGHOVDQ\VÀQVDODVHXDPRUW
Fou secretari de redacció i sotsdirector de Papeles de Son Armadans 
(1957-1961), la coneguda revista que dirigia Camilo J. Cela, i més 
tard assessor de l’editorial Moll i redactor en cap de la revista Lluc. 
Així mateix, fou president de l’Obra Cultural Balear i de l’Associ-
ació d’Escriptors en Llengua Catalana. L’any 1979, va representar 
Catalunya en el Festival Europeu de Poesia de Lovaina. L’any 1981, 
fou guardonat amb el premi de la Crítica de «Serra d’Or» i la Lle-
tra d’Or. Finalment, l’any 1982, va obtenir el Premi d’Honor de les 
Lletres Catalanes.
Més enllà dels reconeixements institucionals i professionals de 
tota mena, Llompart fou, sobretot, un savi encoratjador de vocaci-
ons literàries que descobria i t’aconsellava encertadament, un cop 
contactaves amb ell. Una bona prova fou el reconeixement tan cà-
lid i emotiu que vora una quarantena d’escriptors de tots els Països 
Catalans li vàrem retre al Teatre Principal de Palma, ple de gom a 
gom, el dia 28 de novembre de 1992, dos mesos justos abans del 
seu traspàs, dins un acte organitzat per l’Associació d’Escriptors en 
143Lluís Alpera
Llengua Catalana. Entre molts altres, hi érem els tres incondicionals 
amics valencians de Pep Llompart: Jaume Pérez Montaner, Gaspar 
Jaen i Urban i jo mateix. Uns altres grans amics valencians, com ara 
Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster o Vicent Andrés Estellés, per 
diverses circumstàncies adverses ja no podien assistir-hi.
A propòsit de la seua poesia, vaig escriure, fa algun temps, que 
Josep Maria Llompart era un viu exemple de poeta que, tot i partir 
de la tradició literària més immediata —en el seu cas, la de l’Escola 
Mallorquina de primers del segle XX—havia sabut «parar l’orella», 
a més a més d’una manera sàvia i acumulativa, a les diverses estèti-
ques i vicissituds que li havia tocat de viure. Així la seua lírica, den-
sa i depurada, anirà enriquint-se amb profusió de matisos i guanys 
formals i conceptuals al llarg dels anys, sense ofegar mai aquell punt 
de frescor i versatilitat illenques que sempre li ha donat un aire de 
distinció i alhora de catarsi ben singular dins el panorama de la poe-
sia catalana contemporània. Per això, tard o d’hora, havia d’arribar a 
una època de plenitud que representen els tres poemaris de la dècada 
dels vuitanta: Mandràgola (1980), La capella dels dolors (1981) i 
Jerusalem (1990).1
Llompart fou un mestre i un exemple en múltiples camps del 
nacionalisme cultural: la creació literària, la crítica, la docència uni-
versitària, la gestió editorial, la generositat en compromisos de tota 
mena incloent-hi els polítics, la seua virtuositat com a conferenciant 
i presentador, la seua disponibilitat de viatjar de continu per repre-
VHQWDUHOV3DwVRV&DWDODQVHWF)RXHQGHÀQLWLYDXQGHOVJUDQVDQL-
madors de la vida cultural a les Illes, on va encoratjar o impulsar de 
manera admirable l’obra d’escriptors de la seua generació —Blai 
Bonet o Jaume Vidal i Alcover, entre altres, o escriptors més joves, 
DOJXQVGHOVTXDOVÀJXUHQGLQVO·HVPHQWDWKRPHQDWJHDWUDYpVGHOD
seua tasca d’editor, crític i prologuista.    
1. Vegeu L. ALPERA. «Josep M. Llompart. Un poeta “perifèric” o un gran poeta 
català?». Serra d’Or, abril de 1992, p. 84-85.
144 Reduccions
Dins una llarga entrevista que li vaig fer l’any 1991,2 davant una 
pregunta meua que el considerava un escriptor dels qui pensen que 
literatura i responsabilitat cívica tenien a veure, Llompart em va res-
pondre: «l’intel·lectual, en general, té un deure amb la pròpia socie-
tat i amb el seu propi país. Jo no crec en l’intel·lectual dins la pròpia 
torre d’ivori, desentès de tot, desentès de la pròpia circumstància 
històrica. És a dir, indiferent a determinats problemes de caràcter 
sociològic. Jo no el veig deslligat de totes aquestes qüestions. Una 
cosa és que hagi d’estar única i exclusivament al servei d’aquesta 
problemàtica, i una altra és que l’assumeixi, que la senti, i que d’al-
guna manera tregui posicions davant aquest problema. Jo crec que 
l’escriptor s’ha de comprometre amb ell mateix i amb la seua obra. 
El que no pot fer és quedar-se indiferent a totes aquestes preocupa-
FLRQVTXHDOFDSLDODÀDIHFWHQHOVHXPyQLSHUWDQWO·DIHFWHQD
ell mateix...»
Més enllà del compromís de Llompart amb ell mateix i la seua 
obra, en va adquirir un altre, al llarg de la seua vida, del qual, tot i 
VHUEHQFRQVFLHQWVHOVTXLKHPUHEXW WRWD ODVHXD LQÁXqQFLDSRVLWL-
va damunt el nostre quefer literari, n’hem parlat ben poc. Potser és 
l’hora ja d’escatir quina cosa hem rebut de Llompart alguns de nos-
altres: algun llegat, algun encoratjament, algun sòlid record o alguna 
penyora. De la mateixa manera que l’escriptor mallorquí, en recor-
dar-se l’any 1991 del mestre Manuel Sanchis Guarner, reconeixia 
que «ell ens va orientar, ens va facilitar lectures, ens va mostrar uns 
horitzons que, sense la seva guia, no ens hauria estat fàcil de desco-
brir...», podríem dir a hores d’ara el mateix de Josep Maria Llom-
part tots els qui tinguérem la fortuna de tractar-lo, d’escoltar-lo, de 
FRQÀDU SOHQDPHQW HQ HOV VHXV MXGLFLV L RULHQWDFLRQV HQ HOV FDPSV
més diversos de la cultura. Aquest aspecte de la comunicació entre 
HVFULSWRUV HQWUH LQWHOÃOHFWXDOVTXHSRWRQRTXHGDU UHÁHFWLW HQHOV
dietaris, en cas que hom els escriga i publique, és, així mateix, d’un 
2. Daina. Revista de Literatura, núm. 9 (desembre 1991). Reproduïda dins 
Lletres de batalla en l’any del Tirant (1490-1990). Manacor: Sa Nostra, 1992 (Tià 
de Sa Real; 37).
145Lluís Alpera
interés innegable a l’hora de completar la veritable dimensió d’un 
escriptor i d’un mestre que volia transmetre tot allò que havia paït.
ALGUNES CONFIDÈNCIES PERSONALS
D’entrada, ja ho he confessat en alguna ocasió, vaig conèixer 
-RVHS0DULD /ORPSDUW GH ODPj GHO PHXPHVWUH HQ ÀORORJLD0D-
nuel Sanchis Guarner. Fou possiblement pel gener de 1961, quan el 
Dr. Sanchis Guarner, amb qui treballava en la redacció de l’Atlas Lin-
güístico de la Península Ibérica (ALPI) a la ciutat de València, em va 
proposar d’acompanyar-lo a Palma on havia de pronunciar una con-
ferència. Debellit per l’oferiment, li vaig dir que sí, que m’agradaria 
PROWFRQqL[HUGHSURSODFLXWDWRQHOOKDYLDSDVVDWHOVHXFRQÀQDPHQW
(1943-1959) per haver lluitat com a capità republicà en la Guerra 
Civil, i la colla de lletraferits que hi residien.
En arribar de matinada amb vaixell al port de Mallorca, em va 
enlluernar de sobte aquella grandiosa badia de Ciutat de Mallorca. 
Al port ens esperaven els amics incondicionals de Sanchis i tot de 
VHJXLW HQV DFRPSDQ\DUHQÀQV D O·KRWHO (PYD VRUSUHQGUH DTXHOOD
grandària, aleshores una mica gras i un tant atrotinat, de personatge 
que era Pep Llompart. Sobresortia del grup tant per la seua alçada 
com per la seua constant simpatia. Recorde que em va adreçar una 
mirada força escrutadora quan Sanchis em va presentar com el seu 
DMXGDQW HQ ÀORORJLD L FRP D HVFULSWRU HQ SRWqQFLD 3RVWHULRUPHQW
el mateix Llompart es va oferir a mostrar-me els amagatalls més 
FXULRVRVLVLJQLÀFDWLXVGH©VDFLXWDWªFRVDTXHDQ\VPpVWDUGYDLJ
recordar en aquell poema que deia:
L’alegria salada del sol damunt la mar de Mallorca
cruixirà algun dia amb estertors i esguits pel
llarg arrap del nostre amor. Claveu-me aleshores,
amics, en l’agulla més alta de la Catedral, plantant
cara a la badia que va encegar-me al meu primer
vaixell carregat de versos i aiguamarina...
146 Reduccions
Així començava el segon poema del meu llibre Surant enmig 
GHO QDXIUDJL ÀQDOpublicat 24 anys més tard d’aquella inoblida-
ble visita a Ciutat de Mallorca de la mà de Sanchis Guarner, on va 
iniciar-se una forta, càlida i llarga amistat amb un dels ambaixadors 
de la poesia més convincents del segle XX: Josep Maria Llompart. 
Així mateix, recorde altres visites a «l’illa coronada», promocio-
nades pel mateix Llompart, una de les quals fou amb motiu de la 
presentació al «cercle Mallorquí» d’una antologia, aleshores encara 
inèdita, entorn de la poesia realista valenciana, que posteriorment 
publicaria en edició bilingüe la revista Identity de la universitat de 
Harvard l’any 1966. Mai no oblidaré l’espant que aquella lectura va 
produir damunt el rostre de l’escriptor Llorenç Villalonga, que es 
trobava entre nosaltres. A l’endemà Pep Llompart i jo mateix vàrem 
fer-li una curta visita a casa seua i va mostrar-se ben receptiu i em 
va pregar que donés personalment records a Sanchis.
D’altra banda, Llompart, com a assessor literari de l’editorial 
Moll, l’any 1973 ens va publicar al tàndem J. R. Puértolas/L. Alpera 
una antologia titulada Poesia i societat a l’Edat Mitjana, després 
d’una visita que li férem els autors i la ràpida decisió d’avalar el pro-
jecte de publicació davant Moll. Posteriorment, des de la direcció de 
la col·lecció «Tià de sa Real» em publicaria l’any 1992 Lletres de 
batalla en l’any del Tirant (1490-1990).
El reconeixement públic de l’obra de tots dos sempre fou una 
constant en la nostra amistat i en el nostre quefer com a crítics li-
teraris. Evidentment, jo he de agrair-li molt en aquest aspecte. Des 
d’aquella matinera ressenya «Dos poetes» publicada a La Balengue-
ra, el març/abril de 1964 i «Sobre Lluís Alpera i la poesia realista», 
GorgRFWXEUHGHÀQVD©/·2EUDSRqWLFDGH/OXtV$OSHUDªGLQV
Dades de la història civil d’un valencià (1980) en què em va donar 
XQYRWGHFRQÀDQoDSHUDXQIXWXUGHQRYHVSURYDWXUHV3HUODPHXD
banda, i potser en menor mida, també vaig constatar en tot moment 
la qualitat dels seus versos en diverses plataformes culturals.3 Així 
mateix, vaig encoratjar-lo perquè reunís el millor dels seus versos i 
3. Avui, Información (d’Alacant), Serra d’Or, Daina.
147Lluís Alpera
en fes una Tria personal que Edicions de la Guerra i l’Associació 
d’Escriptors en Llengua Catalana van publicar l’any 1993, de ma-
nera pòstuma.
Un dels aspectes en què tant Pep Llompart com jo coincidíem era 
la nostra vocació de rapsodes circumstancials. A tots dos ens agra-
dava llegir els nostres versos —o d’altri—amb un cert èmfasi, amb 
vehemència, amb solemnitat, molt més dins una línia de declamació 
que de simple lectura. Calia transmetre allò que llegíem amb força, 
amb passió i amb convicció. Jo diria que ell no era tan agosarat 
com jo a l’hora de la declamació. Però sí que era més solemne, més 
«senyor dels versos». En suma: Llompart causava sempre un gran 
impacte damunt l’auditori.
El cas és que un estiu tinguérem l’oportunitat de mesurar les nos-
tres dots amb motiu de fer tots dos un recital dins l’Escola d’Estiu 
que tenia lloc a Palma. Possiblement era l’any 1981, no ho recorde 
exactament però sí el poemari del qual va llegir els versos: La ca-
pella dels Dolors i altres poemes, guardonat amb la Lletra d’Or, 
l’any 1981. Per la meua banda, no recorde si vaig llegir alguna cosa 
més del meu recull de Dades. Em va impactar tant aquesta cordial 
«confrontació» declamatòria que li vaig suggerir de tornar a repetir 
l’espectacle tantes vegades com poguérem. Per fortuna, vam tenir 
l’ocasió de tornar a repetir-ho a Portocristo, recital que ens va orga-
nitzar, crec, Miquel Àngel Riera, al qual anàrem a visitar a Manacor 
abans de l’acte. Supose que ara sí, hi vaig llegir poemes meus de 
6XUDQWHQPLJGHOQDXIUDJLÀQDOi de Tempesta d’argent, al costat 
d’una altra intervenció declamatòria magistral de Llompart. D’al-
WUDEDQGDGLVSRVHPG·XQDLQIRUPDFLyÀGHGLJQDG·DOJXQVGHOVVHXV
deixebles —A. Sabater, M. A. Perelló i J. F. Llorens—en què ens 
assabenten que «la recitació de poemes ben escollits i recitats de la 
manera més escaient» esdevenia pràctica diària de les seues classes.4
En revisar la meua llarga i fructífera relació amb Josep Maria 
Llompart, haig de confessar que un dels aspectes de compromís li-
4. Vegeu «Josep M. Llompart vist pels seus alumnes». Dins: «Homenatge a 
Josep M. Llompart». Estudis Baleàrics, núm. 44-45 (març 1992-1993).
148 Reduccions
terari que vaig tenir amb ell i la seua obra fou el de fer-li una llarga 
entrevista a casa seua, d’una manera còmoda i ben distesa, en la qual 
el creador, el crític, l’ideòleg i l’activista pogués respondre a tota 
mena de qüestions. I així fou. Pel novembre de 1990 vàrem materi-
alitzar aquella entrevista al llarg de dos o tres dies i la vam publicar 
dins Daina 9, reproduint-la, més tard, dins Lletres de batalla. Partint 
d’una òptica cronològica, vam repassar, d’una manera improvisada, 
WHPHVWDQLPSRUWDQWVSHUDO·DXWRUFRPDUDODLQÁXqQFLDGHODJHQHUD-
ció del 27, la ruptura amb els esquemes ideològics i formals de l’Es-
cola Mallorquina, l’estètica i el compromís amb el realisme històric, 
la teoria llompartiana d’alternar en la creació lírica «la sonata per a 
orgue» amb «el tango per a acordió», poètica i retòrica en la poesia 
de Llompart, la mecanògrafa que llegeix Mandràgola que no entén 
res però que se li posa la pell de gallina (anècdota que li serveix a 
Llompart per pensar que el poemari «funcionava»), concomitàncies 
i discrepàncies amb Vicent A. Estellés, literatura i responsabilitat 
cívica, etc., etc.
Podria —i hauria de— recordar més detalls d’aquest gran mes-
WUH L DPLF 3HU ÀQDOLW]DU DTXHVW UHFRUG L FRQÀGqQFLHV D /ORPSDUW
n’afegiré una altra: els primers obsequis que vaig rebre de Llom-
part foren tres separates de poemes seus publicats dins aquells pres-
tigiosos —si més no dins l’Espanya del franquisme— Papeles de 
Son Armadans: «Homenatge a Costa i Llobera (fragment)» (1960), 
«Memòria d’un viatge» (1960) i «L’electricista» (1961). Tots tres 
poemes amb l’original en català i una versió al castellà del mateix 
Llompart. Tant pel contingut dels versos de tall amb consonància 
del realisme històric d’aquells anys com per la presentació amb di-
buixos en la portada dels opuscles, per mi són tres petites joies. La 
franquesa i l’espontaneïtat amb què s’expressava socialment Josep 
0DULD/ORPSDUWTXHGDUHÁHFWLGDSRWVHUHQODGHGLFDWzULDTXHP·HV-
criu en el poema «L’electricista»: «A L.A., demanant-li perdó per 
aquest pintoresc poema d’encàrrec, i pregant-li que no el divulgui 
massa.» Desaparegut l’amic, crec que podem perfectament divulgar 
la seua senzillesa i honestedat en la relació amical. 
149Lluís Alpera
Més enllà dels estudis crítics que s’han de continuar fent sobre la 
seua obra, i més enllà de les múltiples activitats que va desenvolupar 
en vida, crec que hauríem de parlar, així mateix, de la seua gran hu-
manitat i de l’extraordinària generositat en temps i feina invertits en 
HOVDVVXPSWHVG·DOWUL6LPpVQRHOVDPLFVLGHL[HEOHVTXHÀJXUHQHQ
els dos homenatges que conec —l’esmentat dels Estudis Baleàrics 
44-45 i el de l’editorial Moll/Associació d’Escriptors en Llengua 
Catalana— a més de la Tria personal de l’autor en edició pòstuma, 
podran contar moltes coses de la relació amb Llompart i que con-
tribuiran a il·luminar «la grandària» d’aquest inoblidable mestre i 
amic que fou —i continua sent—Josep Maria Llompart de la Penya.
LLUÍS ALPERA
Novembre de 2009


Record i confidències a Josep Maria Llompart

https://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/download/264942/402043

Record i confidències a Josep Maria Llompart

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert