Querol i Quadras, Borja de

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Gimbernat 2000, (*), 33,21-26 
L'ASCENS ALS GOVERNS MUNICIPALS A LA CATALUNYA DEL 
SEGLE XVII: LA FAMÍLIA ARGILA 
Borja de QUEROL i QUADRAS 
Després de Felip 111 (1621), el seu fil1 i successor Felip IV, no es va 
traslladar a Catalunya a jurar les constitucions fins el 17 de marg de 1626, 
l'endemi va inaugurar les Corts. El 4 de maig va deixar Barcelona sense 
clausurar les Corts. 
Aquestes es reprenen el 1632, i les relacions entre Madrid i Barcelona van 
empitjorar. El 19 de maig de 1625, Franqa va declarar Ia guerra a la 
monarquia espanyola. Hi va haver una mobilització de la noblesa catalana i 
l'entrada de més soldats al Principat l'any 1637, per l'atac militar al 
Llenguadoc. 
La presbncia de l'exbrcit reial a Catalunya produi'a constants enfrontaments 
entre els pagesos i els soldats. La Generalitat i el Consell de Cent van 
demanar un dictamen a juristes com Fontanella, Cincer i Xammar. Franga 
tenia interbs en ampliar el seu territori i va jugar les seves cartes. La noblesa 
pirenaica tenia molts vincles o lligams amb la Generalitat de Catalunya, que 
van ajudar a la comunicació entre la cort francesa i els catalans. El 3 de 
febrer de 1641, el regne de Franga acolliria a Catalunya sota la seva 
protecció. Felip IV estava negociant la recuperació de Catalunya. En aquest 
aspecte, les intervencions del lloctinent dtHartcourt i el visitador Peire de 
Marca en conjunt no són massa afortunades. 
Franga negociava el canvi de Paisos Baixos, per Catalunya i el Roselló amb 
la Corona espanyola. Francesc Martí Viladamor i Josep d'Ardena són els 
nous ambaixadors, portadors de missives d'ordre polític i econbmic. El 1659 
es va signar entre Franga i Espanya la pau en el Tractat dels Pirineus. Franga 
retenia els comtats de Roselló i Conflent i una part de la Cerdanya. 
Aquestes paraules són a mode d1introducci6, no amb la intenció de fer la 
biografia d'un metge des de la perspectiva de la medicina, sin6 per veure des 
del punt de vista social, la figura dels metges a la ciutat de Barcelona, en el 
segle XVII. És un petit recordatori d'un personatge, que no va ser un heroi 
com Pau Claris, un mite con Rafael Casanova, o un emperador com Carles 
V, sinó un de tants que van viure en la Barcelona del segle XVII. La societat 
del segle XVII, 6s una societat estamental i entrar en llestament noble era un 
objectiu. Es podia se noble per naixement, per serveis fets al virrei o per 
compra als municipis. Hi havia una gran diferkncia entre els nobles rurals i 
els de les ciutats. 
Al segle XVII la ciutat i concretament, Barcelona, atreia les persones que: 
volien fer fortuna, perquk en ella residia el virrei, llAudi&ncia, els tribunals 
de justícia, s'hi reunia la Diputació, i a més hi tenia la seva seu el Govern del 
Consell de Cent, que normalment representava més a Catalunya que la 
Diputació. Quan els revoltats van assassinar el virrei Santa Coloma la 
recompensa de la diputació per trobar els responsables va ser de 10.000 
lliures i la del Consell barceloni va ser la quantitat prou important de 5.000 
lliures. El consell de Cent tenia 5 consellers, responsables del govern diari 
de la Ciutat: 
- Els tres primers consellers, eren nobles en sentit ampli: doctors en dret 
p. ex. Dr. Fontanella, metges, p. ex. el Dr. Vileta i el Dr. Argila, que va 
ser conseller en cap en els anys 1637 i 1644. 
- La quarta conselleria era ocupada pels mercaders, que era la classe dels 
grans negocis. 
- I la cinquena pels artistes (notaris, cirurgians, adroguers, etc.) i els 
menestrals. 
Ara parlaren de la VIDA PRIVADA del metge Joan Argila. 
El seu testament ens diu textualment que era: "Prevere ciutadh honrat de 
Barcelona, doctor en arts i medicina en Barcelona domiciliat fill legítim i 
natural del Sr. Joan Argila i de Elisabeth Portell". Era fill d'un apotecari que 
segons una visita realitzada a finals del segle XVI a la seva farmhcia, la 
tenia ben assortida. Es va casar amb Paula Sauleda, filla d'un mercader de 
Vic que li va donar 2.000 lliures de dot. 
TESTAMENT 
El seu testament data de l'any 1.665, va escollir sepultura a l'església de 
Nostra Senyora del Carme, i va encarregar que li fossin dites mil misses 
"por la salut i repbs de la mia Anima". Aquestes mil misses són comparables 
a les quantitats que consten en els testaments de l'alta aristocrAcia, com els 
Rocabertí o els Ardena, cosa que significa, a part de la religiositat, una 
important fortuna. 
En la part dels llegats, deixa una bona part dels seus bens a 1'Hospital de la 
Santa Creu, 1'Hospital de la Misericbrdia, i 1'Hospital i casa dels Infants 
Orfes de Barcelona. 
Una altra part dels seus béns els deixa a la seva família, tres filles monges, a 
una filla casada amb un doctor en drets i una filla casada amb un ciutadi 
honrat de Vic. 
Nomena hereu universal al seu únic fill baró. Pel que fa als marmessors, la 
diferbncia amb els llegats és que aquí fari esment de les persones més 
properes a ell. És a dir, en els llegats disposari lliurement dels seus béns 
pels familiars, perb en el moment de nomenar marmessors pensarl en els 
seus íntims, amics, el seu cercle intern, més del dia a dia. Nomena al seu fill 
i hereu, a una de les seves filles, al doctor Dimas Vileta, a un apotecari i a 
un notari, Joan Pau Bruniquer, notari del Consell barceloni i fill de l'autor 
de les famoses Rúbriques de Bruniquer. 
LA INSACULACI~ DEL 1637 I 1644 
El Consell de Cent va ser una institució del govern municipal de la ciutat de 
Barcelona, estructurada definitivament per Jaume I l'any 1265 i va ser 
abolida pel Decret de Nova Planta. El rei Ferran el Catblic hi va introduir la 
insaculació, que era el sistema pel qual s'escollien els membres del Consell 
de Cent, que eren els responsables de I'execució de la política decidida en el 
Consell de Cent. 
En el 1637, any en que Joan Argila va ser escollit conseller en cap per 
primera vegada, hi havia 5 conselleries i 144 membres del Consell de Cent, 
que en grans trets eren: 
48 ciutadans 
32 mercaders 
32 artistes 
32 menestrals 
Dels 5 consellers, el primer era el conseller en cap, el segon i el tercer eren 
escollits entre els ciutadans, el quart entre els mercaders i el cinqub era un 
menestral o un artista. 
En el Dietari de l'Antic Consell Barceloni o Manual de Novells Ardits 
veiem que el nom de Joan Argila va ser extret per ser conseller en cap el dia 
de 30 de novembre i atbs que en el consell de cent cada chrrec tenia 
assignada una diada concreta, l'any consular s'iniciava el 30 de novembre, 
dia de Sant Andreu. 
El sistema &elecció s'iniciava quan una comissió de 12 jurats, escollien i 
registraven els barcelonins en un llibre anomenat Llibre de les Animes i 
posaven un rodoli de cera amb el nom de la persona escollida dins en la 
bossa adequada. A continuació tancaven les bosses i esperaven que es fes 
l'extracció de noms en el Consell de Cent. També havien d'actualitzar els 
Llibre i les bosses, substituir els que morien, fossin inhabilitats o canviessin 
d'estament. 
El Manual de Novells Ardits també ens explica que seguint una formalitat i 
cerimonial que es repetia any rera any, s'escollien els nous consellers, es 
prenia possessió dels ciurecs i se'ls hi prenia jurament. 
En la segona conselleria protagonitzada per Joan Argila, l'any 1644, 
Catalunya es trobava sota la dominació francesa. En aquesta ocasió, previ a 
l'elecció el conseller en cap, posa de manifest que Pere de Marca, visitador 
general de Catalunya i bisbe de Couserans li havia fet arribar un memorial 
de persones que proposa que no concorrin a la sort de conseller per no ser 
afectes a la seva política i el Consell de Cent decideix eliminar les persones 
incloses a la llista. Aquesta és la primera diferbncia amb la primera elecció 
de Joan Argila. 
La segona d i fe rh ia  és que apareix una conselleria més respecte a les que 
veiem en el 1637. A partir del 164 1 s'admet un sisi: conseller menestral. La 
Última conselleria deixarh d'estar repartida entre els artistes i els menestrals, 
per dividir-se en dues, la 5" d'artistes i la 6" de menestrals. Alguns autors 
indiquen que el sisb menestral respon a la búsqueda d'un consens més ampli 
en el Consell de Cent, perb el que és indubtable es que podem veure que a 
partir d'aquell moment, el conseller cinqut: serh quasibé sempre un notari, i 
per davant dels menestrals. Ara tractarem de l'ascens social de la família 
Argila. 
ASCENS SOCIAL 
El doctor Joan Argila va ser fill i germh d'apotecaris a Calella. Traslladat a 
Barcelona va ocupar chrrecs al Consolat de Mar i entrh al Consell de Cent, 
del que va ser conseller en cap el 1637 i 1644. Continua fins el 1652, any en 
que és expulsat del govem barceloni per no acudir a la crida que va fer el 
Consell de que tots els metges que es trobaven fora de Barcelona, tomessin 
a la ciutat, amb motiu de la pesta que assolava a la Ciutat. 
El 1659 fou nomenat Ciutadh Honrat de Barcelona. En el seu testament els 
marmessors varen ser una filla, vídua d'un doctor en drets, un metge, un 
apotecari i un notari, professions totes elles liberals, professions sempre 
representades en el Consell de Cent. Una de les seves filles es va casar amb 
Josep Fontanella Pradell, ciutadh honrat de Vic. 
El seu fill 
El seu únic fill baró, Joan, estudih dret i fou escrivh major de la Diputació 
General de Catalunya. Va casar amb Geronima Creixell, i en segones 
núpcies amb Agnbs de Llar, germana del compte de Llar. 
Deuria ser un home extremadament religiós, ja que en el seu testament fa 
una menci6 molt especial, diu: a la mare de Déu, a Sant Joan Baptista i a 
Sant Joan Evangelista, patrons i advocats meus, a l'arcdngel Sant Miquel i al 
meu Sant Angel Custodi. Va escollir sepultura, igual que el seu pare, a 
l'església del monestir convent de Nostra Senyora del Carme, vestit diu: 
"amb 10 abit del pare de Sant Francesc i amb 10 abit de Maria 
Santisima del Carme posat sobre la caixatt. 
Deuria tenir una considerable fortuna, ja que va encarregar que li fossin 
dites 3.000 misses, a la Catedral de Barcelona a la Capella de Sant Sever, a 
Santa Maria del Mar, a Sant Pere de les' Puel-les i al Monestir de Nostra 
Senyora del Carme. Va deixar 20 dobles d'or a la fabrica de l'església del 
Colalegi de Betlem de la Companyia de Jesús, molts llegats a preveres i 
religioses de 100 lliures a cadascun, i a Paula Curco, criada seva, 50 lliures. 
En quant als seus marmessors van ser nombrosos: el doctor Francesc de 
Salamanca, el seu cosí Sauleda de Vic, la seva neboda Saleta Ponsich, els 
seus nebots Fontanella Pradell Roquer i Fontanella, el rector de Santa Maria 
del Mar, Nicolau de la vila de Calella, el pare provincial de Nostra Senyora 
del Carme, el sacerdot Jaume Trevi de la Companyia de Jesús del Colalegi 
de Betlem de Barcelona, el compte de Llar, germb de la seva segona esposa. 
No va tenir fills, i va deixar tots els seus béns a Agnbs de Llar, la qual es va 
tomar a casar, i per tant el patrimoni dels Argila van anar a un altre família. 
Com podem veure, l'ascens social de la familia des &un apotecari, passant 
pel títol de ciutadii honrat, cavaller i enllaqant amb l'alta aristocriicia, va 
quedar en no res perqub sense descendbncia masculina no hi havia 
continu'itat del llinatge. D'altra banda, Joan Argila fill i advocat, fa una 
menció molt clara al seu testament, dient que en cas de descendencia 
femenina s'hauria d'adoptar el nom i les armes dels Argila. 


L'ascens als governs municipals a la Catalunya del segle XVII: la família Argila

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert