Folch Flórez, David

Jiménez Huertas, Carme

Revistes Catalanes amb Accés Obert

cr
ea
 u
n 
eq
ui
p 
de
 re
ce
rc
a
L’
In
sti
tu
t d
’E
stu
di
s I
be
rs 
de
 T
er
ra
ssa
 
61
L’INSTITUT D’ESTUDIS IBERS DE TERRASSA CREA UN EQUIP 
DE RECERCA 
Carme Jiménez Huertas. Filòloga especialitzada en lingüística i tecnologies de 
la llengua.
David Folch Flórez. Director del grup de recerca de l’Institut d’Estudis Ibers 
de Terrassa, llicenciat en Farmàcia i en Física i doctorand en Energia tèrmica.
Recepció i acceptació: maig de 2014
La divisió entre els conceptes d’història i prehistòria es fa coincidir amb la pre-
sència de documentació escrita i, per tant, amb el coneixement de l’escriptura. Ha-
bitualment l’escriptura apareix en pobles sedentaris que viuen de l’agricultura i on 
també s’han desenvolupat tècniques com la ceràmica i la forja de metalls. Aquestes 
societats tenen coneixement de tots els recursos de l’entorn i comercialitzen amb al-
tres pobles basant-se en una organització territorial estructurada. La història comen-
ça, a casa nostra, amb la cultura ibèrica. Tot i ser el nostre substrat directe, la cultura 
ibèrica és, encara avui, molt desconeguda. I un dels enigmes més fascinants és sens 
dubte la seva escriptura, que en ple segle XXI continua sense haver-se desxifrat. 
L’escriptura ibèrica es troba en tota mena de suports i contextos, des de ceràmi-
ques d’ús domèstic fins a ploms comercials, fusaioles de teler, recipients cultuals tro-
bats en contextos funeraris, inscripcions rupestres, monedes, bronzes que semblen 
anuncis públics, oracions i invocacions a deïtats protectores i un llarg etcètera. No 
estava, per tant, restringida a una elit ni era una habilitat d’accés estamentalista. Les 
troballes arqueològiques amb escriptura són diverses i abundoses, sobrepassen de 
llarg els quatre mil exemplars, i és per tant una de les poques escriptures que, amb 
un inventari tan ampli i estès, es continua resistint a ser desxifrada. 
Les causes que ens mantenen en aquesta situació són, probablement, múltiples. 
Una de les raons de pes és que, a banda de les monedes, no disposem de textos bilin-
gües. Però de ben segur n’hi ha d’altres. Per exemple ens hauríem de qüestionar si el 
mètode actual utilitzat pels experts és correcte. Es basa en la transliteració dels caràcters 
ibers a l’alfabet llatí seguint les taules d’equivalències establertes des dels anys 50 del 
segle passat. La pregunta inevitable és fins a quin punt aquestes taules són acurades 
i per què mostren una variabilitat de caràcters tan gran. Quan estudiem una llengua 
estrangera, el primer pas sempre és aprendre’n l’alfabet o, en el cas de l’ibèric, el signari 
semisil·làbic. S’hauria de treballar amb els textos originaris escrivint-los en els signes 
ibèrics, contextualitzant cadascun dels escrits, perquè sens dubte el contingut no serà 
el mateix en un entorn comercial que en un de sacramental. Per altra banda, ens fal-
ten sons, és a dir, per les característiques dels romanços que van néixer al damunt del 
substrat establert per la llengua ibèrica, sabem que l’ibèric tenia fonemes que no han 
estat identificats. I ho sabem perquè aquests sons no existien en llatí. Basar, per tant, 
el desxiframent en els fonemes llatins ens dóna un inventari reduccionista que no es 
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
C
arm
e Jim
énez H
uertas; D
avid Folch Flórez
62
correspon amb la llengua parlada. Amb tots aquests defectes de forma, no és estrany, 
doncs, que la llengua es resisteixi i continuï sent un misteri sense resoldre.  
Davant d’aquesta situació, l’any 2009 vàrem establir com a objectiu de recerca 
treballar l’escriptura ibèrica a partir dels textos originaris i fer servir els avantatges que 
ens ofereix la lingüística computacional, és a dir, processar els textos amb programaris 
d’anàlisi lingüística informatitzats. Per tirar endavant aquest ambiciós projecte primer 
vàrem dissenyar una font per poder escriure els caràcters ibèrics amb un ordinador 
per tal de disposar d’un corpus informatitzat, una base de dades que recopilés totes les 
inscripcions ibèriques publicades al Monumenta Linguarum Hispanicarum (MLH) de 
Jürgen Untermann, així com a les revistes especialitzades Paleohispánica i Arse, entre 
d’altres. La tasca de recopilació i informatització va durar mesos i, cinc anys més tard, 
és una realitat que es troba lliurement a disposició de qualsevol investigador de tot el 
món al web http://ibers.cat/index.html ja que, gràcies a dos nous col·laboradors, el 
web Ibers.cat també està traduït al castellà i a l’anglès. 
Un altre avenç important ha estat el cercador desenvolupat per Joan Vilaseca 
i que podeu utilitzar en línia des del seu web http://cathalaunia.org/IBR/IBR. Es 
tracta d’una eina potentíssima que permet localitzar cadenes de caràcters repetides. 
La cerca abasta tots els textos inclosos al corpus de manera que, en dècimes de segon, 
es poden localitzar tots els fragments on apareix una mateixa seqüència. El cercador 
ens ofereix la llista de referències de l’MLH, indica el suport i mostra l’escrit sencer 
per tal de poder apreciar el context lingüístic i les característiques pragmàtiques. 
Continuant endavant amb l’objectiu de difondre i avançar en el coneixement de 
la llengua i la cultura ibèrica, l’any 2014 s’ha constituït l’equip de recerca de l’Insti-
tut d’Estudis Ibers de Terrassa (IEI).  
Creació de l’Equip de Recerca de l’IEI
El propòsit de l’Equip de Recerca és establir unes línies d’investigació, de di-
versos nivells de complexitat i feina, destinades a tot tipus de perfils acadèmics. Un 
cop finalitzats els treballs, es publicaran com a mínim en format pàgina web d’accés 
lliure, sota el patrocini i direcció de l’Equip de Recerca. Per a una òptima realització 
es fa sota el paraigua de l’IEI i la col·laboració dels seus membres així com d’experts 
externs. La data efectiva de creació ha estat el mes de febrer del 2014 amb diversos 
grups ja establerts i en funcionament.
Propostes de treball. Línies de recerca i objectius dels diferents grups
Les propostes de treball es divideixen en dos grans grups: tesis i tesines. Les tesis són 
línies de recerca extenses i que necessiten en principi de diverses persones per a la seva 
completa realització. Les tesines són treballs que es poden realitzar individualment, 
són bàsicament de recopilació i preparació per a la divulgació a través de pàgina web, 
cr
ea
 u
n 
eq
ui
p 
de
 re
ce
rc
a
L’
In
sti
tu
t d
’E
stu
di
s I
be
rs 
de
 T
er
ra
ssa
 
63
etc. Per tant, és en les tesis on sobretot es concentra la recerca pròpiament dita. Els dos 
temes que s’han plantejat de moment dins les tesis són: llengua ibèrica i poblats ibèrics.
Llengua ibèrica
L’objectiu ambiciós és el desxiframent de la llengua ibèrica. L’objectiu assequible 
és aprofundir en el coneixement de les característiques de la llengua a partir de les 
eines informàtiques que hem desenvolupat. El sistema de treball es basa en la forma-
ció d’un equip que permeti un intercanvi fluid d’idees i arxius i que tingui accés a 
experts en diverses matèries (lingüística, informàtica, història, toponímia, etc.). Les 
eines de treball fonamentals són el corpus informatitzat d’inscripcions ibèriques i el 
cercador de Joan Vilaseca.
Poblats ibèrics
L’objectiu és aprofundir en el coneixement dels poblaments ibèrics. És un objec-
tiu bastant imprecís o, dit d’una altra manera, que permet moltes línies de recerca 
alhora i interrelacionades. Donada l’amplitud del tema, s’ha format també un equip 
de treball, bàsicament per repartir les tasques o les zones geogràfiques que s’han 
d’estudiar, per tal d’evitar solapaments i duplicitats. La recomanació és començar 
a treballar per unitats geogràfiques petites, com per exemple les comarques. Hi ha 
diverses tasques a realitzar que es poden fer de manera simultània. Entre les propo-
sades tenim: completar el llistat de poblats ibèrics (actualment en tenim uns 360); 
sortides de camp amb fotografies i descripció dels poblats menys coneguts; anàlisi 
dels mapes que es vagin realitzant per mesurar distàncies, densitats i contacte visual; 
estudi de la distribució dels poblats atenent la geografia i les vies de comunicació; 
propostes de localització de nous poblats; propostes raonables d’agrupació per les 
diferents tribus conegudes; comparació amb els noms geogràfics clàssics, i elabora-
ció de mapes i estudis anàlegs per al País Valencià i l’Aragó. Com a material de base 
disposem d’eines informàtiques potents per a l’estudi de mapes (GIS) i també dels 
mapes ja realitzats que trobareu al web www.ibers.cat
Les tesines proposades són les següents: institucions polítiques i dret, navegació 
ibèrica, geografia clàssica, panòplia militar ibèrica i vida quotidiana dels ibers. En 
aquests moments la més avançada és la de geografia clàssica. En el cas de les tesines 
la metodologia és totalment lliure, ja que només es pretén coordinar una feina de 
recopilació i posada en ordre.
Ponts per establir una recerca a diverses bandes
Una de les idees fonamentals de l’Equip de Recerca és intentar posar en contac-
te persones de diferent formació acadèmica. S’intenten establir noves visions dels 
temes d’estudi amb especial èmfasi en l’ús d’eines informàtiques. De tota manera 
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
C
arm
e Jim
énez H
uertas; D
avid Folch Flórez
64
també es dóna entrada a persones amb formació autodidacta o que simplement es-
tan interessades en la cultura ibèrica, perquè l’objectiu és també la difusió o el simple 
plaer del creixement i recerca intel·lectual. 
En el cas dels poblats ibèrics és evident la necessitat d’integrar diverses disciplines 
que van des de la recerca bibliogràfica fins a l’ús de programari de nivell, passant per 
consideracions geogràfiques i, fins i tot, incorporant tractaments matemàtics. 
En el cas del desxiframent i estudi de la llengua ibèrica, creiem que és precisa-
ment la manca d’un tractament multidisciplinari i en equip la causa de base del 
fracàs actual: atès que no existeix cap universitat en tot l’Estat que aglutini una 
càtedra d’estudis ibers, cada especialista ha anat investigant en solitari i el resultat és 
que encara ningú ha aconseguit establir unes bases sòlides que demostrin, de manera 
convincent, el filum i l’estructura interna de la llengua ibèrica. El fet de disposar ara 
d’un únic fitxer informatitzat, gratuït, a l’abast de tothom, modificable i amb més 
del 95% de les inscripcions ibèriques en signari nord-oriental, ha de permetre el seu 
tractament des de diferents punts de vista, i potser així, s’obtindran millors resultats. 
A continuació presentem un esbós del mètode proposat des de l’Equip de Recer-
ca tot i que, evidentment, hi ha moltes maneres de treballar amb el corpus de textos, 
sense que a priori puguem assegurar quina serà la que donarà millors resultats.
Mètode proposat al full de ruta
Com a part del mètode, hem decidit defugir o minimitzar les nombroses as-
sumpcions que es prenen a l’hora d’intentar desxifrar l’ibèric. Per una raó molt 
simple: fins ara no han funcionat. Ja que tenim el fitxer informatitzat en signari 
ibèric podem fer un tipus de cerques i tractaments que, manualment i amb articles 
o llibres sobre la taula, són molt lents i complicats. Per tant, la primera assumpció 
que deixem de banda és l’assignació que de forma generalista s’ha aplicat a l’hora de 
fer transliteracions dels signes ibèrics a l’alfabet llatí per establir les equivalències dels 
suposats sons, fonemes o síl·labes ibèriques. No necessitem, en els primers passos, 
saber a quin so correspon un caràcter ja que treballem amb els signes originaris. Un 
altre pas que ens “saltem” és la segmentació manual a ull dels textos, és a dir, farem 
que l’ordinador ens faci la feina. Per tant,
1- Fem una recopilació de les cadenes de caràcters repetides. Aquesta és la feina 
feta per Joan Vilaseca. La idea és simple. Si unes determinades seqüències de caràc-
ters es repeteixen en les inscripcions, probablement és perquè tenen un sentit, són 
una “paraula” o unitat morfosintàctica (UMS). Fixeu-vos que no ens importa com 
“sonin”. No necessitem assignar-los cap so. Ara bé, sí que podem fer servir una as-
sumpció: l’agrupació de diversos signes com a variants d’un de sol per poder trobar 
més cadenes repetides, però sense perdre mai de vista aquesta variabilitat, ja que po-
dria ser significativa. En cas de detectar que una variable es repeteix en determinats 
cr
ea
 u
n 
eq
ui
p 
de
 re
ce
rc
a
L’
In
sti
tu
t d
’E
stu
di
s I
be
rs 
de
 T
er
ra
ssa
 
65
contextos però no en d’altres, sempre serem a temps de rectificar i anotar els resultats 
que presentin alternança de signes, ja que probablement l’alternança és la marca que 
permet distingir fonemes al·lòfons de grups sil·làbics diferents.
2- Estudi d’aquestes cadenes: aquesta serà la feina més laboriosa. Caldrà deter-
minar si les cadenes realment són UMS o bé sorgeixen a partir de l’algoritme de 
recerca. Més endavant veurem un exemple en català.
3- Estudi i determinació de les característiques i formes d’ús d’aquestes unitats 
morfosintàctiques dins els textos per tal d’establir-ne la funció gramatical: prefixos, 
sufixos, variacions, combinacions i composicions, concordances, etc.
4- Estudi de les cadenes curtes que quedin delimitades per les UMS.
5- Agrupació segons les característiques de les UMS.
6- Elaboració d’un lèxic: assignació de valors i categories gramaticals tipus nom, 
verb, etc. a cada grup. Si és possible i els resultats són prou acurats, creació d’una 
taula d’equivalències amb una traducció estimada.
A continuació i a mode d’exemplificació, us oferim un petit i senzill símil en ca-
talà (sense accents i escrit en majúscules per equiparar-ho amb l’iber) per veure com 
procedirem. Imaginem que tenim tres inscripcions que presenten seqüències afins. 
Les anomenarem a, b i c:
a) LACASAMESALTADELCAMI
b) UNATORREALTACAU
c) PORTADELACASAALCAMI
a) LACASAMESALTADELCAMI
Si fem una recerca de les cadenes de caràcters repetides sense cap restricció o pre-
judici a priori, obtenim: CASA, ALTA i CAMI que poden ser UMS. Ara bé també 
obtenim LACASA, TADEL, ALCA amb una possible variant ELCA. Aquest resultat 
és fruit d’escriure sense espais de separació. És aquesta la primera feina i la més im-
portant: descartar les seqüències que no tenen sentit. Com? Normalment, d’entrada 
descartarem totes aquelles cadenes curtes que només apareguin als textos com a part 
de cadenes més llargues que també es repeteixin. Després, i aquí sí que entra en joc 
el subjectivisme, basant-nos en el “comportament” de cada cadena dins els textos, 
podrem establir si es tracta d’una UMS. De tota manera, si es treballa en equip és 
molt fàcil intercanviar la informació i la selecció feta per cadascú, i es minimitzen així 
els possibles prejudicis o coneixements previs. En tot cas, sempre disposem del llistat 
original per tornar a fer una nova cerca que ens permeti avaluar les diverses opcions 
proposades d’acord amb el context de la inscripció i la seva pragmàtica. 
Per altra banda cal considerar que no només obtenim informació de les cadenes 
repetides que poden ser UMS sinó que, entremig de les unitats lèxiques, podem trobar 
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 29 (2014) 
C
arm
e Jim
énez H
uertas; D
avid Folch Flórez
66
altres elements que, si són “prou petits” però es repeteixen amb certa assiduïtat, poden 
ser marques gramaticals (sufixos) o connectors que tinguin un significat per si matei-
xos. En el cas de l’exemple tenim: MES, DEL, AL. Si estudiem com i quan apareixen 
les UMS i totes aquestes altres unitats més petites, podrem començar a descobrir les 
regles internes de la llengua que formen la seva estructura sintàctica i gramatical per, 
a continuació, mirar d’establir les agrupacions d’elements flexius i composicionals. 
Finalment, ens podrem atrevir a assignar-los algun tipus de categoria i fins i tot de 
significat. No podem assegurar que aquest procés doni resultats, però així és la recerca! 
Actualització del corpus amb les noves inscripcions trobades fins al 2013
Volem destacar que més enllà de la utilitat del corpus com a eina de recerca, ja és 
una fita prou important haver aconseguit tenir totes les inscripcions ibèriques recopi-
lades, informatitzades i en línia per tal que estiguin a l’abast de tothom. A dia d’avui, 
disposem de les epigrafies trobades fins al 2013, per tant, el corpus està força actualit-
zat. Ara bé, encara hi ha molta feina per fer. En algunes de les entrades consignades, 
hem treballat a partir dels articles escrits pels arqueòlegs o els investigadors que varen 
publicar les troballes en revistes especialitzades, però en altres casos els estudis es van 
publicar transliterats o amb fotografies que no en permeten una lectura acurada amb la 
conseqüent falta de documentació que expliciti els caràcters usats; tampoc hem tingut 
la possibilitat de veure les peces originals. És, per tant, necessari continuar la recerca 
tant pel que fa al repàs com a la fixació dels textos tal com consten a les inscripcions en 
signari ibèric originari. També queda pendent d’una futura realització l’ampliació del 
Mapa de Catalunya amb els poblats ibèrics marcats. Eina d’estudi geogràfic QGIS, que permet la mesura de distàn-
cies, àrees i densitats, entre moltes altres aplicacions i utilitats.
cr
ea
 u
n 
eq
ui
p 
de
 re
ce
rc
a
L’
In
sti
tu
t d
’E
stu
di
s I
be
rs 
de
 T
er
ra
ssa
 
67
corpus per a textos epigràfics d’altres zones peninsulars escrits en signari ibèric meridi-
onal i també les inscripcions trobades a zones celtibers. De feina, no en falta. Aquesta 
és la raó de ser de l’Equip de Recerca de l’IEI.
Arxiu d’excel del corpus informatitzat d’inscripcions ibèriques. Disponible en línia al web www.ibers.cat de lliure 
accés i totalment modificable per tal de poder-hi treballar. Noteu l’ús dels símbols en signari ibèric original. El 
corpus té, actualment, 4124 entrades. 
Cercador desenvolupat per Joan Vilaseca al seu web www.cathalaunia.org. Eina potentíssima en línia per cercar 
seqüències de caràcters en signari ibèric a la base de dades de tot el corpus de textos. Ofereix la possibilitat de cercar 
amb un signari que agrupa diversos signes com a variants d’un de sol. 


L'Institut d'Estudis Ibers de Terrassa crea un equip de recerca

https://www.raco.cat/index.php/Terme/article/download/288871/394113

L'Institut d'Estudis Ibers de Terrassa crea un equip de recerca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert