Pifarre i San Agustín, Fernando

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ASPECTES SANITARIS DELS BAPTISMES PER NECESSITAT A LA 
PARR~QULA DE SANT JOAN DE LLEIDA EN ELS SEGLES xwI i XIX 
Fernando PIFA& SAN AGUST~N 
Hem estudiat 45.069 partides de baptisme de l'Amiu Parroquial de Sant Joan de 
Lleida corresponents al segle XVlII i XIX. Del seu estudi podem deduir que els 
baptismes per necessitat són una bona font d'informació de la mortalitat 
perinatal, ja que aquests es practicaven quan el nad6 naixia amb un risc elevat de 
mort imminent. No implica que tots morissin, no obstant aixo, nosaltres hem 
observat una dualitat ja que a molts dels baptismes per necessitats registrats en els 
llibres de baptisme els hi correspon en els llibres d'obits la seva certificació de 
defunció. 
L'estudi dels baptismes per necessitat, a part de donar-nos informació respecte a 
la mortalitat perinatal, també sol ser una font d'informació dels sanitaris que 
practicaven aquests baptismes: Dr. en medicina, cirurgians i en especial 
llevadores o madrines' 
La forma literAria en quk se solen inscriure aquests baptismes sols ser: el dia .... es 
bateja sub condicione per estar batejada en orgent perill de mort per la 
llevadora ... a Manuel Mariano Macario Farré Pedros. Altres vegades hi diu: en 
orgent nescesitat i altres: es bateja subcondicione per estar primisenyar per la 
llevadora davant el perili iminent de mort. 
Sembla que els que sobrevivien després estaven obligats a realitzar el baptisme 
eclesiastic o ordinari, d'aquí el terme es bateija sub condicione. 
La distribuci6 dels baptismes per necessitat durant aquestes dues centúries sembla 
molt arbitrAria ja que en alguns anys hem constatat molts baptismes per necessitat 
i en altres cap. No crec que aixd es degui a l'augrnent de la mortalitat perinatal en 
aquests anys en quk són més freqüents els baptismes per necessitat, sinó que 
depenia molt dels rectors o vicaris. Aixd ens ho confirma un escrit que hem 
trobat en el llibre de baptisme corresponent a l'any 1784 i que reproduim aquí, on 
el bisbe Torres fa unes advertkncies a les persones que solen practicar aquests 
baptismes per necessitat: 
En la ciudad de Lérida a 2 dius del mes de Agosto afio 1784. El Ilmo. Sr. Dn. 
Geronimo Maria de Torres del Consejo del Sr. Obispo dicha ciudad y su obispo 
continuando su Santa Personal visita en la Iglesia Parroquial de S. Juan de esta 
ciudad el infraescrito su Sitio de Camara visito este Nbro que contiene las 
partidas de 10s que han sido bautizados en otra Parroquia a cuyo continuar 
mando S.I. poner este auto para futura claridad, y que se obtien en todo las 
declaraciones siguientes. 
Lo primer0 siendo muy fiecuente las ocasiones en qud se ben precisados a 
bautizar en caso de necesidad, exorta y manda al cura de esta Parroquia y sus 
Frentes que en las explicaciones de doctrina informen continuamente a sus 
feligreses de la forma del bautizo y demas requisitos para balidar este 
Sacramento y que examinen con todo cuidado a 10s medicos cirujanos, comadres 
y demas facultatives que por sus oficios se ben necesitados a practicar10 mas a 
menudo inshwyendo a 10s que 10 ignoran, y procurando que no usen de sus 
oficio, hasta que tanto 10 sepan perfectamente, pues seria desgracia mui 
lamentable que por esta ignorancia sufrieran la pena de la culpa original 10s 
Parbulos a quienes nuestro Sefior Jesucristo quiso dejarles tan faci1 remedio 
contra ella. 
Acontece muchas veces que bautizodos 10s Parbulos, en caso de necesidad, 10s 
llevan a la Iglesia como deben hacerlo sus Padres a que les digan exorcismes y 
pongan 10s santos Oleos y Crisma 10s curas, que sin informarse del estado de las 
criaturas les administra de nuevo el bautismo incurriendo en irregularidades, y 
otras penas impuestas contra 10s que reiteran este sacramento, otros con la 
menor noticia de que fueron bautizados en casa de sus padres suspenden 
administrarles el sacramento en la Iglesia sin informarse del modo, y forma con 
que le administraron estando en necesidad, exponiendose a que fuera mal 
administrado, con el aturdimiento que es muy regular ante 10s casos, de manera 
que se queden sin bautizar las criaturas y el evitar ono y otro extremo exigen 
todo el cuidado y vigilancia de 10s ministros de este sacramento por tanto exorta 
y manda pena de estas obedencias al cura de esta Iglesia y sus asistentes que en 
10 sucesivo cuando les Numen a bautizar pregunten ante todos 10s casos si la 
criatura ha sido bautizada en caso de necesidad y si hallaron aver 10 sido 
llamaran a su presencia a aquellos o aquellas que administro el Sacramento de 
que informaran menudamente del modo y forma en qu2 10 hizo y usí informando 
si hallasen qu2 nada falso de 10 necesario para ser balidas se atendran de 
volverlo a administrar como por el contrario deberan administrarle sin reparo, 
que vieren no mer sido recta la anterior administracion y en el caso de saber 
ciertamente que pusieron las diligencias para bautizar la criatura, y no poder 
averiguar si de echo lucieron todo 10 necesario para la dita administracion del 
sacramento se le administraran bajo su condicion arreglandose en todo a 10 
prevenido en esta parte por el ritual romano. 
Siendo muy notable el desorden falta de claridad y ningun metodo con que se 
ponen las partidas de este libro encarga al referido cura y sus ayudantes que de 
aqui a delante pongan en ellas, el dia y ora en qu2 nació el bautizado, quienes 
son sus padres, abuelos maternos y paternos, expresando 10s lugares de su 
naturaleza y vecindad, cuya circunstancia observaran tambien en qud a 10s 
padrinos y en el margen han de sefialar no solo el apellido si no tambien el 
nombre de 10s bautizados, en donde dicen bauticé continuaran solemnemente y 
puse 10s Santos Oleos y Crisma, y en el caso de estar bautizada la criatura que le 
lleban a la Iglesia o qualquiera de 10s contenidos en el capitulo anterior, 10 
expresaron todo en la forma que haya sucedido, haciendo que aquel o aquella 
que hizo de ministro del sacramento firme a una con el cura en cuya formalidad 
se obserbara igualmente quando se legue a otro sacerdote, con cuyas 
circunstancias y 10s demas contenidos en 10s formularios de sus Titulos 
procurando extenderlas con claridad y distinio de buena letra y sin abrebiaturas 
pues de todo se les hace cargo en la proxima visita castigando cualquier defecto 
que haya en su complimento y por este autoquedio usi 10 prevengo y mando de 
que doy fe. Obispo de Lerida. Por mandat0 de S.I. el Obispo. Fdo. Dn. Antonio 
Lopez Zerezo. 
En aquest text el bisbe Torres diu que el mossens de la parrdquia tenen que 
informar tant als seus parroquians com als sanitaris que solen practicar el 
baptisme per necessitat (cirurgians, metges i llevadores) de com es té que 
administrar aquesta forma de baptisme, ja que si no es fa be el nadó pot caure en 
pecat original. També informa que quant als mossens se'ls demani per batejar un 
nen, tenen que preguntar als pares si al seu fill se'ls hi ha practicat un baptisme 
per necessitat ( ja que pot ser que donat la confusió que pot portar un part 
d'aquesta mena, el nen no quedi ben batejat), ja que els mossens el tenen que 
validar i si no queden molt conformes amb les explicacions dels pares, han de 
preguntar a la persona que l'ha practicat i si es necessari, els mossens tenen que 
fer un baptisme sub-condicione 
El baptisme per xecessitat es solia fer quan el part anava malament (ja fos un part 
distdcic o no) la qual cosa posava en perill la vida del nadó. Moltes vegades la 
mare moria i les llevadores tenien que donar el nen a criar a una dida2, que 
malgrat no ésser una persona sanithia fa tasques indirectament sanithies. El dia 
24 de juliol de 1806 tenim documentada a una dida: el dia 24 de juliol murió 
Anton Josef Gumezo de Padres Incognitos, de edad 8 meses, esposito del 
Hospital de Barcelona al cuidado y lactancia de Rosa Gallart feligresa de St. 
Juan de Lerida. 
Durant aquests dos-cents anys que abraca l'estudi hem registrat 1.290 baptisme 
per necessitat que representen un 2,80 % del total de baptismes practicats. 
L'any en qub n'hem recollit mes ha estat l'any 1772 amb 37 registres, després 
amb 36 registres els anys 1764 i 1765. 
Notes. 
1. Les llevadores, per al seu exercici, havien de menester I'autorització de la parrbquia En cas de part 
eutbcic, era habitual que el baptisme s'administrés al nounat pocs dies desp* del seu naixement, i aixb es 
feia a I'església, seguint la finma ritual i segons els canons litúrgics, rebent el nom de "baptisme solemne". 
No obstant aixb, en els parts complicats en qub el nadó coma perill de mort imminent, existia el que 
s'anomenava "baptisme de necessitat" (o primsenyament), el qual es podia efectuar en qualsevol lloc, 
pldcticament allh on paria la partera. Es tractava d'un baptisme no solemne o privat. Dins i'ordre de 
preferhcia, per adminisírar-10 se situava en primer lloc el sacerdot, seguit dels homes (familiars o no) i en 
tercer lloc, la llevadora o qualsevol altra dona.  CURT^ i SOLER, Conrad. "Les llevadores a les 
parrhuies de Sant Feliu de Cabrera, Sant Genis de Vilassar, Sant Joan de Vilassar i Santa Creu de Cabrils 
(Baix Maresme) en els segles XVI, XVII i XVIII': dins Gimbernat. Revista Catalana d%listdria de la 
Medicina i de la Cidncia. SeminariPere Mata-PPU, 1994, Vol. XXI, phg. 120). 
2. En aquesta lpoca era molt fieqaent I'existbncia de les dides. Aquestes eren dones que al disposar de llet 
suficient, a més d'alimentar al seu fill podien alimentar un altre nad6. Durant els segles XVII, XVIII i XIX 
les dides provenien de classes socials més desfavorides, per tant, la seva fi1nci6 va devenir en un ofici que 
va tenir una transcendhcia econbmica indiscutible. Ai marge d'aquests aspectes econbmics, també van 
existir preocupacions per part dels metges, de la societat i dels legisladors per controlar i regular aquest 
ofici. Els metges van insistir en la necessitat d'un examen mkdic minuci6s de la dida i aconsellar-les 
adequadarnen< ES va legislar la presentaci6 de certificats avalats pel Rector o I'Aicalde del poble (sobre la 
procedhcia de la dida, on constava la seva filiaci6 i moralitat). (ESCUD~ i AIXELA Manuel; CALBET i 
CAMARASA, Josep Maria. "Aspectes Mldico-Legals de la.la.&ncia m m M a .  L'obra de Joan Coll i 
Bofill", dins Gimbernat. Revista Catalana dlHistdria de la Medicina i de la Cidncia. Seminari Pere 
Mata-PPU, 1993, Vol. XX, phg. 202). 


Aspectes sanitaris dels baptismes per necessitat a la Parròquia de Sant Joan de Lleida en els segles XVIII i XIX

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert