Cruanyes i Tor, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Quan parlem de l’ús del català en l’àmbit de la justícia i en general del dret
ens hem de referir en primer lloc a la consideració jurídica de la llengua com
a llengua oficial i, per tant, com a llengua pròpia de l’administració de justí-
cia, que ha desenvolupat la primera part d’aquesta ponència. En segon lloc,
el fet que l’oficialitat suposa un dret dels ciutadans de relacionar-se amb l’ad-
ministració amb qualsevol de les dues llengües oficials, i per tant en català.
Com ja s’ha constatat, són l’Administració de justícia i els cossos de segu-
retat de l’Estat els organismes on, per raons històriques —al ser els òrgans
més definidors del poder estatal, especialment en el règim franquista— i per
d’altres motius que exposarem, s’ha assumit amb més dificultat l’oficialitat
del català. 
Els problemes dels ciutadans i advocats en trobar resistència a fer ús de la
llengua catalana davant dels tribunals han anat minvant, però s’han mantin-
gut d’una manera més clara a la policia i la Guàrdia Civil. De tota manera el
fet que no hi hagin tants conflictes no és perquè la nostra llengua sigui pre-
sent d’una manera significativa en aquests organismes, sinó que tal volta els
ciutadans renuncien a fer-ne us per evitar-ne.
La llengua catalana en l’àmbit professional
Josep Cruanyes i Tor
Advocat
151
1. La pràctica professional dels advocats i els drets del
ciutadans
1.1. Per aquest motiu si, com s’ha dit en la ponència precedent, diem que
és necessari que els jutges, magistrats, fiscals, secretaris judicials i d’altres
membres del personal al servei de l’Administració de justícia tinguin un do-
mini oral i escrit de les dues llengües oficials, cal que aquest principi es pre-
diqui de la resta d’operadors, que independentment de la seva condició de
professionals lliberals fan una funció publica preceptiva com és la de coadju-
var en la justícia. Tant és així que els advocats i procuradors estan inclosos
dins de la Llei orgànica del poder judicial. D’això, n’hem de deduir que tant
advocats com procuradors han d’assumir l’ús de la llengua catalana com a
mitjà d’assumir-ne l’oficialitat, i també com a mitjà de fer efectius els drets
lingüístics del seu client.
1.2. Des d’un altre caire també hem de remarcar el dret individual dels
ciutadans a qui representen a fer ús de la llengua catalana, sense cap mena de
limitació, i que els actes realitzats tinguin plena validesa i eficàcia.
1.3. En aquests vint anys hi ha hagut un augment molt minso de l’ús del
català en les actuacions judicials d’advocats i procuradors. Dins l’àmbit judi-
cial les intervencions orals i escrites d’aquest professionals no sobrepassen
d’uns mínims irrisoris del 2 % en l’àrea de Barcelona i Tarragona, que són
molt superiors en els partits judicials de Girona, Manresa  o en d’altres de
comarques de l’interior de la resta de Catalunya.
Aquests nivells baixos no s’adiuen amb la realitat d’un col·lectiu en què el
nivell de catalanoparlants supera la mitjana de la població: les causes s’han
de cercar en diversos fets. Les causes d’aquesta situació són diverses.
1.4. Una causa que hauria d’haver tingut un efecte transitori és el fet ge-
neracional: és lògic que per a canviar una tendència de quaranta anys, cal un
procés de capacitació en la terminologia i coneixement escrit del català. Ara
ja han entrat a la professió les generacions que han fet l’ensenyament en ca-
talà, però això no ha representat un avenç significatiu de la normalització en
aquest àmbit. El perquè el trobarem en part en el fet que les facultats de dret
són les que fan menys classes en català i també on hi ha menys bibliografia
en la nostra llengua. Així a la universitat es trenca el procés d’aprenentatge
de l’ensenyament bàsic i mitjà que els ciutadans fan en les dues llengües i es
passa a fer un estudi del dret quasi exclusivament en castellà.
Aquesta manca d’aprenentatge del dret en català porta a mancances de
terminologia i pràctica en el llenguatge jurídic que condicionen l’actuació
professional posterior dels estudiants a actuar en castellà.
152
1.5. Una altra causa és derivada del fet de trobar-nos en un àmbit que no
ha assumit la doble oficialitat i per tant actua majoritàriament en castellà en
les actuacions orals o escrites dels jutges i magistrats, fiscals secretaris i resta
del personal, qüestió de què s’ha parlat en l’altra part de la ponència. Això
dóna una imatge monolítica que la llengua de l’Administració de justícia és
el castellà. Aquesta realitat produeix a la pràctica, com es pot veure, un efec-
te dissuasori sobre els advocats i procuradors, els quals tendeixen a parlar-
s’hi en llengua castellana. En aquesta manera de fer hi ha una actitud sub-
conscient de pensar que utilitzar el català no serà ben vist o vist amb recel.
Això, si en algun moment va ser veritat, en aquest moment no ho és. Si
ho fos seria greu que fer ús del català comportés alguna animadversió i acti-
tud que causés perjudicis, seria un fet delictiu, suposaria una prevaricació de
l’òrgan o funcionari que actués d’aquesta manera.
Dins d’aquesta por hi ha també la de pensar que actuar en català pot su-
posar un retard a les actuacions. Si això fos cert, a més de ser contrari a la llei
i en concret a l’article 321.4 de la Llei orgànica del poder judicial i del 9 de la
Llei de normalització, suposaria una discriminació que vulnera l’article 14
de la Constitució. Si bé en els primers anys d’implantació de l’Estatut aques-
ta situació era greu sobretot per la possibilitat que donava l’article 231.4 de
la LOPJ al jutge de fer traduir els documents presentats en català sense cap
justificació, aquest motiu no té un fonament real fora de casos de certs par-
tits judicials tarragonins on la mobilitat és molt alta i encara es produeixen
problemes d’aquesta mena.
Veiem per tant que els advocats tenen envers la justícia, tal com ha dit el
fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, una por reve-
rencial no justificable en aquest moment, que els reté de fer servir el català
amb normalitat i d’acord amb la condició de llengua cooficial.
2. Els procuradors dels tribunals
Les causes de la poca normalització dels procuradors les hem de cercar en
els motius dels advocats, sobretot en la formació i una mateixa por reveren-
cial que té molt menys sentit ja que l’actuació és sempre per escrit i els docu-
ments que fan són de tràmit, la qual cosa no justifica els temors d’incom-
prensió que es pot deduir d’un escrit de demanda o de conclusions.
153
3. Els notaris
Si bé en l’àmbit notarial la regulació de l’ús del català ha estat desenvolu-
pada primer pel Decret 125/84, del 17 d’abril, i l’article 10 de la Llei de nor-
malització, la realitat pràctica és que els instruments públics fets en català
són molt pocs i no passen del 2 % o el 4 %.
La causa d’això l’hem d’atribuir al fet que l’actuació de les notaries no es
compleix tal com s’estableix en la llei, i no es pregunta en quina llengua vol
el ciutadà que es redactin els documents. Fer-ho en català és una excepció
que cal demanar expressament amb el risc  de l’anunci de retards que dissua-
deixen el ciutadà. La prova és que a més demanar de fer un determinat ins-
trument en català troba dificultats de retards que descoratgen el ciutadà que
en té la voluntat. No diguem dels ciutadans que desconeixen que aquesta
documentació pugui ser feta en català, als quals no se n’informa.
Una altra de les causes s’ha d’atribuir als professionals com ara advocats o
gestors que tramiten aquests instruments. Sovint els advocats, de la mateixa
manera que desaconsellen l’ús de la pròpia llengua als seus clients en els pro-
cediments judicials, ho fan en les escriptures, amb raons no fonamentades,
pel fet de si han d’anar al registre a ser-hi inscrites o si han de ser presentades
a un procediment judicial. Raons que hauríem d’enquadrar dins de la por
reverencial que abans hem dit.
Una de les dificultats de la normalització lingüística de les notaries esta-
blerta des de l’any 84 pel nostre ordenament és que molts dels notaris desti-
nats de Catalunya desconeixen la nostra llengua.
Per aquest motiu és urgent que es produeixi el traspàs de serveis en relació
als nomenaments dels notaris i registradors que estableix l’article 24 EAC,
article que té una redacció similar a la que contenia l’article 12 de l’Estatut
de 1932, que va donar lloc al traspàs d’aquesta funció pel Decret del 8 de
juny de 1933.
D’acord amb el que disposa l’article 24, la Generalitat nomenarà els no-
taris i registradors de la propietat i mercantils de conformitat amb les lleis de
l’Estat. Per a la provisió de notaries serà considerat un mèrit preferent l’espe-
cialització en dret català, no podent incloure’s excepció de naturalesa o veï-
natge. En aquest sentit queda oberta la possibilitat d’exigir el coneixement
del català com ja era efectiu durant la vigència de l’Estatut del 1932.
154
4. Registradors de la propietat i mercantils
Ja ens hem referit en parlar dels notaris al fet que manca el traspàs a la Ge-
neralitat de les funcions respecte als registradors. A banda d’això el funcio-
nament de les oficines dels registradors mercantils i de la propietat és majo-
ritàriament en castellà i s’hi inscriuen en castellà les escriptures tant si es
presenten en aquesta llengua com en català.
La Generalitat va recórrer contra l’article 36.1 del Reglament del registre
mercantil RD 1597/89, del 29 de desembre. En la Sentència dictada pel
Tribunal Constitucional 87/97, del 24 d’abril, s’establia que els assenta-
ments es redactaran en llengua castellana. En la Sentència es reconeix l’ha-
bilitació de la Generalitat per a regular el règim de cooficialitat de les llen-
gües, cosa que en aquest àmbit no ha realitzat. Tot i això la Sentència
reconeix que en aplicació de la Llei de normalització els ciutadans tenen
dret a obtenir en català les certificacions i notes informatives. Aquestes con-
clusions s’han d’estendre tant al registre mercantil com al de la propietat.
Aquesta sentència resol en part la situació de l’ús del català al registre mer-
cantil i que seria aplicable als de la propietat i al civil, però cal una legislació
catalana sobre aquesta qüestió com ho ha plantejat el mateix Constitucio-
nal. Cal tenir en compte que la Generalitat va regular l’ús del català en el
registre civil durant el període republicà amb el Decret del 7 de maig de
1934.
5. Actuacions  normalitzadores d’advocats i procuradors
S’han realitzat i realitzen programes de normalització entre els advocats i
darrerament s’ha iniciat un programa amb els procuradors. Han consistit a
incentivar l’actuació dels professionals facilitant-los formularis de docu-
ments judicials que en el cas dels procuradors abasten tots els possibles es-
crits de tràmit, i en el dels advocats s’estan completant progressivament.
El fet que els tribunals fessin ús efectiu del català en les actuacions i reso-
lucions judicials seria un factor determinant per a fer desaparèixer aquesta
por a la qual ens hem referit.
155
6. La policia
La policia és un dels àmbits on la normalització de l’ús de la llengua ha
avançat menys. En aquests anys s’han produït molts conflictes dels ciuta-
dans en fer ús del dret de declarar en català, la qual cosa ha comportat perju-
dicis greus que han arribat a detencions il·legals dels ciutadans que han vol-
gut mantenir aquest dret. En el millor dels casos voler declarar o presentar
una denúncia en català comporta entrebancs greus com són que l’acte es
posposi per a poder disposar d’un traductor.
Hem de constatar que aquests fets greus que poden ser tipificats com a
delictius no han arribat mai a ser sancionats per la justícia o pels mateixos
comandaments.
En canvi hem de constatar que les policies municipals ha seguit un procés
normalitzador, ja que en les actuacions i atestats utilitzen el català com a
llengua oficial d’us corrent.
Aquests problemes porten camí de solució pel desplegament de l’Estatut
en aquest àmbit i la progressiva assumpció de les competències d’ordre pú-
blic i protecció dels ciutadans a més del trànsit per part dels Mossos d’Es-
quadra. Cal dir que aquest desplegament ha fet canviar l’actitud d’un sector
dels funcionaris de policia envers el català, al qual fins a aquest moment ha-
vien estat majoritàriament refractaris.
7. Propostes d’actuació per al futur
a) Que el Tribunal Superior de Justícia i la resta dels jutjats i tribunals del
país, en assumir l’oficialitat del català com a llengua pròpia de l’administra-
ció de justícia de Catalunya, recullin en aquesta llengua les declaracions i
compareixences que hi facin els ciutadans, advocats, procuradors, perits i la
resta de professionals que hi actuen.
b) Promoure l’ús de la llengua catalana a les matèries impartides a les fa-
cultats de dret i cursos de practica jurídica d’accés a la professió que depenen
tant de les universitats com dels col·legis professionals, assegurant que els es-
tudiants assoleixin a la fi dels cursos un coneixement suficient del llenguatge
jurídic en català per a poder desenvolupar amb normalitat l’activitat profes-
sional.
c) Promoure la publicació de llibres de text de dret, d’estudis jurídics en
català i la versió catalana oficial de les principals lleis i reglaments de l’Estat.
d ) Promoure programes de normalització lingüística dels col·legis d’ad-
156
vocats i procuradors, notaris i registradors facilitant formularis de docu-
ments jurídics i el reciclatge de professionals i personal dels despatxos.
Aquest procés normalitzador s’hauria d’estendre a d’altres professionals que
actuen en l’àmbit jurídic com ara els gestors administratius, els agents de la
propietat immobiliària o els graduats socials.
e) Que les actuacions de les cambres de la propietat assumeixin la llengua
catalana com a llengua pròpia i oficial tant en els actes d’administració com
en les actuacions davant dels tribunals.
f ) Que els bancs, caixes i companyies asseguradores utilitzin la llengua
catalana en les escriptures de les hipoteques, pòlisses i en les actuacions judi-
cials, les quals representen bona part dels plets que es segueixen als tribunals.
g ) Que el Parlament de Catalunya legisli sobre l’ús del català als registres
civil, mercantil i de la propietat en relació als assentaments i lliurament de
certificacions, regulació que en el període republicà va ser feta pel registre ci-
vil pel decret del 7 de maig de 1934.
h) Que es faci efectiu el traspàs de les competències de nomenament de
notaris i registradors previst a l’article 25 de l’Estatut i que en el nomena-
ment i concursos de trasllat de notaris i registradors s’asseguri el conei-
xement de la llengua i el dret de Catalunya.
i ) Que el desplegament de la policia catalana no obsti perquè els cossos
de seguretat de l’Estat assumeixin la doble oficialitat, assegurant que els fun-
cionaris coneguin suficientment la llengua catalana.
157


La Llengua catalana en l'àmbit professional

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert