Alpera, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

141
L’ART DE LA TRADUCCIÓ. A PROPÒSIT D’UNA RECENT
ANTOLOGIA BILINGÜE D’ E.E. CUMMINGS
No qüestionarem d’entrada si la funció de traduir és o no un art, 
car de traduccions n’hi ha moltes i de tots els colors. Però sí que hem 
de tenir present el gran esforç que alguns escriptors han fet —i faran— 
per facilitar-nos versions magnífiques de les grans —o petites— obres 
de la literatura universal a la nostra cultura. Me’n recorde ara del gran 
interès que els escriptors medievals catalans tenien per la traducció tant 
de les obres clàssiques grecollatines com de tot allò més significatiu 
que anava produint-se al llarg dels segles xiv i xv, per tal de trobar-se 
al dia al llarg del Renaixement. 
Ja en l’època contemporània, els nostres escriptors no deixaren de 
parar l’orella a tot el que es produïa d’important a Europa. A casa nos-
tra, tenim per exemple el cas d’un Teodor Llorente, el «patriarca de les 
lletres valencianes», que en ple segle xix, es dedicava a traduir, entre 
altres autors, el Faust de Goëthe o les poesies de Heine de l’alemany 
al castellà. Òbviament, la diglòssia de don Teodor no donava per aven-
turar-se en aquell moment, i dins aquella societat valenciana, per ofe-
rir mostres de literatura en català. A més, dins la seua concepció d’una 
poesia «casolana» i «pairalista», no hi cabia una poesia de grans vols o 
de grans passions.
L’ambició de la Renaixença a Catalunya, pel contrari, per oferir 
traduccions al català dels més diversos gèneres literaris —poesia, nar-
racions, teatre, obres clàssiques de totes les èpoques, etc.— fou priori-
tària i abundant. Així tots tenim present grans traductors catalans entre 
els nostres escriptors: Carles Riba, Miquel Dolç, Marià Manent , Agustí 
Bartra, Marià Villangómez, Josep Maria Llompart, etc.
Actualment, una literatura que pretén mantenir una vitalitat notable 
ha de nodrir-se necessàriament de corrents exteriors provinents de la 
literatura universal. D’aquí que a les editorials catalanes, sobretot 
aquelles que mantenen i potencien una col·lecció de poesia amb orgull 
i dignitat, els cal, a més dels habituals originals d’autors catalans, obrir 
les finestres a autors, estètiques i corrents de la literatura universal, 
i presentar els textos amb rigor i amb doble versió, l’original i una 
Lluís Alpera
142 Reduccions
traducció generalment més ben literària que no pas literal. Evidentment, 
trobem sovint la mà d’un bon poeta —lector, crític o autor— que pot, 
en el millor dels casos, arribar a fer de la traducció una re-creació 
personal, una interpretació subjectiva de l’original. En definitiva, un 
altre text que podrà diferir poc o molt del punt de partida, però que 
sempre haurà de mantenir les línies mestres de la creació original. 
Per això, precisament, el lector modern, sobretot aquell que tindrà 
elements de judici en la llengua original, podrà i caldrà que accedisca, 
en casos de dubte o disconformitat amb la traducció presentada, a les 
fonts prístines de l’original en qüestió.
Recorde que en els temps més negres de la dictadura franquista, 
quan tot just iniciàvem el retrobament literari amb la llengua del país a 
través d’alguns poemaris, em va cridar poderosament l’atenció un lli-
bret de versos traduït per Miquel Arimany de l’anglès i presentat sols 
—quina cosa més podíem demanar en aquella època!— en català: La 
balada de la presó de Reading d’Òscar Wilde (ed. «El Pont», 1953). No 
cal dir com em va impactar aquella lectura tant per l’autoria del famós 
Wilde com pel contingut de la balada i les concomitàncies de la situació 
del presoner amb l’opressió ideològica i cultural que patíem aleshores 
els ciutadans dels Països Catalans. 
Posteriorment, la meua generació, la dels 60, accediríem a la poe-
sia de l’àrea de llengües romàniques generalment sense cap traduc-
ció. Quan es tractava de poetes d’altres llengües europees miràvem 
de conéixer-los a través de traduccions franceses. Amb el temps i amb 
l’expansió de l’anglès, miràvem ja d’iniciar-nos en la poesia anglesa, 
sobretot arran de l’oportunitat que vaig tenir en desplaçar-me set anys 
als Estats Units a donar classes de català.
Precisament, quan em trobava l’any 1966 a la ciutat d’Atlanta, i 
després d’haver tingut el plaer d’entrevistar, amb l’ajut d’un col·lega 
nord-americà, Stephen Spender, un dels més famosos poetes britànics 
compromesos amb la causa republicana durant la guerra civil espanyo-
la, vaig tenir així mateix l’oportunitat de trobar una excel·lent compi-
lació poètica, els 73 Poems d’e.e. cummings, quatre anys després de la 
seua mort.
143Lluís Alpera
Interessat per la poesia nord-americana, no sols vaig llegir i interes-
sar-me per diversos poetes d’aquell país, sinó que també vaig donar a 
conèixer alguns dels grans escriptors catalans d’aquell moment com era 
el cas de Salvador Espriu, del qual férem una edició de La pell de brau 
en anglès que va publicar-se, primer a Calcuta (1977) i posteriorment 
als Estats Units (1988). La traducció fou feta per Burton Raffel, autor 
reconegut per les nombroses traduccions a l’anglès. Així mateix, vaig 
publicar en aquell país una Antologia de la poesia realista valenciana/
Anthology of Valencian Realist Poetry, dins una revista de la Universi-
tat de Cambridge (Identity Magazine, 1966).
En retornar l’any 1971 al País Valencià, i com a fruit de les meues 
inquietuds per la poesia nord-americana, vaig publicar dins Serra d’Or 
(març i abril 1971 i maig 1972) un panorama de la poesia posterior a 
la Segona Guerra Mundial, acompanyada d’una mostra de poemes de 
tres autors nord-americans, Creeley (1926), Lowell (1917) i Snodgrass 
(1926), on hi destacava enfront del món de T.S. Eliot, un moviment 
afirmatiu envers el públic per tal d’establir contacte en un sentit social, 
polític i espiritual amb l’auditori. Els tres poetes triats reflectien d’una 
banda una reacció contra la tradició, que és una manera de formar part 
de la tradició, i, de l’altra, una renovació pel llenguatge, com per exem-
ple, les possibilitats de cadència, de conversa i d’ordre perquè el llen-
guatge continga i siga paral·lel als seus objectes i a la multiplicitat de la 
penetració poètica des d’una perspectiva nova. 
e.e. cummings no entrava, per raons cronològiques, dins aques-
ta «visió de la lírica a Nord-Amèrica» que pretenia oferir, I la veritat 
és que vaig postposar el repte de traduir-lo i fruir-lo de nou. Anys des-
prés, em vaig trobar amb la sorpresa que els meus amics Isabel Robles 
i Jaume Pérez Montaner s’aventuraven en l’empresa. Fins i tot ens van 
demanar assessorament puntual en alguna dificultat en la traducció, 
raó per la qual la meua primera dona —Janet Alpera— figura dins els 
consabuts agraïments. El llibre 44 Poemes d’e.e. cummings, el publi-
cava l’editorial Gregal l’any 1986, confirmant el criteri de les bones 
col·leccions de poesia d’alternar originals d’autors catalans amb tra-
duccions dels grans poetes de la literatura universal contemporània.
144 Reduccions
Com que una literatura és avaluada contínuament pels seus grans 
reptes, un d’aquests desafiaments pot ser el d’ampliar el material d’un 
poeta ja publicat i, en la mida d’una major perfecció, mirar de millorar 
el producte anterior, tant en el continent del llibre com en el contingut, 
en la re-creació a què al·ludíem al principi. Totes dues coses, segura-
ment, s’han aconseguit en la publicació recent de (a)poemes antologia 
poètica d’e.e. cummings (El Gall, ed. 2007). La presentació del llibre 
és bastant impecable i ens recorda les bones col·leccions de poesia que 
ofereixen les seues millors obres amb unes condicions immillorables 
quant a format, textura, paper, tipus de lletra, etc.
En primer lloc, hem d’advertir, o potser no hi calga, les dificultats 
que comporta traduir la poesia d’e.e. cummings. Com diu molt bé Víc-
tor Obiols en la presentació del llibre: «Els recargolaments i els envi-
tricollaments a què cummings sotmet la llengua són verament endi-
moniats», car «distorsiona la sintaxi com vol, retalla els mots per on li 
convé» i, finalment, «dibuixa estructures poemàtiques tal com les veu 
en el seu ull». E.e. cummings és, en definitiva, un poeta «creacionista» 
pur i «fantasiosament imaginatiu», talment com el conceptua Obiols.
Amb tot, em sembla que els traductors catalans s’han sortit molt bé 
dels problemes lingüístics, conceptuals i estilístics a l’hora de traduir 
el poeta nord-americà. Que no és poca cosa! Potser en el cas de la tra-
ducció de Sargatal hi ha un punt més de re-creació i en l’anterior d’I. 
Robles/J. Pérez Montaner un punt més de literalitat. Però amb no gai-
res diferències. I, de vegades, quan cotegem totes dues traduccions en 
aquells poemes coincidents, podem observar les concomitàncies en la 
solució de la versió catalana. Digam d’entrada que el nombre de poe-
mes d’e.e. cummings triats per A. Sargatal és de 87, gairebé el doble 
de l’antologia esmentada de Robles/P. Montaner. El nombre de poemes 
coincidents és de 15, entre els quals alguns veritablement crítics entorn 
de la societat nord-americana i dels seus mites: «the Cambridge ladies 
who live in furnished souls/ I les dames de Cambridge que viuen en 
ànimes amoblades», «Búfalo Bill’s» o el demolidor «a politician is an 
arse upon/ el polític és un cul en». 
És realment sorprenent, tanmateix, que a l’hora de triar poemes de 
l’escriptor nord-americà, Alfred Sargatal no haja recollit un dels més 
145Lluís Alpera
coneguts d’ e.e. cummings: i sing of Olaf, un dels poemes més difícils 
i famosos, i que fou objecte d’alguns incidents amb la censura arreu 
del món. P. Montaner/Robles s’atreviren a traduir-lo per la seua ban-
da, tot i que alguns autors, com ara Grossman, van afirmar que aquest 
poema era intraduïble. La tria de Sargatal, d’altra banda, sembla força 
representativa de l’obra d’e.e. cummings. El conjunt reflecteix tot un 
panorama dels principals temes desenvolupats al llarg de la seua dia-
cronia lírica: la celebració de la vida, la sensualitat, la natura i el món 
de l’esperit, la denúncia de la hipocresia burgesa, la repressió puritana, 
l’apatia de l’home modern i la destructivitat humana.
Per entendre millor la concepció lírica d’e.e. cummings caldrà re-
cordar que ell mateix fou pintor i fotògraf, a més de poeta, raó per la 
qual cal comprendre el seu punt de vista: calia «veure» el poema com 
una obra plàstica realitzada damunt un paper en blanc, abans d’entrar 
al sentit del poema. Així, aquesta preocupació pictòrica per l’aspecte 
visual del poema contrasta, al llarg de la seua obra, amb l’ús arbitrari de 
majúscules i signes de puntació, en versos trencats d’una manera sob-
tada, la utilització d’elements cal·ligramàtics, com podem comprovar 
en alguns dels poemes triats per Sargatal: p. 64, 70, 158, 222, 244 i, 
especialment, 146. Per cert, Sargatal resol brillantment en la seua tra-
ducció el poema d’e.e. cummings de les p. 158-59, que comença: « r-p-
o-p-h-e-s-a-g-r» i que acaba així: «, grasshopper;». Doncs bé, Sargatal, 
després de la paulatina i lògica reconstrucció del poema, acaba amb el 
mot clau «saltamartí».
Un altre aspecte essencial en la lectura poètica de l’autor nord-
americà és la perfecta simbiosi que feia de la llengua culta amb la po-
pular, per tal de crear una tensió interna en el poema i un fort contrast 
entre la lectura mental i la lectura en veu alta. Algú ha assenyalat la 
seua relació amb Walt Whitman, afirmant que si aquest darrer fou el 
«gran poeta de la vida» del segle xix, cummings és, indubtablement, 
el gran «poeta de la vida» del segle xx.
Em sembla que el traductor d’aquesta bellíssima antologia poètica, 
té ben present totes i cadascuna de les característiques de la lírica d’e.e. 
cummings, així com les múltiples innovacions formals que aquest autor 
incorpora a la poesia nord-americana del segle xx.
146 Reduccions
Desconeixem si A. Sargatal va tenir o no present la traducció dels 
poetes valencians esmentats o d’altres que pogués haver-hi en català. 
Per cert, me’n recorde ara d’una altra antologia, Poesia anglesa i nord-
americana contemporània, a cura de Sam Abrams (ed. 62, 1994), on 
figuren dos poemes traduïts d’e.e. cummings al català, sense l’original 
en anglés, fets per T. Sàrries, amb una magnífica nota introductòria. És 
probable que existesquen més mostres en revistes o en altres platafor-
mes literàries.
En qualsevol cas, creiem que la comesa duta a terme per A. Sar-
gatal ha estat un repte ben personal, de no voler compartir amb ningú, 
i, d’aquí que potser no li ha calgut tenir al davant cap altra traducció 
anterior. I així, davant de tots els recargolaments i envitricollaments de 
la dicció lírica de cummings, el traductor català mira de sortir-se’n de la 
manera més personal que sap, a través d’una re-creació, a través d’un 
sedàs propi, que comporta un savi coneixement de la retòrica anglesa 
i que li permet de trobar les millors solucions, sense trair —tradutto-
re, traditore— massa ni poc l’esperit original del poema. En definitiva, 
una bella edició d’un interessant poeta nord-americà amb una impeca-
ble traducció.
Lluís	Alpera


L'art de la traducció. A propòsit d'una recent antologia bilingüe d'E.E. Cummings

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert