Amat, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

44
R
ev
is
ta
 d
e 
T
ec
no
lo
gi
a,
 n
ú
m
. 5
 (
20
14
),
 p
. 4
4-
46
 •
 IS
SN
 (e
d. 
im
pre
sa)
: 1
69
8-2
04
5 
• 
IS
SN
 (e
d. 
ele
ctr
òn
ica
): 
20
13
-98
61
 •
 h
tt
p:
//
re
vi
st
es
.ie
c.
ca
t/
in
de
x.
ph
p/
R
T
E
C
entrevista
Josep Amat
Departament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Universitat Politècnica de Catalunya
Membre de l’Institut d’Estudis Catalans
ENTREVISTA A RAMON PASCUAL
Ramon Pascual de Sans es va llicenciar en física a 
la Universitat de Barcelona el 1963. Ha estat cate-
dràtic de física teòrica primer a Saragossa, a Madrid i 
darrerament a la Universitat Autònoma de Barcelona, 
on va ser el rector de 1986 a 1990. Va ser director 
general d’Ensenyament Universitari (1980-1983). 
Des de l’any 1990, quan va deixar el rectorat de la 
UAB, es va centrar en el projecte de portar fins al nos-
tre país un accelerador de partícules, projecte que 
s’aprovà el 2002. L’any següent ja es va començar a 
construir a Cerdanyola del Vallès el sincrotró ALBA, i 
va ser inaugurat el 2010, la infraestructura de recer-
ca més important del país.
El 1989 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i 
Arts de Barcelona, institució de la qual és el president des 
de 2011. 
Entre altres distincions, el 2011 la Generalitat de 
Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. 
, Catalunya disposa d’una important 
infraestructura en el camp de la física,  
el sincrotró ALBA, un accelerador de partícules 
que vau impulsar i aconseguir fer realitat i del 
qual sou el president de la Comissió Executiva. 
Quants anys de gestió i després de construcció 
ha necessitat per poder arribar a ser operatiu? 
La idea de construir un accelerador de partícules a Bar-
celona va sorgir a finals dels anys vuitanta, inicialment 
orientat al camp de la física de les altes energies (una 
tau-charm factory), que el CERN impulsava i que el Govern 
espanyol estava disposat a cofinançar. A partir d’aques-
ta idea es va preparar una primera proposta, però es va 
evidenciar que els costos eren inassolibles i es va optar 
no per desistir de la idea, sinó per una font de llum de 
sincrotró, que era una instal·lació que permetria obtenir 
una experiència en aquestes tecnologies i a la vegada 
servir una comunitat d’usuaris molt àmplia. Aquesta 
instal·lació era ja assumible amb els recursos de la Ge-
neralitat i els provinents del Govern d’Espanya. Aquesta 
proposta es va començar a formular el 1992, per una 
part, cercant les complicitats necessàries de l’Estat i, per 
l’altra, iniciant la Generalitat un programa específic de 
beques de formació en aquesta tecnologia, per formar 
gent en acceleradors, i creant unes comissions promo-
tores i assessores internacionals que guiessin el projec-
te, cosa que començà a donar els seus fruits cap al 2002, 
en què es va aconseguir la seva aprovació. El 14 de març 
de 2003 es va signar la creació del consorci Estat-Gene-
ralitat i més tard es constituí el Consell Rector. El 2003 
es va iniciar el procés de cercar una localització per a 
aquesta infraestructura, que consisteix en un cercle 
de 268 metres de diàmetre. El maig del 2006, un cop fixat 
el seu emplaçament al costat del campus de Bellaterra, 
es va disposar del projecte executiu, i les obres de cons-
trucció es van prolongar fins al 2010, en què es van po-
der posar en marxa les primeres estacions experimen-
tals. Actualment estan en ple rendiment les set sortides 
de llum de sincrotró de què disposa la instal·lació. 
Quin és el pressupost anual necessari per al 
funcionament d’aquesta infraestructura? 
El pressupost amb les set estacions experimentals ac- 
tuals és de divuit milions d’euros, que assumeixen les 
5 Revista Tecnologia .indd   44 15/05/14   12:21
45
E
N
T
R
E
V
IS
TA
 A
 R
A
M
O
N
 P
A
S
C
U
A
L
dues administracions a parts iguals. Aquest pressupost no 
augmenta com seria desitjable, a causa de les dificultats 
actuals, i com seria necessari per poder disposar de més 
estacions experimentals, fins a poder arribar a les prop de 
trenta que el projecte pot acollir. Actualment, tres d’aques-
tes sortides de llum s’han desdoblat en dues estacions de 
treball, tot i que no poden treballar simultàniament, i s’es-
tà construint una estació experimental d’infrarojos, que té 
un cost molt més reduït, assumible amb recursos propis. 
Quin horitzó preveu per poder completar  
les possibilitats del sincrotró?
Actualment hi ha dues tendències. Una, que és aquella per 
la qual han optat a Xangai, per exemple, on hi ha una 
instal·lació semblant, és la de completar totes les esta- 
cions de treball que el sincrotró permet. L’altra línia, per la 
qual ha optat Suïssa, per exemple, a l’Institut Paul Scher-
rer, és la de no créixer amb noves sortides de llum, sinó 
potenciar les actuals amb els avenços tecnològics que con-
tínuament es van produint en aquest camp. Caldrà veure el 
que és més convenient.
Quants equips d’investigació pot acollir a l’any  
el sincrotró?
Aquest sincrotró pot acollir set grups investigadors simul-
tàniament, la qual cosa dóna unes cinc mil hores útils de 
treball simultani a les set estacions, a l’any. L’objectiu és 
arribar a les sis mil hores/any. S’ha de tenir en compte que 
no tot el temps útil de treball es pot cedir per donar servei 
a grups de recerca externs, ja que, per una part, s’ha de dis-
posar d’un cert temps per posar a punt i optimitzar la mà-
quina i, per l’altra part, també cal donar temps de màquina 
a grups de recerca propis per poder disposar de personal 
format per poder donar un bon servei. Actualment es dis-
posa d’un grup de vint investigadors propis. Els projectes 
són seleccionats per un comitè assessor extern que els 
prioritza. 
Pel que fa a les necessitats d’explotació  
i de manteniment, quin suport i benefici repercuteix 
en les empreses de l’entorn?
Aquesta instal·lació, per garantir el seu funcionament, ge-
nera contínuament concursos per a la realització de dife-
rents treballs de manteniment o de millora. Per altra part, 
també hi ha molts treballs no relacionats directament amb 
la tecnologia del sincrotró, sinó amb els serveis auxiliars, 
que també generen molta demanda a empreses de l’en-
torn, com tot el que fa referència al manteniment del buit, 
aire condicionat, i fins i tot el seguiment del microanivella-
ment del terra ja que desviacions de micres afecten el feix 
d’electrons que s’accelera. 
La majoria d’aquests concursos s’han de convocar a escala 
europea, i cada vegada hi ha més empreses de l’entorn que 
tenen capacitat per participar-hi, i lentament es va produint 
un increment d’adjudicacions a empreses més properes. 
En canvi, el percentatge en els treballs auxiliars és molt 
més important. 
De cara a la situació actual, en què es considera  
la possibilitat d’assolir un estat propi, i que se’ns 
amenaça amb la possibilitat de poder quedar fora 
d’Europa, això afectaria els seus usuaris?
En el món hi ha grans instal·lacions, com la de Grenoble, 
que és europea, que són regionals en el sentit ampli de la 
paraula. Després n’hi ha moltes més de nacionals, com 
la nostra, que donen servei a tot un país. En aquest cas, 
nosaltres som al mapa d’Europa, i hi seguirem sent, i els in- 
vestigadors tendeixen a anar al lloc més proper que els 
ofereix bon servei, i això no canviaria. Actualment, el 40 % 
són investigadors catalans, un altre 40 % provenen de dife-
rents llocs de l’Estat espanyol, mentre que un 20 % prové 
d’altres països del món, quasi tots europeus. Les coses 
quedarien, doncs, molt iguals, tot i que el percentatge d’in-
vestigadors catalans podria augmentar per la dinàmica 
dels nostres investigadors.
A part de la recerca teòrica en el camp de la física 
de la matèria, quines altres aplicacions permet  
el fet de disposar de les fonts de llum  
de l’accelerador, i quin impacte pot reportar  
per a la nostra economia? 
Els primers interessats a utilitzar el sincrotró eren els fí-
sics, després els biòlegs, però ara hi ha també moltes de-
mandes del camp de la química i de les ciències dels mate-
rials. També comença a ser utilitzat per a l’anàlisi d’obres 
d’art i en aplicacions industrials, en el camp dels adhesius, 
dels productes alimentaris, etcètera.
Nosaltres hem fet un estudi d’impacte econòmic mit-
jançant avaluadors externs del qual resulta una relació de 
cost/benefici d’1,2 i una taxa interna de retorn que sortia 
superior al 7 %. En aquest aspecte, hem constatat que els 
estudis de viabilitat econòmica fets abans de la seva cons-
trucció, no solament s’han complert, sinó que inclús s’han 
millorat lleugerament, i treballem perquè aquestes dades 
es mantinguin, i augmentin en tant que sigui possible. 
Aquest estudi cost/benefici no s’ha fet, com és evident, en 
altres grans infraestructures que s’han fet i es van fent a 
l’Estat. Cal pensar que el cost del sincrotró equival a menys 
de 10 km d’AVE. 
Actualment és el president de la Reial Acadèmia  
de Ciències i Arts de Barcelona, institució que ara es 
prepara per commemorar els dos-cents cinquanta 
anys de la seva creació. Quina ha estat la funció  
i la tasca de l’Acadèmia durant tots aquests anys?
Les acadèmies es van crear en un context molt diferent de 
l’actual, en un moment en què Catalunya només tenia la 
Universitat de Barcelona traslladada a Cervera i en què a 
Barcelona la burgesia va començar a crear institucions per 
fer una feina substitutòria en l’àmbit del coneixement, com 
la Junta d’Ampliació d’Estudis, l’Acadèmia de Medicina, o 
com la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, que 
posteriorment va donar lloc a la Reial Acadèmia de Cièn- 
cies i Arts.
Al principi, l’Acadèmia exercia la docència, justament 
5 Revista Tecnologia .indd   45 15/05/14   12:21
46
JO
S
E
P
 A
M
A
T
entrevista
al costat del col·legi de Cordelles, dels jesuïtes, on per pri-
mera vegada a España el jesuïta Tomàs Cerdà explicava 
mecànica newtoniana. Amb els anys les coses han anat 
canviant i ara la recerca està molt institucionalitzada. Els 
membres de l’Acadèmia són investigadors que quasi tots 
pertanyen a centres d’investigació externs: universitats o 
instituts de recerca. Per tant, la posició de l’Acadèmia ha 
de ser diferent i no es fa recerca pròpia, excepte a l’Obser-
vatori Fabra, on hi ha una certa recerca en astronomia, me-
teorologia i sismologia. 
Però l’Acadèmia té dues tasques que són importants, 
la difusió i la tasca de discussió de temes d’actualitat. Per 
altra part, cada vegada més les administracions han de 
prendre decisions d’alt contingut tecnològic, i aquí l’Aca-
dèmia pot fer la tasca d’assessorar. Una altra tasca que he 
constatat que també és important és oferir el servei de po-
der consultar els rics arxius de què disposa l’Acadèmia.
Quants membres formen part actualment  
de l’Acadèmia? 
L’Acadèmia té set seccions: Matemàtiques i Astronomia, 
Física, Química, Biologia, Ciències de la Terra, Tecnologia i 
Arts Aplicades. Cada secció té entre sis i dotze membres 
i en total poden ser setanta-cinc acadèmics numeraris, i en 
el natural procés de renovació es mira d’anar adaptant els 
perfils de les especialitats a l’evolució científica. 
Fins ara s’han trobat moltes dificultats  
per pertànyer a institucions i associacions 
internacionals pel fet de no ser un estat, la qual 
cosa és un requisit en moltes d’aquestes  
per formar-ne part. En cas que Catalunya assolís  
la independència, en aquest aspecte hi hauria  
una situació més favorable. Com afectaria aquesta 
situació a l’Acadèmia? 
Per a l’Acadèmia seria favorable, ja que hi ha moltes insti-
tucions d’àmbit internacional que sols accepten una aca-
dèmia per país i ens permetria estar molt més presents en 
l’àmbit internacional. Moltes ràtios sobre la recerca a Cata-
lunya són força favorables tot i els desavantatges pressu-
postaris respecte als països capdavanters, i molts indica-
dors ens situen en posicions força elevades. És evident 
que un reconeixement internacional seria molt favorable 
per consolidar les nostres relacions amb la resta del món.
I de cara a aquest aniversari?
L’Acadèmia de Ciències celebra ara els seus dos-cents cin-
quanta anys amb el lema «250 anys interaccionant amb la 
societat», ja que han sigut molts els acadèmics que han 
tingut un paper molt important en la cultura tecnològica 
catalana. En els actes d’aquest aniversari tenim molt pre-
sent aquest lema, i hem organitzat, entre altres activitats, 
un seguit de conferències amb l’ànim de transmetre el que 
s’anomena la cultura científica, que s’aniran repetint a dife-
rents entitats i centres de tot Catalunya.
Espero que, amb el revulsiu que representa aquest 
dos-cents cinquanta aniversari, l’Acadèmia 
segueixi sent un referent d’aquesta cultura 
científica per a la nostra societat, i que la recerca 
del nostre país ajudi a impulsar  
el seu desenvolupament, ja que, a part de tenir 
grans infraestructures com el sincrotró, disposa 
d’un personal investigador molt motivat i, en molts 
camps, de reconegut prestigi internacional. ■
5 Revista Tecnologia .indd   46 15/05/14   12:21


Entrevista a Ramon Pascual

Hemeroteca Cientifica Catalana

44Revista de Tecnologia, núm. 5 (2014), p. 44-46 • ISSN (ed. impresa): 1698-2045 • ISSN (ed. electrònica): 2013-9861 • http://revistes.iec.cat/index.php/RTECentrevistaJosep AmatDepartament d’Enginyeria de Sistemes, Automàtica i Informàtica Industrial. Universitat Politècnica de CatalunyaMembre de l’Institut d’Estudis CatalansENTREVISTA A RAMON PASCUALRamon Pascual de Sans es va llicenciar en física a la Universitat de Barcelona el 1963. Ha estat cate-dràtic de física teòrica primer a Saragossa, a Madrid i darrerament a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va ser el rector de 1986 a 1990. Va ser director general d’Ensenyament Universitari (1980-1983). Des de l’any 1990, quan va deixar el rectorat de la UAB, es va centrar en el projecte de portar fins al nos-tre país un accelerador de partícules, projecte que s’aprovà el 2002. L’any següent ja es va començar a construir a Cerdanyola del Vallès el sincrotró ALBA, i va ser inaugurat el 2010, la infraestructura de recer-ca més important del país.El 1989 ingressà a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, institució de la qual és el president des de 2011. Entre altres distincions, el 2011 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi. , Catalunya disposa d’una important infraestructura en el camp de la física,  el sincrotró ALBA, un accelerador de partícules que vau impulsar i aconseguir fer realitat i del qual sou el president de la Comissió Executiva. Quants anys de gestió i després de construcció ha necessitat per poder arribar a ser operatiu? La idea de construir un accelerador de partícules a Bar-celona va sorgir a finals dels anys vuitanta, inicialment orientat al camp de la física de les altes energies (una tau-charm factory), que el CERN impulsava i que el Govern espanyol estava disposat a cofinançar. A partir d’aques-ta idea es va preparar una primera proposta, però es va evidenciar que els costos eren inassolibles i es va optar no per desistir de la idea, sinó per una font de llum de sincrotró, que era una instal·lació que permetria obtenir una experiència en aquestes tecnologies i a la vegada servir una comunitat d’usuaris molt àmplia. Aquesta instal·lació era ja assumible amb els recursos de la Ge-neralitat i els provinents del Govern d’Espanya. Aquesta proposta es va començar a formular el 1992, per una part, cercant les complicitats necessàries de l’Estat i, per l’altra, iniciant la Generalitat un programa específic de beques de formació en aquesta tecnologia, per formar gent en acceleradors, i creant unes comissions promo-tores i assessores internacionals que guiessin el projec-te, cosa que començà a donar els seus fruits cap al 2002, en què es va aconseguir la seva aprovació. El 14 de març de 2003 es va signar la creació del consorci Estat-Gene-ralitat i més tard es constituí el Consell Rector. El 2003 es va iniciar el procés de cercar una localització per a aquesta infraestructura, que consisteix en un cercle de 268 metres de diàmetre. El maig del 2006, un cop fixat el seu emplaçament al costat del campus de Bellaterra, es va disposar del projecte executiu, i les obres de cons-trucció es van prolongar fins al 2010, en què es van po-der posar en marxa les primeres estacions experimen-tals. Actualment estan en ple rendiment les set sortides de llum de sincrotró de què disposa la instal·lació. Quin és el pressupost anual necessari per al funcionament d’aquesta infraestructura? El pressupost amb les set estacions experimentals ac- tuals és de divuit milions d’euros, que assumeixen les 5 Revista Tecnologia .indd   44 15/05/14   12:2145ENTREVISTA A RAMON PASCUALdues administracions a parts iguals. Aquest pressupost no augmenta com seria desitjable, a causa de les dificultats actuals, i com seria necessari per poder disposar de més estacions experimentals, fins a poder arribar a les prop de trenta que el projecte pot acollir. Actualment, tres d’aques-tes sortides de llum s’han desdoblat en dues estacions de treball, tot i que no poden treballar simultàniament, i s’es-tà construint una estació experimental d’infrarojos, que té un cost molt més reduït, assumible amb recursos propis. Quin horitzó preveu per poder completar  les possibilitats del sincrotró?Actualment hi ha dues tendències. Una, que és aquella per la qual han optat a Xangai, per exemple, on hi ha una instal·lació semblant, és la de completar totes les esta- cions de treball que el sincrotró permet. L’altra línia, per la qual ha optat Suïssa, per exemple, a l’Institut Paul Scher-rer, és la de no créixer amb noves sortides de llum, sinó potenciar les actuals amb els avenços tecnològics que con-tínuament es van produint en aquest camp. Caldrà veure el que és més convenient.Quants equips d’investigació pot acollir a l’any  el sincrotró?Aquest sincrotró pot acollir set grups investigadors simul-tàniament, la qual cosa dóna unes cinc mil hores útils de treball simultani a les set estacions, a l’any. L’objectiu és arribar a les sis mil hores/any. S’ha de tenir en compte que no tot el temps útil de treball es pot cedir per donar servei a grups de recerca externs, ja que, per una part, s’ha de dis-posar d’un cert temps per posar a punt i optimitzar la mà-quina i, per l’altra part, també cal donar temps de màquina a grups de recerca propis per poder disposar de personal format per poder donar un bon servei. Actualment es dis-posa d’un grup de vint investigadors propis. Els projectes són seleccionats per un comitè assessor extern que els prioritza. Pel que fa a les necessitats d’explotació  i de manteniment, quin suport i benefici repercuteix en les empreses de l’entorn?Aquesta instal·lació, per garantir el seu funcionament, ge-nera contínuament concursos per a la realització de dife-rents treballs de manteniment o de millora. Per altra part, també hi ha molts treballs no relacionats directament amb la tecnologia del sincrotró, sinó amb els serveis auxiliars, que també generen molta demanda a empreses de l’en-torn, com tot el que fa referència al manteniment del buit, aire condicionat, i fins i tot el seguiment del microanivella-ment del terra ja que desviacions de micres afecten el feix d’electrons que s’accelera. La majoria d’aquests concursos s’han de convocar a escala europea, i cada vegada hi ha més empreses de l’entorn que tenen capacitat per participar-hi, i lentament es va produint un increment d’adjudicacions a empreses més properes. En canvi, el percentatge en els treballs auxiliars és molt més important. De cara a la situació actual, en què es considera  la possibilitat d’assolir un estat propi, i que se’ns amenaça amb la possibilitat de poder quedar fora d’Europa, això afectaria els seus usuaris?En el món hi ha grans instal·lacions, com la de Grenoble, que és europea, que són regionals en el sentit ampli de la paraula. Després n’hi ha moltes més de nacionals, com la nostra, que donen servei a tot un país. En aquest cas, nosaltres som al mapa d’Europa, i hi seguirem sent, i els in- vestigadors tendeixen a anar al lloc més proper que els ofereix bon servei, i això no canviaria. Actualment, el 40 % són investigadors catalans, un altre 40 % provenen de dife-rents llocs de l’Estat espanyol, mentre que un 20 % prové d’altres països del món, quasi tots europeus. Les coses quedarien, doncs, molt iguals, tot i que el percentatge d’in-vestigadors catalans podria augmentar per la dinàmica dels nostres investigadors.A part de la recerca teòrica en el camp de la física de la matèria, quines altres aplicacions permet  el fet de disposar de les fonts de llum  de l’accelerador, i quin impacte pot reportar  per a la nostra economia? Els primers interessats a utilitzar el sincrotró eren els fí-sics, després els biòlegs, però ara hi ha també moltes de-mandes del camp de la química i de les ciències dels mate-rials. També comença a ser utilitzat per a l’anàlisi d’obres d’art i en aplicacions industrials, en el camp dels adhesius, dels productes alimentaris, etcètera.Nosaltres hem fet un estudi d’impacte econòmic mit-jançant avaluadors externs del qual resulta una relació de cost/benefici d’1,2 i una taxa interna de retorn que sortia superior al 7 %. En aquest aspecte, hem constatat que els estudis de viabilitat econòmica fets abans de la seva cons-trucció, no solament s’han complert, sinó que inclús s’han millorat lleugerament, i treballem perquè aquestes dades es mantinguin, i augmentin en tant que sigui possible. Aquest estudi cost/benefici no s’ha fet, com és evident, en altres grans infraestructures que s’han fet i es van fent a l’Estat. Cal pensar que el cost del sincrotró equival a menys de 10 km d’AVE. Actualment és el president de la Reial Acadèmia  de Ciències i Arts de Barcelona, institució que ara es prepara per commemorar els dos-cents cinquanta anys de la seva creació. Quina ha estat la funció  i la tasca de l’Acadèmia durant tots aquests anys?Les acadèmies es van crear en un context molt diferent de l’actual, en un moment en què Catalunya només tenia la Universitat de Barcelona traslladada a Cervera i en què a Barcelona la burgesia va començar a crear institucions per fer una feina substitutòria en l’àmbit del coneixement, com la Junta d’Ampliació d’Estudis, l’Acadèmia de Medicina, o com la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, que posteriorment va donar lloc a la Reial Acadèmia de Cièn- cies i Arts.Al principi, l’Acadèmia exercia la docència, justament 5 Revista Tecnologia .indd   45 15/05/14   12:2146JOSEP AMATentrevistaal costat del col·legi de Cordelles, dels jesuïtes, on per pri-mera vegada a España el jesuïta Tomàs Cerdà explicava mecànica newtoniana. Amb els anys les coses han anat canviant i ara la recerca està molt institucionalitzada. Els membres de l’Acadèmia són investigadors que quasi tots pertanyen a centres d’investigació externs: universitats o instituts de recerca. Per tant, la posició de l’Acadèmia ha de ser diferent i no es fa recerca pròpia, excepte a l’Obser-vatori Fabra, on hi ha una certa recerca en astronomia, me-teorologia i sismologia. Però l’Acadèmia té dues tasques que són importants, la difusió i la tasca de discussió de temes d’actualitat. Per altra part, cada vegada més les administracions han de prendre decisions d’alt contingut tecnològic, i aquí l’Aca-dèmia pot fer la tasca d’assessorar. Una altra tasca que he constatat que també és important és oferir el servei de po-der consultar els rics arxius de què disposa l’Acadèmia.Quants membres formen part actualment  de l’Acadèmia? L’Acadèmia té set seccions: Matemàtiques i Astronomia, Física, Química, Biologia, Ciències de la Terra, Tecnologia i Arts Aplicades. Cada secció té entre sis i dotze membres i en total poden ser setanta-cinc acadèmics numeraris, i en el natural procés de renovació es mira d’anar adaptant els perfils de les especialitats a l’evolució científica. Fins ara s’han trobat moltes dificultats  per pertànyer a institucions i associacions internacionals pel fet de no ser un estat, la qual cosa és un requisit en moltes d’aquestes  per formar-ne part. En cas que Catalunya assolís  la independència, en aquest aspecte hi hauria  una situació més favorable. Com afectaria aquesta situació a l’Acadèmia? Per a l’Acadèmia seria favorable, ja que hi ha moltes insti-tucions d’àmbit internacional que sols accepten una aca-dèmia per país i ens permetria estar molt més presents en l’àmbit internacional. Moltes ràtios sobre la recerca a Cata-lunya són força favorables tot i els desavantatges pressu-postaris respecte als països capdavanters, i molts indica-dors ens situen en posicions força elevades. És evident que un reconeixement internacional seria molt favorable per consolidar les nostres relacions amb la resta del món.I de cara a aquest aniversari?L’Acadèmia de Ciències celebra ara els seus dos-cents cin-quanta anys amb el lema «250 anys interaccionant amb la societat», ja que han sigut molts els acadèmics que han tingut un paper molt important en la cultura tecnològica catalana. En els actes d’aquest aniversari tenim molt pre-sent aquest lema, i hem organitzat, entre altres activitats, un seguit de conferències amb l’ànim de transmetre el que s’anomena la cultura científica, que s’aniran repetint a dife-rents entitats i centres de tot Catalunya.Espero que, amb el revulsiu que representa aquest dos-cents cinquanta aniversari, l’Acadèmia segueixi sent un referent d’aquesta cultura científica per a la nostra societat, i que la recerca del nostre país ajudi a impulsar  el seu desenvolupament, ja que, a part de tenir grans infraestructures com el sincrotró, disposa d’un personal investigador molt motivat i, en molts camps, de reconegut prestigi internacional. ■5 Revista Tecnologia .indd   46 15/05/14   12:21

http://revistes.iec.cat/index.php/RTEC/article/download/83802/84391

Entrevista a Ramon Pascual

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana