Cuspinera i Font, Lluís

Planas, Jordi

Rohrer, Judith

Revistes Catalanes amb Accés Obert

MJ. Raspall, arquitecte (1 877-1 937) 
Exposició i cataleg 
Comissori: Lluís Cuspinera 
Coordinació: lmma Casas, Pruden Panadb 
Textos: Lluís Cuspinera, Jordi Planar, Judith Rohrer 
Centre Cultural de la Fundació "la Caixa", Granollers 
Ressenya 
-- 
Entre els dies 12 de  marc i 11 de  tant introduir-se de  mica en mica 
Raquel Lacuesta maig de  1997, el Centre Cultural en el món, en la personalitat i en el 
Historiadora de I'art, de la Fundació "la Caixa" de Grano- pensament de  Raspall a través de  
(* 
- Diputació de Barcelona llers ha estat la seu d'una mostra la seva producció arquitectbnica i 
E 
3 
antologica d'un dels arquitectes artística. S'iniciava amb una sPrie 
u 
4 més significatius del primer quart d'objectes: un fanal de  jardí, un 
del segle XX a Catalunya: Manuel penja-robes, un taulell de  la casa 
Joaquim Raspall i Mayol (1877- Teixidor (botiga barcelonina de  
1937). Una exposició i un catileg belles arts), una fotografia d'un 
van recollir la tasca prolífica i poli- dels primers edificis construi'ts per 
facPtica d'aquest dissenyador de  Raspall al VallPs (l'alqueria Clo- 
l'urbs i conreador de  les arts apli- Glia) i una aquarel.la elaborada 
cades a l'arquitectura, compromPs com a treball d e  curs a 1'Escola 
amb l'esperit del seu temps i reflex d'Arquitectura de  Barcelona, que 
d'aquest. Tant l'exposició com el preludiaven el descobriment d'un 
catileg són el resultat d'una inves- artista probablement desconegut 
tigació histbrica i documental i pel gran públic fins aleshores. 
d'un estudi crític -ininterromputs 
durant gairebé trenta anys- fets Abans, perb, d'iniciar el recorre- 
per I'arquitecte Lluis Cuspinera i gut per l'obra feta, una mena de  
Font -comissari de  la mostra-, sancta sanctorlrm mostrava diver- 
que té en comú amb Raspall el fet sos aspectes del personatge: una 
d'estar lligat des de  la seva infan- cronologia de  la seva biografia, al- 
tesa a la Garriga, poble on el pri- guns dibuixos en aquarel.la i una 
mer va deixar un bon nombre vitrina que contenia una sPrie 
d'edificis. d'objectes de  tipus honorífic (la 
insígnia de  la Corporació Munici- 
pal de  la Garriga), fotografies i 
L'EXPOSICIO cartes de  I'arquitecte. També s'hi I 
exhibien alguns retalls de  revistes 
L'exposició, desenvolupada d e  en les quals havia col.laborat amb 
manera didictica, permetia al visi- articles que recullen els seus punts 
de  vista sobre l'arquitectura, com 
ara "Urbanisme", "L'amor a les 
pedres", "El cementerio". 
La part dedicada a la seva obra 
estava estructurada en catorze 
Ambits tematics que es correspo- 
nien amb els tipus arquitectbnics 
projectats i construi'ts per Raspall. 
Un aspecte singular d'aquesta part 
de  la mostra era la seva presenta- 
ci6 per a dues classes de  públic, ja 
que s'hi podien fer dues lectures: 
una rApida amb textos explicatius 
de  cada Ambit i fotografies retros- 
pectives i actuals de  gran format 
dels edificis seleccionats per la seva 
representativitat tipolbgica i ar- 
tística, destinada al públic mitja, 
i una altra lectura més detinguda i 
aprofundida, adreqada a un públic 
especialitzat, que es feia a través 
de  grans Albums de  fotografies col- 
locats sobre cartel.les de  faristol 
metAl.liques que contenien amplia 
informaci6 sobre els edificis per- 
tanyent~ a cada tipus arquitectonic. 
L'arquitectura domestica 
L'ambit 1 estava dedicat a "Les tor- 
res d'estiueig" i mostrava aspectes 
de  l'exterior i l'interior d'aquests 
edificis unifamiliars dissenyats en 
la seva totalitat per Raspall. Aques- 
tes obres palesen la seva condició 
de  "mestre en la creaci6 de  l'entorn 
artístic total", tal com el defineix 
Judit11 Rohrer en el seu article "Ma- 
nuel J .  Raspall i l'art de  l'assimila- 
cici" publicat en el cataleg d e  
I'exposicici. L'ambit 2 constitui'a una 
variant de  I'anterior: "Les torres de  
lloguer per a estiueig", també uni- 
familiars. L'ambit 3 mostrava els 
"Encarrecs industrials", amb la 
granja Viader de  Cardedeu com a 
obra emblemitica. L'ambit 4, de- 
dicat a "Edificis de  Barcelona", 
mostrava el tipus d'habitatge plu- 
rifamiliar entre mitgeres, és a dir, 
edificis de  propietat vertical amb 
pisos de  lloguer situats principal- 
ment a 1'Eixample. L'ambit 5 esta- 
va constitui't pel que s'ha definit 
com a manzanas Raspall, un conjunt 
d'edificacions o cases d'estiueig 
d'alta categoria que formaven illes 
senceres de  carrers construldes pel 
mateix arquitecte. L'alqueria Clo- 
Plia de  Cardedeu (1904) en va ser la 
primera, a la qual van seguir fins a 
sis manzanas completes a la Garri- 
ga (1906-1916), de  les quals només 
en resten dues; una, potser la més 
coneguda, conté la casa Barbey, la 
Bombonera, la torre Iris i la casa 
Barraquer, que mantenen una uni- 
tat estilística evident. 
En un cantó d'aquest Ambit, un 
espai incorporava un element lú- 
dic a I'exposició. A través de  sis 
vistes estereoscbpiques, el visitant 
podia captar aquestes arquitectu- 
res en la seva condició tridimen- 
sional, és a dir, amb el seu volum i 
el seu relleu reals emergents d'un 
fons idealitzat, el context urbA on 
es van construir: els passeigs ar- 
brats propis d e  les poblacions 
d'estiueig del Vallks de  principi de  
segle. 
Las arts aplicades 
L'ambit 6 estava integrat per una 
selecció de  les "Arts aplicades" 
subsidiaries de  l'arquitectura: els 
treballs de  ceramica en balcons, 
jardineres i capitells; el ferro forjat 
en baranes, fanals, cresteries i pi- 
caportes; la pedra esculpida, els 
vitralls policromats i els esgrafiats. 
Com a complement, un  audiovi- 
sua1 (un altre element dinhmic dins 
la mostra) situat en un nivell supe- 
rior de  1'Ambit recreava aquesta 
tematica amb projecció d'imatges, 
amenitzada amb l'audició d'una 
de  les primeres obres musicals, 
creades pel compositor de  la Gar- 
riga Manuel Blancafort: Parc 
d'Atraccions (1915). 
L'Ambit 7 contenia un tema que ha 
estat definit amb encert per Carme 
Clusellas (assessora artística de  
l'exposició i assistent documenta- 
lista del cathleg), com "Les inva- 
riants de  Raspall". Són aquells 
elements que singularitzen i dis- 
tingeixen I'obra d'aquest arquitec- 
te de  qualsevol altre llenguatge del 
seu temps i que ell incorpora als 
seus edificis reinterpretant-10s i 
adaptant-10s a cada moviment es- 
tilístic. Aquestes invariants es ma- 
nifesten en socols i impostes, on el 
creador juga -dotant-10s de  for- 
mes i ritmes diferents- amb els 
materials, els aparells i les tkcni- rn 
- 
ques constructives. L'Ambit 8, "Els E 
materials", i el 9, "Elements de  for- D u 
d 
ja", desenvolupaven els dos ante- 
riors i els aprofundien mostrant la • 
forma diversa de  treballar la fusta, 
el ferro forjat, el totxo vist, la cera- 
mica (sencera o en trencadissa), els 
revestiments de  facanes (estucs i 
esgrafiats), la pedra (carreuada, 
capserrada, en aparell de  codols), 
el vidre (emplomat o en fusta) i la 
seva aplicació concreta als edificis 
i al mobiliari de  jardins. Els ele- 
ments de  forja revelaven aspectes 
de  disseny aplicat a objectes de  
jardineria (butaca basculant) o a 
elements d'acabats (agafadors, 
careners). 
Els estils 
L'ambit 10, dedicat a "Cases de  
vilatans", posava de  manifest la 
gran "acceptació social d'unes no- 
ves formes arquitectoniques i so- 
bretot d'un arquitecte, Raspall" (en 
paraules de  Carme Clusellas), que 
van tendir a adoptar i imitar en els 
seus habitatges unifamiliars dels 
seus pobles d'origen. Eren aquells 
llenguatges provinents de  l'arqui- 
tectura de  la capital i importats 
pels senyors a les torres d'estiueig. 
Les cases de  vilatans eren habitat- 
ges unifamiliars entre mitgeres, la 
majoria de  les quals cases de  cós, 
on el nou llenguatge es va aplicar 
fonamentalment a les facanes. 
L'Bmbit 11, denominat "Els tres 
llenguatges", estava dedicat a sig- 
nificar I'evolucid estilística de  
l'obra d e  Raspall en un afany 
d'adequar-se a les modes de  cada 
moment artístic, sense perdre, 
perb, el sentit de  la creativitat. La 
primera Ppoca, la modernista con- 
reada entre 1903 i 1915, té com a 
elements definidors la línia corba i 
els medallons, i esta representada 
per la casa Barbey de  la Garriga. 
En la segona Ppoca, la noucentista 
(1916-1930), predomina el dibuix 
geometric d'arrel classicista, i est6 
representada per la casa Lluís Lli- 
bre de  Cardedeu. La tercera etapa, 
Décor (1928-19341, ve definida pel 
dibuix geomPtric amb predomini 
de  formes triangulars i romboi'dals, 
i estA representada per la casa Es- 
teve Martí de  Cardedeu. Potser si- 
gui a les tanques dels jardins, ben 
representades a la mostra, on es va 
manifestar de  manera més relle- 
vant l'evolució del dibuix en els 
tres llenguatges: el cop de  fuet mo- 
dernista, els centres florals classi- 
cistes i el geometrisme Décor. 
L'hmbit 12, "Transformacions", feia 
una repassada de  la manera com 
Raspall intervenia en les arquitec- 
tures preexistents, que no era tant 
un plantejament de  restauració 
com de modernització dels edificis 
vells. Amb tot, el tractament for- 
mal que hi dóna ve a ser una rein- 
terpretació del llenguatge original 
de  cada immoble. És el cas de  la 
casa Raspall, a la Garriga (1903), i 
de  la casa Marc Viader, a Carde- 
deu (1917-1922). 
L'arquitectura d'ús públic 
L'Ambit 13, "Encarrecs privats", i el 
14, "Encarrecs públics", mostraven 
una sPrie de  construccions total- 
ment diverses de  l'arquitectura 
domPstica pel que fa a les seves 
dimensions i als aspectes funcio- 
nals i formals, que constitueixen 
un dels aspectes més desconeguts 
de  la creació de  Raspall. En el pri- 
mer cas s'lli documentaven hotels, 
teatres, sales d'espectacles i una 
placa de  toros, 1'Sport de  Barcelo- 
na, que Raspall va projectar el 1913 
i que fou inaugurada en 1914. En- 
tre 1915 i 1916, l'edifici va ser pro- 
fundament remodelat i ampliat per 
l'arquitecte Ignasi Mas i Morell 
amb la col.laboraci6 de  DomPnec 
Sugrañes i Gras. A partir d'ales- 
hores, la placa es va anomenar 
Monumental. La remodelació va 
consistir a construir una nova pell 
que deixava entre I'antiga faqana i 
aquesta l'espai de  circumval.laci6 
i de  relació pública, sobre el qual 
es van disposar les noves grade- 
ries cobertes o andanades. Aixb va 
permetre augmentar la capacitat 
de  I'edifici fins a més de  20.000 
espectadors asseguts. Un altre edi- 
fici de  Raspall, desaparegut, era el 
Velbdrom (també a Barcelona, 
1909), del qual s'exhibia una mag- 
nifica maqueta a la mostra, a més 
de  fotografies i plhnols. D'entre els 
encarrecs públics fets per Raspall 
com a arquitecte municipal (ho va 
ser de  Cardedeu, 1'Ametlla del 
VallPs, la Garriga, Granollers, Cal- 
des de  Montbui i Montmel6) des- 
tacaven les cases consistorials de  
I'Ametlla, el cementiri de  Carde- 
deu i una font pública a la Garriga. 
Com a punt final de  l'exposició i 
amb el mateix caracter intimista 
que el primer espai de  la mostra, 
una sala tancada exhibia dibuixos 
originals en tinta xinesa i aquare1.h 
fets per Raspall, un vitrall i una 
vitrina amb calaixos dissenyats per 
ell mateix que contenia objectes 
domPstics i la coberteria de  la Fon- 
da Europa de  Granollers que va 
ser utilitzada amb motiu de  la visi- 
ta del president Francesc Maci6 a 
la ciutat, amb les inicials gravades 
en el metall i dissenyades també 
per Raspall. 
El cataleg editat per la Fundacid 
"la Caixa" no sols és un reflex del 
contingut de  l'exposici6, sinci que 
constitueix un cathleg documen- 
tal, prbpiament dit, de  l'obra de  
Raspall que no s'havia fet fins ara. 
Tres textos introductoris contex- 
tualitzen en el seu temps i analit- 
zen l'obra d'un dels arquitectes més 
prolífics, quantitativament i quali- 
tativa, del primer quart del segle 
XX, especialment de  I't'poca mo- 
dernista. Aquests textos són de  Jor- 
di Planas, amb "El paisatge hum6 
de Manuel J. Raspall"; de  LluísCus- 
pinera, amb "Manuel J. Raspall, ar- 
quitecte polifacPticU, i de  Judit11 C. 
Rohrer, amb "Manuel J .  Raspall i 
l'art de  l'assimilacici". Segueix una 
seleccici d'edificis construi'ts o re- 
formats entre 1903 i 1926 (il.lustrats 
amb magnifiques fotografies en 
color) i la cronologia de  la biogra- 
fia i de  l'obra de  Raspall. Els textos 
estan escrits en catal6, amb la tra- 
ducció corresponent en castell,?. 


M. J. Raspall, arquitecte (1877-1937)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert