Gregori, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Recerca Musicolbgica VI-VII, 1986-1987, 41-48 
Els cantors de Xa Capella Musical de la Seu 
de Barcelona al segle XVI 
JOSEP M. GREGORI 
La Capella Musical de la Seu comptava amb un nombre indetermi- 
nat de cantors per a les funcions religioses que requerien la interpreta- 
ció de música polifonica. 
A I'inrevés de la majoria dels centres hispanics, no hem conservat ni 
cap llista nominal de cantors ni el document estatutari de la mateixa 
Capella, tot i que coneixem l'existkncia d'una ordenació sobre la seva 
constitució. 
El Capítol de la catedral, reunit el dia 1 de juny del 1523, va crear 
una comissió de set canonges super quadam capella ordinanda de 
certis cantoribus et scolaribusl; el document sobre aquest tipus de 
capella mai no va ésser copiat en el manual notarial2 , com tampoc no 
ho fou l'acta per la qual el Capítol assignava 50 lliures a un cantor 
anomenat T. Molló l'any següent3. 
Les fonts que ens permetran reconstruir la participació i el paper 
dels cantors i de la Capella, seran els albarans i les notes de despeses 
que hem anat trobant disseminats als llibres de les administracions de 
la Sagristia i dels Aniversaris. 
Els primers recullen tots els pagaments als cantors que interpretaven 
polifonicament les Completes dels dissabtes de la Quaresma, i també 
Arxiu de la Catedral de Barcelona (ACB): Llibre de resolucions de Capítol, 
1523-1555, f.1. 
ACB, Joan Vilana, 1524-1525, f. 175v. Solament conserva I'encap~alament que 
havia d'acollir les ordenacions, amb data del 26 de novembre de 1524: Comisio pluribus 
canonicis facta per Capitulum / super deputatione capelle et electione / cantoris et 
scolarium in presenti ecclesia. 
ACB, Id., f. 176. v. 
42 JOSEP M. GREGORI 
les misses de les diverses festivitats de l'any, com era de consuetud a 
la Seu. 
Els altres ens faran coneixer notícies sobre el nombre de cantors que 
participaven cada any en el cant de les tradicionals passies, les passions 
polifoniques que, ja a mitjan segle XV, s'interpretaven a les catedrals 
per Setmana Santa. 
El nombre maxim de cantors que recullen els documents de la Seu 
no ultrapassa mai els catorze pel que fa a les Completes i a les misses 
polifoniques, i els set a les passions. Val a dir que aquest nombre 
estava en consonancia amb el de la majoria de les catedrals espanyoles. 
Resulta obvi que el nombre minim de cantors per a poder bastir un 
repertori polifonic guardava una estreta relació amb la fixació progres- 
siva de les quatre tessitures de I'estructura polifonica, i que a partir 
d'aquella epoca seran tipificades en funció del ventall tímbric que 
oferien les veus masculines. Algunes de les catedrals espanyoles dispo- 
saven del nombre mínim de quatre cantors al comenGament del se- 
gle XV14. 
La catedral d'Avila comptava el 1518 amb cinc cantors in canto 
figuratos. Un estatut de la catedral d'Osca reservava un nombre de 
deu beneficis per al mateix nombre de cantors l'any 1519, nombre que 
quaranta anys després veura redui't a vuit6. La catedral de Sigüenza va 
augmentar progressivament el nombre dels seus cantors, de quatre el 
1536, a dotze el 1545'. La catedral d'Oviedo disposava de sis capellans 
cantors I'any 15888,i la de Burgos, de deu el 15389. 
La Seu de Vic comptava el 1534 amb un nombre de cantors que 
oscil.lava entre quatre i setlO. L'any següent, el Capítol de la Seu de 
LLORDEN, A .  "Notas hist6ricas de 10s maestros de capilla y organistas, mozos de 
coro y seises de la catedral de Málaga (1498-1583)", Anuario Musical XVI, CSIC, 
Barcelona 1961. 
MOLL, J., "El estatuto del maestro cantor de la catedral de Avila del año 1487", 
Anuario Musical XXII, CSIC, Barcelona 1969. 
DURAN, A. ,  "La Capilla de Música de la catedral de Huesca", Anuario Musical 
XIX, CSIC, Barcelona 1966. 
' JAMBOU, L., "La Capilla de Musica de la catedral de Sigiienza en el siglo XVI. 
Ordenación del tiempo musical liturgico: del Renacimiento al Barroco", Revista de 
Musicologia VI, 1-2, SEM, Madrid 1983. 
" CASARES, E. ,  La Música en la Catedral de Oviedo, Col. Ethos-Música 1, Depar- 
tamento de Arte-Musicologia, Universidad de Oviedo, 1980. 
RUBIO, S., Historia de la música espafiola desde el "ars nova" hasta 1600, 
Alianza Música 2, Madrid 1983. 
'O Arxiu Historic Municipal de Vic, Llibre d'Acords, 1534-1547, s.f. 
CANTORS DE LA CAPELLA MUSICAL. SEU DE BARCELONA. S. XVI 43 
Tortosa volia renovar els seu quator cantoribus, pel fet que no són 
bons attentis eorum laboribus in cantando infestis solemnibus". D'al- 
tra banda, la fixació del seu grup vocal d'acord amb les quatre parts 
polifoniques quedava recollida a l'acta capitular del 7 de juliol de 
1565, on hom delibera scribatur priori maiori, sacriste et camarario 
patronis comuns aliarum, quod casu vacationis consentiant quod res- 
pective aplicentur vocibus de tiple, tenor, cotralt, o, contrabaixI2. 
Val a dir que la formació dels cantors, segons la informació de qui: 
ens parlen els documents, anava primordialment vers I'adquisició d'una 
practica agil per a la lectura de la polifonia. Aquesta de ben cert que 
aniria acompanyada, encara que de forma implícita, d'un grau de 
formació tecnica per resoldre els problemes relacionats amb l'emissió i 
el color timbric, a mesura que aquests es presentaven. 
El mestre de cant, a través de la seva dedicació docent i quotidiana 
en el recinte de la Capella de Música, esdevenia el responsable de la 
formació musical (lectura) i vocal (tecnica) dels seus cantors, dues 
facetes que en aquella &poca eren inseparables. 
D'aquesta manera, l'aprenentatge polifonic dels cantors -la majo- 
ria dels quals havien estat ja escolans cantors d'algun centre musical- 
es duia a terme en un curt període. Així, a la Seu de Tarragona, on el 
mestre de cant exercia la seva funció docent a la capella de santa 
Tecla, hom considerava que els cantors qui han de cantar a cant 
d. orga, als quals poran dir tenen quatre mesos per abilitar-se per a que 
aprés y puguen entrar altres tants13. 
La majoria dels cantors de la Seu de Barcelona eren clergues, i 
probablement, molts d'ells, com ja hem apuntat anteriorment, de pe- 
tits havien estat escolans cantors de la mateixa Seu. 
No conservem cap testimoni de la presencia de cantors laics -llevat 
del cas ja citat de T. Molló- vincullats d'una forma directa amb la 
interpretació polifonica dels oficis festius dins la catedral. 
Solament ens ha pervingut el cas d'un grup concret de cantors fo- 
rans que van participar en la interpretació de les Completes, al mes 
d'abril de 1577. 
l' Arxiu de la Catedral de Tortosa, Índice de Acuerdos Capitulares del siglo 16, f.33. 
l 2  Id., s.f. 
l 3  Arxiu de la catedral de Tarragona, Actes Capitulars, 1539-1548, resolució capitular 
de 1545. f .  137. 
JOSEP M. GREGORI 
Dissapta de pasqua donarem als cantós y organista per / las completas 
tretze sous, manarem donar dobla, y no és / practica sinó per qut s.i 
trobaren 10s cantós del duch / de cardona14. 
Durant dos anys successius, el 1578 i el 1579, fou doblat d'igual 
manera el sou dels cantors de les Completes. No sabem, peró, si el 
motiu era el mateix del 1577: la presencia dels cantors del duc de 
Cardona. 
El mestre de cant, forca sovint, i cal creure que angoixat per la 
manca de bones veus, havia de servir-se de cantors de fora de la 
catedral, els quals provenien de les parroquies més importants de la 
ciutat. 
Malgrat la possible ordenació d'una Capella el 1523, el caracter 
inestable i eventual del seu nombre de cantors, sera una constant. La 
solució de llogar cantors de reforc la trobem, tant a finals del segle XV 
-a missa de la festa de Sant Agustí del 1481 van participar catorze 
cantors q u i . n s  a iudaren  a cantar la missal5-  com a finals del segle 
XVI i a la primera del XVII, moment en quk hom recull aquesta 
practica com una llunyana consuetud en els llibres administratius: 
E més als cantors forasters qui ajuden a cantar en la Seu, acostumen 
a donar al mestre de cant 10 que apar just, qui ho reparteix entre aquells.16 
El terme ((cantor)) no es troba emprat de forma sistematica en la 
documentació catedralicia fins a la segona meitat del segle XVI. Són 
f o r ~ a  usuals les expressions com ara músics per cantar o cantors m u -  
sichs17 a la primera meitat del segle. El fet no és exclusiu de la nostra 
catedral ni de l'area catalana; d'altres centres hispanics recullen l'ús 
d'una terminologia similar. A la catedral de Sigüenza, per exemple, 
hom parla de contractar m u s i c o s  de buenas vozes18.  
La importancia d'aquest procés d'identificació que veiem, a la pri- 
mera meitat del segle, entre els termes ((cantor)) i ctmúsic)), guarda una 
relació inversa amb la incorporació del terme ctministrer)) dins la docu- 
mentació catedralicia a partir de la segona meitat del cinc-cents, en 
qualitat de sinonim d'instrumentista i no de músic. 
l 4  ACB, Llibres de Comptes de la Sagristia (LLCS), 1575-1577, f. 87. 
l 5  Id., 1481-1483, f .  47. 
l6 ACB, Speculo / y llevador de les / rendes y drets de la Taula de / la Obra / de la 
Seu de Bar/celona, f . 9 ~ .  
l7  Vegeu la Taula 11. 
l 8  JAMBOU, L., OP. cit.. 
CANTORS DE LA CAPELLA MUSICAL. SEU DE BARCELONA. S. XVI 45 I 
La presencia de la Capella Musical als oficis per interpretar polifo- 
nia, s'esdevenia solament les diades festives més assenyalades. La ma- 
joria d'aquelles celebraven una missa matinal a la cripta de Santa 
Eulalia, i el nombre dels cantors oscil.1 ava entre dotze i catorze al llarg 
de l'any: 
[...]les misses se canten a cant / d.orgue en la capella de Nostra Dona 
y de Sancta Eula/lia entre I.any, axi a goyts com altres solempnitats que 
s6n / en suma de dotze o quatorze ...I9. 
L'actuació de la Capella Musical, amb el seu mestre de cant al 
capdavant, alternava la seva participació a les festivitats amb l'organis- 
ta. Heus ací un calendari sinoptic de les festes de l'any amb presencia 
vocal comprovada i suposem que també instrumenta120: 
-Gener: 6, Epiphania. Missa amb cantors i orgue a la capella de 
Santa Euldia (S.E.). 
Dominica infra octava Epiphaniae . Missa amb orgue sol a S.E. 
-Febrer: 11, vigília de Santa Eulalia. Completes amb cantors a S.E. 
12, Festa de Santa Euldia. Goigs i missa amb cantors i orgue a 
S.E. 
Dominica infra octava de Na Sa. Missa amb orgue sol a S.E. 
 mar^ i abril: Diumenge de Rams. Missa amb cantors i orgue a S.E. 
Festa de Nostra Senyora. Missa amb cantors a S.E. 
Dimarts, dimecres i divendres sants. Passions amb cantors. 
Pasqua de Ressurrecci6. Missa amb orgue sol a S.E. 
Ascensió del Senyor. Missa amb cantors i orgue a S.E. 
-Maig i Juny: Dominica infra octava. Missa amb orgue sol a S.E. 
Pentecosta. Missa amb cantors i orgue a S.E. 
-Juliol: Visitació de la Verge. Missa amb cantors i orgue a S.E. 
Segona translació de Santa Eulalia. Missa amb cantors i orgue a 
S.E. 
26, festa de Santa Anna. Missa amb cantors i orgue a la Capella 
de les Verges. 
-Agost: 15, Assumpci6 de la Verge. Missa amb cantors i orgue a 
S.E. 
Missa institu'ida per J. Pompinya, amb cantors i orgue a la 
Capella de les Verges. 
l9 ACB: LCS, 1509-151 1,  f. 92v. 
He confeccionat aquest calendari sintttic amb les dades anuals del LCS, 1572- 
1574, s.f. 
JOSEP M. GREGORI 
22, Dominica infra octava. Missa amb orgue sol a S.E. 
28, festa de Sant Agustí. Missa amb cantors i orgue. 
-Setembre: 8, Nativitat de la Verge. Missa amb cantors i orgue a 
S.E. 
Missa institu'ida per J. Pompinya. Amb cantors i orgue a la 
Capella de les Verges. 
-Octubre: 23, Missa amb cantors i orgue a S.E. 
-Novembre: 1, festa de Tots Sants. Missa amb orgue sol a S.E. 
5, Festa de Santa Elisabet. Missa amb orgue sol a S.E. 
19, festa de l'edificació i dedicació de la capella de Santa Eula- 
lia. Goigs amb cantors i orgue a S.E. 
-Desembre: 8, Concepció. Missa amb cantors i orgue a S.E. 
18, Mare de Déu de 1'Esperan~a. Missa amb cantors i orgue a S.E. 
25, Nadal. Cant de la Sibilela. Missa amb cantors i orgue a S.E. 
28, Festa dels Sants Innocents. Missa amb orgue sol a S.E. 
La majoria dels oficis amb participació polifonica se celebraven, 
com veiem, a la capella de Santa Eulalia, la qual disposava, des del 
segle XV d'un orgue petit. Cal pensar que la utilització de la tribuna 
que hi ha davant de l'orgue major, per contrastar el grup vocal i els 
((ministrers)) amb I'orgue, sera una practica que esdevindra usual a 
partir de l'últim terC del segle amb la introducció de l'estil concertat, i 
normalitzada ja en el Barroc. 
Com ja hem apuntat anteriorment, el mestre de cant no sempre 
disposava dels efectius vocals necessaris, i en aquest cas, per exemple, 
va haver de reunir cantors per a les Completes de Quaresma, amb 
certs entrebancs, com explicita I'albara signat per Franci Mir2' I'abril 
de 1508: 
[...I per 10s trabals a / sostenguts tots 10s disaptes de Coresma en aver 
/ músics per cantar les completes en la capella de / Sencta ~ u l i i l i a ~ ~ .  
El pagament dels cantors que interpretaven les misses matinals de 
les diverses festivitats del calendari a la capella de Santa Eulalia era de 
caracter anual. Heus ací una nota de despesa de l'abril de 1540: 
Més posam que avem despes en las missas matinals / de S.Euliiria als 
cant6s per tot I.any present 1 11. XII s. ~ 1 1 1 ~ ~ .  
21 Vegeu el meu article "Els mestres de cant de la Seu de Barcelona en el Renaixe- 
ment", Recerca Musicoldgica IV, IUDIM, Barcelona 1984. 
22 ACB: LLCS, 1507-1509, f . 1 2 1 ~ .  
23 Id., f.58. 
CANTORS DE LA CAPELLA MUSICAL. SEU DE BARCELONA. S. XVI 47 
A més de les festivitats propies del temps litúrgic i de la patrona de 
la catedral, hi havia també altres diades que gaudien d'una importan- 
cia especial pel que feia a la música. Aquest era el cas de la festa de 
Sant Agustí. Des de la segona meitat del segle XV fins al termini del 
període estudiat, trobem constancia de la presencia de cantors, i també 
de l'organista, a les misses d'aquesta fe~t iv i ta t~~.  La seva importancia 
rau en l'elevat nombre de cantors que algunes vegades hi havien can- 
tat: 8 l'any 1463, 14 el 1481 i 12 el 1509, amb l'ajut de cantors forans2j. 
Els salms de les Completes de tots els dissabtes de la Quaresma 
s'interpretaven també amb polifonia a la capella de Santa Eulalia. 
Vegeu-ne la i14 ustracio següent amb data de l'abril de 1529: 
Despenem en les completes de Santa Eulalia / y 10s musichs 10s disap- 
tes de Coresma y vigi/lia de Santa Eulalia, 2 11. 19 s. 1oZ6. 
Altres festivitats importants del santoral, pel que feia a la participa- 
ció de la Capella Musical, i que hem pogut resseguir documentalment 
amb una certa periodicitat, eren Santa Anna, Santa Elisabet, 1'Assump- 
cio i la Mare de Déu de 1'Esperan~a. Els administradors de la Sagristia 
pagaven als cantors pel conjunt de totes aquestes festivitats en que 
havien cantat al llarg de l'any. Així, a l'abril de 1520 expressaven com: 
Ztem donam en despesa trenta-y-vuit sous, 10s quals ha/vem despks en 
les misses matinals infra annus, a / Santa Eularia com són en les festivi- 
tats del Senyor, goyts de Nostra Dona y Santa Elisabet, la edificatió / de 
Santa Eularia.. .27. 
24 Vegeu la Taula I. 
25 Vegeu la Taula 11. 
26 ACB: LLCS, 1527-1529, f. 98v. 
27 Zd., 1519-1521, s.f. 
JOSEP M. GREGORI 
TAULA I 
Misses polifoniques matinals per Sant Agustí 
LL.C.S. fol. Data Cantors 
1463-65 54v. VIII/1463 VIIIpreveres qui cantaren 
1465-67 103 s.d. per cantar la missa 
1469-71 72 s.d. Id. 
1471-73 72 s.d. Id. 
1481-83 47 VIII/1481 aquells quiens aiudaren a can- 
tar.. . foran XIIII 
118v. VIII/1482 aquells quins aiudaren 
1497-99 99v. VIU/ 1498 als cantors co 6s als capellans can- 
taren 
1509-11 86 VIII/1509 per 10s cantors que foren dotze 
1521-23 s.f. 1522 per 10s músichs 
1523-25 s.f. 1523 Id. 
1525-27 s.f. 1526 Id. 
1527-29 s.f. 1527 Id. 
s.f. 1528 Id. 
1529-31 s.f. 1529 als cantds 
1551-53 68v. 1551 als músichs 
1555-57 69v. VIII/1556 per 10s músichs 
TAULA I1 
Misses i Completes polifoniques dels dissabtes de Quaresma 
a la capellla de Santa Eulalia 
LL.C.S. fol. Data Cantors 
1501-03, 76v. III/1502 als xandres 
1507-09 121v. IV/lSO8 músichs per cantar 
1509-11 92v. IV/1510 ab 10s cantors 
1519-21 s.f. IV/1520 a cada músich 
IV/1521 10s músichs 
1521-23 42 N/l522 als músichs que han cantat 
1523-25 8 6 ~ .  1524 Id. 
96 1525 Id. 
1525-27 79 1527 als cantds 
1527-29 71v. IV/ 1528 per 10s cantds músichs 
98v. IV/ 1529 10s músichs 
1539-41 58 IV/1540 cantds (completes) 
id. id. id. (misses) 
1553-55 77v. IVA554 per 10s músichs 


Els cantors de la Capella Musical de la Seu de Barcelona al segle XVI

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert