Piella Vila, Anna

Diposit Digital de Documents de la UAB

La reconstrucció del parentiu en una comunitat aborigen d'Australia Anna PiellaVila (UAB) Qui. en queda de I'organització tradicional dei parentiu d'una societat després d'haver patit un procés d'invasió, intent d'extermini i discriminació continuada? I, per qui. es man- tenen unes formes de relacionar-se i se'n re- butgen unes altres? Quines noves formes de parentiu s'incorporen i per qui.?. Com es po- den mantenir els lligams i formes de relació quan els parents han estat dispersats, deni- grats i marginats de la societat dominant? Es presenta aquí, breument, una inves- tigació que esta en marxa. Va comencar d'una manera potser poc conscient ara fa ja sis anys, amb una primera estada a Austrilia per situar-me i enamorar-me del lloc i, des de 1996 s'ha materialitzat amb dues estades més a Austrilia, un treball de recerca bibliogrifica a Cambridge i un tre- ball de mister en investigació bisica i apli- cada en antropologia social.' El treball actual tracta dels canvis i de les continu'itats que s'han donat en I'ambit del parentiu en una comunitat aborigen a Australia:'jambun'. L'objectiu és el d'inten- tar esbrinar, a partir d'un exemple de cas --que inclou tota una comunitat-, quins elements han estat els que han sofert menys variacions al llarg del temps i, quins han estat els més ficils de canviar pel que fa a les relacions entre parents quan un grup humi viu un procés de colonització, modernització i marginació. És a dir; que es manté? Que és a116 que es considera imprescindible per seguir parlant de rela- cions de parentiu i no d'unes altres? Aquest tipus de canvis penso, es podran analitzar i comprendre millor en un con- text de canvis radicals i irreversibles com és el cas de 'jambun'. 'jambun' és una comunitat aborigen del nord-est de Queensland, Austrilia. Es tro- ba situada en una preciosa i verda irea del riu Tully (Murray Upper; a uns 150 km al sud de Cairns) en una de les zones tropi- cals més plujoses d'A~st6l ia. A Jambun s'aplega bisicament gent de dues tribus diferents Uirrbal i Girramay), ambdues del mateix grup lingüístic, el qual es coneix a partir dels treballs del professor Dixon com Dyirbal. Aquesta gent, en una epoca ve.ins de territori i amb lligams de paren- tiu per aliances matrimonials, vivia dels re- cursos que els oferia I'entorn selvitic. A partir de la invasió, la població va anar minvanti i es van veure forcats a des- placar-se cap a les granges i les explota- cions agrícoles que s'hi van instal.lar, i a so- breviure treballant pels blancs. La selva va anar desapareixent; en poc temps es van desboscar extenses zones per fer-ne te- rres de pastura, per extreure fusta, més endavant per cultivar canya de sucre i, ac- tualment per fer-hi les plantacions bana- neres. Els anys vuitanta unes quantes perso- nes Jirrbal i Girramay s'estableixen a un territori cedit pel govern federal austral¡&, es construeixen cases i la bategen amb el nom de 'jambun' (la paraula aborigen per witchetty grub, un cuc molt preuat en la cuina tradicional aborigen), És a dir, aca- ben vivint en un territori que sempre ha- via estat el seu, per6 que ara, diuen els blancs, pertany al govern. Canvis se n'han produ'it molts, i no sols a Jambun. Cestil de vida tradicional és pricticament impossible de seguir al menys pel que fa a la forma, per6 el con- tingut, el significat de les accions, la mane- ra de fer, segueix sent aborigen -the abo- riginal woy. I aquesta manera de fer aborigen es posa de manifest també i principalment en les relacions de parentiu. Aquí utilitzo el terme parentiu referit a una construcció cultural vinculada al pro- cés procreatiu, al procés d'esdevenir un ésser humi. Procés que té a veure amb un tipus de relacions socials basiques, amplies i definides socialment i alhora també dife- renciades socialment d'altres tipus de re- lacions. Aquestes ideologies culturals in- clouen concepcions sobre procreació i se- xualitat, sense donar-li, per6, un contingut principalment ni Únicament biol6gic a la reproducció humana. Crec que la visió biologica reproductiva no és suficient ni la més important, ni el que anomenem pa- rentiu s'esgota amb les qüestions de re- producció o procreació; sinó que és molt més ampli i inclou elements com: senti- ments, responsabilitats, obligacions, drets, herencia, educació, patrimoni, crianca i cu- ra de persones dependents, etc. Entenc el parentiu un arnbit específic de I'organització social de qualsevol cultu- ra. ~ m b i t ,  no necessariament el més im- portant (tot i que fins fa poc més de 30 anys dins la disciplina antropologica es considerava el fonamental), ni sobre el qual descansa tot  I'entrellat cultural a par- tir del qual es podra explicar i entendre una societat. Per6 si, com un domini analí- tic que es pot diferenciar d'altres dominis culturals amb un nucli compartit que es manifesta de maneres molt diverses se- gons les diferents cultures. N o  crec que el parentiu constitueixi necessariament la base per entendre una societat, per6 sí que crec que sense coneixer i intentar en- tendre el parentiu i les relacions que se'n generen, dificilment podrem explicar-la. I aixo tant pel que fa a les societats indíge- nes, mal anomenades simples o primitives, com a les també mal anomenades mo- dernes i complexes. Perque penso que ni en les primeres el parentiu constitueix sempre la clau de la seva cultura ni, en les segones el parentiu ocupa un lloc tan se- cundari com a vegades s'interpreta. Per parentiu em refereixo per tant, a aquest espai cultural, que inclou alhora ideologia i acció, model i comportament. I no per ortodoxia ni per girar I'esquena a les crítiques te6riques en el camp dels es- tudis de parentiu dins I'antropologia dels últims anys, ni per rebutjar cap proposta, sinó per considerar que segueix sent el terme, per ara més c6mode en parlar d'a- quest domini. Perque de fet, estem parlant de parents, de persones que estan con- nectades per un tipus de relacions que es desenvolupen al voltant de la concepció, Les cultures aborígens d'AustrAlia han tingut en els dibu xos sobre escorca o sorra un dels elements mes usats per expressar la seva cosmovisió la crianca i I'enculturació de les criatures. Relacions que es poden considerar valuo- ses pel seu contingut biol6gic, territorial, ritual o d'amistat, per6 sigui com sigui, re- lacionades amb la procreació i les idees sobre la formació dels éssers humans, la regulació de la sexualitat, la crianca de la descendencia, la transmissió de bens i po- sició social, la socialització, els sentiments, les obligacions i deures que poden impli- car comportaments de tipus econbmic, polític o religiós. El treball de camp fet des de principis de setembre de 1998 fins a finals de gener de 1999 a Tully i Murray Upper i I'expe- riPncia viscuda m'han permes comencar a entendre de deb6 la manera aborigen de construir el parentiu i m'han permes a més, aplegar dades etnografiques valuoses per al treball d'imbit transcultural dins el qual s'emmarca aquesta investigació. Cestat actual de la recerca es troba per tant a cavall entre dues estades de camp. En la primera es va fer un intens treball amb genealogies per establir qui és qui a Jambun i com estan genealhgicament rela- cionades les diferents persones de la co- munitat. El resultat va ser que tothom (1 34 persones entre criatures, adults i an- cians) esta vinculat per lligams de parentiu, tot  i ser de diferents tribus, per6 tribus que tradicionalment ja estaven connecta- des, com he esmentat anteriorment.Tam- bé s'ha fet un treball sobre la composició i la distribució de les unitats domestiques com també del coneixement i 1'6s del Dkba l  (la llengua aborigen tradicional). És en el terreny dels termes de parentiu on es posa de manifest més clarament la con- tinu'itat del tipus de relacions tradicionals. I si I'angles aborigen és la llengua de co- municació habitual, termes com bulu (FF), bubi (FM), ngagi (MF), gumbu (MM), nguma (F) i yobu (M) són utilitzats sovint en I'im- bit domestic i dins la comunitat per refe- rir-se a la gent. A més, una de les princi- pals manifestacions de la vigencia de la manera de fer aborigen es troba en els noms personals en Dyirbal, a partir dels quals es vinculen tres dels elements bisics de la identitat aborigen: territori-parentiu- llengua. Cada persona té a més del seu nom angles, un nom en llengua tribal que li prové per línia de filiació amb els parents paterns (es consulta als e!ders de la co- munitat per saber quin nom li correspon a cada nounat), el qual es relaciona amb I. "Els meus parents, el meu grup. El paper del parentiu en la construcció de la idertitat aboriger: a Austrdia".Treball de Magíster en In- vestigació Basica i Aplicada en Antropologia so- cial. Presentat a la Universitat Aut6noma de Bar- celona, el juny de 1998. En aquesta investigació plantejava que ¡a manera d'organitzar les rela- cions de parentiu avui dia no són les mateixes d'abans. kia canviat e! contigut (no es el -ateix el grup de filiació o el clan tradicional que els grups matricentrics actdals), per6 persisteix el parentiu com a element important en el mante- niment d'un sentiment identitari aborige~.Així, el parentiu actua com a eix que permet la conti- nuitat d'una consciPncia diferenciadora i unirica- da ver'els altres' i facilita alhora la continliitat dei 'nosaltres', del col.lectiu aborigen, malgrat la po- sició absolutament marginada i discriminada que ocupa en la societat general australiana. 2. La davailada de la població aborigen a par- tir de I'impacte de la invasió anglo-saxona s'ana- litza entre d'altres, en eis treballs de "historiador australia H. Reynolds, dels quals destacaMThe ot- her side o f  the frontiel: Aborigina. resistance t o  the european invasion of Australia". 1982. Pen- guin Books. Qld. Aus. 3. Grup D'Estudi Transcultural de la Procrea- ció - GETP- de la Universitat Axt69oma de Bar- celona, conjuntament amb Aurora González i ]or- di Grau. Un dels pro~6sits d'aquest grup és esto- diari analitzar I'estructura i conceptualització de la procreació en una mostra de societats de tot el món i establir I'abast cultural d'aquesra concep- tualització, entes com ideologia de I'organització de la procreació. Es tracta d'explorar en diversos imbiks les possibilitats d'una Antropologia tebrica transcuitc.ral i bilscar una alternativa a la drrega etnocentrica de I'Antropologia del Parentiu. Bibliografia Dibuix aborigen australii sobre escorca. MEB un lloc específic -ja sigui un meandre de riu, o una roca, o un salt d'aigua-, de ma- nera que es podria dibuixar un mapa del territori Jirrbal i Girramay a partir dels noms dels habitants de jambun. En la següent estada es tracta de con- tinuar amb el treball genealbgic, els vin- cles amb la llengua i el territori i d'establir la conceptualització aborigen pel que fa a les relacions de parentiu. Aixb significa descobrir com es vehiculen i quin signifi- cat tenen avui dia les regulacions sobre la sexualitat, la formació de I'ésser hum& la crianca i la cura dels fills, els tipus d'alian- ces matrimonials, les relacions dins i fora del parentiu, i dins i fora de la comunitat i, la mateixa valoració del sistema de pa- rentiu com també els canvis que s'hi han donat. BARWICK, D. "The Aboriginal family in south-eastern Australia". A: KRUPINSKI &STOLLER, The fomily in Austrolio. Adelaide: Pergamon Press, 1978, p. 154- 1 67. B~cKE~~,j.R."Kinship, mobility and com- munity among part-Aboriginesin rural Australia". lnternotionol journal of Compo- rotive Sociology Vo1.6. (1 965), núm. I, p.7- 23. BERNDT, R. M.; BERNDT, CH. The world of the first oustrolions.Aborigino1 troditionol life: post and present. Canberra: Aboriginal Studies Press, 1992 DIXON, R. M. W. The languoges ofAus- trolio. Cambridge: Cambridge University Press, 1980. DIXON, R. M. W. The Dyirbal Languoge of North Queenslond. Cambridge: Cam- bridge University Press, 1972. ELKIN, A. i? The Austrolion Aborigines. How to understond them. Angus & Robert- son. Sydney 1954. HIATT, L. R. Kinship ond ConPict. Canbe- rra: Australian National University, 1965. HIATT, L. R. Arguments obout Aborigines. Cambridge: Cambridge University Press, 1996. LUMHOLTZ, Carl M. A. Among Connibols. An account of four yeors' trovels in Austrolio ond of camp life with the Aborigines of Que- enslond. Albemarle St. London: john Mu- rray 1889. PEDLEY, H. Aboriginal life in the roinforest. Queensland: Department of Edutacion, 1992. REYNOLDS, H. The other side of the fon- tie~Aborigino1 resistonce to the Europeon in- vosion of Austrolio. Townsville: Penguin Bo- oks. Qld. 1982. SCHMIDT. A. Young People's Dyirbol. An exomple of languoge death fom Austrolio. Cambridge: Cambridge University Press, 1985. 

La reconstrucció del parentiu en una comunitat aborigen d'Austràlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La reconstrucció del parentiu en una 
comunitat aborigen d'Australia 
Anna PiellaVila 
(UAB) 
Qui. en queda de I'organització tradicional 
dei parentiu d'una societat després d'haver 
patit un procés d'invasió, intent d'extermini i 
discriminació continuada? I, per qui. es man- 
tenen unes formes de relacionar-se i se'n re- 
butgen unes altres? Quines noves formes de 
parentiu s'incorporen i per qui.?. Com es po- 
den mantenir els lligams i formes de relació 
quan els parents han estat dispersats, deni- 
grats i marginats de la societat dominant? 
Es presenta aquí, breument, una inves- 
tigació que esta en marxa. Va comencar 
d'una manera potser poc conscient ara fa 
ja sis anys, amb una primera estada a 
Austrilia per situar-me i enamorar-me del 
lloc i, des de 1996 s'ha materialitzat amb 
dues estades més a Austrilia, un treball de 
recerca bibliogrifica a Cambridge i un tre- 
ball de mister en investigació bisica i apli- 
cada en antropologia social.' 
El treball actual tracta dels canvis i de 
les continu'itats que s'han donat en I'ambit 
del parentiu en una comunitat aborigen a 
Australia:'jambun'. L'objectiu és el d'inten- 
tar esbrinar, a partir d'un exemple de cas 
--que inclou tota una comunitat-, quins 
elements han estat els que han sofert 
menys variacions al llarg del temps i, quins 
han estat els més ficils de canviar pel que 
fa a les relacions entre parents quan un 
grup humi viu un procés de colonització, 
modernització i marginació. És a dir; que 
es manté? Que és a116 que es considera 
imprescindible per seguir parlant de rela- 
cions de parentiu i no d'unes altres? 
Aquest tipus de canvis penso, es podran 
analitzar i comprendre millor en un con- 
text de canvis radicals i irreversibles com 
és el cas de 'jambun'. 
'jambun' és una comunitat aborigen del 
nord-est de Queensland, Austrilia. Es tro- 
ba situada en una preciosa i verda irea del 
riu Tully (Murray Upper; a uns 150 km al 
sud de Cairns) en una de les zones tropi- 
cals més plujoses d'A~st6l ia. A Jambun 
s'aplega bisicament gent de dues tribus 
diferents Uirrbal i Girramay), ambdues del 
mateix grup lingüístic, el qual es coneix a 
partir dels treballs del professor Dixon 
com Dyirbal. Aquesta gent, en una epoca 
ve.ins de territori i amb lligams de paren- 
tiu per aliances matrimonials, vivia dels re- 
cursos que els oferia I'entorn selvitic. A 
partir de la invasió, la població va anar 
minvanti i es van veure forcats a des- 
placar-se cap a les granges i les explota- 
cions agrícoles que s'hi van instal.lar, i a so- 
breviure treballant pels blancs. La selva va 
anar desapareixent; en poc temps es van 
desboscar extenses zones per fer-ne te- 
rres de pastura, per extreure fusta, més 
endavant per cultivar canya de sucre i, ac- 
tualment per fer-hi les plantacions bana- 
neres. 
Els anys vuitanta unes quantes perso- 
nes Jirrbal i Girramay s'estableixen a un 
territori cedit pel govern federal austral¡&, 
es construeixen cases i la bategen amb el 
nom de 'jambun' (la paraula aborigen per 
witchetty grub, un cuc molt preuat en la 
cuina tradicional aborigen), És a dir, aca- 
ben vivint en un territori que sempre ha- 
via estat el seu, per6 que ara, diuen els 
blancs, pertany al govern. 
Canvis se n'han produ'it molts, i no sols 
a Jambun. Cestil de vida tradicional és 
pricticament impossible de seguir al 
menys pel que fa a la forma, per6 el con- 
tingut, el significat de les accions, la mane- 
ra de fer, segueix sent aborigen -the abo- 
riginal woy. 
I aquesta manera de fer aborigen es 
posa de manifest també i principalment 
en les relacions de parentiu. 
Aquí utilitzo el terme parentiu referit a 
una construcció cultural vinculada al pro- 
cés procreatiu, al procés d'esdevenir un 
ésser humi. Procés que té a veure amb un 
tipus de relacions socials basiques, amplies 
i definides socialment i alhora també dife- 
renciades socialment d'altres tipus de re- 
lacions. Aquestes ideologies culturals in- 
clouen concepcions sobre procreació i se- 
xualitat, sense donar-li, per6, un contingut 
principalment ni Únicament biol6gic a la 
reproducció humana. Crec que la visió 
biologica reproductiva no és suficient ni la 
més important, ni el que anomenem pa- 
rentiu s'esgota amb les qüestions de re- 
producció o procreació; sinó que és molt 
més ampli i inclou elements com: senti- 
ments, responsabilitats, obligacions, drets, 
herencia, educació, patrimoni, crianca i cu- 
ra de persones dependents, etc. 
Entenc el parentiu un arnbit específic 
de I'organització social de qualsevol cultu- 
ra. ~ m b i t ,  no necessariament el més im- 
portant (tot i que fins fa poc més de 30 
anys dins la disciplina antropologica es 
considerava el fonamental), ni sobre el 
qual descansa tot  I'entrellat cultural a par- 
tir del qual es podra explicar i entendre 
una societat. Per6 si, com un domini analí- 
tic que es pot diferenciar d'altres dominis 
culturals amb un nucli compartit que es 
manifesta de maneres molt diverses se- 
gons les diferents cultures. N o  crec que el 
parentiu constitueixi necessariament la 
base per entendre una societat, per6 sí 
que crec que sense coneixer i intentar en- 
tendre el parentiu i les relacions que se'n 
generen, dificilment podrem explicar-la. I 
aixo tant pel que fa a les societats indíge- 
nes, mal anomenades simples o primitives, 
com a les també mal anomenades mo- 
dernes i complexes. Perque penso que ni 
en les primeres el parentiu constitueix 
sempre la clau de la seva cultura ni, en les 
segones el parentiu ocupa un lloc tan se- 
cundari com a vegades s'interpreta. 
Per parentiu em refereixo per tant, a 
aquest espai cultural, que inclou alhora 
ideologia i acció, model i comportament. I 
no per ortodoxia ni per girar I'esquena a 
les crítiques te6riques en el camp dels es- 
tudis de parentiu dins I'antropologia dels 
últims anys, ni per rebutjar cap proposta, 
sinó per considerar que segueix sent el 
terme, per ara més c6mode en parlar d'a- 
quest domini. Perque de fet, estem parlant 
de parents, de persones que estan con- 
nectades per un tipus de relacions que es 
desenvolupen al voltant de la concepció, 
Les cultures aborígens 
d'AustrAlia han tingut en els 
dibu xos sobre escorca o 
sorra un dels elements mes 
usats per expressar la seva 
cosmovisió 
la crianca i I'enculturació de les criatures. 
Relacions que es poden considerar valuo- 
ses pel seu contingut biol6gic, territorial, 
ritual o d'amistat, per6 sigui com sigui, re- 
lacionades amb la procreació i les idees 
sobre la formació dels éssers humans, la 
regulació de la sexualitat, la crianca de la 
descendencia, la transmissió de bens i po- 
sició social, la socialització, els sentiments, 
les obligacions i deures que poden impli- 
car comportaments de tipus econbmic, 
polític o religiós. 
El treball de camp fet des de principis 
de setembre de 1998 fins a finals de gener 
de 1999 a Tully i Murray Upper i I'expe- 
riPncia viscuda m'han permes comencar a 
entendre de deb6 la manera aborigen de 
construir el parentiu i m'han permes a 
més, aplegar dades etnografiques valuoses 
per al treball d'imbit transcultural dins el 
qual s'emmarca aquesta investigació. 
Cestat actual de la recerca es troba per 
tant a cavall entre dues estades de camp. 
En la primera es va fer un intens treball 
amb genealogies per establir qui és qui a 
Jambun i com estan genealhgicament rela- 
cionades les diferents persones de la co- 
munitat. El resultat va ser que tothom 
(1 34 persones entre criatures, adults i an- 
cians) esta vinculat per lligams de parentiu, 
tot  i ser de diferents tribus, per6 tribus 
que tradicionalment ja estaven connecta- 
des, com he esmentat anteriorment.Tam- 
bé s'ha fet un treball sobre la composició 
i la distribució de les unitats domestiques 
com també del coneixement i 1'6s del 
Dkba l  (la llengua aborigen tradicional). És 
en el terreny dels termes de parentiu on 
es posa de manifest més clarament la con- 
tinu'itat del tipus de relacions tradicionals. 
I si I'angles aborigen és la llengua de co- 
municació habitual, termes com bulu (FF), 
bubi (FM), ngagi (MF), gumbu (MM), nguma 
(F) i yobu (M) són utilitzats sovint en I'im- 
bit domestic i dins la comunitat per refe- 
rir-se a la gent. A més, una de les princi- 
pals manifestacions de la vigencia de la 
manera de fer aborigen es troba en els 
noms personals en Dyirbal, a partir dels 
quals es vinculen tres dels elements bisics 
de la identitat aborigen: territori-parentiu- 
llengua. Cada persona té a més del seu 
nom angles, un nom en llengua tribal que 
li prové per línia de filiació amb els parents 
paterns (es consulta als e!ders de la co- 
munitat per saber quin nom li correspon 
a cada nounat), el qual es relaciona amb 
I. "Els meus parents, el meu grup. El paper 
del parentiu en la construcció de la idertitat 
aboriger: a Austrdia".Treball de Magíster en In- 
vestigació Basica i Aplicada en Antropologia so- 
cial. Presentat a la Universitat Aut6noma de Bar- 
celona, el juny de 1998. En aquesta investigació 
plantejava que ¡a manera d'organitzar les rela- 
cions de parentiu avui dia no són les mateixes 
d'abans. kia canviat e! contigut (no es el -ateix 
el grup de filiació o el clan tradicional que els 
grups matricentrics actdals), per6 persisteix el 
parentiu com a element important en el mante- 
niment d'un sentiment identitari aborige~.Així, el 
parentiu actua com a eix que permet la conti- 
nuitat d'una consciPncia diferenciadora i unirica- 
da ver'els altres' i facilita alhora la continliitat dei 
'nosaltres', del col.lectiu aborigen, malgrat la po- 
sició absolutament marginada i discriminada que 
ocupa en la societat general australiana. 
2. La davailada de la població aborigen a par- 
tir de I'impacte de la invasió anglo-saxona s'ana- 
litza entre d'altres, en eis treballs de "historiador 
australia H. Reynolds, dels quals destacaMThe ot- 
her side o f  the frontiel: Aborigina. resistance t o  
the european invasion of Australia". 1982. Pen- 
guin Books. Qld. Aus. 
3. Grup D'Estudi Transcultural de la Procrea- 
ció - GETP- de la Universitat Axt69oma de Bar- 
celona, conjuntament amb Aurora González i ]or- 
di Grau. Un dels pro~6sits d'aquest grup és esto- 
diari analitzar I'estructura i conceptualització de la 
procreació en una mostra de societats de tot el 
món i establir I'abast cultural d'aquesra concep- 
tualització, entes com ideologia de I'organització 
de la procreació. Es tracta d'explorar en diversos 
imbiks les possibilitats d'una Antropologia tebrica 
transcuitc.ral i bilscar una alternativa a la drrega 
etnocentrica de I'Antropologia del Parentiu. 
Bibliografia 
Dibuix aborigen australii sobre 
escorca. MEB 
un lloc específic -ja sigui un meandre de 
riu, o una roca, o un salt d'aigua-, de ma- 
nera que es podria dibuixar un mapa del 
territori Jirrbal i Girramay a partir dels 
noms dels habitants de jambun. 
En la següent estada es tracta de con- 
tinuar amb el treball genealbgic, els vin- 
cles amb la llengua i el territori i d'establir 
la conceptualització aborigen pel que fa a 
les relacions de parentiu. Aixb significa 
descobrir com es vehiculen i quin signifi- 
cat tenen avui dia les regulacions sobre la 
sexualitat, la formació de I'ésser hum& la 
crianca i la cura dels fills, els tipus d'alian- 
ces matrimonials, les relacions dins i fora 
del parentiu, i dins i fora de la comunitat 
i, la mateixa valoració del sistema de pa- 
rentiu com també els canvis que s'hi han 
donat. 
BARWICK, D. "The Aboriginal family in 
south-eastern Australia". A: KRUPINSKI &
STOLLER, The fomily in Austrolio. Adelaide: 
Pergamon Press, 1978, p. 154- 1 67. 
B~cKE~~,j.R."Kinship, mobility and com- 
munity among part-Aboriginesin rural 
Australia". lnternotionol journal of Compo- 
rotive Sociology Vo1.6. (1 965), núm. I, p.7- 
23. 
BERNDT, R. M.; BERNDT, CH. The world of 
the first oustrolions.Aborigino1 troditionol life: 
post and present. Canberra: Aboriginal 
Studies Press, 1992 
DIXON, R. M. W. The languoges ofAus- 
trolio. Cambridge: Cambridge University 
Press, 1980. 
DIXON, R. M. W. The Dyirbal Languoge 
of North Queenslond. Cambridge: Cam- 
bridge University Press, 1972. 
ELKIN, A. i? The Austrolion Aborigines. 
How to understond them. Angus & Robert- 
son. Sydney 1954. 
HIATT, L. R. Kinship ond ConPict. Canbe- 
rra: Australian National University, 1965. 
HIATT, L. R. Arguments obout Aborigines. 
Cambridge: Cambridge University Press, 
1996. 
LUMHOLTZ, Carl M. A. Among Connibols. 
An account of four yeors' trovels in Austrolio 
ond of camp life with the Aborigines of Que- 
enslond. Albemarle St. London: john Mu- 
rray 1889. 
PEDLEY, H. Aboriginal life in the roinforest. 
Queensland: Department of Edutacion, 
1992. 
REYNOLDS, H. The other side of the fon- 
tie~Aborigino1 resistonce to the Europeon in- 
vosion of Austrolio. Townsville: Penguin Bo- 
oks. Qld. 1982. 
SCHMIDT. A. Young People's Dyirbol. An 
exomple of languoge death fom Austrolio. 
Cambridge: Cambridge University Press, 
1985. 


https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2000/190292/revetncat_2000n16p134.pdf

La reconstrucció del parentiu en una comunitat aborigen d'Austràlia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert