Corbella i Corbella, Jacint

Domènech, Edelmira

Hernández de la Peña, Saturnino

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Diposit Digital de Documents de la UAB

Gimbernat, 1995, XXIV, 131-138 NOTA SOBRE LA TECNICA DE TRACTAMENT DE LA SORDESA DE FRANCESCA ROVIRA (1914). IMPLICACIONS PEDAGOGIQUES. Edelmira DOMENECH i LLABERIA Jacint CORBELLA I CORBELLA Saiumino HERNANDEZ DE LA PENA S'aporten dades sobre un text poc conegut i una tbcnica de recuperaci6 de la funci6 auditiva que fou desenvolupada per Francesca Rovira a partir de 1912, sembla que amb resultats bons, tot i que eren parcials. La tbcnica es basa en els estímuls continuats, juntament amb massatge de les zones temporal i occipital del crani. El mecanisme possible de la millora és la regeneraci6 de les fibres nervioses. El treball s'ubica dins de la línia de col.laboraci6 entre metges i pedagogs que fou bastant fbrtil en aquells anys. L'autora fou directora d'un Museu Pedagbgic Experimental, fundat el 1905 a Barcelona, que va publicar una revista "La Evoluci6n Pedag6gicaU (1909). Significa un intent de renovaci6 pedagbgica, des del punt de vista d'escoles obertes i lliures, en una línia social de lliurepensament. Entre els seus col.laboradors destaquen Diego Ruiz, Victor Melcior, Ignasi Valentí Viv6, Rafael Rodríguez MCndez, aquests dos catedriltics de la facultat de medicina i Santiago Valentí Camp. També tC interbs des del punt de vista de la promoci6 de l'activitat de la dona, amb una relaci6 de cinc col.laboradores, entre elles M. Garcia del Real de Madrid. Un llibre sobre tractament de la sordesa. Hem vist un llibre, que prilcticament no hem trobat citat en altres treballs, que tracta d'un "Nuevo Tratamiento de la Sordera". TC 133 p w e s  i estil imprbs a Barcelona l'any 1914, per J. Horta. L'autora 6s Francesca Rovira de Forn, que consta com a directora del Museu Pedagbgic Experimental de Barcelona. Sembla que no va tenir gaire difusi6 o, si mes no, no l'hem trobat en les biblioteques que hem mirat. TC algunes idees interessants que creiem val la pena comentar i fer conbixer (1). Tot i que el tema sembla inicialment otolbgic el text s'emmarca dins de les edicions del Museu Pedagbgic Experimental, a la seva secci6 cinquena, dedicada a 1' "Educaci6 d'hormals i Sords-muts". L'autora no era metgessa sin6 mestra, tot i que en el text demostra un coneixement molt correcte de la patologia Mica i de la sordesa. Per Pexamen del text veiem que en bona part afecta al tractament de nens amb endarreriment per problemes d'oida, i per tant s'ocupa de la terapbutica d'un capítol de la psicopatologia infantil. De fet 6s una prova m6s de la utilitat de la col.laboraci6 entre metges i pedagogs per resoldre problemes en els quals avui hi intervenen també els psicblegs. El text explica, sense donar-ne detalls exhaustius, un mbtode per la recuperaci6 de les pbrdues de l'audici6. Es basava en alguns principis tebrics que en part eren plenament acceptats pels coneixements de l'bpoca i en part eren objecte de &cussi6 i polbmica. El to del llibre 6s prou correcte i al fmal fa una exposici6 de resultats. Sembla que la tbcnica ajudava a millorar les persones amb dtficits auditius. Els fonaments del m2tode. A les portades interiors consta com a "M6todo Psicopedag6gico para el tratamiento de la sordera", amb l'acotaci6 "(La regeneraci6n nerviosa)". El mttode es basa essencialment en els següents principis: * L'aplicaci6 &estímuls adequats a teixits lesionats pot induir o facilitar la seva regeneraci6. De la mateixa manera que despres d'una lesi6 muscular l'exercici facilita la recuperaci6, pot passar amb els brgans dels sentits. Així si hi ha una atrbfia dels elements neurolbgics encarregats de la percepci6 o elaboraci6 dels estímuls auditius, si s'hi aplica una estimulaci6 adequada la funci6 podria regenerar-se. * Accepta l'existbncia &una "energia psíquica", que actuaria com un factor determinant d'aquesta regenera&. Aquest seria un supbsit tebric important, tot i que quan explica m6s el mbtode no hi t6 una intervenci6 concreta. * En canvi si que d6na importilncia, entre els estímuls que faciliten la regeneraci6, no solament a estímuls auditius graduats sin6 tamb6 al massatge extern de la regi6 de l'oida. En el conjunt del text es nota que hi ha una certa competbncia amb l'actitud dels metges, o si mts no de molts metges, que no acaben de creure en el mbtode. De tota manera la crítica estil sempre dins de límits totalment correctes. La idea central del mbtode 6s que "La funci6 ha fet l'brgan i la funci6 pot regenerar-10" (2). Esmenta diversos mbtodes de recuperaci6 de persones sordes i principalment la ttcnica del doctor Urbantschitsch, de Dobling, Austria. Es basa en estímuls musicals &intensitat variable, principalment amb acordi6, i amb estímuls de veu, articulada o no. Insisteix molt en la importhcia que t6 la hipoactisia en la poblaci6 escolar. Potser menys clara, i Adhuc mes polbmica, 6s la seva explicat56 sobre els mecanismes de la que considera com a "energia psiquica". Li dedica un capítol sencer: "De la existencia de una energia psiquica" (3). La defineix "Amb aquest nom entenem una energia vital que resideix en els organismes i s'irradia d'ells; es transmissible, tamM es troba a l'atmosfera, &on la podem atreure" (4). Esmenta autors que accepten la seva existbncia, alguns amb un vessant espiritista (5) En aquest aspecte, potser el que podria ser mes polbmic del llibre, hi ha dues fotografies --les tíniques que hi ha a Pobra-- una on es veu una fotografia borrosa d'una mA, amb el peu "efluvios bio-psíquicos de la mano izquierda" (6). L'altra fotografia, que no queda gens explicada en el text, porta el peu: "Nudo del agente pat6gen0, obtenido de una mujer neurophtica (fotografia electro- luminosa)". Cita un treball de Baraduch, poc clar, on es diu: "...obtener, por mi mttodo de fotografias de las fuerzas invisibles de la atm6sfera humana, estos nudos fluídicos, de una manera muy clara despues de una sesi6n de descondensaci6nn (7). Mes endavant explica la seva tbcnica (8). Es tracta de fer un massatge intencionat, intens, vibratori, a les regions temporal i occipital. Diu que així descondensa els fluids elbctrics nocius i aporta l'energia vital necesskia per la funci6 de l'brgan de l'oida. Cal que simultbiament amb el massatge li facin percebre sons musicals. Diu que aquest procediment actua sobre l'oida interna, que 6s l'brgan sensorial. Despres cal tamM la segona part, l'educaci6 auditiva, que s'aconsegueix amb estirnuis fonbtics i musicals. Les condicions s6n que l'exercici comenci suaument, evitant el cansament (9) i que la intensitat sigui progressiva, amb exercicis fonbtics passius i actius (10). Sobre l'explicaci6 de com actua i'energia psíquica creu que el massatge s'ha de fer amb la intenci6 &estimular i de transmetre l'energia i que aixb de@a de les característiques de la persona que ho fa. L'autora reculi, defensant-se amb suavitat, algunes crítiques sobre el seu mbtode (ll), principalment un treball del doctor Ave1.H Martín, que era un dels otblegs de mes prestigi a Barcelona per aquells anys. Creu que el mbtode 6s fiti1 en gairebé totes les formes d'hipoacbia i de cofosi. En una tiltima part d6na resultats sobre els malalts que ha tractat (12). Hi ha un total de 58 casos en els anys 1912 i 1913, i el mes de gener de 1914. D'ells 14 s6n sords-muts i tots han arribat a percebre la paraula. La referbncia mCs extensa que hem trobat sobre els treballs de la senyora Francesca Rovira Cs un article de l'otbleg Avel-lí Martín i Montella, publicat l'any 1912 a la "Revista Frenopltica Espaiiolau (13). Guadalupe CabasCs reculi aquesta referbncia en la seva tesi (14). Aquesta revista era l'brgan de l'activitat del sanatori mental de sant Boi i estava dirigida pel doctor Antonio Rodríguez Morini. El doctor Martín assenyala la vdua de l'autora: "Em servire del material clínic que m'ha proporcionat Francesca Rovira, directora del Museu Pedagbgic de Barcelona, persona de gran cultura i dedicada amb hnima i vida a l'estudi prhctic de la infhcia anormal. Els casos que transcriurt han estat comprovats pels meus companys de respecialitat doctors Font de Boter i Torrents ..." (15). Martín confima els bons resultats, malgrat no acceptar del tot les idees sobre el mecanisme d'acci6 de la tbcnica: "Aixb encara que recordi les bones bpoques del magnetisme i de la suggesti6 hipnbtica, he volgut fer constar el fet perqub ve de persona que ens ha sorprbs pels brillants resultats obtingutsn (16). El mateix autor, Avel.lí Martín, esmenta l'obra de la Sra. Rovira en una cornunicaci6 al IV CongrCs nacional d'Oto-rino-laringologia, fet a Bilbao l'any 1912 (17). Martín potser 6s el qui copsa mes b61a importhcia de la tbcnica i les seves limitacions. Diu clarament, en un sentit que podem interpretar com a positiu, tot i que despres l'autora se'n defensa: ". .. persona d'experibncia excepcional en la infhcia anormal, utilitza un medi purament empíric perb que en les seves mans, i diguem amb la seva intuici6, li permet arribar rhpidament a un diagnbstic i diferenciar les persones que s6n educables per la parada dels sords-muts". De fet Rovira intenta tambC recuperar els sords-muts. A la portada interior del llibre consta com Francisca Rovira de Forn, "directora del Museo Pedag6gico Experimental de Barcelona". Fins ara hem trobat poques dades sobre aquesta senyora. En el I Congres Espanyol &Higiene Escolar, fet a Barcelona l'abril de 1912, la trobem com a vocal del "ComitC de Damas" (18). Hi ha quinze senyores, d'eUes deu com a vocals. Consta com a "professora", el que no ens aclareix massa. Tres consten com a doctores en medicina. (Trinitat Sais, vice-presidenta; i Dolors Aleu i Miracle Andreu, com a vocals). Altres set consten com a "mestra", sigui pfiblica o particular. Una altra 6s professora de l'escola d'Arts i Oficis, i la senyora Rovira consta únicament com a professora. En tot cas no era metgessa, i si era mestra no consta com les altres set. L'any 1912 la trobem nomes amb el seu nom, sense el "de Fornn que hi ha en el llibre de 1914, tot i que anteriorment ja 6s esmentada com a "de Forn". La trobem citada tambt en el catdeg de periodistes del segle XIX d'ossorio (19). La referbncia 6s curta: "Rovira de Forn (Francisca). Redactora de 'La Conciencia Libre' de Barcelona (18%)" (20). Es recollida tambt, mts breument, en i'índex b i ~ g r ~ c  d'Herrero i Aguayo (21). La revista esmentada estava relacionada amb corrents de lliurepensadors. A la revista del Museu Pedagbgic hem vist un article seu "Valor de la introspecci6n en la educaci6nW (22). El Museu Pedagbgic Experimental. La senyora Rovira n'ts la directora. Hem vist un fullet6 de l'any 1907, en que es diu que el Museu fou fundat el maig de l'any 1905 (23). En realitat 6s una declaraci6 &intencions sobre el que vol fer el museu. Gairebt totes les indicacions estan fetes en futur. L'explicaci6 t t  els següents punts: 1. Museu Pedagbgic; 2. Institut de pedagogia experimental; 3. Laboratori de psicologia pedagbgica; 4. Col.legi per anormals mentals, 5. Escola practica d'economia dombstica; 6. Acadbmia d'alts estudis pedagbgics; 7. Biblioteca ptíblica; i 8. Revista "Evoluci6n Pedag6gicaN. No sabem gaire el que va fer el Museu. En una guia mbdica de Barcelona de Tany 1914 consta que 6s al carrer Ample núm. 1 (24), sense cap altra indicaci6. Sabem que amb un nom semblant hi havia un "Museo Pedag6gico Nacional" a Madrid, del que durant uns anys fou secretari Domingo Barnts, que faria una tasca important en aquest camp, traduint i escrivint bastants llibres (25). Barnts arriba a ser ministre d'Instrucci6 Ptíblica quan la Reptíblica. Aquest Museu de Madrid havia estat fundat per R. D. de 6 de maig de 1882, el que vol dir que era una instituci6 ptíblica. El de Barcelona sembla que era particular (26). Les noticies sobre aquest museu s6n mts aviat escasses (27). Pel que es diu en la revista del museu sabem que feia classes nocturnes, de 7 a 11 del vespre i els dies de festa es feia una conferbncia a les 11 del matí. Mts tard el trobem instal.lat a la Travessera de Dalt i alla consta encara Pany 1929. La revista 'La Evoluci6n Pedagógica'. Va comenpr a sortir l'abril de 1909 a Barcelona. kra mensual i per ara nomes n'hem trobat quatre números, fins el juliol del mateix any (28). Eren quaderns de 32 pagines. A la portada es diu, desprts del títol: "Metodizaci611, Investigaciones cientiGcas; Informacibn". Consta com a directora Francesca Rovira de Forn. Hi ha una llista de dotze redactors, dels quals en deu es posa davant el títol de Dr. S6n: Enric O. Radua, J. Cembrano, Diego Ruíz, Víctor Melcior, F. Ripoll Fortuíío, Manuel Llenas, Josep M. de Bayo, Francesc Layret, M. de Mer y Güell i Ignasi Valentí i Viv6. Hi ha, a mes, C. Rofas Cabre i Santiago Valentí Camp. Tambt consten dos redactors artístics: F. de P. Not6 i T. Colominas. Entre el Estat de col.laboradors, quinze en totai, cal esmentar Miquel d'unamuno, Rafael Rodríguez MCndez, Od6n de Buen, Rafael Altamira, a m6s de cinc senyores. La revista semblava doncs que sortia amb una certa empenta. La intenci6 de la revista 6s clara: moure l'ambient i introduir idees modernes. Diu clarament en la seva presenta&: "Tiempo hace que en nuestra naci6n se deja sentir la falta de una publicaci6n pedag6gica modernísima, europea por excelencia y en cierto modo renovadora ... venga a tonificar el raquític0 y desmedrado organismo de la educaci6n nacion al... en una como transfusi6n de sangre nueva" (29). Entre els articles que hem vist, en aquests primers números, cal esmentar-ne del doctors Rodríguez Mendez, que era catedrhtic &Higiene de la facultat de medicina i havia estat rector de la Universitat (30); Diego Ruíz, aleshores director el manicomi de Salt (31,32,33); Víctor Melcior, metge dedicat a estudis de delinqübncia infantil (34,3536) i Ignasi Valentí Viv6, catedrhtic de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat (37,38). Entre les col.laboradores femenines, fet important tenint en compte l'Bpoca i els corrents del temps, s'esmenten: Maria de la Rigada, Carmen de Burgos, Matilde G. del Real (que 6s de Madrid) (39), Rafaela S. Aroca i Anna Canalías, a m6s de Francesca Rovira la directora. IA revista va arribar a tenir un cert prestigi i la seva existBncia, junt amb altres poques dades de psicologia i pedagogia del país, 6s recollida en el capítol de revisi6 histbrica de la Psicologia del nen d'Edouard ClaparBde, una de les autoritats del m6n del seu temps sobre el tema (40). NOTES 1. Rovira de Forn, Francisca: "Nuevo tratamiento de la sordera". Barcelona (Imp. J. Horta) 1914.133 pp. 2. Ibid. p. 10. 3. Ibid. pp. 37-51. 4. Ibid. p. 37. 5. Aixl la cita d'Aksakoff: "Animisme y espiritisme", trad. esp. Barcelona, 1908. cit. Rovira, IOC. cit. p. 38, nota. 6. Ibid. entre pp. 40 i 41. 7. Ibid. pp. 41-42. 8. Ibid. vpp. 91 i segs. 9. Ibid. p. 96. 10. Ibid. pp. 101-103. 11. Ibid. pp. 108-111. 12. Ibid. pp. 126-129. 13. Martin y Montell&, Avelino: "La sordera psíquica y la sordomudez". Rev. Frenop. Esp. (RFE) 1912,lO (núm. 113, pp. 257-267. 14. Cabasés i Solanas, Guadalupe: "...." Barcelona, tesi, UB. 1994, pp. 658-661. 15. Martin, loc. cit. nota 13, p. 259. 16. Cabasés, loc. cit. nota 14, p. 660. 17. Es el mateix treball, segons consta en nota a peu de $gins (RFE, lm. cit. p. 257). L'hem vist com a separata. 18. "I Congreso Español de Higiene Escolar". Barcelona, 8-12 de abril de 1912. Actas. p. 11. v.t. pp. 29-30. 19. Ossorio y Bernard, Manuel: "Ensayo de un cat4logo de periodistas espafioles del siglo XIX" Madrid (Impr. y Litogr. J. Palacias) 1903. v. p. 3%. 20. Hem vist, a I'Institut Municipal d'HistMa de Barcelona,un número d'aquesta rwista, de 16 de maq de 1907. (I1 &poca, any 11, núm. 59). Consta com a "Revista semanal, 6rgano del librepensamiento internacional". Esta dirigida per Beltn Sárraga de Ferrem. Les seves redactores i col.laboradores s6n totes dones. En aquest número no hem vist esmentada Francesca Rovira. 21. Hemro Mediavilla, Víctor, Aguayo Nayle, Lolita Rosa: "Indice biogrfrfico de Espafia, Portugal e Iberoamtrica" München (KG. Saur) 1990, t. IV, p. 1151. 22. Rovira de Forn, Francisca: "Valor de la introspecci6n en la educaci6nN, La Evoluci6n Pedag6gica, 1909,1(1) pp. 2&29 i 1909,l (4), 120-125. 23. "Museo Pedag6gico Experimental. Finalidad. Medios de Acci6n". Barcelona (si.) 1907. 15 PP. 24. Guia Anual Mtdico FarmacCutica de Barcelona. 1914. Madrid (Laboratorio del Digest6nico) s.a. v. p. 97. 25. Barnés, Domingo: "Fuentes para el estudio de la Paidologfa" Madrid (Impr. Revista Archiv. Bibliot. Musem), 1917. 26. Sánchez Sarto, Luis (dir.): "Diccionario de Pedagogia" Barcelona (Ed. Labor), 1936. 2 ~01.5. t. 11,2190-2193. 27. v. Melcior, Víctor: "El Museo Pedag6gico Experimental de Barcelona" in 'La Evoluci6n Pedag6gica' (EP), 1909.1 (1) pp. 2-5, amb dues fotografies. v.t. EP, 1909,l (2), pp. 33-43, amb més il.lustracions. 28. L'hem pogut consultar a I'Institut Municipal d'Histbria de Barcelona. 29. "Nuestro prop6siton. EP, 1909,l (I), p. 1. 30. Rodríguez Mtndez, Rafael: "Das palabras sobre pedagogia" EP, 1909,l (I), pp. 5-7. 31. Ruú, Diego: "Introducci6n biol6gica a la pedagogfa de anormales", EP, 1909, 1 (1) pp. 11-18, i (2) pp. 46-50. Es el text d'una confertncia feta al mweu el 21 de maq de 1909. 32. Ruiz, Diego: "Interpretaci6n mednica del alma" EP, 1909, 1 (3), pp. 81-88. Es el text d'una confertncia feta el 22 de maig de 1909. 33. Ruu, Diego: "El crimen en funci6n de la miseria. Proyecto de una introducci6n general a toda criminologia positiva" EP; 1909,l (4), pp. 16113. Es el text d'una llit$ feta el dia 30 de maig de 1909. 34. Melcior, Víctor: "Factores de degeneracidn y criminalidad" EP, 1909,1(2), pp. 53-58. 35. Melcior, Víctor: "Vicio y delincuencia infantil" EP, 1909,l (3), pp. 70-78. 36. Melcior, Víctor: "Lm an6malas en la escuela" EP, 1909, 1 (4), pp. 102-106. 37. Valentí Viv6, Ignacio: "iEnajenaci6n mental colectiva?" EP, 1909 1 (3), pp. 66-70. 38. Valentí Viv6, Ignacio: "Acciones reflejas" EP, 1909,l (4), pp. 97-100. 39. Aquesta fou una personalitat important dins del magisteri del seu temps, amb una orientaci6 liberal. v. Marin Eced, Teresa: "Innovadores de la educaci6n en Espala" Cuenca (Publ. U n k  Castilla-La Mancha) 1991,124-125. 40. Clapadde, Edouard: "Psychologie de I'enfant et pédagogie expérimentale" Genhe (Libr. Kundig) 1916, 7kme ed. v.pp. 83-84. Diu textualment: "Plusieurs de ces travaux ont t t t  publiés dans 'La Evoluci6n Pedag6gica', journal paraissant B Bamlone ...". S'esmenten tambt el Boletín de la InstitucMn de Libre Enseiíanza, i les obres de Pau Vila a Barcelona i de Francisco Pereira a Madrid. 

Nota sobra la tècnica de tractament de la sordesa de Francesca Rovira (1914) : implicacions pedagògiques

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Gimbernat, 1995, XXIV, 131-138 
NOTA SOBRE LA TECNICA DE TRACTAMENT DE LA SORDESA DE 
FRANCESCA ROVIRA (1914). IMPLICACIONS PEDAGOGIQUES. 
Edelmira DOMENECH i LLABERIA 
Jacint CORBELLA I CORBELLA 
Saiumino HERNANDEZ DE LA PENA 
S'aporten dades sobre un text poc conegut i una tbcnica de recuperaci6 de la 
funci6 auditiva que fou desenvolupada per Francesca Rovira a partir de 1912, 
sembla que amb resultats bons, tot i que eren parcials. La tbcnica es basa en els 
estímuls continuats, juntament amb massatge de les zones temporal i occipital 
del crani. El mecanisme possible de la millora és la regeneraci6 de les fibres 
nervioses. El treball s'ubica dins de la línia de col.laboraci6 entre metges i 
pedagogs que fou bastant fbrtil en aquells anys. L'autora fou directora d'un 
Museu Pedagbgic Experimental, fundat el 1905 a Barcelona, que va publicar una 
revista "La Evoluci6n Pedag6gicaU (1909). Significa un intent de renovaci6 
pedagbgica, des del punt de vista d'escoles obertes i lliures, en una línia social de 
lliurepensament. Entre els seus col.laboradors destaquen Diego Ruiz, Victor 
Melcior, Ignasi Valentí Viv6, Rafael Rodríguez MCndez, aquests dos catedriltics 
de la facultat de medicina i Santiago Valentí Camp. També tC interbs des del 
punt de vista de la promoci6 de l'activitat de la dona, amb una relaci6 de cinc 
col.laboradores, entre elles M. Garcia del Real de Madrid. 
Un llibre sobre tractament de la sordesa. 
Hem vist un llibre, que prilcticament no hem trobat citat en altres treballs, que 
tracta d'un "Nuevo Tratamiento de la Sordera". TC 133 p w e s  i estil imprbs a 
Barcelona l'any 1914, per J. Horta. L'autora 6s Francesca Rovira de Forn, que 
consta com a directora del Museu Pedagbgic Experimental de Barcelona. 
Sembla que no va tenir gaire difusi6 o, si mes no, no l'hem trobat en les 
biblioteques que hem mirat. TC algunes idees interessants que creiem val la pena 
comentar i fer conbixer (1). 
Tot i que el tema sembla inicialment otolbgic el text s'emmarca dins de les 
edicions del Museu Pedagbgic Experimental, a la seva secci6 cinquena, dedicada 
a 1' "Educaci6 d'hormals i Sords-muts". L'autora no era metgessa sin6 mestra, 
tot i que en el text demostra un coneixement molt correcte de la patologia Mica i 
de la sordesa. Per Pexamen del text veiem que en bona part afecta al tractament 
de nens amb endarreriment per problemes d'oida, i per tant s'ocupa de la 
terapbutica d'un capítol de la psicopatologia infantil. De fet 6s una prova m6s de 
la utilitat de la col.laboraci6 entre metges i pedagogs per resoldre problemes en 
els quals avui hi intervenen també els psicblegs. 
El text explica, sense donar-ne detalls exhaustius, un mbtode per la recuperaci6 
de les pbrdues de l'audici6. Es basava en alguns principis tebrics que en part 
eren plenament acceptats pels coneixements de l'bpoca i en part eren objecte de 
&cussi6 i polbmica. El to del llibre 6s prou correcte i al fmal fa una exposici6 de 
resultats. Sembla que la tbcnica ajudava a millorar les persones amb dtficits 
auditius. 
Els fonaments del m2tode. 
A les portades interiors consta com a "M6todo Psicopedag6gico para el 
tratamiento de la sordera", amb l'acotaci6 "(La regeneraci6n nerviosa)". El 
mttode es basa essencialment en els següents principis: 
* L'aplicaci6 &estímuls adequats a teixits lesionats pot induir o facilitar la seva 
regeneraci6. De la mateixa manera que despres d'una lesi6 muscular l'exercici 
facilita la recuperaci6, pot passar amb els brgans dels sentits. Així si hi ha una 
atrbfia dels elements neurolbgics encarregats de la percepci6 o elaboraci6 dels 
estímuls auditius, si s'hi aplica una estimulaci6 adequada la funci6 podria 
regenerar-se. 
* Accepta l'existbncia &una "energia psíquica", que actuaria com un factor 
determinant d'aquesta regenera&. Aquest seria un supbsit tebric important, tot 
i que quan explica m6s el mbtode no hi t6 una intervenci6 concreta. 
* En canvi si que d6na importilncia, entre els estímuls que faciliten la 
regeneraci6, no solament a estímuls auditius graduats sin6 tamb6 al massatge 
extern de la regi6 de l'oida. 
En el conjunt del text es nota que hi ha una certa competbncia amb l'actitud dels 
metges, o si mts no de molts metges, que no acaben de creure en el mbtode. De 
tota manera la crítica estil sempre dins de límits totalment correctes. 
La idea central del mbtode 6s que "La funci6 ha fet l'brgan i la funci6 pot 
regenerar-10" (2). Esmenta diversos mbtodes de recuperaci6 de persones sordes i 
principalment la ttcnica del doctor Urbantschitsch, de Dobling, Austria. Es basa 
en estímuls musicals &intensitat variable, principalment amb acordi6, i amb 
estímuls de veu, articulada o no. Insisteix molt en la importhcia que t6 la 
hipoactisia en la poblaci6 escolar. 
Potser menys clara, i Adhuc mes polbmica, 6s la seva explicat56 sobre els 
mecanismes de la que considera com a "energia psiquica". Li dedica un capítol 
sencer: "De la existencia de una energia psiquica" (3). La defineix "Amb aquest 
nom entenem una energia vital que resideix en els organismes i s'irradia d'ells; 
es transmissible, tamM es troba a l'atmosfera, &on la podem atreure" (4). 
Esmenta autors que accepten la seva existbncia, alguns amb un vessant espiritista 
(5) 
En aquest aspecte, potser el que podria ser mes polbmic del llibre, hi ha dues 
fotografies --les tíniques que hi ha a Pobra-- una on es veu una fotografia 
borrosa d'una mA, amb el peu "efluvios bio-psíquicos de la mano izquierda" (6). 
L'altra fotografia, que no queda gens explicada en el text, porta el peu: "Nudo 
del agente pat6gen0, obtenido de una mujer neurophtica (fotografia electro- 
luminosa)". Cita un treball de Baraduch, poc clar, on es diu: "...obtener, por mi 
mttodo de fotografias de las fuerzas invisibles de la atm6sfera humana, estos 
nudos fluídicos, de una manera muy clara despues de una sesi6n de 
descondensaci6nn (7). 
Mes endavant explica la seva tbcnica (8). Es tracta de fer un massatge 
intencionat, intens, vibratori, a les regions temporal i occipital. Diu que així 
descondensa els fluids elbctrics nocius i aporta l'energia vital necesskia per la 
funci6 de l'brgan de l'oida. Cal que simultbiament amb el massatge li facin 
percebre sons musicals. Diu que aquest procediment actua sobre l'oida interna, 
que 6s l'brgan sensorial. 
Despres cal tamM la segona part, l'educaci6 auditiva, que s'aconsegueix amb 
estirnuis fonbtics i musicals. Les condicions s6n que l'exercici comenci suaument, 
evitant el cansament (9) i que la intensitat sigui progressiva, amb exercicis 
fonbtics passius i actius (10). 
Sobre l'explicaci6 de com actua i'energia psíquica creu que el massatge s'ha de 
fer amb la intenci6 &estimular i de transmetre l'energia i que aixb de@a de les 
característiques de la persona que ho fa. 
L'autora reculi, defensant-se amb suavitat, algunes crítiques sobre el seu mbtode 
(ll), principalment un treball del doctor Ave1.H Martín, que era un dels otblegs 
de mes prestigi a Barcelona per aquells anys. 
Creu que el mbtode 6s fiti1 en gairebé totes les formes d'hipoacbia i de cofosi. 
En una tiltima part d6na resultats sobre els malalts que ha tractat (12). Hi ha un 
total de 58 casos en els anys 1912 i 1913, i el mes de gener de 1914. D'ells 14 s6n 
sords-muts i tots han arribat a percebre la paraula. 
La referbncia mCs extensa que hem trobat sobre els treballs de la senyora 
Francesca Rovira Cs un article de l'otbleg Avel-lí Martín i Montella, publicat 
l'any 1912 a la "Revista Frenopltica Espaiiolau (13). Guadalupe CabasCs reculi 
aquesta referbncia en la seva tesi (14). Aquesta revista era l'brgan de l'activitat 
del sanatori mental de sant Boi i estava dirigida pel doctor Antonio Rodríguez 
Morini. 
El doctor Martín assenyala la vdua de l'autora: "Em servire del material clínic 
que m'ha proporcionat Francesca Rovira, directora del Museu Pedagbgic de 
Barcelona, persona de gran cultura i dedicada amb hnima i vida a l'estudi prhctic 
de la infhcia anormal. Els casos que transcriurt han estat comprovats pels meus 
companys de respecialitat doctors Font de Boter i Torrents ..." (15). Martín 
confima els bons resultats, malgrat no acceptar del tot les idees sobre el 
mecanisme d'acci6 de la tbcnica: "Aixb encara que recordi les bones bpoques del 
magnetisme i de la suggesti6 hipnbtica, he volgut fer constar el fet perqub ve de 
persona que ens ha sorprbs pels brillants resultats obtingutsn (16). 
El mateix autor, Avel.lí Martín, esmenta l'obra de la Sra. Rovira en una 
cornunicaci6 al IV CongrCs nacional d'Oto-rino-laringologia, fet a Bilbao l'any 
1912 (17). Martín potser 6s el qui copsa mes b61a importhcia de la tbcnica i les 
seves limitacions. Diu clarament, en un sentit que podem interpretar com a 
positiu, tot i que despres l'autora se'n defensa: ". .. persona d'experibncia 
excepcional en la infhcia anormal, utilitza un medi purament empíric perb que 
en les seves mans, i diguem amb la seva intuici6, li permet arribar rhpidament a 
un diagnbstic i diferenciar les persones que s6n educables per la parada dels 
sords-muts". De fet Rovira intenta tambC recuperar els sords-muts. 
A la portada interior del llibre consta com Francisca Rovira de Forn, "directora 
del Museo Pedag6gico Experimental de Barcelona". Fins ara hem trobat poques 
dades sobre aquesta senyora. En el I Congres Espanyol &Higiene Escolar, fet a 
Barcelona l'abril de 1912, la trobem com a vocal del "ComitC de Damas" (18). Hi 
ha quinze senyores, d'eUes deu com a vocals. Consta com a "professora", el que 
no ens aclareix massa. Tres consten com a doctores en medicina. (Trinitat Sais, 
vice-presidenta; i Dolors Aleu i Miracle Andreu, com a vocals). Altres set 
consten com a "mestra", sigui pfiblica o particular. Una altra 6s professora de 
l'escola d'Arts i Oficis, i la senyora Rovira consta únicament com a professora. 
En tot cas no era metgessa, i si era mestra no consta com les altres set. L'any 
1912 la trobem nomes amb el seu nom, sense el "de Fornn que hi ha en el llibre 
de 1914, tot i que anteriorment ja 6s esmentada com a "de Forn". 
La trobem citada tambt en el catdeg de periodistes del segle XIX d'ossorio 
(19). La referbncia 6s curta: "Rovira de Forn (Francisca). Redactora de 'La 
Conciencia Libre' de Barcelona (18%)" (20). Es recollida tambt, mts breument, 
en i'índex b i ~ g r ~ c  d'Herrero i Aguayo (21). La revista esmentada estava 
relacionada amb corrents de lliurepensadors. A la revista del Museu Pedagbgic 
hem vist un article seu "Valor de la introspecci6n en la educaci6nW (22). 
El Museu Pedagbgic Experimental. 
La senyora Rovira n'ts la directora. Hem vist un fullet6 de l'any 1907, en que es 
diu que el Museu fou fundat el maig de l'any 1905 (23). En realitat 6s una 
declaraci6 &intencions sobre el que vol fer el museu. Gairebt totes les 
indicacions estan fetes en futur. L'explicaci6 t t  els següents punts: 1. Museu 
Pedagbgic; 2. Institut de pedagogia experimental; 3. Laboratori de psicologia 
pedagbgica; 4. Col.legi per anormals mentals, 5. Escola practica d'economia 
dombstica; 6. Acadbmia d'alts estudis pedagbgics; 7. Biblioteca ptíblica; i 8. 
Revista "Evoluci6n Pedag6gicaN. 
No sabem gaire el que va fer el Museu. En una guia mbdica de Barcelona de 
Tany 1914 consta que 6s al carrer Ample núm. 1 (24), sense cap altra indicaci6. 
Sabem que amb un nom semblant hi havia un "Museo Pedag6gico Nacional" a 
Madrid, del que durant uns anys fou secretari Domingo Barnts, que faria una 
tasca important en aquest camp, traduint i escrivint bastants llibres (25). Barnts 
arriba a ser ministre d'Instrucci6 Ptíblica quan la Reptíblica. Aquest Museu de 
Madrid havia estat fundat per R. D. de 6 de maig de 1882, el que vol dir que era 
una instituci6 ptíblica. El de Barcelona sembla que era particular (26). Les 
noticies sobre aquest museu s6n mts aviat escasses (27). Pel que es diu en la 
revista del museu sabem que feia classes nocturnes, de 7 a 11 del vespre i els dies 
de festa es feia una conferbncia a les 11 del matí. Mts tard el trobem instal.lat a 
la Travessera de Dalt i alla consta encara Pany 1929. 
La revista 'La Evoluci6n Pedagógica'. 
Va comenpr a sortir l'abril de 1909 a Barcelona. kra mensual i per ara nomes 
n'hem trobat quatre números, fins el juliol del mateix any (28). Eren quaderns 
de 32 pagines. A la portada es diu, desprts del títol: "Metodizaci611, 
Investigaciones cientiGcas; Informacibn". Consta com a directora Francesca 
Rovira de Forn. Hi ha una llista de dotze redactors, dels quals en deu es posa 
davant el títol de Dr. S6n: Enric O. Radua, J. Cembrano, Diego Ruíz, Víctor 
Melcior, F. Ripoll Fortuíío, Manuel Llenas, Josep M. de Bayo, Francesc Layret, 
M. de Mer y Güell i Ignasi Valentí i Viv6. Hi ha, a mes, C. Rofas Cabre i 
Santiago Valentí Camp. Tambt consten dos redactors artístics: F. de P. Not6 i T. 
Colominas. Entre el Estat de col.laboradors, quinze en totai, cal esmentar 
Miquel d'unamuno, Rafael Rodríguez MCndez, Od6n de Buen, Rafael 
Altamira, a m6s de cinc senyores. La revista semblava doncs que sortia amb una 
certa empenta. 
La intenci6 de la revista 6s clara: moure l'ambient i introduir idees modernes. 
Diu clarament en la seva presenta&: "Tiempo hace que en nuestra naci6n se 
deja sentir la falta de una publicaci6n pedag6gica modernísima, europea por 
excelencia y en cierto modo renovadora ... venga a tonificar el raquític0 y 
desmedrado organismo de la educaci6n nacion al... en una como transfusi6n de 
sangre nueva" (29). 
Entre els articles que hem vist, en aquests primers números, cal esmentar-ne del 
doctors Rodríguez Mendez, que era catedrhtic &Higiene de la facultat de 
medicina i havia estat rector de la Universitat (30); Diego Ruíz, aleshores 
director el manicomi de Salt (31,32,33); Víctor Melcior, metge dedicat a estudis 
de delinqübncia infantil (34,3536) i Ignasi Valentí Viv6, catedrhtic de Medicina 
Legal i Toxicologia de la Universitat (37,38). 
Entre les col.laboradores femenines, fet important tenint en compte l'Bpoca i els 
corrents del temps, s'esmenten: Maria de la Rigada, Carmen de Burgos, Matilde 
G. del Real (que 6s de Madrid) (39), Rafaela S. Aroca i Anna Canalías, a m6s 
de Francesca Rovira la directora. 
IA revista va arribar a tenir un cert prestigi i la seva existBncia, junt amb altres 
poques dades de psicologia i pedagogia del país, 6s recollida en el capítol de 
revisi6 histbrica de la Psicologia del nen d'Edouard ClaparBde, una de les 
autoritats del m6n del seu temps sobre el tema (40). 
NOTES 
1. Rovira de Forn, Francisca: "Nuevo tratamiento de la sordera". Barcelona (Imp. J. Horta) 
1914.133 pp. 
2. Ibid. p. 10. 
3. Ibid. pp. 37-51. 
4. Ibid. p. 37. 
5. Aixl la cita d'Aksakoff: "Animisme y espiritisme", trad. esp. Barcelona, 1908. cit. Rovira, 
IOC. cit. p. 38, nota. 
6. Ibid. entre pp. 40 i 41. 
7. Ibid. pp. 41-42. 
8. Ibid. vpp. 91 i segs. 
9. Ibid. p. 96. 
10. Ibid. pp. 101-103. 
11. Ibid. pp. 108-111. 
12. Ibid. pp. 126-129. 
13. Martin y Montell&, Avelino: "La sordera psíquica y la sordomudez". Rev. Frenop. Esp. 
(RFE) 1912,lO (núm. 113, pp. 257-267. 
14. Cabasés i Solanas, Guadalupe: "...." Barcelona, tesi, UB. 1994, pp. 658-661. 
15. Martin, loc. cit. nota 13, p. 259. 
16. Cabasés, loc. cit. nota 14, p. 660. 
17. Es el mateix treball, segons consta en nota a peu de $gins (RFE, lm. cit. p. 257). 
L'hem vist com a separata. 
18. "I Congreso Español de Higiene Escolar". Barcelona, 8-12 de abril de 1912. Actas. p. 11. 
v.t. pp. 29-30. 
19. Ossorio y Bernard, Manuel: "Ensayo de un cat4logo de periodistas espafioles del siglo 
XIX" Madrid (Impr. y Litogr. J. Palacias) 1903. v. p. 3%. 
20. Hem vist, a I'Institut Municipal d'HistMa de Barcelona,un número d'aquesta rwista, 
de 16 de maq de 1907. (I1 &poca, any 11, núm. 59). Consta com a "Revista semanal, 6rgano del 
librepensamiento internacional". Esta dirigida per Beltn Sárraga de Ferrem. Les seves redactores i 
col.laboradores s6n totes dones. En aquest número no hem vist esmentada Francesca Rovira. 
21. Hemro Mediavilla, Víctor, Aguayo Nayle, Lolita Rosa: "Indice biogrfrfico de Espafia, 
Portugal e Iberoamtrica" München (KG. Saur) 1990, t. IV, p. 1151. 
22. Rovira de Forn, Francisca: "Valor de la introspecci6n en la educaci6nN, La Evoluci6n 
Pedag6gica, 1909,1(1) pp. 2&29 i 1909,l (4), 120-125. 
23. "Museo Pedag6gico Experimental. Finalidad. Medios de Acci6n". Barcelona (si.) 1907. 
15 PP. 
24. Guia Anual Mtdico FarmacCutica de Barcelona. 1914. Madrid (Laboratorio del 
Digest6nico) s.a. v. p. 97. 
25. Barnés, Domingo: "Fuentes para el estudio de la Paidologfa" Madrid (Impr. Revista 
Archiv. Bibliot. Musem), 1917. 
26. Sánchez Sarto, Luis (dir.): "Diccionario de Pedagogia" Barcelona (Ed. Labor), 1936. 2 
~01.5. t. 11,2190-2193. 
27. v. Melcior, Víctor: "El Museo Pedag6gico Experimental de Barcelona" in 'La Evoluci6n 
Pedag6gica' (EP), 1909.1 (1) pp. 2-5, amb dues fotografies. v.t. EP, 1909,l (2), pp. 33-43, amb més 
il.lustracions. 
28. L'hem pogut consultar a I'Institut Municipal d'Histbria de Barcelona. 
29. "Nuestro prop6siton. EP, 1909,l (I), p. 1. 
30. Rodríguez Mtndez, Rafael: "Das palabras sobre pedagogia" EP, 1909,l (I), pp. 5-7. 
31. Ruú, Diego: "Introducci6n biol6gica a la pedagogfa de anormales", EP, 1909, 1 (1) pp. 
11-18, i (2) pp. 46-50. Es el text d'una confertncia feta al mweu el 21 de maq de 1909. 
32. Ruiz, Diego: "Interpretaci6n mednica del alma" EP, 1909, 1 (3), pp. 81-88. Es el text 
d'una confertncia feta el 22 de maig de 1909. 
33. Ruu, Diego: "El crimen en funci6n de la miseria. Proyecto de una introducci6n general 
a toda criminologia positiva" EP; 1909,l (4), pp. 16113. Es el text d'una llit$ feta el dia 30 de 
maig de 1909. 
34. Melcior, Víctor: "Factores de degeneracidn y criminalidad" EP, 1909,1(2), pp. 53-58. 
35. Melcior, Víctor: "Vicio y delincuencia infantil" EP, 1909,l (3), pp. 70-78. 
36. Melcior, Víctor: "Lm an6malas en la escuela" EP, 1909, 1 (4), pp. 102-106. 
37. Valentí Viv6, Ignacio: "iEnajenaci6n mental colectiva?" EP, 1909 1 (3), pp. 66-70. 
38. Valentí Viv6, Ignacio: "Acciones reflejas" EP, 1909,l (4), pp. 97-100. 
39. Aquesta fou una personalitat important dins del magisteri del seu temps, amb una 
orientaci6 liberal. v. Marin Eced, Teresa: "Innovadores de la educaci6n en Espala" Cuenca (Publ. 
U n k  Castilla-La Mancha) 1991,124-125. 
40. Clapadde, Edouard: "Psychologie de I'enfant et pédagogie expérimentale" Genhe 
(Libr. Kundig) 1916, 7kme ed. v.pp. 83-84. Diu textualment: "Plusieurs de ces travaux ont t t t  
publiés dans 'La Evoluci6n Pedag6gica', journal paraissant B Bamlone ...". S'esmenten tambt el 
Boletín de la InstitucMn de Libre Enseiíanza, i les obres de Pau Vila a Barcelona i de Francisco 
Pereira a Madrid. 


Nota sobra la tècnica de tractament de la sordesa de Francesca Rovira (1914)Implicacions pedagògiques

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert