Paloma Sánchez, Lluís

Revistes Catalanes amb Accés Obert

T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 26 (2011) 
Exposicions
288
desapareguda), dues al carrer Sant Pau i 
una a la Font Vella (núm. 71).
“La Casa del Poble”: situada al carrer 
Cremat, la Fraternitat Republicana la va 
obrir el 1903. El 1926 es van inaugurar les 
reformes del teatre amb Il trovatore de Verdi. 
La programació de teatre al principi de segle 
solia tenir un marcat to polític i anticlerical. 
Després de la guerra, Educación y Descanso 
va organitzar-hi representacions teatrals.
“L’Ateneu Terrassenc”: el seu primer 
emplaçament va ser als jardins del Teatre 
del Retiro, on, a més, el 1888 es va cons-
truir un petit escenari. El canvi de segle el 
va viure al Raval de Montserrat. De fet, la 
seva sala octogonal és el mateix edifici on 
ara hi ha la Jazz Cava (almenys, això és el 
que s’entén de l’explicació).
“Teló”: per acabar, un exercici retòric 
que ve a dir que s’ha fet teatre també a les 
cases de la ciutat i a d’altres llocs insospitats, 
per acabar amb una cita de Shakespeare.
I fins aquí el resum de l’exposició, de 
la qual he d’assenyalar que, gaudint d’un 
mínim espai on poder indicar matisos, re-
sulta considerablement menys àrdua que 
aquest humil article. De fet, és un benvin-
gut viatge per sales i escenaris que sovint 
fa temps que ja no existeixen i que està bé 
poder recordar.
Lluís Paloma Sànchez
Fem memòria: la Guerra Civil a través de 
les vostres memòries. Exposició organitza-
da pel Museu Nacional d’Art de Catalunya 
(MNAC), El Periódico i Memorial Demo-
cràtic de la Generalitat de Catalunya. Dis-
seny gràfic i muntatge: Mandaruixa Design. 
Del 2 de desembre de 2010 al 27 de gener 
de 2011, exhibida posteriorment a l’Arxiu 
Comarcal del Vallès Occidental i Històric de 
Terrassa (ACVOC).
En el marc del programa d’activitats 
“Memòria Democràtica a Terrassa”, se’ns 
proposa aquesta exposició, resultant d’una 
proposta: El Periódico, a suggerència del 
MNAC, va muntar una campanya de reco-
llida de fotos de la Guerra Civil mitjançant 
el lloc web http://memoria.elperiodico.
cat/. L’originalitat de la campanya era que 
les fotos que es buscaven eren les proce-
dents de particulars, les fotos que dormien 
la son dels justos als calaixos de les golfes de 
famílies anònimes i que complementen les 
fotos professionals de què es disposava en 
aquell moment.
La disposició de l’exposició a la sala de 
l’ACVOC ha estat: un panell de rebuda en 
entrar, amb textos en català, castellà i an-
glès (i una foto gran al darrera); un altre, ja 
amb fotos, al seu costat; tres més resseguint 
el vidre exterior de la sala; set més vora la 
paret del fons; i tres al costat de l’entrada a 
la sala de consulta. En total són 463 fotos, 
que abasten el temps comprès entre just 
abans de la guerra i just després (i la pròpia 
guerra, és clar).
Els continguts són molt diversos, fins 
al punt de la fragmentació: fotos “de posa”, 
algunes per enviar a la promesa o a la famí-
lia, sols i en grups, o amb una mula; fotos 
d’una morgue després d’un bombardeig a la 
Barceloneta; una església cremada; una “ex-
posició” de mòmies d’un convent; fotos del 
front pròpiament dit; voluntaris internacio-
nals; una barricada (en aquest cas són fotos 
fetes d’amagat); avions i pilots; el “Desfile 
de la Victoria”; el camp de concentració 
d’Argelés i el mar; i un panell dedicat a fotos 
fetes per Antoni Agulló.
En general, els panells estan organitzats 
en dues grans àrees: una, a nivell de l’ull, 
T
ER
M
E. R
EV
ISTA D
’H
ISTÒ
R
IA 26 (2011) 
Exposicions
289
amb entre catorze i divuit fotos numera-
des; i una altra, a nivell de la cintura, amb 
les explicacions numerades de cada una de 
les fotos, moltes de les quals són les que va 
escriure el donatari i van entre cometes (i 
algunes ens expliquen històries bastant bès-
ties). Al final de cada explicació, hi consta 
el nom del donatari de la foto. Les expli-
cacions se’ns presenten en caràcters força 
petits, i alguna explicació està repetida en 
dues fotos.
Certament es tracta d’una iniciativa 
lloable, i les fotos resulten interessants sim-
plement pel fet de provenir de la Guerra 
Civil. Hi ha, però, dos punts on un petit 
esforç extra hagués millorat la presentació i 
la comprensibilitat de l’exposició (suposem 
que sorgeixen del fet que, qui ha fet la tasca 
de recollir les fotos, era un periodista i no 
un historiador o un arxiver). Un és la dispo-
sició de la informació dels plafons, on hom 
ha de buscar l’explicació de cada foto enmig 
d’un bloc de text dens i amb lletra menu-
da, situat lluny de l’ull si hom està dret, i 
això en dificulta la lectura i afecta la fluïdesa 
de l’exposició. L’altre, també important, és 
que, fora del panell dedicat a Antoni Agu-
lló (suposem que aquelles fotos van venir en 
un mateix paquet), les fotos semblen haver 
estat adherides al seu panell final a mesura 
que s’anaven rebent, i no s’ha fet cap intent 
d’organitzar-les temàticament. Per exemple, 
les dues fotos de la morgue apareixen en pa-
nells diferents i distanciats entre ells, per-
dudes entre altres fotos força miscel·lànies). 
Això darrer arriba a crear una certa confusió 
en el visitant: és una exposició “en esbor-
rany”, i és una llàstima, perquè l’exposició 
perfecta estava a l’abast de la mà.
En el moment de fer el redactat final 
d’aquesta ressenya, l’1 de juny de 2011, la 
web de “Fem Memòria” també sembla estar 
a mig gas. Existeix, però alguns dels seus 
menús no “s’obren”. De fet, es pot explorar, 
però mitjançant diverses entrades localitza-
des a Google.
Lluís Paloma Sànchez
ENIGMA, una màquina clau en la codi-
ficació de missatges. Exposició organitzada 
pel Museu Nacional de la Ciència i de la Tèc-
nica de Catalunya (mNACTEC) i l’Instituto 
de Historia y Cultura Militar del Ministerio 
de Defensa. Exhibida al Mnactec del 26 d’oc-
tubre de 2010 al 10 d’octubre de 2011.
L’oportunitat que se’ns presenta és 
interessant: el Ministeri de Defensa espa-
nyol, que disposa d’algunes velles màqui-
nes ENIGMA, n’ha dut una al mNAC-
TEC per a ser-hi exposada durant un any. 
Per a qui l’ocasió l’agafi desprevingut, allò 
que fa l’ENIGMA important és que va ser 
la màquina de codificació/descodificació 
de missatges secrets emprada per l’exèrcit 
alemany durant la II Guerra Mundial, i 
que de la desencriptació dels seus missat-
Fotografia Bundesarchiv. Bild 
101I-769-0229-10ª. Frankreich. Guderia


Fem memòria: la Guerra Civil a través de les nostres memòries

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert