Ramis i Pujol, Josep

Gimbernat Revista d Història de la Medicina i de les Ciències de la Salut

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA MORT VIOLENTA DOCUMENTADA A MATARO FINS A 1749 
Josep Ramis i Pujol 
L'estudi de la mort violenta en els segles XVII i XVIII es troba gairebe 
nomts documentada en els arxius parroquials. Aquests tenien un interts 
primordialment religiós, perb en el registre dels hbits a vegades hi trobem dades 
d'interts sanitari. Ja que no hi havia interbs a descriure la causa de la mort sinó 
que, mes aviat, quan la trobem descrita 6s per justificar la conducta dels 
capellans davant el malalt o cadhver, en quant a l'administració, o no, dels 
diferents Sagraments, 6s pel que ens trobem amb molts pocs bbits on figuri la 
causa de la mort i, quan hi consta, és molt imprecisa, de tal manera que moltes 
vegades no podem saber ni la causa de la mort ni, fins i tot, la catalogació 
Mtdico-Legal. 
Malgrat tot, els Llibres Parroquials són els Ges d'on es pot fer un 
estudi d'aquests tipus de morts, ja que no hi ha altres registres d'bbits d'aquells 
temps. 
.- SEGLE XVII 
En els Llibres de Funeraris i Cantars (nomts existeixen de 1602 a 1605 i de 
1648 en endavant), d'on s'han extret els bbits de Mataró s'han trobat un total de: 
75 bbits o cadavers per mort violenta. 
Es  troben repartits al llarg del segle, sense haver-hi cap tipus de 
concentració en anys concrets, exceptuant el cas dels bbits de mariners que, 
alguns cops, apareixen amb un cert amuntegament i que podríem atribuir, quasi 
amb tota seguretat, a períodes de "tempestes" que afavoreixen aquests accidents 
en el mar. 
Queden dividits en vuit grups, segons la possible causa de mort: 
a.- En vint-i-sis bbits consta: 
"Cos present de ..... morí en ....( nom de la ciutat o lloc)" 
La majoria corresponen a mariners. En pocs casos no consta l'ofici i el 
nom de la ciutat o del lloc on ocorregué l'bbit hi ha platja. Per tant, Cs possible 
que la causa de la mort sigui per asfíxia-ofegament, per6 no es pot descartar en 
rigor que haguCs mort de mort natural mentre estava en aquell lloc 
desenvolupant la feina de mariner o pescador. 
En qualsevol cas, avui dia, i per aixb les incloc aquí, s'hauria &esbrinar: 
1.- si Cs mort natural o violenta. 
2.- si 6s o no accident laboral. 
En tres d'aquestes inscripcions, en que la Cerimbnia de "cos present" Cs 
sobre la mateixa data, consta: " ..... en la platja de Burriana", per tant, en Csser 
tres, en el mateix lloc,sembla que pugui Csser un accident Cn la mateixa o en 
diferents embarcacions, com a conseqiibncia del mal estat de la mar, i que la 
causa de la mort poguCs &ser ofegament. Perb, no es pot afirmar amb plena 
seguretat i he de deixar-ho així. 
En una altra inscripció d'aquest grup de vint-i-sis, consta que un mariner 
"morí en 10 mar". El raonament és idbntic a l'exposat anteriorment. Queda el 
dubte sobre la causa real de la mort. 
En sis d'aquestes inscripcions el Uoc on consta la mort no tC platja, sinó que 
Cs un indret de l'interior; perb per falta d'altres dades, i, encara que queda 
descartat l'ofegament com a causa de la mort, podria Csser un altre tipus de 
mort violenta. En qualsevol cas, queda el dubte de saber-ho realment, per tant, 
les incloc en aquest apartat de " dubte". 
En tot cas, en aquest grup de vint-i-sis bbits, sembla segur que la mort va 
succeir quan la persona estava despla~ada del seu lloc de residbncia (Mataró) 
per raons de treball. 
b.- En sis dbits consta: 
- en un, "soldat que mori al Castell d'Hostalrich (22.7.1694) i en les altres 
cinc: "morí en les Galeres &Espanyaf' (tampoc queda clar, en aquest cas, si eren 
soldats, presoners ... etc.). 
Aquí queda el dubte sobre el mecanisme de la mort (arma blanca o de foc, 
politraumatisme...), perb, en tot cas, seria com a conseqiibncia de la guerra (6s 
molt improbable que sigui mort natural sense relació amb aquesta). 
c.- En cinc casos l'bbit pot quedar englobat dins el grup d'homicidis (fins i 
tot assassinats) perb, en cap cas, queda determinada la causa de la mort. Consta: 
- Obit d'un francts .... "que 10 ferf' (20.6.1604) 
- "fadrí frances 10 qual mataren en la cenia d'en Llorens Daniu" 
(21.7.1661). 
- Soldat .. "10 qual mataren" (6.6.1662) 
(tambt podria ser ajusticiat, perb en altres inscripcions, ho redacten d'altra 
manera). 
- "10 trobaren mort i soterrat en la Riera &Argentonaw (9.9.1668). (pot 
Csser un homicidi, que enterren el cos per amagar el fet, o un accident que el 
deixa soterrat. Perb el comptabilitzo com a homicidi). 
- "Cos present de Bernat Bonafont 10 qual mataren ..." 
(17.10.1689). 
d.- En tres bbits, 6s m6s clar i, quasi segur que s6n HOMICIDIS, o fins i 
tot, Assassinats: 
- "mori a bastonades estant dormint en 10 Ut" (2.2.1672). 
- "morí &una estocada" (21.10.1602). 
- "morí &una punyalada" (10.8.1665). 
e.- En dos bbits els morts s6n dos soldats que moriren SENTENCIATS per 
ordre del seu Coronel -Arcabussejats- (agost de 1664 i juliol de 1699). 
f.- En tres bbits la causa de la mort és clara, perb no ho 6s el mecanisme 
legal, pot ésser homicidi, accident o suicidi. Consta: 
- "morí &una desgracia d'una escopetada" -6s una dona- (25.7.1671). 
- "morí d'una escopetada en Canyamars" (19.6.1680) 
- "morí &una escopetada en Sant Feliu de Llobregat" (24.7.1683) 
g.- En tres bbits la causa de la mort queda determinada, perb pot tractar-se 
d'un accident o d'un suicidi. En dos casos s6n dones: 
- "morí d'una Desgracia" -6s una dona- (31.3.1684). 
- "morí en cop iiiure" (precipitació). -6s una dona- (9.11.1685). 
- "morí d'una caiguda en un pou". (23.9.1681). 
h.- En vint-i-set bbits, queda clar que s6n accidents i VINT-I-QUATRE 
d'ells es poden considerar com a accidents de Treball: 
- "picapedrer morí d'una desgracia en la pedrera de la vila" (Nov.1.604). 
- Vint-i-tres corresponen a mariners que consta moriren NEGATS (no 
considero la possibilitat de que fessin activitat de lleure; sinó que 6s mes 
probable que morissin treballant). 
- Altres tres inscripcions que es poden catalogar com a accidents casuals 
quasi segur: 
- "mori subitament perqut una paret li caigué sobre" (27.8.1665). 
- doi corresponen a dos nens que moriren negats (el 22.5.1683 i el 
4.2.1698). 
NOTA: Hi ha una inscripció en el Llibre de "Funeraris i Cantars" que 
consta: 
"Combregar a un soldat, a lYHospital, que nefraren a la Riera" 
(13-GENER-1666). 
Es evident que la "palissa" va originar el seu ingrés i, fins i tot, 
que li donessin la comunió, perd no queda consthcia de la seva mort, i per 
tant, queda fora d'aquest estudi. 
SEGLE XVIII 
Els bbits d'aquesta primera meitat de segle XVIII, han estat extrets del 
llibre de "Funeraris i Cantars", del llibre d'bbits de la Parrbquia, a partir de 1716, 
i del llibre d'bbits de l'Hospital a partir de 1738, fins el 1749. I posteriorment 
comparats entre sí, ja que hi ha algunes difertncies d'un llibre a l'altre. ~n 
aquest període hi ha un total de: 
125 bbits o cadhvers per mort violenta. 
En aquesta primera meitat de segle, igual que l'anterior, aquests bbits, 
estan repartits al llarg dels anys i no hi ha agrupaments remarcables. 
Queden dividides en vuit grups, segons la possible causa de la mort: 
a.- En quaranta bbits consta: 
En trenta-tres d'ells consta el lloc on ocorregué la mort ("Cos present de .... 
mori en ...."), perb, exactament, no coneixem la causa de la mort. Són mariners 
que moren fora de la ciutat de Mataró, i el més probable és que morin negats, 
perb no ho podem determinar amb tota seguretat. 
Quant al lloc on ocorregué la mort consta: "A Indias", "a Marsella", "a 
Espanya" ... 
En els altres set consta documentat quelcom més, per6 també queda 
imprecisa la causa de la mort: 
- "mori navegant a Almeria" (9.9.1702). 
- "mori de mort violenta en la mar a Roses" (7.4.1706) 
- "Cos present de Jaume Pi, jove adroguer, morí en la mar al venir de 
Lisboa" (12.5.1706). 
- "mori en una barca en mar" (23.9.1715). 
- "mori en Ayamonte estant pescant" (5.4.1737). 
- "mori en un vaixell en Espanya" (11.12.1737). 
- "mort en la barca del patró Puigbó (3.6.1738) 
Queden classificats com a mort violenta per la possibilitat, quasi seguretat, 
que ho siguin. 
b.- En tretze bbits queda la causa de la mort completament indeterminada, 
tant des del punt de vista de la valoració mtdico-legal com del mecanisme de la 
mort. 
En nou d'ells consta que "mori de mort violenta", un dels quals és una dona, 
i en els altres quatre consta "mori d'una desgracia". 
c.- En disset bbits queda consthncia de la relació de la causa de la mort 
amb la guerra o la pirateria. 
En deu d'ells consta, com a causa de la mort: "en combat", "a mans de 
corsaris", "peleant en una fragata". 
Els altres set bbits corresponen a soldats sentenciats a mort. Consta 
algunes vegades "per desertor" i altres cops "arcabussejat". 
d.- En cinc bbits queda reflectit que la causa de -la mort esth íntimament 
relacionada amb la situació d'esclavitud. 
Consta "mori essent esclau a Alger". Per tant, en aquest grup d'bbits 
queden englobats aquells en qut els maltractaments propis d'aquesta situació 
d'esclavitud, com a mínim, influiken en la causa de la mort, si no 6s que la 
provocaren directament. 
Aquests bbits i els auterioment referits de combats amb els moros, ens 
posen en evidtncia la importhcia de la pirateria en aquells temps i els estralls 
que causava. 
e.- En trenta-un bbits consta com a mecanisme de la mort la Submersió. 
Queda documentat que moriren "negats". 
Un d'aquest bbits correspon a un nen de 10 anys, (16.10.1702), un altre a un 
altre nen que mori junt amb el seu pare, mariner, "anegats en el riu de Tortosa" 
(7.2.1735) i un altre és l'bbit de Salvador Mataró, notari, el 23 de gener de 1744, 
tots els altres són bbits de mariners o pescadors. 
Pot quedar el dubte de si s'ofegaren mentre feien una activitat de lleure, 
cosa que considero molt improbable en tots els casos, excepte el cas del nen i el 
del notari, i per tant els classifico com a accidents de treball. 
f.- En onze bbits queda clar que el mecanisme de la mort 6s l'accident. En 
quatre d'ells no es pot dir res mts perqub sols consta aixb "morí per haver-li 
vingut un accident", perb en els altres set casos, la causa de la mort queda mts 
determinada: 
- en dos bbits (dues dones): " mori per un Llamp ". (2.6.1703 i 24.9.1707). 
- en dos bbits: "morí en una mina" (14.1.1735 i 4.4.1740). 
- en un bbit (6s un albat): "per haver-li caigut una casa" (16.10.1702). 
- en un bbit (6s una dona): "morí cremada" (19.9.1706) 
- en un bbit: "ferit en 10 forn d'en Barb" (19.1.1726) 
Aquest bbit t6 la connotació d'accident de treball, encara que no podem 
determinar-ho amb tota seguretat per falta de mts dades. 
g.- En quatre bbits, sense cap mena de dubte, la valoració m8dico-legal, 6s 
la d'homicidi: 
- "morí d'una estocada" (25.4.1702). 
- "el mataren a Canet" (10.7.1714). 
- "mori degollada " -6s una dona- (27.6.1741) 
- "mori a ganivetades" (20.7.1747). 
h.- En quatre. bbits la classificaci6 mbdico-legal no 6s clar' a, ja que pot 
tractar-se d'un accident o d'un suicidi i fins i tot, en els dos bbits per escopetada, 
podria 6sser homicidi. Queda documentat: 
- "morí d'una caiguda" (dues dones). (juliol de 1722 i set. de 1724). 
- "morí d'una escopetada" (dos homes) (23.8.1719 i 25.2.1733) 
DISCUSSIO 
Estan documentats com a Morts Violentes un total de 200 bbits que 
representen 1'1 % del total de 19.973 bbits existents i corresponen a: 
195 Adults: 183 homes: 91,5 % 
12 dones: 6 %  
5 nens: 2,5 % 
Hi ha, doncs, un predomini quasi absolut dels homes que representen el 
91,5 % dels casos de Morts Violentes. 
En aquesta exposici6 global, que agafarh tots els anys estudiats en que hi ha 
documentats els bbits, i que concretament s6n de 1602 a 1605 i de 1648 a 1749, hi 
haurh dues classificacions, una segons la intencionalitat i l'altra segons el 
mecanisme emprat. 
Cal afegir que molts dels casos no es poden classificar des del punt de vista 
m8dico-legal, ja que la redacci6 de la inscripci6 6s molt inespecífica i existeix el 
dubte, fins i tot, de si és mort violenta ("mariner, morí a ..."). 
1.- Classificaci6 segons la valoraciti mtdico-legal de la intencionalitat: 
a,- Mort intencionada: 
- HOMICIDIS: total 42 ' 
.cinc s6n per arma blanca 
.un per pallissa (bastonades) 
.sis no es pot deduir la causa. 
.trenta per causa de la Guerra i la Pirateria: 
-nou soldats sentenciats a mort 
-deu morts "en combat" 
-un soldat mort "al Castell d'Hostalric" 
-cinc morts "a Galeres" 
-cinc morts "sent esclaus" 
- SUICIDIS: No n'hi ha cap documentat. 
b.- Mort no intencionada: 
- ACCIDENTS: total 135 
.- Casuals: 15 casos 
quatre nens que moren submergits -negats-. 
notari que morí ofegat. 
jove adroguer que mori en el mar. 
un nen "per haver-li caigut una casa" 
dos pels efectes d'un llampec 
un li caigut5 una paret a sobre 
una dona morí cremada. 
quatre per "accident" 
.- de Treball: 120 casos representen: e1 0,6 % del total d'bbits i 
el 60,- % de les morts violentes 
.cinquanta-un mariners que "moriren negats". 
.un picapedrer que mori en la pedrera. 
.dos que moriren en "una mina". 
.un en "10 forn d'en Baró ". 
.sis que la mort fou fora de Matar6 en un lloc on no hi ha 
platja, i hi ha la possibilitat que haguessin mort de malaltia, perb 6s mes 
probable l'accident. 
.cinquanta-nou bbits on no consta la causa de mort perb 
corresponen probable 6s que la causa de la mort fos la submersió. 
c.- Sense Determinar: 23 casos 
Cinc per arma de foc. 
Quatre precipitacions. 
Catorze indeterminats (consta que moriren de 
"desgracia", "mort violenta"). 
Dels resultats d'aquesta classificació cal destacar o remarcar varis fets: 
L'abdncia de su'icidis documentats, fet constatat, també, en altres treballs 
d'aquesta línia de recerca. L'hica raó que no els inscrivissin t s  des del 
punt de vista de VEsgltsia Catblica comportava que l'individu havia mort en 
pecat mortal, i per aixb, no se li podien administrar els ~agramen'ts ni se'l podia 
enterrar dins I'esgltsia. 
Perb, cal fer pal& que els hbits on no queda clar la intencionalitat per falta 
de dades, a mts d'aquells on no queda determinada, el mecanisme de mort 
documentat t s  per precipitaci6 o per arma de foc, i ambd6s són mecanismes 
freqüents de suicidi. 
Tanmateix en un dels bbits per arma de foc, el 25 de febrer de 1733, consta: 
"...... morí d'una escopetada i no fou enterrat en l'esgltsia", per tant, cal pensar, 
que podria ésser un suicidi, perb per les raons abans exposades ho inscrivien així 
indeterminadament. 
Cal destacar tambt que, si b t  la xifra d'homicidis 6s alta, quaranta-dos en 
total, és enganyosa, ja que hi són inclosos els trenta bbits que es poden atribuir a 
les guerres i la pirateria. Per tant, el nombre d'homicidis documentats en aquests 
cent anys serien DOTZE, un cop extrets els trenta relacionats amb les guerres. 
Quant als accidents, s'ha de fer palb que amb un total de cent trenta-cinc 
bbits, és la causa més freqüent de mort violenta. I &aquests, els cent vint que 
corresponen a accidents de treball constitueixen el 60,- % de totes les morts 
violentes a Mataró en aquest període estudiat, i per tant, són, la primera causa 
de mort violenta, molt per sobre de totes les altres causes de mort. 
Dins els quinze accidents casuals que hi ha descrits, cinc corresponen als 
nens que moren de mort violenta en aquest període (33,33 % dels accidents 
casuals ).Amb aixb, cal fer veure que l'accident era un mecanisme de mort 
violenta i un perill relativament important per als infants en l'epoca estudiada, 
com ho és a& dia. 
Es també important destacar els vint-i-tres casos, que representen 1'11,5 % 
del total de morts violentes, en qub no queda determinada la causa de la mort. 
Fet explicable per la raó ja comentada que l'inter&s de la inscripció és per 
justificacions de tipus religiós i no pas per raons estadístiques o de simple 
constatació de la causa de la mort. 
En qualsevol cas, ha de quedar clar que els accidents, i concretament els 
deguts al treball, són la causa més important de mort molt per sobre de les altres 
causes, malgrat les deficibncies involuntkies o alteracions voluntilries que 
puguin haver-hi en les inscripcions dels llibres Parroquials d'bbits. 
Així doncs, la causa &aquestes morts, segons la intencionalitat, la podem 
classificar en: 
- 12 Homicidis: 6 % 
- 30 per GuerraIPirateria: 15 % 
- 120 Accidents Laborals: 60% 
- 15 Accidents casuals: 7,5 % 
- 23 casos no catalogables per falta de dades: 11,5 % 
2.- Classificació segons el mecanisme de la mort: 
a.- Arma blanca: 5 casos 
b.- Arma de foc: 14 casos. (9 Sentenciats i 5 no es pot deduir la 
intencionalitat). 
c.- Politraumatisme: 4 casos (1  accident a la pedrera, 1 a 
bastonades, 1 li caigué una paret i a un altre li caigué una casa). 
d.- Precipitaci6: 4 casos 
e.- Cremades: 1 casos 
f.- Fulguraci6 (Llamp): 2 casos 
g.- Submersió: 116 casos (59 són mariners que moren fora de  
Mataró, a mes dels 51 que consta moren negats). 
h.- Guerra i Pirateria: 21 casos (10 bbits moriren "en combat", 5 
"essent esclaus", 5 "a Galeres" i 1 soldat "al Castell d'Hostalrich") 
i.- Sense Determinar: 33 casos (14 consta de "desgriicia o "mort 
violenta", 4 "d'accident", 6 moren en llocs on no hi ha platja, 2 mo- 
ren "en una mina", l mort "en lo forn d'en Baró, l "el mataren a 
Canet", 1 "10 fer?', 1 "10 trobaren mort i soterrat" i 3 "10s mataren") 
D'aquesta classificació podem extreure que dels diversos mecanismes de 
mort exposats solament cal destacar quatre fets significatius. 
En primer lloc, destacar com a mecanisme de mort la submersió que afecta 
mCs de la meitat dels bbits per mort violenta, concretament al 58,- % dels bbits. 
Cal tenir en compte l'ofici de mariner o pescador estava molt arrelat a Mataró i 
constituk, junt amb l'agricultura, la professi6 mCs important quant a nombre 
d'individus que l'exercien. 
Remarcar que quasi totes les morts per submersió, com ja ha quedat palbs, 
corresponien a accidents de treball, si bé hi ha cinquanta-nou casos en qub 
aquesta causa de mort 6s presumible i no del tot documentada, ja que consta, en 
l'bbit la mort d'un mariner en les platges de llocs llunyans i no queda descartat, 
amb tot rigor, la possibilitat de mort per malaltia, encara que en un percentatge 
molt minso. 
En segon lloc tenir en compte els catorze bbits per arma de foc, que 
expressats així podria indicar que Cs un tipus de mort freqüent entre la població 
de Mataró. Cal afegir, perb, que entre aquests casos, hi ha els nou soldats 
sentenciats a mort (arcabussejats) i per tant, aquesta alta freqübncia queda 
desvirtuada o almenys baixa a nomCs cinc casos. 
Cal fer esment que la presbncia d'aquests soldats sentenciats a mort, com ja 
s'ha comentat anteriorment, ens demostren dos fets: la presbncia de soldats a 
Mataró i l'existbncia de la pena de mort, almenys en el Codi Militar. 
Tanmateix, com a tercer punt a destacar, cal remarcar els vint-i-un bbits 
documentats per causa de la guerra i la pirateria, als que si hi sumem els dels 
nou soldats sentenciats a mort, arriben a representar el 14,77 % de totes les 
morts violentes, constituint la segona causa de mort violenta a Mataró. Aquest 
percentatge ens realsa la importhcia que va tenir la pirateria i les guerres a 
Mataró en aquells temps. 
En darrer lloc, posar en evidbncia els trenta-tres bbits, que representen el 
16,5 % de totes les morts violentes, en que no es pot determinar el mecanisme 
de mort, i que s6n explicables per la manca d'interb en la constatació de les 
causes de mort o en el seu tractament estadístic. 


La mort violenta documentada a Mataró fins a 1749

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert